Unitat 50: Portals i blocs literaris. Jornades literàries i impulsors literaris.

1. L'EBRESFERA
El desenvolupament accelerat de les noves tecnologies ha propiciat l’aparició d’un nou mitjà comunicatiu, el bloc, un diari personal on line, que ha agafat veritable embranzida a casa nostra durant els darrers anys. Una de les seues principals característiques és que permet que l’autor deixi constància escrita, de manera amena i no erudita, dels seus pensaments i ideals. La intenció del blocaire és comunicar un missatge personal que permeti obertament un diàleg amb el receptor, si aquest ho creu convenient, d’aquesta manera el bloc esdevé obert i dinàmic. El fenomen blocaire ha tingut un gran ressò a les Terres de l'Ebre. L'Ebresfera s'ha convertit en un autèntic puntal informatiu del territori ebrenc amb una important presència de blocs literaris que són seguits per lectors/es d'arreu dels Països Catalans. El portal Ebresfera.cat funciona des de 2007 i el tira endavant l'associació Blocaires de l'Ebre, organitzadora igualment de l'Ebrebloc, trobada de blocaires en la qual s'organitzen tallers informatius, xerrades-debat, etc. Al juliol de 2007 va celebrar-se la conferència Internacional Catalan Culture and Identity in The Digital Era en la qual els blocaires Dani Gil i Carme Pla van presentar la comunicació Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre: l'Ebresfera, organitzada pel Centre for Catalan Studies de la Queen Mary University of London. Suposa el primer intent d'elaborar una primera història de la comunitat blocaire.
Comptem amb blocs de tota mena que ja gaudeixen d'un important bagatge. Gustau Moreno, exredactor del rotatiu El Punt, tira endavant el bloc La Marfanta, www.lamarfanta.blogspot.com, un fenomen informatiu del territori ebrenc i un dels més importants de la Catosfera, que compta amb milers de visitants. Un dels primers blocaires ebrencs va ser Jordi Arrufat, amb els seus populars blocs Al Turtushí al Magreb i Shinkansen a la petja. L'escriptor Jesús M. Tibau amb el seu Tens un racó dalt del món s'ha convertit en un dels blocaires estrella del país. El Basar de les espècies, www.basar.cat, de l'editor Jaume Llambrich, és un altre dels blocs potents que s'ha especialitzat en l'elaboració de podcasts literaris que es van inloure al programa radiofònic Lletres Ebrenques. El bloc Lletres Ebrenques, d'Emigdi Subirats, blocs.mesvilaweb.cat/emigdi, compta amb un bon nombre de visites diàries i ha aconseguit un bon nivell d'interrelació amb gent de lletres d'arreu del país.El bloc de l'ampostí Jordi Perales és considerat un dels millors de la Catosfera en l'àmbit educatiu. El també ampostí Manel Zaera és un dels pioners de l'Ebresfera, amb un bloc d'opinió sobre temes tecnològics i apunts polítics. Dani Gil tira endavant el Bauen Blog, especialitzat en l'arquitectura de les biblioteques. Carme Pla és una altra de les pioneres blocaires i presidenta de l'Associació de blocaires Ebrencs. Joan Manel Garcia redacta el bloc De Roquetes vinc... a Tortosa Baixo de caire costumista. La Cuina de Jesús és un altre dinàmic diari on line de l'ampostí Jesús Ferré.Quant a blocs polítics, el més actiu i de més qualitat és el del senador Pere Muñoz, alcalde de Flix, que incorpora nombrosos apunts històrics de la seua població. Al Matarranya hi ha alguns blocs molt importants com Viles i gents, Lo finestró de Gràcia, i el didàctic Xarxes del sociòleg Natxo Sorolla, que porten el segell de la defensa lingüística i cultural.El Bloc de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes, el de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa o el del CD Tortosa donen mostres d'un gran dinamisme en àmbits diversos, els quals són altament visitats. El bloc Cinema Classics és una nova experiència per difondre pel·lícules històriques, que s'està tirant endavant col·lectivament.També cal fer esment dels blocs campredonencs, la quarta població quant a nombre de blocs, amb blocaires actius com Gerard March (Lo sifo), Oriol Gracià (Lo gaiter de l'Ebre) o Mònica Subirats (lo blog de Mònica). Altres blocs són: L'hort de la Bajoqueta, Lo Rogle de Josep M., La Via augusta. S'han celebrat diverses edicions de l'EbreBloc, un esdeveniment blocaire amb un alt nivell didàctic. L'Ebresfera és un cas singular i específic dintre de la Catosfera. Cal destacar l'alt ús del català entre els blocaires, molt superior al de qualsevol altre col·lectiu dels Països Catalans.

2. PORTALS I BLOCS LITERARIS

La literatura ebrenca disposa de notables portals literaris, força heterogenis en format, que informen detalladament de les activitats literàries que es realitzen durant tot l'any. Són portals de notable interès informatiu i divulgatiu, que han servit per situar les nostres lletres en un lloc privilegiat a la xarxa.
El pioner va ser Llibresebrencs, www.llibresebrencs.org. El webmaster és l'Albert Pujol i pretén ser el portal de difusió dels llibres en llengua catalana que parlin de les comarques centrals dels Països Catalans i dels autors comarcals o que hi estiguin directament vinculats. També és la plataforma d'informació de la Fira del llibre i de l'autor ebrencs que se celebra a Móra d'Ebre.
Beaba, www.beaba.info, està dirigit pel lingüista Albert Aragonés i vinculat al Centre d'Estudis lingüístics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans. Compta amb diverses seccions, de les quals destacarem un detallat diccionari d'autors/es de ficció de les nostres comarques. Igualment el CEL copta amb un extens portal d'informació lingüística i literària, amb bloc inclòs, en el qual s'emmagatzema tota mena de reculls bibliogràfics i s'informa de totes les novetars literàries del moment.
Serret bloc el dirigeix el llibreter matarranyenc Octavi Serret. És un portal dedicat a publicitar tota mena d'activitats literàries d'autors d'arreu de l'estat, amb especial atenció als autors ebrencs.
Lletres ebrenques, www.lletresebrenque.blogspot.com és un nou bloc literari, amb format de manual de literatura ilercavona, que fa un repàs a les nostres lletres des dels seus orígens a través de 50 unitats.
www.elpontdeleslletres.cat és el portal literari, estèticament molt ben elaborat, de la Cooperativa de lletres El Pont, que aplega nombrosos/es escriptors/es de les comarques de la demarcació de Castelló. Difonen les activitats literàries que es fan a la demarcació i promouen tota mena de llibres.
La 2 de Viladrich, http://www.la2deviladrich.cat, llibreria tortosina hereva d'una llarga tradició tira endavant un portal literari-comercial de notable interès, en el qual inclou crítiques literàries.
Mostra de poesia d'Alcanar, alcanarpoesia.blogspot.com el porta el poeta Tomàs Camacho. Publica tots els poemes que prenen part en l'esmentat certamen durant els mesos anteriors a la seua celebració.
Pàgina ebrenca, http://paginaebrenca.blogspot.com/ està dirigida pel periodista Gustau Moreno i orientada a donar publicitat a les novetats literàries i les diverses presentacions que se celebren arreu dels nostres pobles.
El festival Bouesia compta amb el seu bloc, bouesia2.blogspot.com/, on els bouetes ens informen les seues activitats i compten amb aportacions de poetes importants d'arreu del país.
centrequimsoler.cat és el portal del Centre Quim Soler de Falset (Priorat) que s'ha distingit durant els darrers mesos com a dinamitzador literari amb la singularitat del vi com a convidat.
www.lafranja.net és un web informatiu sobre la vida social, política i cultural de la Franja de Ponent, el qual dóna un especial relleu al fet literari i a la potenciació del català a la zona.
La llibreria Cazabaret, del Mas de las Matas (Terol), compta amb un portal literari (http://www.cazarabet.com/lalibreria/) i informatiu de molt pes i amb diverses seccions, que tracten habitualment sobre el fet literari ebrenc. La secció El sueño igualitario tracta de la memòria històrica, amb especial atenció als llibres i activitats sobre la Batalla de l'Ebre.
Un gran nombre d'escriptors que compten amb la seua bitàcola personal. Jesús M. Tibau és el més dinàmic amb el seu Tens un racó dalt del món. Destaquen els seus Jocs Literaris, que compten amb nombrosos seguidors setmanalment. Emigdi Subirats al seu Lletres Ebrenques acostuma a incloure nombroses crítiques literàries. Tomàs Camacho, Josep Igual, Pere Perellón, Carme Meix, Jordi Andreu i Corbatón, Joan Josep Rovira Climent, Vicent Pellicer, Cristian Porres, Natxo Sorolla, Vicent Sanz o Josep Miquel Gràcia són alguns dels autors/es que s'han convertit en actius blocaires.

3. JORNADES I FIRES LITERÀRIES
El calendari literari ebrenc està atapeït de certàmens literaris. S'endega al mes de març amb la Mostra de poesia d'Alcanar s'organitza al mes de març a la biblioteca Trinitari Fabregat. L'impulsor és Tomàs Camacho. S'edita el llibre amb tots els poemes dels poetes participants, que provenen d'arreu de la geografia catalana i estatal.
També aquest mateix mes, l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, de Benissanet (Ribera d'Ebre), organitza anualment una Jornada d'homenatge al gran memorialista de la literatura catalana, que compta amb la presència de prestigiosos ponents i escriptors. S'ha creat una ruta literària bladeriana.
La Fira Joan Cid i Mulet s'organitza a l'EMD de Jesús el segon cap de setmana d'abril. Presenta una interessant programació que inclou presentacions de llibres, trobada d'escriptors, sessions de club de lectura i activitats musicals. Durant el certamen es lliura el Premi de treballs de recerca per a alumnes de 2n de batxillerat dels centres de Tortosa i Roquetes i s'edita l'obra guanyadora.
Durant aquest mateix mes, l'Associació de veïns Jesús Catalònia celebra la gran nit de lliurament dels premis literaris Jesús Catalònia (Enric Bayerri d'assaig i Joan Cid i Mulet de narrativa curta), que ha comptat amb guanyadors de notable prestigi.
També la Cooperativa literària El Pont va organitzar la 1 Jornada literària a Morella, amb un homenatge al gran Carles Salvador i tota mena d'activitats literàries.
També a Vinaròs se celebra la Fira del llibre, que aplega un bon nombre d'editorials i autors de banda i banda del riu Sènia.
La Fira de l'autor i el llibre ebrencs se celebra a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) durant el primer cap de setmana de juny. L'organitza el CERE i l'Institut Ramon Muntaner, i el director és Albert Pujol. S'hi realitzen moltes presentacions de llibres. Es lliura el premi literari cibernètic per a joves autors/es. Al seu redós se celebra la fira Litteratum, que compta amb espectacles literaris propis i d'arreu de la nació catalana.
La Jornada literària de Cornudella de Montsant és organitzada per l'ajuntament i l'escriptor local Jesús M. Tibau, i porta a aquesta població prioratina escriptors de l'Ebre i el Camp de Tarragona durant la primera setmana de juliol.
Durant aquest mes també se celebra a Deltebre, Bouesia, un festival de poesia força concorregut que lliga el fet poètic amb la tradició als correbous que hi ha a la població, el qual compta amb actuacions musicals i recitals poètics.
L'Associació cultural Matarranya organitza també una trobada anual amb un fort contingut literari a l'estiu que se celebra en algun poble de la comarca i que homenatja les nostres lletres.
La Trobada d'escriptors de l'Ebre i el Matarranya té lloc en alguna població matarranyenca (les primeres edicions a Fontdespala) i és organitzada per la llibreria Serret. Cada any s'edita un llibre que és objecte de presentació i debat. També s'han realitzat nombrosos homenatges a històrics autors comarcals com Brauli Foz o Desideri Lombarte.
Les Jornades literàries d'Amposta se celebren a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó el tercer cap de setmana d'octubre. S'especialitzen cada any en un gènere diferent i inclouen nombrosos debats literaris.
Quant a celebracions de festes literàries de lliurament de premis literaris cal destacar la dels premis Sant Antoni a El Perelló al mes de gener, i els Terra de fang a Deltebre per tancar l'any, organitzades per les regidories de cultura de les poblacions respectives.
Finalment, la Festa-sopar Estellès, en homenatge al gran poeta de Burjassot (L'horta) també té cabuda al calendari literari ebrenc durant el mes de setembre. S'ha creat a imitació dels famosos Burns suppers que homenatgen des de fa dos-cents anys el mític poeta escocès.

4. L'ACADEMITZACIÓ DE LA LITERATURA EBRENCA
A l'EMD de Jesús se celebra des de fa cinc anys un curs de literatura ebrenca que forma part de l'oferta de cursos acadèmics del Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. El dirigeix Emigdi Subirats, conjuntament amb un professor del Departament de Filologia Catalana i compten amb un extens alumnat provinent d'arreu de la geografia catalana. Els cursos que s'hi han realitzat han estat: Literatura ebrenca de l'exili, Homenots de lletres de principis del segle XX, La Renaixença camí del sud, Dones ebrenques i literatura.
El Campus de l'Ebre també ha organitzat dos cicles de conferències per promoure els autors ebrencs del segle XIX i el segle XX, amb l'edició corresponent dels llibres. Una col·lecció que dirigeix Núria Gil. A la vegada, la Jornada d'homenatge a Josep Panisello, mestre de mestres, serveix per aplegar nombrosos estudiosos al voltant de la seua figura i ha esdevingut un curs acadèmic força concorregut.
L'organització de tres edicions del Congrés de la Diòcesi de Tortosa, baix la direcció del Dr. Miquel Àngel Pradilla, i amb el vistiplau organitzatiu i acadèmic de les universitats Rovira i Virgili de Tarragona i Jaume I de Castelló, ha estat tot un esdeveniment cultural de primer orde, a la vegada que ha servit per continuar difonent tota mena de ponències i comunicacions de l'àmbit literari ebrenc.


5. CENTRES D'ESTUDIS I GENT DE LLETRES
Durant els darrers anys la literatura ebrenca ha rebut una forta embranzida que l'ha permès fer-se visible dintre del mapa literari català, a la vegada que ha rebut el suport de nombroses persones i grups culturals que s'han dedicat a enlairar els autors i les autores i a organitzar els esmentats certàmens literaris. Entre tots i totes s'ha construït un entramat literari de prestigi, que ha aconseguit expandir-se arreu i ha aconseguit col·laboradors/es de tots els Països Catalans, el qual ha tingut ressò en diversos mitjans de comunicació català (la revista Canvi 16 li va dedicar un interessant article).
Diverses associacions han fet una intensa tasca literària que ha donat fruits molt positius. El CERE, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, organitza la Fira del llibre i l'autor ebrencs, el premi d'assaig Artur Bladé i edita la revista Miscel·lània. La Cooperativa literària El Pont ha aconseguit aplegar una bona colla de literats de la demarcació castellonenca, i organitzen la Jornada literària El Pont. L'Institut d'Estudis del Montsià edita la revista Ramàs i organitza congressos d'història i el premi de teatre La Carrova. L'Associació cultural Matarranya organitza cursos de català, una trobada cultural anual i promou nombroses publicacions. L'Institut Ramon Muntaner coordina bona part de l'entramat literari ebrenc amb un important suport a la tasca dels Centres d'Estudis. En l'àmbit polític, l'aixopluc que ha donat l'EMD Jesús al món literari, l'ha permès convertir-se en una menuda capital literària ebrenca amb l'organització d'un certamen firal, un curs acadèmic de literatura de la URV i l'edició de nombrosos llibres.

5.1. Els clubs de lectura
Els Clubs de lectura han proliferat arreu de les nostres biblioteques i es mostren molt actius. Són dirigits per escriptors o els propis bibliotecaris i han esdevingut un punt de trobada de molts lectors/es amb els autors i autores, que solen acompanyar aquestes sessions a poblacions com Tortosa, Amposta, EMD Jesús, Santa Bàrbara. La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa disposa de diversos clubs de lectura adaptada i d'altres en llengües estrangeres (francès i anglès).

5.2 Gent de lletres
Farem un breu reconeixement d'alguns/es d'aquests/es impulsors/es literaris:
- Rosa Cubels és la llibretera de La 2 de Viladrich a Tortosa, una llibreria hereva de més de dos segles de dedicació. A part de l'organització de nodrides presentacions de llibres, destaca per l'aposta cibernètica que porten a terme i per la publicitat que donen on line a tota mena d'activitats literàries.
- Núria Gil és la directora de l'Antena Cultural del Campus de l'Ebre de la URV. També realitza nombrosos crítiques d'art a la premsa comarcal.
- Núria Grau és llicenciada en filologia catalan i la presidenta de l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila. Treballa com a correctora de l'editorial Cossetània i ha realitzats estudis sobre el memorialista de Benissanet.
- Mari Carme Jiménez és la presidenta de l'Institut Ramon Muntaner, que té la seu al Mas de la Coixa de Móra la Nova.
- Pepa Nogués Furió ( 1972) és natural de Carlet (La Ribera Alta) i resideix a la Terra Alta i el Matarranya a partir de 1998, viu a la Portellada des de 2007; antropòloga de formació —especialitzada en etnologia— i tècnica cultural; col·laboradora ocasional de Temps de Franja i habitual de la revista local Kalat-Zeyd. Ha organitzat les exposicions Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002) i —amb M. Gimeno, H. Moret i R. Solana— La llengua catalana a l’Aragó (2005).
- Irene Prades és bibliotecària a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Tira endavant un didàctic bloc amb un fort contingut literari, a la vegada que organitza tota mena d'activitats literàries a la biblioteca.
- Albert Pujol és el webmaster de www.llibresebrencs.org. Va ser president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, i màxim impulsor de la Fira del llibre i l'autor ebrencs. Va ser també l'anima mater del Centenari del naixement d'Artur Bladé i Desumvila.
- Dolors Queralt és mestra de música i treballa al Departament d'Ensenyament com a responsable de les Escoles d'adult i les Escoles oficials d'idiomes. És la presidenta d'Òmnium cultural a les Terres de l'Ebre. Regidora de cultura de l'EMD de Jesús, és l'anima mater, conjuntament amb Emigdi Subirats, de la fira literària Joan Cid i Mulet que se celebra el mes d'abril a la seua població.
- Octavi Serret Guàrdia (1965), és el propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya. És llibreter vocacional i amic de les lletres ebrenques i franjolines i dels seus conreadors i conreadores. Compta amb més de 25 anys com a llibreter i quinze venent i promocionant llibres a través d'internet. A l'octubre de 2009 va ser guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana per part de la Generalitat de Catalunya. Ha estat impulsor de nombrosos llibres col·lectius, en col·laboració amb editorials com Aeditors, Cossetània i March Editors: L'altre nadal, Estius a l'Ebre, Galeria Ebrenca, El riu que parla, Lletres de Casa, EbreBlook, L'arbreda ebrenca, Rius de sang. Tira endavant el Serret Blog, on dóna cabuda a tota mena de textos literaris d'autors de les comarques centrals dels Països Catalans i d'arreu de l'estat.
- Joana Serret és la bibliotecària de la biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. És l'organitzadora de les Jornades literàries d'Amposta, conjuntament amb Carles Serrano, que se celebren al mes d'octubre. Durant anys va organitzar nombrosos premis literaris.

6. EDITORIALS AMB SEGELL ILERCAVÓ
La consolidació de projectes editorials propis del territori ebrenc ha estat força difícil. Històricament hi ha hagut diverses tentatives que han tingut molta dificultat per tirar endavant i convertir-se en un projecte viable econòmicament. Als anys 1980 sorgeix l'editorial Dertosa, dirigida per Ramon Miravall, que va publicar llibres de caire històric i va recuperar nombrosos clàssics. A meitat dels anys 1990, el projecte Biblioteca Ebrenca va publicar amb format de luxe clàssics ebrencs del segle XIX i principis del segle XX.
Durant els darrers anys diversos segells editorials s'hi han implantat i estan realitzant una feina molt destacada.
Onada Edicions és un projecte editorial que té com a objectiu fonamental la difusió del patrimoni natural i cultural, així com el foment de la creació literària i del pensament, i la promoció dels seus autors. La seu d'Onada Edicions està radicada a Benicarló (Baix Maestrat). El seu espai d’actuació és tot l’àmbit lingüístic, especialment les comarques septentrionals valencianes i meridionals catalanes (Terres de l'Ebre, Maestrat i àrees adjacents). L'aposta d'Onada és impulsar obres de qualitat, tant en el contingut com en els aspectes tècnics d’edició. L'impulsor d'aquest projecte és Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili, i compta amb diversos col·laboradors.Entre els autors que han publicat amb aquesta editorial hi trobem Manel Alonso i Català, Manuel Joan i Arinyó, Francesc Mompó i Valls o Josep Igual i Febrer, en el terreny de la ficció; així com noms d'Alfred Giner Sorolla o Ramon Usall en la no-ficció. L'editorial publica els exemplars premiats en diversos concursos literaris del País Valencià com els Premis Literaris Ciutat de Sagunt, el Premi Antoni Matutano de Poesia (Vila d'Almassora), els Premis Literaris Vila de Puçol o el Premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant.
Antinea porta més de dotze anys de treball editorial a Vinaròs, un segell editorial que ha avalat la feina d'autors de prestigi d'arreu de l'estat tant en català com en castellà. Ha publicat l'obra d'autors vinarossencs com Alfred Giner Sorolla o Francesc Batiste Baila, que acompanyen més
de 130 títols amb obres d'investigació històrica, geogràfica i social combinats amb d'altres especialitzats a recopilar els costums ancestrals de la zona. L'editorial també ha posat en marxa diversos projectes, revistes culturals i setmanaris, així com concursos per a incentivar la lectura i l'escriptura entre els mes menuts.
Aeditors és una editorial establerta a El Perelló (Baix Ebre) i dirigida pel dissenyador gràfic Àlex Ferrer. Compta amb diverses col·leccions i també ha promogut la traducció de clàssics al català. Ha tirat endavant nombrosos reculls col·lectius de narrativa d'autors ebrencs.
Cinctorres Club és una de les pioneres editorials ebrenques i amb seu a Tortosa, que dirigeix Joan Josep Rovira i Climent. Edita llibres de gèneres molt diversos, destacant els d'assaig i gènere històric.
Petròpolis és una microeditorial cibernètica, creada per Jaume Llambrich, editor d'Edicions de la URV, amb la voluntat d'editar textos d'autors novells i de clàssics per posar-los a l'abast de tot el món mitjançant les noves tecnologies.
Dos editorials que estan treballant obertament amb els i les nostres autors/es són March Editors, de El Vendrell (Baix Penedès), i Cossetània Edicions, de Valls (Alt Camp). March editors a partir de la relació comercial amb la Llibreria Serret de Vall-de-roures està promovent l'edició de reculls variats de literatura ebrenca i la seua difusió en nombrosos certàmens literaris. Cossetània té al seu redós els més actius escriptors nostrats i destaca per l'edició de narrativa (Jesús Tibau, Josep Igual, Francesca Aliern, Miquel Esteve) i de llibres de natura, itineraris i riquesa fotogràfica (Vicent Pellicer).

6.1 Col·leccions de la Franja

El nombre de llibres en català a la Franja de ponent ja és ben significatiu. La col lecció Pa de casa, editada per la Diputació General d'Aragó, va ser la pionera. Actualment destaquen les següents col.leccions:
Gallica Flavia i La Sitja, de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca; Lo Trill i Lo Trull, de l'Associació Cultural del Matarranya; Quaderns de la Glera i La Gavella, de l'Associació de Consells Locals de la Franja, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca i l'Associació Cultural del Matarranya.

Unitat 49: La cançó popular i literària

1. LA CANÇÓ POPULAR

Durant els darrers anys ha continuat més o menys viva la tradició popular de ballar jotes, la dansa tradicional de les Terres de l'Ebre. També s'han conreat alguns dels gèneres procedents d'altres territoris dels Països Catalans. La situació sociopolítica i la vinculació regional amb el País Valencià, Catalunya o l'Aragó respectivament ha marcat la trajectòria i els interessos professionals dels nostres autors. El fenomen del bilingüisme ha estat present en el cant tot i que darrerament es nota una claríssima recuperació quant a l'ús de la llengua catalana. A nivell de Països Catalans van crear escola La Trinca al Principat i Al Tall al País Valencià. Al Matarranya destaca la figura de Tomàs Bosque, de l'escola del gran cantautor aragonès José Antonio Labordeta. A les Terres de l'Ebre, són d'especial esment els històrics cantadors de jota, Canalero i Teixidó. El grup Quico el Cèlio, el noi i el mut de les Ferreries és qui ha dirigit la recuperació dels cants i balls d'antany.

1.1 ELS CANTAUTORS MATARRANYENCS

A partir de la dècada de 1970, a la Franja de Ponent, influïda pel moviment dels cantautors catalans, la Nova Cançó, y els aragonesos, la Nueva Canción Aragonesa, van començar a sorgir nombrosos cantants. Tanmateix, aquests autors van haver de marxar de la comarca i instal·lar-se a Barcelona i Saragossa. Altres com Antón Abad i Los Maelláns, José María Puyol y Miguel Estaña, van romandre a les nostres terres.

Tomàs Bosque Peñarroya (La Codonyera, 1948) és pagès i autodidacta. Actua des de 1968 dins el moviment conegut com La Canción popular aragonesa. És professor a l’ensenyament secundari de solfeig i cant i resideix a Saragossa des de 1975. El seu primer disc l'enregistra el 1977, Cuando los tiempos vienen difíciles, amb nou cançons en castellà i dos en català. Les seues composicions, profundament líriques malgrat el caràcter de denúncia que les caracteritza, descriuen els greus probnlems del camp a l'Aragó i la difícil situació del català a la frontera de la llengua. Va acompanyar en les seues actuacions, Labordeta, La Bullonera, Pilar Garzón, Ana Martín, Valentín Mairal. Part dels textos de les seues cançons en català s’han aplegat en l’estudi Joglars de frontera (1997), La cançó d'autor a l'Aragó catalanòfon i Roda la mola. Poesa del Baix Aragó de llengua catalana des orígens als nostres dies (2009). Col·labora ocasionalment a Temps de Franja i La Comarca; és membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents. Ha publicat el llibre Melodia provençal (poesia, música i prosa).

Àngel Villalba és natural de Fabara.Va marxar a Barcelona i va ser membre dels Setze Jutges, que va ajudar a crear el 1972, i també va prendre part del grup Bordó, al costat de Marina Rossell i Quintín Cabrera. Compon una mescla de catalanoaragonesisme, de nostàlgia d'una terra híbria que mai no troba la seua personalitat a causa de la peculiaritat de parlar una llengua diferent a la regió on t'han englobat.

Actualment destaca el grup Túrnez&Sessé, format per Xavier Túrnez i Daniel Sessé. Es van donar a conèixer guanyant el Sona 9, que organitza la Generalitat. Si als anys 1970 Ramon Muntaner es va convertir en el cantautor dels poetes, ara el rol l'ha agafat aquest conjunt. En els seus treballs han musicat el poeta Desideri Lombarte, i recentment altres poetes com Joan Todó o Hèctor B. Moret.

1.2 ELS CANTADORS
Les rondalles van animar les nostres festes durant anys i panys. I dintre de la rondalla, destacava la figura del cantador. Pepe Garcia (Roquetes 1914-2004) "lo Canalero" era un pagès que cantava jota improvisada, conjuntament amb Josep Guasch "Lo Teixidó" varen crear escola. Altres cantadors molt coneguts van ser Lo Noro i Josep Bo, autor de la famosa cançó del Carrilet. En l'actualitat la rondalla més dinàmica és la de Joseret, antic músic de la rondalla del Canalero.

1.3 CANTAURORS/ES D'ARREL ILERCAVONA

Jesús Fusté és natural de Pradell de la Teixeta (Priorat). És autor de diversos treballs discogràfics, entre els quals destacarem Vine amb mi i Lletres d'aigua, un càntic de reivindicació i d'amor a les lletres ebrenques. S'ha convertit en una mena de cantautor de capçalera dels autors de les comarques centrals dels Països Catalans, amb la difusió que està realitzant de l'obra d'autors com Artur Bladé, Manuel Garcia Grau, Yànnick Garcia, etc.Compromès amb la llengua, la cultura, la memòria històrica i les causes socials i humanitaries...

Montse Castellá és una cantautora tortosina que ha enregistrat diversos treballs basats en les lletres ebrenques. El seu darrer treball és GEMINIS, dedicat a la famosa revista dels anys 1950. El va crear a redòs de la Fira del llibre Joan Cid i Mulet.
Sobre l'activitat del cantant Josep Igual n'hem fet cinc cèntims en una unitat anterior.

1.4 GRUPS I CANTANTS DE FOLKLORE i POP D'INTERÈS LITERARI
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un grup de folklore de les Terres de l'Ebre, creat l'any 1992. Malgrat que és conegut pel nom dels seus tres primers components, Quico el Célio (Artur Gaya), el Noi (Quique Pedret), el Mut de Ferreries (Jordi Fusté), actualment el grup l'integren 3 membres més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Aquest singular grup tortosí ha fet una gran varietat d'espectacles i concerts al llarg de la seua trajectòria musical, de gran èxit per tot arreu gràcies a l'alta comicitat de la interpretació de les seues obres, combinada amb un alt compromís social i d'estima a la terra. Els seus treballs discogràfics són: Es cantava i es canta, Si no fos. Tram. Barcelona-1996, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ,Mira bé el que et dic!, El món s'acaba (A un món que no s'acaba), Les Violines (La noia i lo rei del violí), Vinguen quan vulguen!, Lo Misteri de Nadal, No es pot viure!,Oco!
Ha rebut nombrosos premis com: Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya. Premi Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus. Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV Premi Enderrock 98 al Millor grup de l'any (Folk / Noves músiques). Premi Altaveu 99 a la millor trajectoria musical.Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.Premi Enderrock 2009 al millor artista folk/noves músiques.Premi Enderrock 2009 al millor disc folk/noves músiques (Oco!)Premi Enderrock 2009 a la millor cançó folk/noves músiques (Oco!)
Són molt famosos els seus espectacles musicals com: Romanços de Nadal, La Taverna d'Enrico 17 de juliol de 1997 (Casal Tortosí-Festa del Renaixement-Tortosa),
Lo banc del si no fos, Torna el Carrilet!

Xeic porta deu anys dalt dels escenaris dels Països Catalans. Els seus membres procedeixen de diferents pobles de la Ribera d'Ebre. El seus darrers treballs són Birla i Sirga. Tal com ells mateixos el defineixen: La música s’erigeix en un riu d’històries i sensacions que s’harmonitzen i es complementen amb la profunditat de la literatura, el vigor del ball popular, l’esteticisme de la pintura i l’humor de pinzellades teatrals. El resultat és un directe innovador i entretingut per a que els espectadors de tota mena gaudeixin durant tota la posada en escena. Sirga és un espectacle preparat per a la fira Litteratum de Móra d'Ebre, i incorpora textos de poetes i escriptors com Desideri Lombarte, M. Cinta Moreso, Imma Penna, Andreu Carranza, o Artur Bladé.

Los Draps és un grup de rock - ska-folk-punk originari de la comarca del Matarranya . Influïts pel rock urbà, usen la dolçaina aragonesa. Van debutar el 1998 a Pena-roja de Tastavins. A l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001.
El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarranya, basada en un poema del desaparegut poeta penarogí Desideri Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara. La contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popular, Revolució i PP Feixistes.
El 2006 van rebre el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular i van editar No mos fareu callar.
Un dels seus membres, Marc Martí Badia (Massalió, 1982), és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, redactor i col·laborador de Temps de Franja, coordinador del doble CD Sons del Matarranya (2007); és membre del grup musical Los Draps i del col·lectiu d’articulistes Lo Cresol. Ha treballat com a tècnic a l’Associació Cultural del Matarranya i actualment ho fa al diari La Comarca d’Alcanyís. Ha publicat algunes cançons i poemes en volums col·lectius.

Èric Vinaixa Pujol (Miravet, 1977) comença a estudiar música als 6 anys i a tocar una sèrie d’instruments de vent (bombardí, fiscorn baix, trombó de pistons, trombó de bares) per entrar a formar part de la Banda de Música de Miravet, on debuta als 9 anys. La descoberta dels Beatles als 12 anys suposa tota una revolució. A partir de 2002 lidera el grup de rock Rodamons, amb qui té 2 discos editats, Temps Millors (PICAP, 2005) i Mama (PICAP, 2008).A Rodamons assumeix la composició dels temes, així com la co-producció dels discos.
Rodamons comença a guanyar ressò mediàtic després d'acumular diversos premis, com Gamarock 2003 o En Potència de Catalunya Cultura, fins a rebre el Disc Català de l'any 2005, que atorga anualment Ràdio 4, pel seu primer treball Temps Millors.
A partir del 2006, comença els seus projectes en solitari, tocant en diferents clubs, pubs, locals i petits teatres, normalment sol, acompanyat només de la seva inseparable guitarra Tanglewood, oferint un repertori que es deixa portar pel moment, a cavall dels clàssics que l’han protegit des petit i de la seua pròpia música, en un espectacle anomenat Llarga vida al Rock’n’Roll. En solitari també ha voltat pel món oferint concerts a llocs insòlits com Japó (Tokyo), Cuba (Cienfuegos, Santa Clara, La Habana), Tailandia (Chiang Mai) o la República Txeca (Praga). Ha participat en el disc Història de Catalunya en cançons 2.0 (PICAP, 2009), juntament amb d’altres músics de parla catalana, interpretant el tema La primera senyera, sobre Guifré el Pilós. Des de 2007 també escriu, coordina i produeix diferents músiques per a bandes sonores i spots publicitaris com la sintonia del programa 360 de Catalunya Ràdio o el documental Creixent sobre rodes. A finals del 2010 presenta el seu primer disc en solitari, La famosa gemma de Galveston (PICAP, 2010). Un disc escrit, arranjat i produït per ell mateix. A primers d’abril surt el videoclip del primer senzill, Escac i mat.

1.5 LA FIGURA DE CARLES SANTOS
Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1940 ) va començar la carrera artística com a pianista, posteriorment s'ha dedicat a altres disciplines creatives, com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia.
Va començar la seua educació musical formal al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i va continuar els seus estudis a París.
A finals dels anys 1960 va endegar la seua relació amb el cineasta Pere Portabella, al costat del qual va treballar en diverses pel·lícules i documentals. Així mateix el propi Santos debutà amb la direcció d'un curtmetrage l'any 1967, L'Àpat.
A la dècada de 1980 va començar a dissenyar les demostracions musicals escèniques, que va iniciar a Sydney, Berlín o el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Les seues demostracions musicals són marcades per l'extravagància, temes sexuals, i la provocació deliberada. A més de la seua producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d'una important obra plàstica, principalment fotogràfica.
Compta amb diversos premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996); la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Teatre (2001), Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de València (2005). Al llarg de la seua carrera ha rebut diversos Premis MAX pels seus espectacles escènics: Hamlet, Ricard i Elena, Tirant lo blanc, etc. Un dels seus treballs més exitosos és la recreació de l'obra del poeta Joan Brossa.

Unitat 48: Sociolingüística i traducció

1. SOCIOLINGÜÍSTICA
Històricament s'ha definit la sociolingüística com la disciplina que estudia la relació entre la societat i el llenguatge, la qual estudia la forma com una comunitat usa la llengua i la situació cultural que l'envolta i s'ocupa dels valors i les actituds envers l'idioma.
Ramon Llull, filòsof i teòleg mallorquí del segle XIII, va fer ús escrit de l'àrab, el català, el llatí i el provençal, la qual cosa reflecteix la situació sociolingüística d'alguna gent de lletres del segle XIV. Amb el pas dels segles, la situació lingüística que es va viure durant la Decadència va provocar una davallada en l'ús escrit del català i una influència enorme de la llengua castellana. Al segle XX, la preocupació per l'ortografia caòtica, el procés de normativització durant les primeres dècades, i la normalització posteriors marquen una actitud envers l'ús lingüístic.
Grandíssims filòlegs van treballar per millorar l'ús del català: Joan Coromines, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de Borja Moll, Joan Fuster, Joan Triadú, Pere Verdaguer. Antoni Maria Badia i Margarit va ser l'introductor als Països Catalans de la ciència sociolingüística. Molts altres van treballar quant al bilingüisme escolar.
Durant els darrers anys la nova disciplina científica s'ha nodrit de treballs sobre la integració lingüística dels immigrants. La Sociolingüística forma part des de fa tres dècades del pla d'estudis de les universitats catalanes.
A les nostres comarques destacarem la feina realitzada per tres sociolingüistes: Ernest Querol, Miquel Àngel Pradilla i Natxo Sorolla.

1.1. SOCIOLINGÜISTES ILERCAVONS
- Ernest Querol i Puig (Morella 1958) és Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (1998)i llicenciat en Hispànica-Valenciana per la Universitat de València (1981), en Filosofia i Lletres, per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Ha impartit nombrosos cursos i seminaris en l'àmbit de l'ensenyament on line i de lingüística aplicada. És director de l'Institut de Sociolingüística Catalana (Direcció General de Política Lingüística) i President del Centre d’Estudis dels Ports.
En l'àmbit de la sociolingüística ha realitzat una notòria varietat d'estudis que inclou, amb algunes ponències escrites en francès i anglès: l'ús del català a grans empreses, la comparació entre els territoris de parla catalana, estadística sobre usos lingüístics, la substitució lingüística al País Valencià. Quant a estudis d'onomàstica i toponímia, compta igualment amb un bagatge impressionant que l'ha portat a estudis sobre la toponímia de Morella, Els Ports, Ulldecona, Morvedre, i la metodologia en els estudis de toponímia.

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seua intensa activitat investigadora, amb una llarga nòmina de publicacions al darrere, s'ha centrat en la sociolingüística variacionista, la fonètica experimental i la sociologi del llenguatge. Alguns dels seus llibres són: El laberint valencià, apunts per a la sociologia del conflicte, Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística.També ha impulsat els 3 congressos d'estudi del territori de la diòcesi de Tortosa, i la publicació dels llibres amb les ponències i comunicacions consegüents: Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa.

- Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és Doctorand en Sociologia a la Universitat de Barcelona. Especialitat: Estructura i Canvi Social. La seua tesi va consistir en l'Anàlisi de xarxes socials i sociolingüística. Substitució lingüística del català a la Franja. Treballa a la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i al projecte Resocialització lingüística en educació secundària del Ministeri de Ciència. Ha coordinat l’Informe sobre la situació de la llengua catalana dels anys 2005-07 (juntament amb E. Pons), de 2008-09 i 2010, igualment de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. Ha publicat l’article Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials a la revista Digithum, l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya, i l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana. Quant a la recerca sociolingüística sobre la Franja de Ponent, he publicat un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja a la Revista Ripacurtia. Sobre altres territoris de llengua catalana, s'ha encarregat del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals, igualment sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra. Ha coordinat el número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament,l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Ha presentat comunicacions a diferents congressos: Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria); XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia; IV Congrés de Joves Sociòlegs; I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” de la Xarxa CRUSCAT; 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB18); VII Jornades del CERIb; i Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra. Ha rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.

2. LA TRADUCCIÓ
A les Terres de l'Ebre, ja als anys 1930 el novel·lista Sebastià Juan Arbó va apropar nombrosos clàssics europeus al català. A finals del segle XX, el mequinensà Jesús Moncada, una de les més genuïnes veus ebrenques, va convertir-se en un dels grans traductors al català d'autors francesos del prestigi de Juli Verne o Alexandre Dumas.
En els nostres dies hem de destacar la feina de l'ampostí Yannick Garcia, traductor professional, que ha traduït nombroses obres juvenils i novel·les com L'Espantaocells de Michael Connelly. La tortosina Patrícia Manresa i el poeta Albert Roig també varen traduir al català l'obra del poeta irlandès Yeats, un veritable clàssic en llengua anglesa. L'editorial Aeditors també està apostant per traduir clàssics a la nostra llengua. Emigdi Subirats s'ha encarregat de traduir L'assassinat considerat com una de les belles arts, de l'escriptor anglès del segle XIX Thomas de Quinzey, i L'ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde, i a l'anglès el llibre Vida i colors de Vicent Pellicer. El poeta Josep Igual, de Benicarló (el Sènia), ha realitzat darrerament diverses traduccions del francès i del portuguès, mentre que el mateix editor Àlex Ferrer s'ha encarregat de traduir l'obra Poemes selectes del poeta xinès Li Bai, del període Tang, segle VIII. La Sílvia Panisello i el Brian Cutts també es dediquen professionalment a la traducció. Brian Cutts ha estat el traductor a l'anglès del llibre The secret of mirages, de Lluís Raluy Tomàs, el pallasso del circ Raluy.

Unitat 47: Lletres de no ficció

Introducció
En aquesta unitat hem cregut oportú de donar cabuda a tot un seguit de treballs i estudis d'investigació no vinculats a l'àmbit literari estrictament, tot i que algun dels seus autors s'hi ha apropat de manera ocasional. Nogensmenys, s'està realitzant una feina erudita ben significativa en àmbits molt diversos. Es tracta, doncs, d'autors que són grans professionals. No són un baluard de les lletres ebrenques, ja que la seua tasca professional els porta a altres àmbits d'estudi, tot i que igualment fan una tasca exquisida mitjançant els seus llibres. Tots ells usen gèneres molt heterogenis per la qual cosa és difícil d'enquadrar-los dintre d'un de sol en particular, i són persones erudites que han escrit en temes com sociolingüística, medicina, botànica, cuina, esport, etc.

1. ALTRES CULTURES

Eva Castellanos (Barcelona, 1969) és antropòloga i resideix a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). És coautora, amb Hassan Akioud, de Els Amazics: una història silenciada, una llengua vida (2007), una anàlisi sobre la situació cultural i lingüistica d'aquest poble nordafricà. També va publicar El republicanisme a les Terres de l'Ebre (conjuntament amb Josep Sánchez i Cervelló (coord.), Pere Ferré, Andrea Galbe, Sus Martí, Joan Vidal), en motiu del 75è aniversari de la fundació d'ERC.

Montserrat Esteve Palà, presidenta d'UNESCO Tortosa, és autora del Diccionari visual català-àrab (1999), amb il·lustracions de Carme Reverté Simó, i traducció de Rossend Bonàs Miró i El Mustapha Ben El Fassi.

2. PSICOLOGIA

Roger Giner Sorolla (1966), fill del científic i poeta vinarossenc Alfred Giner Sorolla, va nàixer a Greenwich (Connectitut) i viu a Nova York. És Doctor en psicologia i professor de la Universitat de Kent. És membre de la American Psychological Society, Society for Personality and Social Psychology
Society for Experimental Social Psychology, European Association for Social Psychology. Ha basat la seua recerca en les emocions i els judicis morals i l'auto control. S'ha especialitzat en l'estudi de l'enuig i l'avergonyiment en respecte a l'acceptació de la culpa. Ha publicat en llengua anglesa els estudis: Judging passions: Moral emotions in persons and groups, Social justifications for moral emotions: When reasons for disgust are less elaborated than for anger (2011, en col·laboració), Social cueing of guilt by anger and shame by disgust. També conrea la poesia i els seus poemes han aparegut en antologies com: Poems that Thump in the Dark and In Your Face. Col·labora amb el Journal of Personality and Social Psychology.

3. BIOLOGIA I MEDIAMBIENT

Rafel Balada, natural d'Amposta, és doctor en biologia i el director del Parc Natural dels Ports. Té una llarga trajectòria de treball, mentre que ha publicat els estudis: Els arbres de la ribera: estudi-inventari del bosc de ribera actual a la riba dreta de l'Ebre des de Xerta a la Mediterrània (1985), Guia del Delta de l'Ebre (1985) i El Delta de l'Ebre (1989).

Carles Ibáñez Martí, natural de Santa Bàrbara, és doctor en Biologia cum laude per la Universitat de Barcelona (1993). Va realitzar una tesi doctoral sobre l'ecologia de l'estuari del riu Ebre. Va ser professor de Gestióde Fauna a l'Escola-Taller de Mediambient del Delta de l'Ebre. Compta amb una vintena de publicacions a científiques internacionals i ha escrit dos libros sobre el delta de l'Ebre. El delta de l'Ebre, un sistema amenaçat, i el poema Tot i de cop.

Àlvar Arasa i Tuliesa, natural de Tortosa i doctor en ciències geològiques, ens capbussa en la història geològica de l’abrupte relleu que abraça les nostres terres amb el llibre Roques del Port. Publicat pel Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre, l’obra divulga la singularitat del rocam d’aquest massís tan característic.

El Grup de Recerca científica Terres de l’Ebre tira endavant cursos de formació amb el Parc Natural dels Ports i té interés en la divulgació científica més acadèmica. Està format per Àlvar Arasa, Manolo Arrufat (etnobotànic, especialitzat en Botànica i Micologia, bolets) ,Jordi Beltran, Salvador Cardero, Rafel Curo, Ferran Royo i Lluis de Torres (doctor en Biologia i llicenciat en Farmàcia, autor de la Flora del massís del Port).i han publicat el llibre PLANTES DEL PORT Volum I Equisets, falagueres, arbres, arbustos i arbres monumentals.. En ell es recullen una introducció al medi físic i sobre la presència humana. Pel que fa a l'apartat de les plantes pròpiament dit, es comença per les plantes vasculars més primitives, els equisets i les falagueres, per continuar amb les gimnospermes (pins, ginebres, èfedres...) i cloure amb els arbres i arbustos que pertanyen a les angiospermes. També s'hi inclou un apartat sobre els arbres monumentals que disposen d'un cert grau d'oficialitat. A banda, existixen dos glossaris, un de termes botànics i geològics, i un altre mèdics i farmacèutics.

L'aprovació del PHN també va provocar la redacció de nombrosos opuscles i estudis contraris al transvassament de les aigües de l'Ebre, tant d'autors comarcals com de la resta de l'estat espanyol, cas dels catedràtics Pedro Arroyo o Narcís Prat. PHN: la raó d'estat contra l'Ebre, va ser redactat per nombrosos autors i polítics (Marta Cid, Francesc Gas, Jaume Renyer, Agustí Cerdà, Josep M. Alcoberro). És un estudi que se centra en l’impacte que l’operació d’Estat denominada PHN té sobre el conjunt dels territoris dels Països Catalans i analitza la revolta de l’Ebre des de la perspectiva jurídica, política, sociològica i territorial.

4. MEDICINA I ANÀLISI SOBRE EPIDÈMIES
Màrius López i Alemany (Amposta) és un prestigiós neuròleg a l'hospital de Castelló de la plana. Els seus estudis s'han centrat en la recerca d'epidèmies viscudes al territori ebrenc. Ha publicat: Anàlisi de la mortalitat a Amposta, 1873 a 1936 (1990), L'epidèmia de colera dels anys 1884 al 1886 i la seva incidència a la ciutat d'Amposta (1981), Contribució a la història del Paludisme a Amposta i delta de l'Ebre. I: Dels orígens a 1900

M. Cinta Cid Xutgla (Tortosa) va publicar El Dr. Manuel Vilà i les seves aportacions al coneixement de les malalties infeccioses a començaments del segle XX (1979).

5. AGRICULTURA I DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

Josep M. Franquet Bernís (Tortosa, 1950) és enginyer agrònom (especialitat economia agrària) per la Universitat Politècnica de València. És també Doctor en Ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona (1995) amb la tesi una tesis : Estructura de la Propietat Agrària: aplicació a la regió catalana de l’Ebre. És autor de diversos llibres sobre agricultura, climatologia, planificació territorial, piscicultura, construcció, hidràulica i economia: L’organització territoral en vegueries: un model racional per a Catalunya (1991), Análisis Territorial. División, organización y gestión del territorio (1991), Teoría, diseño y construcción de terrazas-voladizo (1994), Cálculo estructural de los túneles-invernaderos (1995), Jornada de técnicos y científicos sobre el Plan Hidrológico Nacional (1995), Les limitacions dels conreus per les temperatures extremes. Aplicació a les comarques meridionals de l’Ebre (1998), Fitopatologia i malherbologia citrícola a les Terres de l’Ebre (1998), El vent i la pluja a les comarques meridionals de l’Ebre. Estudi de recurrència (2001), ¿Por qué los ricos son más ricos en los países pobres? (2002), Cinco temas de Hidrología e Hidráulica (2003), Variedades y mejora del arroz (2004), Cálculo hidráulico de las conducciones libres y forzadas (2005).

Santi Valldepèrez (Amposta, 1978) és llicenciat en Comunicacíó Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat els llibres Natros, gent i identitat de les Terres de l'Ebre (2004) i Fira Amposta 1960-2000: 40 anys de fira. Amb Natros fa un repàs a la identitat ebrenca a partir de la revolta contra el PHN, en el qual troba espai per debatre temes com els correbous i el comportament en general dels ebrencs i les ebrenques. Ha realitzat nombrosos documentals de tema literari i de cultura popular: Artur Bladé, la memòria de l'Ebre (2008), Saragatona (2007), Escenes de bous al Delta de l'Ebre (2006), La Camarga (2006), El Mokabala El koubra (El gran partit) (2005), Mohamed (2003), Festa Major (2011, premiat a l'Argentina), etc. Molts d'aquests documentals han estat emesos per TV3 i TVE. També ha col·laborat amb interessants reportatges en revistes com Descobrir Catalunya o al setmanari La Veu de l'Ebre.

Jordi Jordan (Tortosa, 1983) és llicenciat en Geografia i història i professor a l'institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. És president de l'associació Amics dels Castells i el nucli antic de Tortosa i director de la seua revista de reivindicació patrimonial. Ha publicat el llibre El per què de la Vegueria de l'Ebre?, un repàs històric a les reivindicacions ebrenques de restructuració territorial.

- Antoni Panadès (Tarragona) és periodista vinculat a molts mitjans de comunicació de la demarcació. Natural de Tarragona, va residir durant molts anys a les Terres de l'Ebre i es va interessar pels moviments segregacionistes de diversos pobles de la zona deltaica que pertanyien al vast municipi de Tortosa. La seua intensa recerca va portar-lo a publicar els llibres: Deltebre, un procés de mes de 40 anys (1998), 25 anys de Camarles i els Lligallos: història de la segregació del municipi (2003), L'Aldea 25 anys, la segregació abans i després (2008). Tanmateix, és autor de dos llibres més de temàtica diversa: Història de l'església dels Muntells (2002) i El Casal dels lligallos, història d'una entitat (2005).

6. MEMÒRIA HISTÒRICA, ECONOMIA I POLÍTICA
Josep Subirats i Piñana (Tortosa, 1920) és Doctor en ciències econòmiques, polític, intendent mercantil i censor jurat de comptes. L'any 1934 ja era redactor del diari republicà El Pueblo, de Tortosa, fundat per Marcel·lí Domingo, del qual va arribar a ser director el 1937. Incorporat a files va ser empresonat el 1939 i condemnat per un consell de guerra sumaríssim a cadena perpètua (pena commutada l'octubre de 1944). Un cop alliberat l'estiu de 1945 es traslladà a Barcelona on passà a dirigir el periòdic clandestí Ara i el Centre d'Estudis Politècnic (1955-75). L'any 1982 fou elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i el 1986 esdevingué magistrat del Tribunal de Comptes Europeu. Ha publicat nombrosos llibres de caire econòmic i d'anàlisi política com: Actitudes de los empresarios ante la evolución del sistema tributario (1957-1975). La era de la evaluación global (1990), Any i mig de senador (1979), La transició des del Senat (1991), La Unió Europea pas a pas (1998).
Durant els darrers anys ha dedicat els seus esforços a la recuperació de la memòria històrica amb tot un seguit de publicacions sobre la guerra civil i la repressió ciutadana posterior a les nostres comarques, que ha permès homenatjar les figures dels màxims responsables republicans a Tortosa: Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona. (1993), Marcel·lí Domingo, per ell mateix (1995),Tortosa, front de guerra (1996), Entre Vivències ( 2003), Quatre alcaldes republicans de Tortosa (2005), Les Oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona (2007)

Germà Bel (Les Cases d'Alcanar, 1963) és Llicenciat i Doctor en Economia per la U. de Barcelona (1986), Màster en Economia per The University of Chicago (1988). Professor i investigador visitant a Cornell University durant els anys acadèmics 2004-06 i Professor invitat a la Barcelona Graduate School of Economics des de 2007. Ha rebut el premi "William E. and Frederick C. Mosher Award" al millor artícle acadèmic de l'any 2009 de la American Society for Public Administration i pel millor article acadèmic 2010 de US Academy of Management (Public & Nonprofit Division). També el XIII Premi Catalunya d’Economia (Societat Catalana d’Economia-Institut d’Estudis Catalans) a la millor investigació sobre economia el 2011, premi concedit al llibre Espanya, capital París, que té com a subtítol Tots els camins porten a Madrid. Està en premsa la traducció a l'anglès d'aquest llibre: Infrastructure and the Political Economy of Nation Building in Spain, 1720–2010. Col·labora habitualment amb La Vanguardia, i ho ha fet amb Expansión, El Periódico i El País, amb tot un seguit d'articles amb anàlisi econòmica. És un dels tertulians habituals de Catalunya ràdio.

Joan Josep Grau i Folch (Amposta, 1952) és economista i polític. És Llicenciat en ciències econòmiques i va ser diputat al Parlament de Catalunya (1984-88). Ha escrit diversos llibres sobre temes econòmics: El Montsià: estructura i dinàmica socio-econòmica (1982), L'economia del Baix Ebre (1985) amb Federico Mayor Zaragoza, La ribera d'Ebre: transformacions sòcio-econòmiques i perspectives de futur (1989) amb Jesús Sorribes i Montserrat, La Terra Alta: estructures productives i evolució social (1993) amb Rosa Arrufat i Viñoles i Joan Sabaté i Borràs.

Manuel Milián Mestre (Forcall, Ports 1943) és polític i periodista. Va estar vinculat laboralment a Ràdio Morella, El Noticiero Universal, Tele/eXpres, Diari de Barcelona, Las Provincias i La Vanguardia.
Políticament, el 1974 fundà el Club Àgora, el 1976 Reforma Democràtica de Catalunya. i el 1980 Solidaritat Catalana. Va ser diputat a corts. Com a escriptor és autor de: Manuel Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975), Homenaje a José Mª Hernández Pardos (1970), Una historia empresarial de Catalunya (Fomento del Trabajo Nacional, 1771-1980) (2001). També ha publicat un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, amb Carles Santos.

7. RECERCA HISTÒRICA I EL FET RELIGIÓS

Máría Esperanza Casaus és monja i llicenciada en Història i en Teologia Espiritual. S'ha especialitzat en l'estudi de la figura de María Rosa Molas, la història de la seua Congregació i el seu carisma i espiritualitat. Ha publicat els llibres: María Rosa Molas y Tortosa (1988), Historia de las hermanas de Nuestra Señora de la Consolación (2004), La Tierra que ella pisó, ruta de Maria Rosa Molas (2007), Pasaron a nuestro lado (2008), La voz que yo escudho, Tras las huellas de una mujer, El Hospital de la Santa Cruz de Tortosa, Marçia Rosa Molas en el mundo del dolor, etc.

- Joaquim Blanc i Bahima (Roquetes, 1924) és un sacerdot i president emèrit de la Fundació Mossèn Manyà. Ha col·laborat en nombroses publicacions religioses i literàries al llarg dels anys i ha tirat endavant nombroses empreses culturals. Com a rector de Campredó, va editar el llibre Campredó poble i parròquia (1984), en el qual va fer un estudi sobre el simbolisme religiós del nou temple. Ha realitzat nombrosos estudis sobre la figura de Mossèn Manyà. Ha publicat el poemari Mossèn Manyà i Mossèn Blanc dos poetes menors.

Antoni Bordàs és sacerdot i ha estat vinculat a nombroses parròquies d'arreu de les Terres de l'Ebre. Ha combinat la seua passió per la història, la recerca dels arrels dels pobles on ha estat destinat apostòlicament, amb els seus estudis religiosos. És un autor bilingüe i amb una obra prolífica que inclou quant a estudis històrics: Assaig històric de La Palma (1984), Xerta història d'un poble (1991); mentre que de tema religiós: La missió de l'església en la societat segons Jaume Vives (1991), La comunitat cristiana de Paüls (1989), La buena notícia de Jesús (1995), Un missatge joiós (1999), Novena a la mare de Déu del Portal: devocionari (2000), La Fuente de agua viva (2003), Romeria de la Terra Alta a Montserrat (2005), Les meves oracions (2006), Sigueu assenyats (2007).

Víctor Manuel Cardona i Eixarch (1969) és natural de Forcall (Els Ports). Va ser el cap de premsa del bisbat de Tortosa, corresponsal de Catalunya cristiana i responsable de Vida Diocesana. Actualment és el president de la Fundació Manyà. Va publicar el llibre La dignitat de la vida humana, una aproximació a algunes qüestions actuals.Ha tingut cura de l'edició dels Goigs de la Mare de Déu de Solicrú (2006), del 1r llibre parroquial de Campredó (2007) i de 25 anys de la parròquia de Campredó, que inclou estudis d'importants historiadors catalans. També va coordinar el llibre Miscel·lània, d'homenatge al seu oncle, l'historiador José Eixarch, i del llibre Miscel·lània en el 850 aniversari de la parròquia de l'Aldea. També és coautor el llibre Rutes pel terme de Campredó.

8. LLEIS I DRET


Joan Josep Moreso (Tortosa, 1959) es doctor en dret per la Universitat de Barcelona. Ha exercit com a docent a la UAB, la UdG i és l'actual rector de la Universitat Pompeu Fabra. Dins la filosofia del dret, ha centrat el seu camp d'investigació en l'estudi de l'estructura i la dinàmica dels sistemes jurídics i les contribucions de la lògica deòntica en aquest àmbit.
Éés membre del Tampere Club –una associació internacional dedicada a l'estudi dels problemes de la democràcia a l'actualitat-, editor de la revista Doxa i membre del comitè científic de les revistes especialitzades Ragion Practica (Itàlia) i Isonomía (Mèxic). És autor de nombroses publicacions de la seua àrea d'especialització. Les seues obres més rellevants són: La teoría del Derecho de Bentham (1993), El ámbito de lo jurídico. Lecturas de pensamiento jurídico contemporáneo (1994), Legal Indeterminacy and Constitutional Interpretation (1998), Introducción a la Teoría del Derecho (2004)
A més, també ha publicat múltiples articles a revistes especialitzades com Ratio Iuris, Erkenntnis, Law and Philosophy, Ragion Practica, Theoria: A Swedish Journal of Philosophy, Associations, Revista Española de Derecho Constitucional, Análisis Filosófico, Crítica, i Doxa; a més de diversos capítols de llibres de la seua especialitat.

- Àngel Zaragoza Tafalla (Tortosa) és professor del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. És Llicenciat en Ciències Empresarials per ICADE, doctor en Dret per la Universidad Complutense, màster (MSC) per la Universitat de Wisconsin i llicenciat en Ciéncies Económiques per la Universitat Pontifícia de Comillas. Ha publicat els llibres: Abogacía y política (1975), Oci esport i societat (1990), Orient i Occident pensar la pau (2004), Partits polítics, sindicats i patronal (1989).

9. SEGURETAT VIÀRIA

Miquel Bort (Alcanar), caporal dels mossos d'esquadra, és autor d'un llibre estel·lar, Com evitar un accident de trànsit, tot un manual de seguretat viària i contra la conducció temerària. El llibre va ser molt ben acollit, amb molt bona difussió, i va rebre molt bones crítiques per part dels experts. També compta amb un lloc web informatiu.

10. ANTROPOLOGIA I CUINA
M. Carme Queralt i Tomàs és antropòloga social i professora de cuina. Ha publicat La Cuina de les Terres de l'Ebre, un conjunt de receptes recollides de la tradició oral de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. Aplega en el receptari àpats que, sovint, presenten variacions —i fins i tot canvien de nom— d’un poble a l’altre. També és autora de Els gegants d'Amposta, 50 anys d'història i de tradició popular, Deu anys de dolçaina i tabal (2002), Les bandes de música a les comarques de Tarragona (2003),

11. ESTUDIS MUSICALS

Margarida Celma Tafalla (Vall-de-roures, 1973), mestra de música, pedagoga, musicòloga i directora coral, fundadora i presidenta de l’associació Corals del Matarranya; ha publicat, amb Mª Pilar Muñoz Rodrigo, les fitxes didàctiques bilingües El Mesquín/Lo Mesquí (2001) i El Matarraña/El Matarranya (2003), i el cançoner en CD Cantem Junts. Cançons arreplegades al Matarranya (2007), resultat d’un projecte pedagògic desenvolupat al CEIP de Vall-de-roures. El 2006 va rebre, amb Pasqual Vidal, el premi Pau Vila de la Universitat de Barcelona pel treball didàctic Fa un munt d’anys al Matarranya. És redactora ocasional de Temps de Franja i de la revista local Kalat-Zeyd. Com a musicòloga, ha tingut cura de l’edició de nombrosos textos musicals de tradició popular al Matarranya i és autora de diferents estudis musicològics editats en diverses publicacions especialitzades.

12. ESPORT I FUTBOL
Enrique Viñas (1929-2011) va ser president del CD Tortosa des del 1986 fins al 1993. Va dedicar molts anys a la compil·lació de dades sobre el futbol a la ciutat. Va ser l'autor del primer llibre sobre el CD Tortosa i sobre la UE Jesús Catalònia i d'Història d'un velòdrom. També va realitzar estudis sobre la majoria de clubs comarcals que va publicar en un setmanari esportiu. Va endegar el web Historiafutboltortosa.com.

Josep Esteller i Arnau, expresident del Vinaròs CF, és coautor, conjuntament amb l'historiador Miquel Àngel Baila, del llibre De les Capçades al Cervol: historia del Vinarós C.F. (1920-1998): estadísticas e imágenes.

Unitat 46: Els mitjans de comunicació

- INTRODUCCIÓ
La premsa, tant l'oral com l'escrita, ha estat un dels mitjans de difusió més importants per a la nostra literatura, de la qual s'han servit la gran majoria de literats, lingüistes i historiadors per tal de difondre els seus treballs. A més, no únicament l'escrita en català, sinó també tota aquella que tot i usar la llengua castellana ha estat plenametn arrelada en el nostre context cultural. La literatura catalana malauradament no ha donat, ni dóna (a part de rares excepcions) per a poder viure. Ha estat precisament el periodisme el que en molts casos ha permès i permet la professionalització de l'escriptor, i els ha servit de mitjà per a guanyar-se la vida i per a fer-se i mantenir un nom. És a dir, els diversos rotatius a casa nostra han possibilitat i alhora enriquit el treball literari. La història de la premsa escrita a les nostres comarques abraça ja disset dècades. Va començar a la primera meitat del segle XIX, com ja ha quedat explicitat, i des d'un primer moment ha estat la gran difussora dels moviments culturals de la zona i encapçalant les reivindicacions territorials. Des de la fundació del setmanari El Ebro el 1845 han sorgit moltíssims mitjans arreu dels nostres pobles, tant independents com portaveus de partits polítics i grups culturals. Revistes emblemàtiques com El Llamp a Gandesa, La Riuada a Móra d'Ebre o La Zuda a Tortosa van crear època durant les primeres dècades del segle XX i encara són referència quan es parla de periodisme cultural i de qualitat.

1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ILERCAVONS
1.1 SETMANARIS
Un dels fets distintius ebrencs és l'ús gairebé exclusiu del català als mitjans de comunicació comarcals i locals actuals. Som de nou un dels territoris més normalitzats dels Països Catalans quant al conreu de la llengua de la terra. Aquesta normalització va costar una mica quan va acabar-se la dictadura feixista, però. L'únic setmanari existent, La Voz del Bajo Ebro, no es va catalanitzar fins a finals dels anys 1980. Va ser dirigida durant molts anys pel veterà Paco Climent, amb col·laboració de persones de lletres vinculades al règim franquista com David Català o Silvestre Ibáñez. L'aparició d'Ebre-informes el 1977, d'ideari esquerrà, que dirigia l'històric periodista i arquitecte Josep Bayerri, va causar certa decepció entre alguns intel·lectuals i lectors del moment ja que va esdevenir una publicació bilingüe, però amb la majoria d'articles en la llengua dels veïns. Com a exemple, el veterà literat Manel Pérez i Bonfill redactava la seua secció Bon dia Cultura catalana, i va fer palesa la seua decepció profunda que no s'accelerés el procés de recuperació de la nostra llengua després d'anys d'intent de genocidi lingüístic franquista. Aquest setmanari va esdevenir L'Ebre a principis dels 1990 i actualment La Veu de l'Ebre, després de diferents fusions.
A la veïna Roquetes, s'han tirat endavant a redós del canal televisiu local Canal 21, els setmanaris L'Occidental i Mes Ebre, íntegrament en llengua catalana i adoptant l'estil gramatical del català occidental.
El Diariet de Vinaròs, dirigit per Marian Fonollosa, és el setmanari que edita l'ajuntament, mentre que Crònica de Vinaròs és mensual i està dirigit per Anna Fibla.
L'editorial Antinea edita els setmanaris 7 dies Actualitat de Vinaròs i 7 dies Actualitat de Benicarló.En aquesta darrera població també s'editen La Veu de Benicarló i El Dissabte.Notícies és un setmanari d'informació d'els Ports que s'edita a Morella.La Veu de Flix és una altra de les capçaleres importants de la Ribera d'Ebre i amb una llarga trajectòria.

1.2 REVISTES LOCALS
Ja hem analitzat en una unitat anterior la trajectòria periodística a la vila d'Amposta, on no va ser tampoc fins a finals dels anys 1980 quan la redacció de la revista municipal va fer exclusiu ús del català. El periodista més actiu ha estat Manel Ramon, vinculat al món de la ràdio.
La revista Ràpita ha estat històricament una de les de més qualitat del territori, amb una important aportació literària a causa dels nombrosos literats residents a la població. En altres poblacions on ha arrelat el butlletí d'informació local són L'Aldea, Ulldecona, Alcanar i Roquetes, Lo Senienc a La Sènia i Actualitat a Traiguera.
L'Estel és la publicació gratuïta més coneguda del territori ebrenc i amb una més llarga trajectòria. La dirigeix Conrad Duran, un altre dels històrics de la ràdio, i dóna cabuda a moltes columnes literàries d'escriptors ebrencs; mentre que L'Escuranda i Panxampla són dos projectes periodístics de lluita i alternatiu que es publiquen a Amposta i Tortosa per part de l'esquerra independentista.

1.3 REVISTES CULTURALS
Hem tingut i continuem tenint un molt bon nombre de capçaleres que publiquen estudis històrics, lingüístics i literaris d'alt nivell. A Tortosa cal destacar apostes literàries com Tresmall o TD, de curta durada, i la revista Rels, que promovia l'alta cultura i dirigien el traspassat Adrià Chavarria i Ivan Favà. Amics dels Castells és el portaveu d'aquesta associació que difon literàriament el patrimoni històric ebrenc.
Un especial relleu mereix la desapareguda revista Sorolla't, de Calaceit (Matarranya), que va permetre la publicació de nombrosos treballs literaris d'autors comarcal que conreaven el català en una zona on calia forta militància lingüística i cultural. Ha estat substituïda per Temps de Franja, una publicació de qualitat i de les més necessàries arreu dels Països Catalans. La Riuada, a Móra d'Ebre, ha recuperat una capçalera històrica dels anys 1930.
Miscel·lània és editada pel CERE, i publica nombrosos estudis històrics i literaris sobre la Ribera d'Ebre que l'ha convertida en tota una revista històrica de referència, com també ho són Recerca, del Centre d'estudis Francesc Martorell del Baix Ebre i Nous Col·loquis. L'Aufàbiga està vinculada a l'Associació Bladé Desumvila i publica monogràfics igualment sobre la Ribera d'Ebre. La Vila Closa és una històrica revista publicada a Batea, que es caracteritza per la publicació de notables articles històrics. Xàrata és la revista cultural xertolina. L'Absenta, a Camarles, La Font del Perelló, a El Perelló, inclouen habitualment estudis històrics i literaris. Raïls és el portaveu del Centre d'Estudis d'Ulldecona, que ha publicat estudis de molt d'interès històric. De manera gens periòdica veu la llum Ramàs, de l'Institut d'Estudis del Montsià.
Lo Rafal porta una llarga trajectòria cultural a Alcanar i està dirigit per Joaquim Buj. L'amalgama de publicacions de recerca cultural que s'editen a la zona del Maestrat-Ports inclou: Au, revista trimestrals dels Ports, Vila de Calig (que edita el centre cultural Pere Balaguer); la trimestral La Pedralta a La Jana; el butlletí local i de recerca Fulls de Sant Jordi del Maestrat, dirigit per l'historiador Joan Ferreres Nos, Fonoll que edita l'assocació Amics de Vinaròs; Aigua Clara, revista cultural de Benassal. També hem de fer esment de Bisgargis, que edita la colònia foracallano-catalana del Forcall.
Passadís és una revista literària de molt prestigi que edita l'Associació Alambor de Benicarló i que ha publicat destacables pinzellades literàries amb nombrosos monogràfics poètics.
Mainhardt és una revista publicada per l'associació Amics de Mainhardt d'Alcalà de Xivert. A les seues pàgines podem trobar la recopilació dels històrics periòdics publicats a la vila a principis del segle XX.
NovaCat és la revista literària més nova, que edita Aeditors a El Perelló i dóna cabuda a les crítiques literàries de molts escriptors.

1.4 REVISTES ESCOLARS
Bona part de les vocacions periodístiques es conreen a les escoles de primària i els instituts de secundària. En la redacció de les revistes escolars, s'hi impliquen molts alumnes i professors, molt especialment de l'assignatura de català i alguns d'ells escriptors. Algunes capçaleres històriques han estat Som-hi (Ins. Joaquim Bau de Tortosa) o Un xic de tot (Ins. Ramon Berenguer d'Amposta). En l'actualitat algunes interessants revistes escolars que publiquen nombrosa obra poètica i narrativa són: Lo Basquet (Ins. Roquetes), Fliparies (Ins. Flix), Fem Rogle (Ins. Despuig).



1.5 PUBLICACIONS DIGITALS
L'Ebre digital i Vinaròs news són les dos publicacions digitals que podem trobar avui dia a la xarxa i que informen sobre la vida quotidiana a les comarques centrals dels Països Catalans; mentre que 3x4.info Notícies del Maestrat s'encarrega d'informar sobre les comarques nòrdiques de la demarcació castellonenca.
El portal Surtdecasa.cat, dirigit per Neus Barberà i Anna Fibla, està esdevenint tota una empresa periodística molt novedosa, que va informant sobre la vida cultural, social i lúdica del nostre territori, la trajectòria del qual ha estat notícia comentada en nombrosos rotatius d'abast estatal.
En un altre àmbit, Ilercavònia és una enciclopèdia ebrenca que es pot consultar on line i que pretén convertir-se en una referència informativa territorial.

1.6 SETMANARIS ESPORTIUS
Al llarg dels anys hi ha hagut nombroses publicacions que han informat sobre el fet esportiu a casa nostra. A Amposta, el publicista Joaquim Roda ha tirat endavant nombrosos projectes al respecte. Actualment destacarem MesEsport, a Tortosa, i Esport 7, revista mensual de l'esport del Maestrat. L'exfutbolista Àngel Pitxi Alonso (Benicarló, 1954), exjugador del FC Barcelona i del RCD Espanyol, participa en les habituals retransmissions futbolístiques de TV3.

1.7 SETMANARIS EN LLENGUA ESTRANGERA
També hi ha hagut diverses iniciatives de publicacions periòdiques en llengua anglesa o alemanya per a les colònies angleses i alemanyes establertes sobretot a la zona de Vinaròs. Actualment es publica Caminos i està dirigida per Jörg Gienapp. També disposen d'un programa de ràdio en alemany a ràdio Ulldecona.

1.8. PROGRAMES LITERARIS DE RÀDIO I TELEVISIÓ
El programa literari pioner va ser Lletres Ebrenques que dirigeix Emigdi Subirats a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). S'emet cada divendres de setembre a juny. Porta ja cinc temporades i compta amb seccions com L'autor ebrenc i L'Entrevista. Pel programa hi han passat autors/es d'arreu dels Països Catalans (Joan F. Mira, Xúlio R. Trigo, Coia Valls, Marta Pessarrodona, Olga Xirinacs, Vinyet Panyella, Joan Lluís Lluís, Luca Scala). Durant les primeres temporades incloïa els contes de El cistell de les meues joguines, de la jove Irene López, i podcasts de Jaume Llambrich.
En aquesta mateixa emissora també s'emet el programa Òmnium, que dirigeix el periodista Conrad Duran i que gaudeix d'un alt contingut literari.
>Tens un racó dalt del món és el programa televisiu del Canal 21 que dirigeix Jesús M. Tibau, el qual ha realitzat homenatges a històrics autors ebrencs i entrevistes a escriptors de tot el nostre domini lingüístic.

2. PERIODISTES-ESCRIPTORS DE PRESTIGI
A les Terres de l'Ebrem disposem de molts periodistes que estan realitzant una interessant carrera periodística arreu del país. Alguns històrics noms del periodisme ebrenc són Josep M. Arasa, Josep Gonell, Jordi Trilla, Ximo Rambla, Marco Antonio Soria, Josep Baubí, Toni Gallardo. Sílvia Tejedor, de la Cadena Ser, és una de les periodistes que mostra més interès per temes literaris. La tortosina Amparo Moreno és catedràtica de comunicació i l'actual presidenta del Col·legi de periodistes de les Terres de l'Ebre. Gustau Moreno va estar molts anys vinculat al rotatiu El Punt i actualment és el director del Canal 21 de televisió comarcal. La jove ampostina Gemma Lleixà treballava a Canvi 16 i va redactar el passat estiu un extens article sobre el fenomen de la literatura ebrenca . El jove campredonenc, Oriol Gracià, ha estat redactor de l'Avui i de Descobrir Catalunya i actualment vinculat a la revista Sàpiens.
A més dels diversos rotatius i de les revistes publicades arreu dels nostres pobles, hi ha alguns/es periodistes que han realitzat una magnífica tasca en publicacions de la capital catalana, tot sovint acompanyada d'una dilatada publicacions de llibres amb tota mena d'estudis de notable interès. Són persones molt heterogènies, amb interessos diversos, algun dels quals ha estat envoltat de tota mena de polèmiques (Pepe Rodríguez). També tenim la nostra activa representant en l'àmbit de la premsa rosa (Carmele Marchante).

Josep Bayerri i Raga (Tortosa, 1944) és diplomat en arquitectura tècnica (especialitat d'urbanisme), graduat en periodisme, llicenciat en Ciències de la Informació i professor d'ensenyament secundari a l'àrea de tecnología. Al llarg del temps ha centrat la seua activitat en àmbits diferents: com a professional de l'arquitectura, la construcció i l'urbanisme (1968-1983); com a periodista i informador radiofònic (1964-1985), sent col·laborador-corresponsal de La Vanguardia, i treballant en la recerca pedagògica i la docència a Formació Professional i a l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Politècnica de Catalunya (1982-1995). Recuperada la Democràcia va tenir presència activa al món institucional, polític i sindical, ocupant diversos càrrecs. Va ser fundador del PSC (1972) i de l'Assemblea Democràtica del Baix Ebre (1973). Fundador i director de diverses publicacions entre les que destaca el setmanari Ebre Informes del que va ser editor (1978-1985) i director (1978-1983). També ha obtingut diversos guardons literaris i ha escrit diversos treballs de recerca històrica a més a més d'estudis sòcio-econòmics. Ha publicat: Crónicas tortosinas 75, Estudi dels sectors de la construcció a les comarques de l'Ebre (1981), Les terres de l'Ebre, encara un futur… ? (1985), La reconstrucció de Tortosa (1940-1957): actuació de l’organisme estatal Direcció General de "Regiones Devastadas" en la reconstrucció de Tortosa i altres pobles riberencs afectats per la Batalla de l'Ebre; Amb Carme Bayerri Polo. Orde de la Cucafera, 1993 (premi Ciutat de Tortosa, 1992), 52 articles i tres reflexions (1993).
Mig segle d'aparelladors a les terres de l'Ebre (1994)i Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa (1875-1902).

Daniel Arasa i Favà (Jesús, 1944) és assagista i s'ha dedicat al periodisme i ha estat enviat especial a països d'Europa, Orient Mitjà, Amèrica i Extrem Orient. Més tard ha estat cap de redacció de l'agència Europa Press de Catalunya. Ha publicat estudis sobre la Guerra Civil estatal, la postguerra, els maquis i la participació catalana i espanyola a la Segona Guerra Mundial. És president del GEC (Grup d'Entitats Catalanes de la Família) i impulsor dels premis de cinema familiar CinemaNet. A més d'exercir el periodisme, és professor a les universitats Pompeu Fabra i Abat Oliba de Barcelona. Actualment, col·labora sovint amb La Vanguardia. És autor de les obres:Años 40: los maquis y el PCE (1984),Els catalans de Churchill (1989), Españoles en la Guerra del Pacífico (2001), La invasión de los maquis (2004). Pere Llorens. Testimoni d'un segle de Barcelona i líder del comerç català (2004, Los españoles de Stalin (2005), Entre la Cruz y la República (2008), Católicos del bando rojo (2009), Por la gracia de Franco. Va rebre el premi Duran i Bas de Comunicació (2009).

- Amparo Moreno i Sardà és catedràtica d’Història de la Comunicació del Departament de Periodisme de la UAB i vicedegana del Col•legi de Periodistes de Catalunya ÉS Llicenciada en Filosofia i Lletres (U. de València, 1969), Doctora en Història (U. de Barcelona, 1984) i Graduada en Periodisme (Escola Oficial de Periodisme, Barcelona 1973). Durant els anys 1970 va ser redactora i col•laboradora de El Noticiero Universal, El Correo Catalan, Diario De Barcelona, Tele-Expres, Destino, Mundo, i als anys 1990 de El Periodico de Catalunya i del programa Bon dia Catalunya, de TV3. Ha publicat els llibres: Mujeres en lucha. El movimiento feminista en España (1977), El Arquetipo Viril, protagonista de la Història. Ejercicios de lectura no-androcéntrica (1986), La otra ‘Política’ de Aristóteles. Cultura de masses y divulgación del Arquetipo Viril (1988), Pensar la Història a ras de piel (1991), La mirada informativa (1998) i Cap a una història de les comunicacions des de Catalunya (1999).

Joaquim Roglan i Llop (Barcelona, 1952) és periodista i professor universitari. Amb orígens familiars a Batea (Terra Alta, Roglan ha treballat en els principals mitjans de comunicació de Catalunya i actualment col·labora amb La Vanguardia, a més de ser professor a la Universitat Ramon Llull. Pel que fa a la formació acadèmica, és llicenciat en Filologia Romànica i Ciències de la Informació, doctorat en Ciències de la Comunicació i a més té un màster en direcció editorial.
Entre altres llibres ha publicat El Grup Democràtic de Periodistes, Revistes d'humor a Catalunya, Esade, 40 anys, Fundació Miró, 25 anys, La Barcelona eròtica, Què esteu fent amb Barcelona?, Oriol Solé, el Che català i La República Catalana 1931-1939.. També ha escrit documentals de ràdio i televisió i ha estat guionista de programes com Persones Humanes, Te’n recordes?, Classificació ACR o Els Fets de Palau, entre molts altres. Va ser fundador d'Ebre informes.

Xavier Garcia i Pujades (Vilanoba i la Geltrú, 1963) és periodista, escriptor i activista en el camp de l'ecologisme. Resideix a Horta de Sant Joan. Ha col·laborat amb revistes i diaris com Avui, El Món, Serra d’Or, Xarxa. Actualment podem llegir els seus articles al rotatiu El Punt i al setmanari La Veu de l'Ebre. Ha rebut els premis La Selva del Camp de relat biogràfic de 1994 amb Ventura Gassol, el Rovira i Virgili d’assaig de 2001 amb Història i cultura local a Catalunya al segle XX i el Sebastià Juan Arbó de novel·la de 2002 amb Dietari d’anar passant. Ha publicat els llibres: Homenets catalans (1976), Homenots del sud (1994 i 2004), Memòria de la Catalunya Nova 1957-2000 (2001), Catalunya es revolta (2003), Greenpeace. Pau verda per al món (2003); i els llibres biogràfics: Esteve Fàbregas i Barri (1992), Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura pirinenca (1995), i El meu Artur Bladé (1996).

- Tomàs Carot Giner (Tortosa 1954) és periodista amb una llarga trajectòria professional com a corresponsal de Tele-Exprés, Diari de Barcelona, secretari de redacció del setmanari Mestral, redactor d’El Periódico, redactor en cap de Catalunya Sud, redactor delegat de SER Tarragona, redactor a RNE-Tarragona i director de l’emissora de ràdio Tortosa. Va ser responsable de comunicació a l’Ajuntament de Tarragona en la primera legislatura democràtica (1979-1981). Des de 1991, és director de P&C premsa i comunicació SL. Ha publicat el llibre: Trabajo social versus medios de comunicación (1992) i ha pres part en la redacció d'Història de Tarragona.

- Carme Ferré i Pavia (Alcanar, 1969), és periodista i professora de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va doctorar-se en ciències de la comunicació el 1998 a la UAB, amb la tesi Serra d’Or, intel•lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme (1959-1977). El treball, que ha donat lloc a aquest llibre, va rebre el 1999 el Premi a la Investigació en Comunicació de Masses, que atorga el Consell de l’Audivisual de Catalunya. Va rebre el Sant Jordi de prosa juvenil el 1986 i el Lluís de Montsià el 1993 amb El tango del Raval. A més d’articles acadèmics, també ha publicat El Viatge dels Espills, dins Els marcs tancats (1991); La CNT a la comarca del Montsià 1930-1939 (1993); El Montsià (1994) i diverses col•laboracions en premsa catalana. Ha realitzat estades d’investigació a universitats de Londres i de Medellín (Colòmbia), sobre temes de periodística i comunicació política. Carme Ferré és col•laboradora de Postres de Músic, a Catalunya Ràdio, i del Trencaclosques de Canal Balu i directora des de fa dotze anys de la revista Lo Rafal. Actualment és vicedirectora de Suport a la Investigació del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.

Josep Garriga i Argente (Gandesa, 1965). És redactor del diari El País a Catalunya, on s'encarrega de la secció de Sanitat, després d’haver estat responsable de la secció de política. Els seus inicis es troben al Diari de Tarragona, d’on va passar a la Cadena Ser. Va ser director del desaparegut rotatiu Nou Diari i corresponsal a les comarques de Tarragona d’El País. Ha treballat també com a consultor de comunicació i va estar un any de cooperant a Bolívia. Va ser fundador a la seua localitat d’una emissora municipal i d’una revista mensual. Va publicar un llibre sobre la Terra Alta.

Xavier Borràs Calvo (Gandesa, 1956) és periodista, professor de dicció, i novel·lista altament guardonat. Va dirigir la revista El Llamp, L'Independent de Gràcia i Userda, i ha treballat a Tele/eXpres, Canigó, Diario de Barcelona, Catalunya Ràdio, i El Triangle. També va ser editor en cap d'Assaig de teatre, la revista fundada per Ricard Salvat.Actualment dirigeix la publicació digital EcoDiari, de caire ecologista. És igualment un actiu blocaire amb el diari on line Bandera negra, premiat el 2004 com al millor bloc en català. Ha publicat els poemaris: Suite gandesana (2000), Tríptic de Safo (1984); les novel·les: Manduca atòmica, l'última teca (1985), Transfutur (1986), Octubre pinta negre (1986), Mare màquina (1989), Desert (1990), Les set fogueres de Sant Joan (1997, juvenil). També és autor de l'assaig Joan Oliver tal com raja (1987). Com a responsable de l'àrea de comunicació de la Comissió de la Dignitat, va ser coautor del llibre Volem els papers.

2.1 Enric Borràs, periodisme ideològic
Enric Borràs Calvo (Gandesa) va fundar l'editorial El Llamp el 1982 amb el seu pare, l'editor Enric Borràs Cubells, i el seu germà, el periodista Xavier Borràs. Van recuperar la capçalera des de Barcelona estant i van editar una revista, agafant el nom de la històrica publicació gandesana dels anys 1920. Va tenir una periodicitat quinzenal i se'n van editar 74 números fins al 1987, pretenia ser una plataforma d'opinió i debat sobre el futur dels Països Catalans. L'editorial va caracteritzar-se per l'edició d'obres sobre el pensament polític independentista (col·lecció La Rella, d'assaig polític), de literatura (Originals, de conte i novel·la curta; La Cuca al Cau, eròtica) i d'assaig referit a altres temes (Antropologia, de monografies d'antropologia i etnologia, o La Franja, sobre diversos aspectes de la Franja de Ponent).

2.2 Pepe Rodríguez, la polèmica sobre sectes i religió.
Pepe Rodríguez (Tortosa, 1953) es un periodista especialitzat en qüestions religioses i de sectes. És docent en diferents àmbits acadèmics. És director de l'EMAAPS (Equip Multidisciplinar per a l'assessorament i assistència en problemes sectaris) des de 1991. És autor d'un munt de llibres contra l'església catòlica: El maestro masón Víctor Guerra, la gran maestra de la Gran Logia Simbólica Española Ascensión Tejerina o el antiguo gran maestre de la Gran Logia de España, José Carretero. El conjunt de la seua obra el forma: Esclavos de un mesías (sectas y lavado de cerebro), Las sectas hoy y aquí,
La conspiración Moon, El poder de las sectas, Traficantes de esperanzas, Curanderos, viaje hacia el milagro, Qué hacemos mal con nuestros hijos (El drama del menor en España), Tu hijo y las sectas (Guía de prevención y tratamiento para padres, educadores y afectados), Periodismo de investigación: técnicas y estrategias, El libro de los decálogos (coautor), La vida sexual del clero, Mentiras fundamentales de la Iglesia católica, Mitos y ritos de la Navidad, Dios nació mujer, Adicción a sectas (Pautas para el análisis, prevención y tratamiento), Morir es nada (Cómo enfrentarse a la muerte y vivir con plenitud), Pederastia en la Iglesia católica, 11-M: Mentira de Estado (Los tres días que acabaron con Aznar), Masonería al descubierto (Del mito a la realidad 1100-2006),Los pésimos ejemplos de Dios (Según la Biblia)
2.3 Karmele Marchante, l'ebrenca de la premsa del cor

Karmele Marchante (Tortosa, 1941) exerceix com a periodista sense tenir títol universitari i s'ha especialitzat en la premsa del cor. Va donar el salt a la pantalla menuda al programa Informe Semanal. Va assolir fama al programa Tómbola, emès pel Canal 9 i Tele Madrid. També ha col·laborat a l'altre controvertit programa, Sálvame. Actualment treballa al programa La Noria (2008-¿?). La seua obra literària està basada en un bon nombre d'articles i dos llibres: Arquetipos y arquetipas: la fauna rosa que trata de los diferentes personajes del panorama español, i Los juguetes de Karmele Marchante, de caire eròtic.