Unitat 47: Lletres de no ficció

Introducció
En aquesta unitat hem cregut oportú de donar cabuda a tot un seguit de treballs i estudis d'investigació no vinculats a l'àmbit literari estrictament, tot i que algun dels seus autors s'hi ha apropat de manera ocasional. Nogensmenys, s'està realitzant una feina erudita ben significativa en àmbits molt diversos. Es tracta, doncs, d'autors que són grans professionals. No són un baluard de les lletres ebrenques, ja que la seua tasca professional els porta a altres àmbits d'estudi, tot i que igualment fan una tasca exquisida mitjançant els seus llibres. Tots ells usen gèneres molt heterogenis per la qual cosa és difícil d'enquadrar-los dintre d'un de sol en particular, i són persones erudites que han escrit en temes com sociolingüística, medicina, botànica, cuina, esport, etc.

1. ALTRES CULTURES

Eva Castellanos (Barcelona, 1969) és antropòloga i resideix a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). És coautora, amb Hassan Akioud, de Els Amazics: una història silenciada, una llengua vida (2007), una anàlisi sobre la situació cultural i lingüistica d'aquest poble nordafricà. També va publicar El republicanisme a les Terres de l'Ebre (conjuntament amb Josep Sánchez i Cervelló (coord.), Pere Ferré, Andrea Galbe, Sus Martí, Joan Vidal), en motiu del 75è aniversari de la fundació d'ERC.

Montserrat Esteve Palà, presidenta d'UNESCO Tortosa, és autora del Diccionari visual català-àrab (1999), amb il·lustracions de Carme Reverté Simó, i traducció de Rossend Bonàs Miró i El Mustapha Ben El Fassi.

2. PSICOLOGIA

Roger Giner Sorolla (1966), fill del científic i poeta vinarossenc Alfred Giner Sorolla, va nàixer a Greenwich (Connectitut) i viu a Nova York. És Doctor en psicologia i professor de la Universitat de Kent. És membre de la American Psychological Society, Society for Personality and Social Psychology
Society for Experimental Social Psychology, European Association for Social Psychology. Ha basat la seua recerca en les emocions i els judicis morals i l'auto control. S'ha especialitzat en l'estudi de l'enuig i l'avergonyiment en respecte a l'acceptació de la culpa. Ha publicat en llengua anglesa els estudis: Judging passions: Moral emotions in persons and groups, Social justifications for moral emotions: When reasons for disgust are less elaborated than for anger (2011, en col·laboració), Social cueing of guilt by anger and shame by disgust. També conrea la poesia i els seus poemes han aparegut en antologies com: Poems that Thump in the Dark and In Your Face. Col·labora amb el Journal of Personality and Social Psychology.

3. BIOLOGIA I MEDIAMBIENT

Rafel Balada, natural d'Amposta, és doctor en biologia i el director del Parc Natural dels Ports. Té una llarga trajectòria de treball, mentre que ha publicat els estudis: Els arbres de la ribera: estudi-inventari del bosc de ribera actual a la riba dreta de l'Ebre des de Xerta a la Mediterrània (1985), Guia del Delta de l'Ebre (1985) i El Delta de l'Ebre (1989).

Carles Ibáñez Martí, natural de Santa Bàrbara, és doctor en Biologia cum laude per la Universitat de Barcelona (1993). Va realitzar una tesi doctoral sobre l'ecologia de l'estuari del riu Ebre. Va ser professor de Gestióde Fauna a l'Escola-Taller de Mediambient del Delta de l'Ebre. Compta amb una vintena de publicacions a científiques internacionals i ha escrit dos libros sobre el delta de l'Ebre. El delta de l'Ebre, un sistema amenaçat, i el poema Tot i de cop.

Àlvar Arasa i Tuliesa, natural de Tortosa i doctor en ciències geològiques, ens capbussa en la història geològica de l’abrupte relleu que abraça les nostres terres amb el llibre Roques del Port. Publicat pel Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre, l’obra divulga la singularitat del rocam d’aquest massís tan característic.

El Grup de Recerca científica Terres de l’Ebre tira endavant cursos de formació amb el Parc Natural dels Ports i té interés en la divulgació científica més acadèmica. Està format per Àlvar Arasa, Manolo Arrufat (etnobotànic, especialitzat en Botànica i Micologia, bolets) ,Jordi Beltran, Salvador Cardero, Rafel Curo, Ferran Royo i Lluis de Torres (doctor en Biologia i llicenciat en Farmàcia, autor de la Flora del massís del Port).i han publicat el llibre PLANTES DEL PORT Volum I Equisets, falagueres, arbres, arbustos i arbres monumentals.. En ell es recullen una introducció al medi físic i sobre la presència humana. Pel que fa a l'apartat de les plantes pròpiament dit, es comença per les plantes vasculars més primitives, els equisets i les falagueres, per continuar amb les gimnospermes (pins, ginebres, èfedres...) i cloure amb els arbres i arbustos que pertanyen a les angiospermes. També s'hi inclou un apartat sobre els arbres monumentals que disposen d'un cert grau d'oficialitat. A banda, existixen dos glossaris, un de termes botànics i geològics, i un altre mèdics i farmacèutics.

L'aprovació del PHN també va provocar la redacció de nombrosos opuscles i estudis contraris al transvassament de les aigües de l'Ebre, tant d'autors comarcals com de la resta de l'estat espanyol, cas dels catedràtics Pedro Arroyo o Narcís Prat. PHN: la raó d'estat contra l'Ebre, va ser redactat per nombrosos autors i polítics (Marta Cid, Francesc Gas, Jaume Renyer, Agustí Cerdà, Josep M. Alcoberro). És un estudi que se centra en l’impacte que l’operació d’Estat denominada PHN té sobre el conjunt dels territoris dels Països Catalans i analitza la revolta de l’Ebre des de la perspectiva jurídica, política, sociològica i territorial.

4. MEDICINA I ANÀLISI SOBRE EPIDÈMIES
Màrius López i Alemany (Amposta) és un prestigiós neuròleg a l'hospital de Castelló de la plana. Els seus estudis s'han centrat en la recerca d'epidèmies viscudes al territori ebrenc. Ha publicat: Anàlisi de la mortalitat a Amposta, 1873 a 1936 (1990), L'epidèmia de colera dels anys 1884 al 1886 i la seva incidència a la ciutat d'Amposta (1981), Contribució a la història del Paludisme a Amposta i delta de l'Ebre. I: Dels orígens a 1900

M. Cinta Cid Xutgla (Tortosa) va publicar El Dr. Manuel Vilà i les seves aportacions al coneixement de les malalties infeccioses a començaments del segle XX (1979).

5. AGRICULTURA I DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

Josep M. Franquet Bernís (Tortosa, 1950) és enginyer agrònom (especialitat economia agrària) per la Universitat Politècnica de València. És també Doctor en Ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona (1995) amb la tesi una tesis : Estructura de la Propietat Agrària: aplicació a la regió catalana de l’Ebre. És autor de diversos llibres sobre agricultura, climatologia, planificació territorial, piscicultura, construcció, hidràulica i economia: L’organització territoral en vegueries: un model racional per a Catalunya (1991), Análisis Territorial. División, organización y gestión del territorio (1991), Teoría, diseño y construcción de terrazas-voladizo (1994), Cálculo estructural de los túneles-invernaderos (1995), Jornada de técnicos y científicos sobre el Plan Hidrológico Nacional (1995), Les limitacions dels conreus per les temperatures extremes. Aplicació a les comarques meridionals de l’Ebre (1998), Fitopatologia i malherbologia citrícola a les Terres de l’Ebre (1998), El vent i la pluja a les comarques meridionals de l’Ebre. Estudi de recurrència (2001), ¿Por qué los ricos son más ricos en los países pobres? (2002), Cinco temas de Hidrología e Hidráulica (2003), Variedades y mejora del arroz (2004), Cálculo hidráulico de las conducciones libres y forzadas (2005).

Santi Valldepèrez (Amposta, 1978) és llicenciat en Comunicacíó Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat els llibres Natros, gent i identitat de les Terres de l'Ebre (2004) i Fira Amposta 1960-2000: 40 anys de fira. Amb Natros fa un repàs a la identitat ebrenca a partir de la revolta contra el PHN, en el qual troba espai per debatre temes com els correbous i el comportament en general dels ebrencs i les ebrenques. Ha realitzat nombrosos documentals de tema literari i de cultura popular: Artur Bladé, la memòria de l'Ebre (2008), Saragatona (2007), Escenes de bous al Delta de l'Ebre (2006), La Camarga (2006), El Mokabala El koubra (El gran partit) (2005), Mohamed (2003), Festa Major (2011, premiat a l'Argentina), etc. Molts d'aquests documentals han estat emesos per TV3 i TVE. També ha col·laborat amb interessants reportatges en revistes com Descobrir Catalunya o al setmanari La Veu de l'Ebre.

Jordi Jordan (Tortosa, 1983) és llicenciat en Geografia i història i professor a l'institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. És president de l'associació Amics dels Castells i el nucli antic de Tortosa i director de la seua revista de reivindicació patrimonial. Ha publicat el llibre El per què de la Vegueria de l'Ebre?, un repàs històric a les reivindicacions ebrenques de restructuració territorial.

- Antoni Panadès (Tarragona) és periodista vinculat a molts mitjans de comunicació de la demarcació. Natural de Tarragona, va residir durant molts anys a les Terres de l'Ebre i es va interessar pels moviments segregacionistes de diversos pobles de la zona deltaica que pertanyien al vast municipi de Tortosa. La seua intensa recerca va portar-lo a publicar els llibres: Deltebre, un procés de mes de 40 anys (1998), 25 anys de Camarles i els Lligallos: història de la segregació del municipi (2003), L'Aldea 25 anys, la segregació abans i després (2008). Tanmateix, és autor de dos llibres més de temàtica diversa: Història de l'església dels Muntells (2002) i El Casal dels lligallos, història d'una entitat (2005).

6. MEMÒRIA HISTÒRICA, ECONOMIA I POLÍTICA
Josep Subirats i Piñana (Tortosa, 1920) és Doctor en ciències econòmiques, polític, intendent mercantil i censor jurat de comptes. L'any 1934 ja era redactor del diari republicà El Pueblo, de Tortosa, fundat per Marcel·lí Domingo, del qual va arribar a ser director el 1937. Incorporat a files va ser empresonat el 1939 i condemnat per un consell de guerra sumaríssim a cadena perpètua (pena commutada l'octubre de 1944). Un cop alliberat l'estiu de 1945 es traslladà a Barcelona on passà a dirigir el periòdic clandestí Ara i el Centre d'Estudis Politècnic (1955-75). L'any 1982 fou elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i el 1986 esdevingué magistrat del Tribunal de Comptes Europeu. Ha publicat nombrosos llibres de caire econòmic i d'anàlisi política com: Actitudes de los empresarios ante la evolución del sistema tributario (1957-1975). La era de la evaluación global (1990), Any i mig de senador (1979), La transició des del Senat (1991), La Unió Europea pas a pas (1998).
Durant els darrers anys ha dedicat els seus esforços a la recuperació de la memòria històrica amb tot un seguit de publicacions sobre la guerra civil i la repressió ciutadana posterior a les nostres comarques, que ha permès homenatjar les figures dels màxims responsables republicans a Tortosa: Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona. (1993), Marcel·lí Domingo, per ell mateix (1995),Tortosa, front de guerra (1996), Entre Vivències ( 2003), Quatre alcaldes republicans de Tortosa (2005), Les Oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona (2007)

Germà Bel (Les Cases d'Alcanar, 1963) és Llicenciat i Doctor en Economia per la U. de Barcelona (1986), Màster en Economia per The University of Chicago (1988). Professor i investigador visitant a Cornell University durant els anys acadèmics 2004-06 i Professor invitat a la Barcelona Graduate School of Economics des de 2007. Ha rebut el premi "William E. and Frederick C. Mosher Award" al millor artícle acadèmic de l'any 2009 de la American Society for Public Administration i pel millor article acadèmic 2010 de US Academy of Management (Public & Nonprofit Division). També el XIII Premi Catalunya d’Economia (Societat Catalana d’Economia-Institut d’Estudis Catalans) a la millor investigació sobre economia el 2011, premi concedit al llibre Espanya, capital París, que té com a subtítol Tots els camins porten a Madrid. Està en premsa la traducció a l'anglès d'aquest llibre: Infrastructure and the Political Economy of Nation Building in Spain, 1720–2010. Col·labora habitualment amb La Vanguardia, i ho ha fet amb Expansión, El Periódico i El País, amb tot un seguit d'articles amb anàlisi econòmica. És un dels tertulians habituals de Catalunya ràdio.

Joan Josep Grau i Folch (Amposta, 1952) és economista i polític. És Llicenciat en ciències econòmiques i va ser diputat al Parlament de Catalunya (1984-88). Ha escrit diversos llibres sobre temes econòmics: El Montsià: estructura i dinàmica socio-econòmica (1982), L'economia del Baix Ebre (1985) amb Federico Mayor Zaragoza, La ribera d'Ebre: transformacions sòcio-econòmiques i perspectives de futur (1989) amb Jesús Sorribes i Montserrat, La Terra Alta: estructures productives i evolució social (1993) amb Rosa Arrufat i Viñoles i Joan Sabaté i Borràs.

Manuel Milián Mestre (Forcall, Ports 1943) és polític i periodista. Va estar vinculat laboralment a Ràdio Morella, El Noticiero Universal, Tele/eXpres, Diari de Barcelona, Las Provincias i La Vanguardia.
Políticament, el 1974 fundà el Club Àgora, el 1976 Reforma Democràtica de Catalunya. i el 1980 Solidaritat Catalana. Va ser diputat a corts. Com a escriptor és autor de: Manuel Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975), Homenaje a José Mª Hernández Pardos (1970), Una historia empresarial de Catalunya (Fomento del Trabajo Nacional, 1771-1980) (2001). També ha publicat un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, amb Carles Santos.

7. RECERCA HISTÒRICA I EL FET RELIGIÓS

Máría Esperanza Casaus és monja i llicenciada en Història i en Teologia Espiritual. S'ha especialitzat en l'estudi de la figura de María Rosa Molas, la història de la seua Congregació i el seu carisma i espiritualitat. Ha publicat els llibres: María Rosa Molas y Tortosa (1988), Historia de las hermanas de Nuestra Señora de la Consolación (2004), La Tierra que ella pisó, ruta de Maria Rosa Molas (2007), Pasaron a nuestro lado (2008), La voz que yo escudho, Tras las huellas de una mujer, El Hospital de la Santa Cruz de Tortosa, Marçia Rosa Molas en el mundo del dolor, etc.

- Joaquim Blanc i Bahima (Roquetes, 1924) és un sacerdot i president emèrit de la Fundació Mossèn Manyà. Ha col·laborat en nombroses publicacions religioses i literàries al llarg dels anys i ha tirat endavant nombroses empreses culturals. Com a rector de Campredó, va editar el llibre Campredó poble i parròquia (1984), en el qual va fer un estudi sobre el simbolisme religiós del nou temple. Ha realitzat nombrosos estudis sobre la figura de Mossèn Manyà. Ha publicat el poemari Mossèn Manyà i Mossèn Blanc dos poetes menors.

Antoni Bordàs és sacerdot i ha estat vinculat a nombroses parròquies d'arreu de les Terres de l'Ebre. Ha combinat la seua passió per la història, la recerca dels arrels dels pobles on ha estat destinat apostòlicament, amb els seus estudis religiosos. És un autor bilingüe i amb una obra prolífica que inclou quant a estudis històrics: Assaig històric de La Palma (1984), Xerta història d'un poble (1991); mentre que de tema religiós: La missió de l'església en la societat segons Jaume Vives (1991), La comunitat cristiana de Paüls (1989), La buena notícia de Jesús (1995), Un missatge joiós (1999), Novena a la mare de Déu del Portal: devocionari (2000), La Fuente de agua viva (2003), Romeria de la Terra Alta a Montserrat (2005), Les meves oracions (2006), Sigueu assenyats (2007).

Víctor Manuel Cardona i Eixarch (1969) és natural de Forcall (Els Ports). Va ser el cap de premsa del bisbat de Tortosa, corresponsal de Catalunya cristiana i responsable de Vida Diocesana. Actualment és el president de la Fundació Manyà. Va publicar el llibre La dignitat de la vida humana, una aproximació a algunes qüestions actuals.Ha tingut cura de l'edició dels Goigs de la Mare de Déu de Solicrú (2006), del 1r llibre parroquial de Campredó (2007) i de 25 anys de la parròquia de Campredó, que inclou estudis d'importants historiadors catalans. També va coordinar el llibre Miscel·lània, d'homenatge al seu oncle, l'historiador José Eixarch, i del llibre Miscel·lània en el 850 aniversari de la parròquia de l'Aldea. També és coautor el llibre Rutes pel terme de Campredó.

8. LLEIS I DRET


Joan Josep Moreso (Tortosa, 1959) es doctor en dret per la Universitat de Barcelona. Ha exercit com a docent a la UAB, la UdG i és l'actual rector de la Universitat Pompeu Fabra. Dins la filosofia del dret, ha centrat el seu camp d'investigació en l'estudi de l'estructura i la dinàmica dels sistemes jurídics i les contribucions de la lògica deòntica en aquest àmbit.
Éés membre del Tampere Club –una associació internacional dedicada a l'estudi dels problemes de la democràcia a l'actualitat-, editor de la revista Doxa i membre del comitè científic de les revistes especialitzades Ragion Practica (Itàlia) i Isonomía (Mèxic). És autor de nombroses publicacions de la seua àrea d'especialització. Les seues obres més rellevants són: La teoría del Derecho de Bentham (1993), El ámbito de lo jurídico. Lecturas de pensamiento jurídico contemporáneo (1994), Legal Indeterminacy and Constitutional Interpretation (1998), Introducción a la Teoría del Derecho (2004)
A més, també ha publicat múltiples articles a revistes especialitzades com Ratio Iuris, Erkenntnis, Law and Philosophy, Ragion Practica, Theoria: A Swedish Journal of Philosophy, Associations, Revista Española de Derecho Constitucional, Análisis Filosófico, Crítica, i Doxa; a més de diversos capítols de llibres de la seua especialitat.

- Àngel Zaragoza Tafalla (Tortosa) és professor del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. És Llicenciat en Ciències Empresarials per ICADE, doctor en Dret per la Universidad Complutense, màster (MSC) per la Universitat de Wisconsin i llicenciat en Ciéncies Económiques per la Universitat Pontifícia de Comillas. Ha publicat els llibres: Abogacía y política (1975), Oci esport i societat (1990), Orient i Occident pensar la pau (2004), Partits polítics, sindicats i patronal (1989).

9. SEGURETAT VIÀRIA

Miquel Bort (Alcanar), caporal dels mossos d'esquadra, és autor d'un llibre estel·lar, Com evitar un accident de trànsit, tot un manual de seguretat viària i contra la conducció temerària. El llibre va ser molt ben acollit, amb molt bona difussió, i va rebre molt bones crítiques per part dels experts. També compta amb un lloc web informatiu.

10. ANTROPOLOGIA I CUINA
M. Carme Queralt i Tomàs és antropòloga social i professora de cuina. Ha publicat La Cuina de les Terres de l'Ebre, un conjunt de receptes recollides de la tradició oral de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. Aplega en el receptari àpats que, sovint, presenten variacions —i fins i tot canvien de nom— d’un poble a l’altre. També és autora de Els gegants d'Amposta, 50 anys d'història i de tradició popular, Deu anys de dolçaina i tabal (2002), Les bandes de música a les comarques de Tarragona (2003),

11. ESTUDIS MUSICALS

Margarida Celma Tafalla (Vall-de-roures, 1973), mestra de música, pedagoga, musicòloga i directora coral, fundadora i presidenta de l’associació Corals del Matarranya; ha publicat, amb Mª Pilar Muñoz Rodrigo, les fitxes didàctiques bilingües El Mesquín/Lo Mesquí (2001) i El Matarraña/El Matarranya (2003), i el cançoner en CD Cantem Junts. Cançons arreplegades al Matarranya (2007), resultat d’un projecte pedagògic desenvolupat al CEIP de Vall-de-roures. El 2006 va rebre, amb Pasqual Vidal, el premi Pau Vila de la Universitat de Barcelona pel treball didàctic Fa un munt d’anys al Matarranya. És redactora ocasional de Temps de Franja i de la revista local Kalat-Zeyd. Com a musicòloga, ha tingut cura de l’edició de nombrosos textos musicals de tradició popular al Matarranya i és autora de diferents estudis musicològics editats en diverses publicacions especialitzades.

12. ESPORT I FUTBOL
Enrique Viñas (1929-2011) va ser president del CD Tortosa des del 1986 fins al 1993. Va dedicar molts anys a la compil·lació de dades sobre el futbol a la ciutat. Va ser l'autor del primer llibre sobre el CD Tortosa i sobre la UE Jesús Catalònia i d'Història d'un velòdrom. També va realitzar estudis sobre la majoria de clubs comarcals que va publicar en un setmanari esportiu. Va endegar el web Historiafutboltortosa.com.

Josep Esteller i Arnau, expresident del Vinaròs CF, és coautor, conjuntament amb l'historiador Miquel Àngel Baila, del llibre De les Capçades al Cervol: historia del Vinarós C.F. (1920-1998): estadísticas e imágenes.