diumenge, 8 de gener del 2012

Unitat 48: Sociolingüística i traducció

1. SOCIOLINGÜÍSTICA
Històricament s'ha definit la sociolingüística com la disciplina que estudia la relació entre la societat i el llenguatge, la qual estudia la forma com una comunitat usa la llengua i la situació cultural que l'envolta i s'ocupa dels valors i les actituds envers l'idioma.
Ramon Llull, filòsof i teòleg mallorquí del segle XIII, va fer ús escrit de l'àrab, el català, el llatí i el provençal, la qual cosa reflecteix la situació sociolingüística d'alguna gent de lletres del segle XIV. Amb el pas dels segles, la situació lingüística que es va viure durant la Decadència va provocar una davallada en l'ús escrit del català i una influència enorme de la llengua castellana. Al segle XX, la preocupació per l'ortografia caòtica, el procés de normativització durant les primeres dècades, i la normalització posteriors marquen una actitud envers l'ús lingüístic.
Grandíssims filòlegs van treballar per millorar l'ús del català: Joan Coromines, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de Borja Moll, Joan Fuster, Joan Triadú, Pere Verdaguer. Antoni Maria Badia i Margarit va ser l'introductor als Països Catalans de la ciència sociolingüística. Molts altres van treballar quant al bilingüisme escolar.
Durant els darrers anys la nova disciplina científica s'ha nodrit de treballs sobre la integració lingüística dels immigrants. La Sociolingüística forma part des de fa tres dècades del pla d'estudis de les universitats catalanes.
A les nostres comarques destacarem la feina realitzada per tres sociolingüistes: Ernest Querol, Miquel Àngel Pradilla i Natxo Sorolla.

1.1. SOCIOLINGÜISTES ILERCAVONS
- Ernest Querol i Puig (Morella 1958) és Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (1998)i llicenciat en Hispànica-Valenciana per la Universitat de València (1981), en Filosofia i Lletres, per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Ha impartit nombrosos cursos i seminaris en l'àmbit de l'ensenyament on line i de lingüística aplicada. És director de l'Institut de Sociolingüística Catalana (Direcció General de Política Lingüística) i President del Centre d’Estudis dels Ports.
En l'àmbit de la sociolingüística ha realitzat una notòria varietat d'estudis que inclou, amb algunes ponències escrites en francès i anglès: l'ús del català a grans empreses, la comparació entre els territoris de parla catalana, estadística sobre usos lingüístics, la substitució lingüística al País Valencià. Quant a estudis d'onomàstica i toponímia, compta igualment amb un bagatge impressionant que l'ha portat a estudis sobre la toponímia de Morella, Els Ports, Ulldecona, Morvedre, i la metodologia en els estudis de toponímia.

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seua intensa activitat investigadora, amb una llarga nòmina de publicacions al darrere, s'ha centrat en la sociolingüística variacionista, la fonètica experimental i la sociologi del llenguatge. Alguns dels seus llibres són: El laberint valencià, apunts per a la sociologia del conflicte, Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística.També ha impulsat els 3 congressos d'estudi del territori de la diòcesi de Tortosa, i la publicació dels llibres amb les ponències i comunicacions consegüents: Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa.

- Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és Doctorand en Sociologia a la Universitat de Barcelona. Especialitat: Estructura i Canvi Social. La seua tesi va consistir en l'Anàlisi de xarxes socials i sociolingüística. Substitució lingüística del català a la Franja. Treballa a la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i al projecte Resocialització lingüística en educació secundària del Ministeri de Ciència. Ha coordinat l’Informe sobre la situació de la llengua catalana dels anys 2005-07 (juntament amb E. Pons), de 2008-09 i 2010, igualment de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. Ha publicat l’article Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials a la revista Digithum, l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya, i l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana. Quant a la recerca sociolingüística sobre la Franja de Ponent, he publicat un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja a la Revista Ripacurtia. Sobre altres territoris de llengua catalana, s'ha encarregat del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals, igualment sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra. Ha coordinat el número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament,l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Ha presentat comunicacions a diferents congressos: Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria); XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia; IV Congrés de Joves Sociòlegs; I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” de la Xarxa CRUSCAT; 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB18); VII Jornades del CERIb; i Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra. Ha rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.

2. LA TRADUCCIÓ
A les Terres de l'Ebre, ja als anys 1930 el novel·lista Sebastià Juan Arbó va apropar nombrosos clàssics europeus al català. A finals del segle XX, el mequinensà Jesús Moncada, una de les més genuïnes veus ebrenques, va convertir-se en un dels grans traductors al català d'autors francesos del prestigi de Juli Verne o Alexandre Dumas.
En els nostres dies hem de destacar la feina de l'ampostí Yannick Garcia, traductor professional, que ha traduït nombroses obres juvenils i novel·les com L'Espantaocells de Michael Connelly. La tortosina Patrícia Manresa i el poeta Albert Roig també varen traduir al català l'obra del poeta irlandès Yeats, un veritable clàssic en llengua anglesa. L'editorial Aeditors també està apostant per traduir clàssics a la nostra llengua. Emigdi Subirats s'ha encarregat de traduir L'assassinat considerat com una de les belles arts, de l'escriptor anglès del segle XIX Thomas de Quinzey, i L'ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde, i a l'anglès el llibre Vida i colors de Vicent Pellicer. El poeta Josep Igual, de Benicarló (el Sènia), ha realitzat darrerament diverses traduccions del francès i del portuguès, mentre que el mateix editor Àlex Ferrer s'ha encarregat de traduir l'obra Poemes selectes del poeta xinès Li Bai, del període Tang, segle VIII. La Sílvia Panisello i el Brian Cutts també es dediquen professionalment a la traducció. Brian Cutts ha estat el traductor a l'anglès del llibre The secret of mirages, de Lluís Raluy Tomàs, el pallasso del circ Raluy.