divendres, 13 de gener del 2012

Unitat 50: Portals i blocs literaris. Jornades literàries i impulsors literaris.


1. L'EBRESFERA
El desenvolupament accelerat de les noves tecnologies ha propiciat l’aparició d’un nou mitjà comunicatiu, el bloc, un diari personal on line, que ha agafat veritable embranzida a casa nostra durant els darrers anys. Una de les seues principals característiques és que permet que l’autor deixi constància escrita, de manera amena i no erudita, dels seus pensaments i ideals. La intenció del blocaire és comunicar un missatge personal que permeti obertament un diàleg amb el receptor, si aquest ho creu convenient, d’aquesta manera el bloc esdevé obert i dinàmic. El fenomen blocaire ha tingut un gran ressò a les Terres de l'Ebre. L'Ebresfera s'ha convertit en un autèntic puntal informatiu del territori ebrenc amb una important presència de blocs literaris que són seguits per lectors/es d'arreu dels Països Catalans. El portal Ebresfera.cat funciona des de 2007 i el tira endavant l'associació Blocaires de l'Ebre, organitzadora igualment de l'Ebrebloc, trobada de blocaires en la qual s'organitzen tallers informatius, xerrades-debat, etc. Al juliol de 2007 va celebrar-se la conferència Internacional Catalan Culture and Identity in The Digital Era en la qual els blocaires Dani Gil i Carme Pla van presentar la comunicació Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre: l'Ebresfera, organitzada pel Centre for Catalan Studies de la Queen Mary University of London. Suposa el primer intent d'elaborar una primera història de la comunitat blocaire.
Comptem amb blocs de tota mena que ja gaudeixen d'un important bagatge. Gustau Moreno, exredactor del rotatiu El Punt, tira endavant el bloc La Marfanta, www.lamarfanta.blogspot.com, un fenomen informatiu del territori ebrenc i un dels més importants de la Catosfera, que compta amb milers de visitants. Un dels primers blocaires ebrencs va ser Jordi Arrufat, amb els seus populars blocs Al Turtushí al Magreb i Shinkansen a la petja. L'escriptor Jesús M. Tibau amb el seu Tens un racó dalt del món s'ha convertit en un dels blocaires estrella del país. El Basar de les espècies, www.basar.cat, de l'editor Jaume Llambrich, és un altre dels blocs potents que s'ha especialitzat en l'elaboració de podcasts literaris que es van inloure al programa radiofònic Lletres Ebrenques. El bloc Lletres Ebrenques, d'Emigdi Subirats, blocs.mesvilaweb.cat/emigdi, compta amb un bon nombre de visites diàries i ha aconseguit un bon nivell d'interrelació amb gent de lletres d'arreu del país.El bloc de l'ampostí Jordi Perales és considerat un dels millors de la Catosfera en l'àmbit educatiu. El també ampostí Manel Zaera és un dels pioners de l'Ebresfera, amb un bloc d'opinió sobre temes tecnològics i apunts polítics. Dani Gil tira endavant el Bauen Blog, especialitzat en l'arquitectura de les biblioteques. Carme Pla és una altra de les pioneres blocaires i presidenta de l'Associació de blocaires Ebrencs. Joan Manel Garcia redacta el bloc De Roquetes vinc... a Tortosa Baixo de caire costumista. La Cuina de Jesús és un altre dinàmic diari on line de l'ampostí Jesús Ferré.Quant a blocs polítics, el més actiu i de més qualitat és el del senador Pere Muñoz, alcalde de Flix, que incorpora nombrosos apunts històrics de la seua població. Al Matarranya hi ha alguns blocs molt importants com Viles i gents, Lo finestró de Gràcia, i el didàctic Xarxes del sociòleg Natxo Sorolla, que porten el segell de la defensa lingüística i cultural.El Bloc de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes, el de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa o el del CD Tortosa donen mostres d'un gran dinamisme en àmbits diversos, els quals són altament visitats. El bloc Cinema Classics és una nova experiència per difondre pel·lícules històriques, que s'està tirant endavant col·lectivament.També cal fer esment dels blocs campredonencs, la quarta població quant a nombre de blocs, amb blocaires actius com Gerard March (Lo sifo), Oriol Gracià (Lo gaiter de l'Ebre) o Mònica Subirats (lo blog de Mònica). Altres blocs són: L'hort de la Bajoqueta, Lo Rogle de Josep M., La Via augusta. S'han celebrat diverses edicions de l'EbreBloc, un esdeveniment blocaire amb un alt nivell didàctic. L'Ebresfera és un cas singular i específic dintre de la Catosfera. Cal destacar l'alt ús del català entre els blocaires, molt superior al de qualsevol altre col·lectiu dels Països Catalans.

2. PORTALS I BLOCS LITERARIS

La literatura ebrenca disposa de notables portals literaris, força heterogenis en format, que informen detalladament de les activitats literàries que es realitzen durant tot l'any. Són portals de notable interès informatiu i divulgatiu, que han servit per situar les nostres lletres en un lloc privilegiat a la xarxa.
El pioner va ser Llibresebrencs, www.llibresebrencs.org. El webmaster és l'Albert Pujol i pretén ser el portal de difusió dels llibres en llengua catalana que parlin de les comarques centrals dels Països Catalans i dels autors comarcals o que hi estiguin directament vinculats. També és la plataforma d'informació de la Fira del llibre i de l'autor ebrencs que se celebra a Móra d'Ebre.
Beaba, www.beaba.info, està dirigit pel lingüista Albert Aragonés i vinculat al Centre d'Estudis lingüístics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans. Compta amb diverses seccions, de les quals destacarem un detallat diccionari d'autors/es de ficció de les nostres comarques. Igualment el CEL copta amb un extens portal d'informació lingüística i literària, amb bloc inclòs, en el qual s'emmagatzema tota mena de reculls bibliogràfics i s'informa de totes les novetars literàries del moment.
Serret bloc el dirigeix el llibreter matarranyenc Octavi Serret. És un portal dedicat a publicitar tota mena d'activitats literàries d'autors d'arreu de l'estat, amb especial atenció als autors ebrencs.
Lletres ebrenques, www.lletresebrenque.blogspot.com és un nou bloc literari, amb format de manual de literatura ilercavona, que fa un repàs a les nostres lletres des dels seus orígens a través de 50 unitats.
www.elpontdeleslletres.cat és el portal literari, estèticament molt ben elaborat, de la Cooperativa de lletres El Pont, que aplega nombrosos/es escriptors/es de les comarques de la demarcació de Castelló. Difonen les activitats literàries que es fan a la demarcació i promouen tota mena de llibres.
La 2 de Viladrich, http://www.la2deviladrich.cat, llibreria tortosina hereva d'una llarga tradició tira endavant un portal literari-comercial de notable interès, en el qual inclou crítiques literàries.
Mostra de poesia d'Alcanar, alcanarpoesia.blogspot.com el porta el poeta Tomàs Camacho. Publica tots els poemes que prenen part en l'esmentat certamen durant els mesos anteriors a la seua celebració.
Pàgina ebrenca, http://paginaebrenca.blogspot.com/ està dirigida pel periodista Gustau Moreno i orientada a donar publicitat a les novetats literàries i les diverses presentacions que se celebren arreu dels nostres pobles.
El festival Bouesia compta amb el seu bloc, bouesia2.blogspot.com/, on els bouetes ens informen les seues activitats i compten amb aportacions de poetes importants d'arreu del país.
centrequimsoler.cat és el portal del Centre Quim Soler de Falset (Priorat) que s'ha distingit durant els darrers mesos com a dinamitzador literari amb la singularitat del vi com a convidat.
www.lafranja.net és un web informatiu sobre la vida social, política i cultural de la Franja de Ponent, el qual dóna un especial relleu al fet literari i a la potenciació del català a la zona.
La llibreria Cazabaret, del Mas de las Matas (Terol), compta amb un portal literari (http://www.cazarabet.com/lalibreria/) i informatiu de molt pes i amb diverses seccions, que tracten habitualment sobre el fet literari ebrenc. La secció El sueño igualitario tracta de la memòria històrica, amb especial atenció als llibres i activitats sobre la Batalla de l'Ebre.
Un gran nombre d'escriptors que compten amb la seua bitàcola personal. Jesús M. Tibau és el més dinàmic amb el seu Tens un racó dalt del món. Destaquen els seus Jocs Literaris, que compten amb nombrosos seguidors setmanalment. Emigdi Subirats al seu Lletres Ebrenques acostuma a incloure nombroses crítiques literàries. Tomàs Camacho, Josep Igual, Pere Perellón, Carme Meix, Jordi Andreu i Corbatón, Joan Josep Rovira Climent, Vicent Pellicer, Cristian Porres, Natxo Sorolla, Vicent Sanz o Josep Miquel Gràcia són alguns dels autors/es que s'han convertit en actius blocaires.

3. JORNADES I FIRES LITERÀRIES
El calendari literari ebrenc està atapeït de certàmens literaris. S'endega al mes de març amb la Mostra de poesia d'Alcanar s'organitza al mes de març a la biblioteca Trinitari Fabregat. L'impulsor és Tomàs Camacho. S'edita el llibre amb tots els poemes dels poetes participants, que provenen d'arreu de la geografia catalana i estatal.
També aquest mateix mes, l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, de Benissanet (Ribera d'Ebre), organitza anualment una Jornada d'homenatge al gran memorialista de la literatura catalana, que compta amb la presència de prestigiosos ponents i escriptors. S'ha creat una ruta literària bladeriana.
La Fira Joan Cid i Mulet s'organitza a l'EMD de Jesús el segon cap de setmana d'abril. Presenta una interessant programació que inclou presentacions de llibres, trobada d'escriptors, sessions de club de lectura i activitats musicals. Durant el certamen es lliura el Premi de treballs de recerca per a alumnes de 2n de batxillerat dels centres de Tortosa i Roquetes i s'edita l'obra guanyadora.
Durant aquest mateix mes, l'Associació de veïns Jesús Catalònia celebra la gran nit de lliurament dels premis literaris Jesús Catalònia (Enric Bayerri d'assaig i Joan Cid i Mulet de narrativa curta), que ha comptat amb guanyadors de notable prestigi.
També la Cooperativa literària El Pont va organitzar la 1 Jornada literària a Morella, amb un homenatge al gran Carles Salvador i tota mena d'activitats literàries.
També a Vinaròs se celebra la Fira del llibre, que aplega un bon nombre d'editorials i autors de banda i banda del riu Sènia.
La Fira de l'autor i el llibre ebrencs se celebra a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) durant el primer cap de setmana de juny. L'organitza el CERE i l'Institut Ramon Muntaner, i el director és Albert Pujol. S'hi realitzen moltes presentacions de llibres. Es lliura el premi literari cibernètic per a joves autors/es. Al seu redós se celebra la fira Litteratum, que compta amb espectacles literaris propis i d'arreu de la nació catalana.
La Jornada literària de Cornudella de Montsant és organitzada per l'ajuntament i l'escriptor local Jesús M. Tibau, i porta a aquesta població prioratina escriptors de l'Ebre i el Camp de Tarragona durant la primera setmana de juliol.
Durant aquest mes també se celebra a Deltebre, Bouesia, un festival de poesia força concorregut que lliga el fet poètic amb la tradició als correbous que hi ha a la població, el qual compta amb actuacions musicals i recitals poètics.
L'Associació cultural Matarranya organitza també una trobada anual amb un fort contingut literari a l'estiu que se celebra en algun poble de la comarca i que homenatja les nostres lletres.
La Trobada d'escriptors de l'Ebre i el Matarranya té lloc en alguna població matarranyenca (les primeres edicions a Fontdespala) i és organitzada per la llibreria Serret. Cada any s'edita un llibre que és objecte de presentació i debat. També s'han realitzat nombrosos homenatges a històrics autors comarcals com Brauli Foz o Desideri Lombarte.
Les Jornades literàries d'Amposta se celebren a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó el tercer cap de setmana d'octubre. S'especialitzen cada any en un gènere diferent i inclouen nombrosos debats literaris.
Quant a celebracions de festes literàries de lliurament de premis literaris cal destacar la dels premis Sant Antoni a El Perelló al mes de gener, i els Terra de fang a Deltebre per tancar l'any, organitzades per les regidories de cultura de les poblacions respectives.
Finalment, la Festa-sopar Estellès, en homenatge al gran poeta de Burjassot (L'horta) també té cabuda al calendari literari ebrenc durant el mes de setembre. S'ha creat a imitació dels famosos Burns suppers que homenatgen des de fa dos-cents anys el mític poeta escocès.

4. L'ACADEMITZACIÓ DE LA LITERATURA EBRENCA
A l'EMD de Jesús se celebra des de fa cinc anys un curs de literatura ebrenca que forma part de l'oferta de cursos acadèmics del Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. El dirigeix Emigdi Subirats, conjuntament amb un professor del Departament de Filologia Catalana i compten amb un extens alumnat provinent d'arreu de la geografia catalana. Els cursos que s'hi han realitzat han estat: Literatura ebrenca de l'exili, Homenots de lletres de principis del segle XX, La Renaixença camí del sud, Dones ebrenques i literatura.
El Campus de l'Ebre també ha organitzat dos cicles de conferències per promoure els autors ebrencs del segle XIX i el segle XX, amb l'edició corresponent dels llibres. Una col·lecció que dirigeix Núria Gil. A la vegada, la Jornada d'homenatge a Josep Panisello, mestre de mestres, serveix per aplegar nombrosos estudiosos al voltant de la seua figura i ha esdevingut un curs acadèmic força concorregut.
L'organització de tres edicions del Congrés de la Diòcesi de Tortosa, baix la direcció del Dr. Miquel Àngel Pradilla, i amb el vistiplau organitzatiu i acadèmic de les universitats Rovira i Virgili de Tarragona i Jaume I de Castelló, ha estat tot un esdeveniment cultural de primer orde, a la vegada que ha servit per continuar difonent tota mena de ponències i comunicacions de l'àmbit literari ebrenc.


5. CENTRES D'ESTUDIS I GENT DE LLETRES
Durant els darrers anys la literatura ebrenca ha rebut una forta embranzida que l'ha permès fer-se visible dintre del mapa literari català, a la vegada que ha rebut el suport de nombroses persones i grups culturals que s'han dedicat a enlairar els autors i les autores i a organitzar els esmentats certàmens literaris. Entre tots i totes s'ha construït un entramat literari de prestigi, que ha aconseguit expandir-se arreu i ha aconseguit col·laboradors/es de tots els Països Catalans, el qual ha tingut ressò en diversos mitjans de comunicació català (la revista Canvi 16 li va dedicar un interessant article).
Diverses associacions han fet una intensa tasca literària que ha donat fruits molt positius. El CERE, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, organitza la Fira del llibre i l'autor ebrencs, el premi d'assaig Artur Bladé i edita la revista Miscel·lània. La Cooperativa literària El Pont ha aconseguit aplegar una bona colla de literats de la demarcació castellonenca, i organitzen la Jornada literària El Pont. L'Institut d'Estudis del Montsià edita la revista Ramàs i organitza congressos d'història i el premi de teatre La Carrova. L'Associació cultural Matarranya organitza cursos de català, una trobada cultural anual i promou nombroses publicacions. L'Institut Ramon Muntaner coordina bona part de l'entramat literari ebrenc amb un important suport a la tasca dels Centres d'Estudis. En l'àmbit polític, l'aixopluc que ha donat l'EMD Jesús al món literari, l'ha permès convertir-se en una menuda capital literària ebrenca amb l'organització d'un certamen firal, un curs acadèmic de literatura de la URV i l'edició de nombrosos llibres.

5.1. Els clubs de lectura
Els Clubs de lectura han proliferat arreu de les nostres biblioteques i es mostren molt actius. Són dirigits per escriptors o els propis bibliotecaris i han esdevingut un punt de trobada de molts lectors/es amb els autors i autores, que solen acompanyar aquestes sessions a poblacions com Tortosa, Amposta, EMD Jesús, Santa Bàrbara. La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa disposa de diversos clubs de lectura adaptada i d'altres en llengües estrangeres (francès i anglès).

5.2 Gent de lletres
Farem un breu reconeixement d'alguns/es d'aquests/es impulsors/es literaris:
- Rosa Cubels és la llibretera de La 2 de Viladrich a Tortosa, una llibreria hereva de més de dos segles de dedicació. A part de l'organització de nodrides presentacions de llibres, destaca per l'aposta cibernètica que porten a terme i per la publicitat que donen on line a tota mena d'activitats literàries.
- Núria Gil és la directora de l'Antena Cultural del Campus de l'Ebre de la URV. També realitza nombrosos crítiques d'art a la premsa comarcal.
- Núria Grau és llicenciada en filologia catalan i la presidenta de l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila. Treballa com a correctora de l'editorial Cossetània i ha realitzats estudis sobre el memorialista de Benissanet.
- Mari Carme Jiménez és la presidenta de l'Institut Ramon Muntaner, que té la seu al Mas de la Coixa de Móra la Nova.
- Pepa Nogués Furió ( 1972) és natural de Carlet (La Ribera Alta) i resideix a la Terra Alta i el Matarranya a partir de 1998, viu a la Portellada des de 2007; antropòloga de formació —especialitzada en etnologia— i tècnica cultural; col·laboradora ocasional de Temps de Franja i habitual de la revista local Kalat-Zeyd. Ha organitzat les exposicions Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002) i —amb M. Gimeno, H. Moret i R. Solana— La llengua catalana a l’Aragó (2005).
- Irene Prades és bibliotecària a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Tira endavant un didàctic bloc amb un fort contingut literari, a la vegada que organitza tota mena d'activitats literàries a la biblioteca.
- Albert Pujol és el webmaster de www.llibresebrencs.org. Va ser president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, i màxim impulsor de la Fira del llibre i l'autor ebrencs. Va ser també l'anima mater del Centenari del naixement d'Artur Bladé i Desumvila.
- Dolors Queralt és mestra de música i treballa al Departament d'Ensenyament com a responsable de les Escoles d'adult i les Escoles oficials d'idiomes. És la presidenta d'Òmnium cultural a les Terres de l'Ebre. Regidora de cultura de l'EMD de Jesús, és l'anima mater, conjuntament amb Emigdi Subirats, de la fira literària Joan Cid i Mulet que se celebra el mes d'abril a la seua població.
- Octavi Serret Guàrdia (1965), és el propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya. És llibreter vocacional i amic de les lletres ebrenques i franjolines i dels seus conreadors i conreadores. Compta amb més de 25 anys com a llibreter i quinze venent i promocionant llibres a través d'internet. A l'octubre de 2009 va ser guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana per part de la Generalitat de Catalunya. Ha estat impulsor de nombrosos llibres col·lectius, en col·laboració amb editorials com Aeditors, Cossetània i March Editors: L'altre nadal, Estius a l'Ebre, Galeria Ebrenca, El riu que parla, Lletres de Casa, EbreBlook, L'arbreda ebrenca, Rius de sang. Tira endavant el Serret Blog, on dóna cabuda a tota mena de textos literaris d'autors de les comarques centrals dels Països Catalans i d'arreu de l'estat.
- Joana Serret és la bibliotecària de la biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. És l'organitzadora de les Jornades literàries d'Amposta, conjuntament amb Carles Serrano, que se celebren al mes d'octubre. Durant anys va organitzar nombrosos premis literaris.

6. EDITORIALS AMB SEGELL ILERCAVÓ
La consolidació de projectes editorials propis del territori ebrenc ha estat força difícil. Històricament hi ha hagut diverses tentatives que han tingut molta dificultat per tirar endavant i convertir-se en un projecte viable econòmicament. Als anys 1980 sorgeix l'editorial Dertosa, dirigida per Ramon Miravall, que va publicar llibres de caire històric i va recuperar nombrosos clàssics. A meitat dels anys 1990, el projecte Biblioteca Ebrenca va publicar amb format de luxe clàssics ebrencs del segle XIX i principis del segle XX.
Durant els darrers anys diversos segells editorials s'hi han implantat i estan realitzant una feina molt destacada.
Onada Edicions és un projecte editorial que té com a objectiu fonamental la difusió del patrimoni natural i cultural, així com el foment de la creació literària i del pensament, i la promoció dels seus autors. La seu d'Onada Edicions està radicada a Benicarló (Baix Maestrat). El seu espai d’actuació és tot l’àmbit lingüístic, especialment les comarques septentrionals valencianes i meridionals catalanes (Terres de l'Ebre, Maestrat i àrees adjacents). L'aposta d'Onada és impulsar obres de qualitat, tant en el contingut com en els aspectes tècnics d’edició. L'impulsor d'aquest projecte és Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili, i compta amb diversos col·laboradors.Entre els autors que han publicat amb aquesta editorial hi trobem Manel Alonso i Català, Manuel Joan i Arinyó, Francesc Mompó i Valls o Josep Igual i Febrer, en el terreny de la ficció; així com noms d'Alfred Giner Sorolla o Ramon Usall en la no-ficció. L'editorial publica els exemplars premiats en diversos concursos literaris del País Valencià com els Premis Literaris Ciutat de Sagunt, el Premi Antoni Matutano de Poesia (Vila d'Almassora), els Premis Literaris Vila de Puçol o el Premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant.
Antinea porta més de dotze anys de treball editorial a Vinaròs, un segell editorial que ha avalat la feina d'autors de prestigi d'arreu de l'estat tant en català com en castellà. Ha publicat l'obra d'autors vinarossencs com Alfred Giner Sorolla o Francesc Batiste Baila, que acompanyen més
de 130 títols amb obres d'investigació històrica, geogràfica i social combinats amb d'altres especialitzats a recopilar els costums ancestrals de la zona. L'editorial també ha posat en marxa diversos projectes, revistes culturals i setmanaris, així com concursos per a incentivar la lectura i l'escriptura entre els mes menuts.
Aeditors és una editorial establerta a El Perelló (Baix Ebre) i dirigida pel dissenyador gràfic Àlex Ferrer. Compta amb diverses col·leccions i també ha promogut la traducció de clàssics al català. Ha tirat endavant nombrosos reculls col·lectius de narrativa d'autors ebrencs.
Cinctorres Club és una de les pioneres editorials ebrenques i amb seu a Tortosa, que dirigeix Joan Josep Rovira i Climent. Edita llibres de gèneres molt diversos, destacant els d'assaig i gènere històric.
Petròpolis és una microeditorial cibernètica, creada per Jaume Llambrich, editor d'Edicions de la URV, amb la voluntat d'editar textos d'autors novells i de clàssics per posar-los a l'abast de tot el món mitjançant les noves tecnologies.
Dos editorials que estan treballant obertament amb els i les nostres autors/es són March Editors, de El Vendrell (Baix Penedès), i Cossetània Edicions, de Valls (Alt Camp). March editors a partir de la relació comercial amb la Llibreria Serret de Vall-de-roures està promovent l'edició de reculls variats de literatura ebrenca i la seua difusió en nombrosos certàmens literaris. Cossetània té al seu redós els més actius escriptors nostrats i destaca per l'edició de narrativa (Jesús Tibau, Josep Igual, Francesca Aliern, Miquel Esteve) i de llibres de natura, itineraris i riquesa fotogràfica (Vicent Pellicer).

6.1 Col·leccions de la Franja

El nombre de llibres en català a la Franja de ponent ja és ben significatiu. La col lecció Pa de casa, editada per la Diputació General d'Aragó, va ser la pionera. Actualment destaquen les següents col.leccions:
Gallica Flavia i La Sitja, de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca; Lo Trill i Lo Trull, de l'Associació Cultural del Matarranya; Quaderns de la Glera i La Gavella, de l'Associació de Consells Locals de la Franja, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca i l'Associació Cultural del Matarranya.

dimarts, 10 de gener del 2012

Unitat 49: La cançó popular i literària

1. LA CANÇÓ POPULAR

Durant els darrers anys ha continuat més o menys viva la tradició popular de ballar jotes, la dansa tradicional de les Terres de l'Ebre. També s'han conreat alguns dels gèneres procedents d'altres territoris dels Països Catalans. La situació sociopolítica i la vinculació regional amb el País Valencià, Catalunya o l'Aragó respectivament ha marcat la trajectòria i els interessos professionals dels nostres autors. El fenomen del bilingüisme ha estat present en el cant tot i que darrerament es nota una claríssima recuperació quant a l'ús de la llengua catalana. A nivell de Països Catalans van crear escola La Trinca al Principat i Al Tall al País Valencià. Al Matarranya destaca la figura de Tomàs Bosque, de l'escola del gran cantautor aragonès José Antonio Labordeta. A les Terres de l'Ebre, són d'especial esment els històrics cantadors de jota, Canalero i Teixidó. El grup Quico el Cèlio, el noi i el mut de les Ferreries és qui ha dirigit la recuperació dels cants i balls d'antany.

1.1 ELS CANTAUTORS MATARRANYENCS

A partir de la dècada de 1970, a la Franja de Ponent, influïda pel moviment dels cantautors catalans, la Nova Cançó, y els aragonesos, la Nueva Canción Aragonesa, van començar a sorgir nombrosos cantants. Tanmateix, aquests autors van haver de marxar de la comarca i instal·lar-se a Barcelona i Saragossa. Altres com Antón Abad i Los Maelláns, José María Puyol y Miguel Estaña, van romandre a les nostres terres.

Tomàs Bosque Peñarroya (La Codonyera, 1948) és pagès i autodidacta. Actua des de 1968 dins el moviment conegut com La Canción popular aragonesa. És professor a l’ensenyament secundari de solfeig i cant i resideix a Saragossa des de 1975. El seu primer disc l'enregistra el 1977, Cuando los tiempos vienen difíciles, amb nou cançons en castellà i dos en català. Les seues composicions, profundament líriques malgrat el caràcter de denúncia que les caracteritza, descriuen els greus probnlems del camp a l'Aragó i la difícil situació del català a la frontera de la llengua. Va acompanyar en les seues actuacions, Labordeta, La Bullonera, Pilar Garzón, Ana Martín, Valentín Mairal. Part dels textos de les seues cançons en català s’han aplegat en l’estudi Joglars de frontera (1997), La cançó d'autor a l'Aragó catalanòfon i Roda la mola. Poesa del Baix Aragó de llengua catalana des orígens als nostres dies (2009). Col·labora ocasionalment a Temps de Franja i La Comarca; és membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents. Ha publicat el llibre Melodia provençal (poesia, música i prosa).

Àngel Villalba és natural de Fabara.Va marxar a Barcelona i va ser membre dels Setze Jutges, que va ajudar a crear el 1972, i també va prendre part del grup Bordó, al costat de Marina Rossell i Quintín Cabrera. Compon una mescla de catalanoaragonesisme, de nostàlgia d'una terra híbria que mai no troba la seua personalitat a causa de la peculiaritat de parlar una llengua diferent a la regió on t'han englobat.

Actualment destaca el grup Túrnez&Sessé, format per Xavier Túrnez i Daniel Sessé. Es van donar a conèixer guanyant el Sona 9, que organitza la Generalitat. Si als anys 1970 Ramon Muntaner es va convertir en el cantautor dels poetes, ara el rol l'ha agafat aquest conjunt. En els seus treballs han musicat el poeta Desideri Lombarte, i recentment altres poetes com Joan Todó o Hèctor B. Moret.

1.2 ELS CANTADORS
Les rondalles van animar les nostres festes durant anys i panys. I dintre de la rondalla, destacava la figura del cantador. Pepe Garcia (Roquetes 1914-2004) "lo Canalero" era un pagès que cantava jota improvisada, conjuntament amb Josep Guasch "Lo Teixidó" varen crear escola. Altres cantadors molt coneguts van ser Lo Noro i Josep Bo, autor de la famosa cançó del Carrilet. En l'actualitat la rondalla més dinàmica és la de Joseret, antic músic de la rondalla del Canalero.

1.3 CANTAURORS/ES D'ARREL ILERCAVONA

Jesús Fusté és natural de Pradell de la Teixeta (Priorat). És autor de diversos treballs discogràfics, entre els quals destacarem Vine amb mi i Lletres d'aigua, un càntic de reivindicació i d'amor a les lletres ebrenques. S'ha convertit en una mena de cantautor de capçalera dels autors de les comarques centrals dels Països Catalans, amb la difusió que està realitzant de l'obra d'autors com Artur Bladé, Manuel Garcia Grau, Yànnick Garcia, etc.Compromès amb la llengua, la cultura, la memòria històrica i les causes socials i humanitaries...

Montse Castellá és una cantautora tortosina que ha enregistrat diversos treballs basats en les lletres ebrenques. El seu darrer treball és GEMINIS, dedicat a la famosa revista dels anys 1950. El va crear a redòs de la Fira del llibre Joan Cid i Mulet.
Sobre l'activitat del cantant Josep Igual n'hem fet cinc cèntims en una unitat anterior.

1.4 GRUPS I CANTANTS DE FOLKLORE i POP D'INTERÈS LITERARI
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un grup de folklore de les Terres de l'Ebre, creat l'any 1992. Malgrat que és conegut pel nom dels seus tres primers components, Quico el Célio (Artur Gaya), el Noi (Quique Pedret), el Mut de Ferreries (Jordi Fusté), actualment el grup l'integren 3 membres més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Aquest singular grup tortosí ha fet una gran varietat d'espectacles i concerts al llarg de la seua trajectòria musical, de gran èxit per tot arreu gràcies a l'alta comicitat de la interpretació de les seues obres, combinada amb un alt compromís social i d'estima a la terra. Els seus treballs discogràfics són: Es cantava i es canta, Si no fos. Tram. Barcelona-1996, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ,Mira bé el que et dic!, El món s'acaba (A un món que no s'acaba), Les Violines (La noia i lo rei del violí), Vinguen quan vulguen!, Lo Misteri de Nadal, No es pot viure!,Oco!
Ha rebut nombrosos premis com: Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya. Premi Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus. Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV Premi Enderrock 98 al Millor grup de l'any (Folk / Noves músiques). Premi Altaveu 99 a la millor trajectoria musical.Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.Premi Enderrock 2009 al millor artista folk/noves músiques.Premi Enderrock 2009 al millor disc folk/noves músiques (Oco!)Premi Enderrock 2009 a la millor cançó folk/noves músiques (Oco!)
Són molt famosos els seus espectacles musicals com: Romanços de Nadal, La Taverna d'Enrico 17 de juliol de 1997 (Casal Tortosí-Festa del Renaixement-Tortosa),
Lo banc del si no fos, Torna el Carrilet!

Xeic porta deu anys dalt dels escenaris dels Països Catalans. Els seus membres procedeixen de diferents pobles de la Ribera d'Ebre. El seus darrers treballs són Birla i Sirga. Tal com ells mateixos el defineixen: La música s’erigeix en un riu d’històries i sensacions que s’harmonitzen i es complementen amb la profunditat de la literatura, el vigor del ball popular, l’esteticisme de la pintura i l’humor de pinzellades teatrals. El resultat és un directe innovador i entretingut per a que els espectadors de tota mena gaudeixin durant tota la posada en escena. Sirga és un espectacle preparat per a la fira Litteratum de Móra d'Ebre, i incorpora textos de poetes i escriptors com Desideri Lombarte, M. Cinta Moreso, Imma Penna, Andreu Carranza, o Artur Bladé.

Los Draps és un grup de rock - ska-folk-punk originari de la comarca del Matarranya . Influïts pel rock urbà, usen la dolçaina aragonesa. Van debutar el 1998 a Pena-roja de Tastavins. A l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001.
El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarranya, basada en un poema del desaparegut poeta penarogí Desideri Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara. La contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popular, Revolució i PP Feixistes.
El 2006 van rebre el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular i van editar No mos fareu callar.
Un dels seus membres, Marc Martí Badia (Massalió, 1982), és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, redactor i col·laborador de Temps de Franja, coordinador del doble CD Sons del Matarranya (2007); és membre del grup musical Los Draps i del col·lectiu d’articulistes Lo Cresol. Ha treballat com a tècnic a l’Associació Cultural del Matarranya i actualment ho fa al diari La Comarca d’Alcanyís. Ha publicat algunes cançons i poemes en volums col·lectius.

Èric Vinaixa Pujol (Miravet, 1977) comença a estudiar música als 6 anys i a tocar una sèrie d’instruments de vent (bombardí, fiscorn baix, trombó de pistons, trombó de bares) per entrar a formar part de la Banda de Música de Miravet, on debuta als 9 anys. La descoberta dels Beatles als 12 anys suposa tota una revolució. A partir de 2002 lidera el grup de rock Rodamons, amb qui té 2 discos editats, Temps Millors (PICAP, 2005) i Mama (PICAP, 2008).A Rodamons assumeix la composició dels temes, així com la co-producció dels discos.
Rodamons comença a guanyar ressò mediàtic després d'acumular diversos premis, com Gamarock 2003 o En Potència de Catalunya Cultura, fins a rebre el Disc Català de l'any 2005, que atorga anualment Ràdio 4, pel seu primer treball Temps Millors.
A partir del 2006, comença els seus projectes en solitari, tocant en diferents clubs, pubs, locals i petits teatres, normalment sol, acompanyat només de la seva inseparable guitarra Tanglewood, oferint un repertori que es deixa portar pel moment, a cavall dels clàssics que l’han protegit des petit i de la seua pròpia música, en un espectacle anomenat Llarga vida al Rock’n’Roll. En solitari també ha voltat pel món oferint concerts a llocs insòlits com Japó (Tokyo), Cuba (Cienfuegos, Santa Clara, La Habana), Tailandia (Chiang Mai) o la República Txeca (Praga). Ha participat en el disc Història de Catalunya en cançons 2.0 (PICAP, 2009), juntament amb d’altres músics de parla catalana, interpretant el tema La primera senyera, sobre Guifré el Pilós. Des de 2007 també escriu, coordina i produeix diferents músiques per a bandes sonores i spots publicitaris com la sintonia del programa 360 de Catalunya Ràdio o el documental Creixent sobre rodes. A finals del 2010 presenta el seu primer disc en solitari, La famosa gemma de Galveston (PICAP, 2010). Un disc escrit, arranjat i produït per ell mateix. A primers d’abril surt el videoclip del primer senzill, Escac i mat.

1.5 LA FIGURA DE CARLES SANTOS

Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1940 ) va començar la carrera artística com a pianista, posteriorment s'ha dedicat a altres disciplines creatives, com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia.
Va començar la seua educació musical formal al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i va continuar els seus estudis a París.
A finals dels anys 1960 va endegar la seua relació amb el cineasta Pere Portabella, al costat del qual va treballar en diverses pel·lícules i documentals. Així mateix el propi Santos debutà amb la direcció d'un curtmetrage l'any 1967, L'Àpat.
A la dècada de 1980 va començar a dissenyar les demostracions musicals escèniques, que va iniciar a Sydney, Berlín o el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Les seues demostracions musicals són marcades per l'extravagància, temes sexuals, i la provocació deliberada. A més de la seua producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d'una important obra plàstica, principalment fotogràfica.
Compta amb diversos premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996); la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Teatre (2001), Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de València (2005). Al llarg de la seua carrera ha rebut diversos Premis MAX pels seus espectacles escènics: Hamlet, Ricard i Elena, Tirant lo blanc, etc. Un dels seus treballs més exitosos és la recreació de l'obra del poeta Joan Brossa.

diumenge, 8 de gener del 2012

Unitat 48: Sociolingüística i traducció

1. SOCIOLINGÜÍSTICA
Històricament s'ha definit la sociolingüística com la disciplina que estudia la relació entre la societat i el llenguatge, la qual estudia la forma com una comunitat usa la llengua i la situació cultural que l'envolta i s'ocupa dels valors i les actituds envers l'idioma.
Ramon Llull, filòsof i teòleg mallorquí del segle XIII, va fer ús escrit de l'àrab, el català, el llatí i el provençal, la qual cosa reflecteix la situació sociolingüística d'alguna gent de lletres del segle XIV. Amb el pas dels segles, la situació lingüística que es va viure durant la Decadència va provocar una davallada en l'ús escrit del català i una influència enorme de la llengua castellana. Al segle XX, la preocupació per l'ortografia caòtica, el procés de normativització durant les primeres dècades, i la normalització posteriors marquen una actitud envers l'ús lingüístic.
Grandíssims filòlegs van treballar per millorar l'ús del català: Joan Coromines, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de Borja Moll, Joan Fuster, Joan Triadú, Pere Verdaguer. Antoni Maria Badia i Margarit va ser l'introductor als Països Catalans de la ciència sociolingüística. Molts altres van treballar quant al bilingüisme escolar.
Durant els darrers anys la nova disciplina científica s'ha nodrit de treballs sobre la integració lingüística dels immigrants. La Sociolingüística forma part des de fa tres dècades del pla d'estudis de les universitats catalanes.
A les nostres comarques destacarem la feina realitzada per tres sociolingüistes: Ernest Querol, Miquel Àngel Pradilla i Natxo Sorolla.

1.1. SOCIOLINGÜISTES ILERCAVONS
- Ernest Querol i Puig (Morella 1958) és Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (1998)i llicenciat en Hispànica-Valenciana per la Universitat de València (1981), en Filosofia i Lletres, per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Ha impartit nombrosos cursos i seminaris en l'àmbit de l'ensenyament on line i de lingüística aplicada. És director de l'Institut de Sociolingüística Catalana (Direcció General de Política Lingüística) i President del Centre d’Estudis dels Ports.
En l'àmbit de la sociolingüística ha realitzat una notòria varietat d'estudis que inclou, amb algunes ponències escrites en francès i anglès: l'ús del català a grans empreses, la comparació entre els territoris de parla catalana, estadística sobre usos lingüístics, la substitució lingüística al País Valencià. Quant a estudis d'onomàstica i toponímia, compta igualment amb un bagatge impressionant que l'ha portat a estudis sobre la toponímia de Morella, Els Ports, Ulldecona, Morvedre, i la metodologia en els estudis de toponímia.

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seua intensa activitat investigadora, amb una llarga nòmina de publicacions al darrere, s'ha centrat en la sociolingüística variacionista, la fonètica experimental i la sociologi del llenguatge. Alguns dels seus llibres són: El laberint valencià, apunts per a la sociologia del conflicte, Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística.També ha impulsat els 3 congressos d'estudi del territori de la diòcesi de Tortosa, i la publicació dels llibres amb les ponències i comunicacions consegüents: Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa.

- Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és Doctorand en Sociologia a la Universitat de Barcelona. Especialitat: Estructura i Canvi Social. La seua tesi va consistir en l'Anàlisi de xarxes socials i sociolingüística. Substitució lingüística del català a la Franja. Treballa a la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i al projecte Resocialització lingüística en educació secundària del Ministeri de Ciència. Ha coordinat l’Informe sobre la situació de la llengua catalana dels anys 2005-07 (juntament amb E. Pons), de 2008-09 i 2010, igualment de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. Ha publicat l’article Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials a la revista Digithum, l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya, i l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana. Quant a la recerca sociolingüística sobre la Franja de Ponent, he publicat un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja a la Revista Ripacurtia. Sobre altres territoris de llengua catalana, s'ha encarregat del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals, igualment sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra. Ha coordinat el número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament,l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Ha presentat comunicacions a diferents congressos: Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria); XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia; IV Congrés de Joves Sociòlegs; I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” de la Xarxa CRUSCAT; 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB18); VII Jornades del CERIb; i Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra. Ha rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.

2. LA TRADUCCIÓ
A les Terres de l'Ebre, ja als anys 1930 el novel·lista Sebastià Juan Arbó va apropar nombrosos clàssics europeus al català. A finals del segle XX, el mequinensà Jesús Moncada, una de les més genuïnes veus ebrenques, va convertir-se en un dels grans traductors al català d'autors francesos del prestigi de Juli Verne o Alexandre Dumas.
En els nostres dies hem de destacar la feina de l'ampostí Yannick Garcia, traductor professional, que ha traduït nombroses obres juvenils i novel·les com L'Espantaocells de Michael Connelly. La tortosina Patrícia Manresa i el poeta Albert Roig també varen traduir al català l'obra del poeta irlandès Yeats, un veritable clàssic en llengua anglesa. L'editorial Aeditors també està apostant per traduir clàssics a la nostra llengua. Emigdi Subirats s'ha encarregat de traduir L'assassinat considerat com una de les belles arts, de l'escriptor anglès del segle XIX Thomas de Quinzey, i L'ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde, i a l'anglès el llibre Vida i colors de Vicent Pellicer. El poeta Josep Igual, de Benicarló (el Sènia), ha realitzat darrerament diverses traduccions del francès i del portuguès, mentre que el mateix editor Àlex Ferrer s'ha encarregat de traduir l'obra Poemes selectes del poeta xinès Li Bai, del període Tang, segle VIII. La Sílvia Panisello i el Brian Cutts també es dediquen professionalment a la traducció. Brian Cutts ha estat el traductor a l'anglès del llibre The secret of mirages, de Lluís Raluy Tomàs, el pallasso del circ Raluy.