divendres, 30 de desembre del 2011

Unitat 47: Lletres de no ficció

Introducció
En aquesta unitat hem cregut oportú de donar cabuda a tot un seguit de treballs i estudis d'investigació no vinculats a l'àmbit literari estrictament, tot i que algun dels seus autors s'hi ha apropat de manera ocasional. Nogensmenys, s'està realitzant una feina erudita ben significativa en àmbits molt diversos. Es tracta, doncs, d'autors que són grans professionals. No són un baluard de les lletres ebrenques, ja que la seua tasca professional els porta a altres àmbits d'estudi, tot i que igualment fan una tasca exquisida mitjançant els seus llibres. Tots ells usen gèneres molt heterogenis per la qual cosa és difícil d'enquadrar-los dintre d'un de sol en particular, i són persones erudites que han escrit en temes com sociolingüística, medicina, botànica, cuina, esport, etc.

1. ALTRES CULTURES

Eva Castellanos (Barcelona, 1969) és antropòloga i resideix a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). És coautora, amb Hassan Akioud, de Els Amazics: una història silenciada, una llengua vida (2007), una anàlisi sobre la situació cultural i lingüistica d'aquest poble nordafricà. També va publicar El republicanisme a les Terres de l'Ebre (conjuntament amb Josep Sánchez i Cervelló (coord.), Pere Ferré, Andrea Galbe, Sus Martí, Joan Vidal), en motiu del 75è aniversari de la fundació d'ERC.

Montserrat Esteve Palà, presidenta d'UNESCO Tortosa, és autora del Diccionari visual català-àrab (1999), amb il·lustracions de Carme Reverté Simó, i traducció de Rossend Bonàs Miró i El Mustapha Ben El Fassi.

2. PSICOLOGIA

Roger Giner Sorolla (1966), fill del científic i poeta vinarossenc Alfred Giner Sorolla, va nàixer a Greenwich (Connectitut) i viu a Nova York. És Doctor en psicologia i professor de la Universitat de Kent. És membre de la American Psychological Society, Society for Personality and Social Psychology
Society for Experimental Social Psychology, European Association for Social Psychology. Ha basat la seua recerca en les emocions i els judicis morals i l'auto control. S'ha especialitzat en l'estudi de l'enuig i l'avergonyiment en respecte a l'acceptació de la culpa. Ha publicat en llengua anglesa els estudis: Judging passions: Moral emotions in persons and groups, Social justifications for moral emotions: When reasons for disgust are less elaborated than for anger (2011, en col·laboració), Social cueing of guilt by anger and shame by disgust. També conrea la poesia i els seus poemes han aparegut en antologies com: Poems that Thump in the Dark and In Your Face. Col·labora amb el Journal of Personality and Social Psychology.

3. BIOLOGIA I MEDIAMBIENT

Rafel Balada, natural d'Amposta, és doctor en biologia i el director del Parc Natural dels Ports. Té una llarga trajectòria de treball, mentre que ha publicat els estudis: Els arbres de la ribera: estudi-inventari del bosc de ribera actual a la riba dreta de l'Ebre des de Xerta a la Mediterrània (1985), Guia del Delta de l'Ebre (1985) i El Delta de l'Ebre (1989).

Carles Ibáñez Martí, natural de Santa Bàrbara, és doctor en Biologia cum laude per la Universitat de Barcelona (1993). Va realitzar una tesi doctoral sobre l'ecologia de l'estuari del riu Ebre. Va ser professor de Gestióde Fauna a l'Escola-Taller de Mediambient del Delta de l'Ebre. Compta amb una vintena de publicacions a científiques internacionals i ha escrit dos libros sobre el delta de l'Ebre. El delta de l'Ebre, un sistema amenaçat, i el poema Tot i de cop.

Àlvar Arasa i Tuliesa, natural de Tortosa i doctor en ciències geològiques, ens capbussa en la història geològica de l’abrupte relleu que abraça les nostres terres amb el llibre Roques del Port. Publicat pel Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre, l’obra divulga la singularitat del rocam d’aquest massís tan característic.

El Grup de Recerca científica Terres de l’Ebre tira endavant cursos de formació amb el Parc Natural dels Ports i té interés en la divulgació científica més acadèmica. Està format per Àlvar Arasa, Manolo Arrufat (etnobotànic, especialitzat en Botànica i Micologia, bolets) ,Jordi Beltran, Salvador Cardero, Rafel Curo, Ferran Royo i Lluis de Torres (doctor en Biologia i llicenciat en Farmàcia, autor de la Flora del massís del Port).i han publicat el llibre PLANTES DEL PORT Volum I Equisets, falagueres, arbres, arbustos i arbres monumentals.. En ell es recullen una introducció al medi físic i sobre la presència humana. Pel que fa a l'apartat de les plantes pròpiament dit, es comença per les plantes vasculars més primitives, els equisets i les falagueres, per continuar amb les gimnospermes (pins, ginebres, èfedres...) i cloure amb els arbres i arbustos que pertanyen a les angiospermes. També s'hi inclou un apartat sobre els arbres monumentals que disposen d'un cert grau d'oficialitat. A banda, existixen dos glossaris, un de termes botànics i geològics, i un altre mèdics i farmacèutics.

L'aprovació del PHN també va provocar la redacció de nombrosos opuscles i estudis contraris al transvassament de les aigües de l'Ebre, tant d'autors comarcals com de la resta de l'estat espanyol, cas dels catedràtics Pedro Arroyo o Narcís Prat. PHN: la raó d'estat contra l'Ebre, va ser redactat per nombrosos autors i polítics (Marta Cid, Francesc Gas, Jaume Renyer, Agustí Cerdà, Josep M. Alcoberro). És un estudi que se centra en l’impacte que l’operació d’Estat denominada PHN té sobre el conjunt dels territoris dels Països Catalans i analitza la revolta de l’Ebre des de la perspectiva jurídica, política, sociològica i territorial.

4. MEDICINA I ANÀLISI SOBRE EPIDÈMIES
Màrius López i Alemany (Amposta) és un prestigiós neuròleg a l'hospital de Castelló de la plana. Els seus estudis s'han centrat en la recerca d'epidèmies viscudes al territori ebrenc. Ha publicat: Anàlisi de la mortalitat a Amposta, 1873 a 1936 (1990), L'epidèmia de colera dels anys 1884 al 1886 i la seva incidència a la ciutat d'Amposta (1981), Contribució a la història del Paludisme a Amposta i delta de l'Ebre. I: Dels orígens a 1900

M. Cinta Cid Xutgla (Tortosa) va publicar El Dr. Manuel Vilà i les seves aportacions al coneixement de les malalties infeccioses a començaments del segle XX (1979).

5. AGRICULTURA I DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

Josep M. Franquet Bernís (Tortosa, 1950) és enginyer agrònom (especialitat economia agrària) per la Universitat Politècnica de València. És també Doctor en Ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona (1995) amb la tesi una tesis : Estructura de la Propietat Agrària: aplicació a la regió catalana de l’Ebre. És autor de diversos llibres sobre agricultura, climatologia, planificació territorial, piscicultura, construcció, hidràulica i economia: L’organització territoral en vegueries: un model racional per a Catalunya (1991), Análisis Territorial. División, organización y gestión del territorio (1991), Teoría, diseño y construcción de terrazas-voladizo (1994), Cálculo estructural de los túneles-invernaderos (1995), Jornada de técnicos y científicos sobre el Plan Hidrológico Nacional (1995), Les limitacions dels conreus per les temperatures extremes. Aplicació a les comarques meridionals de l’Ebre (1998), Fitopatologia i malherbologia citrícola a les Terres de l’Ebre (1998), El vent i la pluja a les comarques meridionals de l’Ebre. Estudi de recurrència (2001), ¿Por qué los ricos son más ricos en los países pobres? (2002), Cinco temas de Hidrología e Hidráulica (2003), Variedades y mejora del arroz (2004), Cálculo hidráulico de las conducciones libres y forzadas (2005).

Santi Valldepèrez (Amposta, 1978) és llicenciat en Comunicacíó Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat els llibres Natros, gent i identitat de les Terres de l'Ebre (2004) i Fira Amposta 1960-2000: 40 anys de fira. Amb Natros fa un repàs a la identitat ebrenca a partir de la revolta contra el PHN, en el qual troba espai per debatre temes com els correbous i el comportament en general dels ebrencs i les ebrenques. Ha realitzat nombrosos documentals de tema literari i de cultura popular: Artur Bladé, la memòria de l'Ebre (2008), Saragatona (2007), Escenes de bous al Delta de l'Ebre (2006), La Camarga (2006), El Mokabala El koubra (El gran partit) (2005), Mohamed (2003), Festa Major (2011, premiat a l'Argentina), etc. Molts d'aquests documentals han estat emesos per TV3 i TVE. També ha col·laborat amb interessants reportatges en revistes com Descobrir Catalunya o al setmanari La Veu de l'Ebre.

Jordi Jordan (Tortosa, 1983) és llicenciat en Geografia i història i professor a l'institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. És president de l'associació Amics dels Castells i el nucli antic de Tortosa i director de la seua revista de reivindicació patrimonial. Ha publicat el llibre El per què de la Vegueria de l'Ebre?, un repàs històric a les reivindicacions ebrenques de restructuració territorial.

- Antoni Panadès (Tarragona) és periodista vinculat a molts mitjans de comunicació de la demarcació. Natural de Tarragona, va residir durant molts anys a les Terres de l'Ebre i es va interessar pels moviments segregacionistes de diversos pobles de la zona deltaica que pertanyien al vast municipi de Tortosa. La seua intensa recerca va portar-lo a publicar els llibres: Deltebre, un procés de mes de 40 anys (1998), 25 anys de Camarles i els Lligallos: història de la segregació del municipi (2003), L'Aldea 25 anys, la segregació abans i després (2008). Tanmateix, és autor de dos llibres més de temàtica diversa: Història de l'església dels Muntells (2002) i El Casal dels lligallos, història d'una entitat (2005).

6. MEMÒRIA HISTÒRICA, ECONOMIA I POLÍTICA
Josep Subirats i Piñana (Tortosa, 1920) és Doctor en ciències econòmiques, polític, intendent mercantil i censor jurat de comptes. L'any 1934 ja era redactor del diari republicà El Pueblo, de Tortosa, fundat per Marcel·lí Domingo, del qual va arribar a ser director el 1937. Incorporat a files va ser empresonat el 1939 i condemnat per un consell de guerra sumaríssim a cadena perpètua (pena commutada l'octubre de 1944). Un cop alliberat l'estiu de 1945 es traslladà a Barcelona on passà a dirigir el periòdic clandestí Ara i el Centre d'Estudis Politècnic (1955-75). L'any 1982 fou elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i el 1986 esdevingué magistrat del Tribunal de Comptes Europeu. Ha publicat nombrosos llibres de caire econòmic i d'anàlisi política com: Actitudes de los empresarios ante la evolución del sistema tributario (1957-1975). La era de la evaluación global (1990), Any i mig de senador (1979), La transició des del Senat (1991), La Unió Europea pas a pas (1998).
Durant els darrers anys ha dedicat els seus esforços a la recuperació de la memòria històrica amb tot un seguit de publicacions sobre la guerra civil i la repressió ciutadana posterior a les nostres comarques, que ha permès homenatjar les figures dels màxims responsables republicans a Tortosa: Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona. (1993), Marcel·lí Domingo, per ell mateix (1995),Tortosa, front de guerra (1996), Entre Vivències ( 2003), Quatre alcaldes republicans de Tortosa (2005), Les Oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona (2007)

Germà Bel (Les Cases d'Alcanar, 1963) és Llicenciat i Doctor en Economia per la U. de Barcelona (1986), Màster en Economia per The University of Chicago (1988). Professor i investigador visitant a Cornell University durant els anys acadèmics 2004-06 i Professor invitat a la Barcelona Graduate School of Economics des de 2007. Ha rebut el premi "William E. and Frederick C. Mosher Award" al millor artícle acadèmic de l'any 2009 de la American Society for Public Administration i pel millor article acadèmic 2010 de US Academy of Management (Public & Nonprofit Division). També el XIII Premi Catalunya d’Economia (Societat Catalana d’Economia-Institut d’Estudis Catalans) a la millor investigació sobre economia el 2011, premi concedit al llibre Espanya, capital París, que té com a subtítol Tots els camins porten a Madrid. Està en premsa la traducció a l'anglès d'aquest llibre: Infrastructure and the Political Economy of Nation Building in Spain, 1720–2010. Col·labora habitualment amb La Vanguardia, i ho ha fet amb Expansión, El Periódico i El País, amb tot un seguit d'articles amb anàlisi econòmica. És un dels tertulians habituals de Catalunya ràdio.

Joan Josep Grau i Folch (Amposta, 1952) és economista i polític. És Llicenciat en ciències econòmiques i va ser diputat al Parlament de Catalunya (1984-88). Ha escrit diversos llibres sobre temes econòmics: El Montsià: estructura i dinàmica socio-econòmica (1982), L'economia del Baix Ebre (1985) amb Federico Mayor Zaragoza, La ribera d'Ebre: transformacions sòcio-econòmiques i perspectives de futur (1989) amb Jesús Sorribes i Montserrat, La Terra Alta: estructures productives i evolució social (1993) amb Rosa Arrufat i Viñoles i Joan Sabaté i Borràs.

Manuel Milián Mestre (Forcall, Ports 1943) és polític i periodista. Va estar vinculat laboralment a Ràdio Morella, El Noticiero Universal, Tele/eXpres, Diari de Barcelona, Las Provincias i La Vanguardia.
Políticament, el 1974 fundà el Club Àgora, el 1976 Reforma Democràtica de Catalunya. i el 1980 Solidaritat Catalana. Va ser diputat a corts. Com a escriptor és autor de: Manuel Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975), Homenaje a José Mª Hernández Pardos (1970), Una historia empresarial de Catalunya (Fomento del Trabajo Nacional, 1771-1980) (2001). També ha publicat un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, amb Carles Santos.

7. RECERCA HISTÒRICA I EL FET RELIGIÓS

Máría Esperanza Casaus és monja i llicenciada en Història i en Teologia Espiritual. S'ha especialitzat en l'estudi de la figura de María Rosa Molas, la història de la seua Congregació i el seu carisma i espiritualitat. Ha publicat els llibres: María Rosa Molas y Tortosa (1988), Historia de las hermanas de Nuestra Señora de la Consolación (2004), La Tierra que ella pisó, ruta de Maria Rosa Molas (2007), Pasaron a nuestro lado (2008), La voz que yo escudho, Tras las huellas de una mujer, El Hospital de la Santa Cruz de Tortosa, Marçia Rosa Molas en el mundo del dolor, etc.

- Joaquim Blanc i Bahima (Roquetes, 1924) és un sacerdot i president emèrit de la Fundació Mossèn Manyà. Ha col·laborat en nombroses publicacions religioses i literàries al llarg dels anys i ha tirat endavant nombroses empreses culturals. Com a rector de Campredó, va editar el llibre Campredó poble i parròquia (1984), en el qual va fer un estudi sobre el simbolisme religiós del nou temple. Ha realitzat nombrosos estudis sobre la figura de Mossèn Manyà. Ha publicat el poemari Mossèn Manyà i Mossèn Blanc dos poetes menors.

Antoni Bordàs és sacerdot i ha estat vinculat a nombroses parròquies d'arreu de les Terres de l'Ebre. Ha combinat la seua passió per la història, la recerca dels arrels dels pobles on ha estat destinat apostòlicament, amb els seus estudis religiosos. És un autor bilingüe i amb una obra prolífica que inclou quant a estudis històrics: Assaig històric de La Palma (1984), Xerta història d'un poble (1991); mentre que de tema religiós: La missió de l'església en la societat segons Jaume Vives (1991), La comunitat cristiana de Paüls (1989), La buena notícia de Jesús (1995), Un missatge joiós (1999), Novena a la mare de Déu del Portal: devocionari (2000), La Fuente de agua viva (2003), Romeria de la Terra Alta a Montserrat (2005), Les meves oracions (2006), Sigueu assenyats (2007).

Víctor Manuel Cardona i Eixarch (1969) és natural de Forcall (Els Ports). Va ser el cap de premsa del bisbat de Tortosa, corresponsal de Catalunya cristiana i responsable de Vida Diocesana. Actualment és el president de la Fundació Manyà. Va publicar el llibre La dignitat de la vida humana, una aproximació a algunes qüestions actuals.Ha tingut cura de l'edició dels Goigs de la Mare de Déu de Solicrú (2006), del 1r llibre parroquial de Campredó (2007) i de 25 anys de la parròquia de Campredó, que inclou estudis d'importants historiadors catalans. També va coordinar el llibre Miscel·lània, d'homenatge al seu oncle, l'historiador José Eixarch, i del llibre Miscel·lània en el 850 aniversari de la parròquia de l'Aldea. També és coautor el llibre Rutes pel terme de Campredó.

8. LLEIS I DRET


Joan Josep Moreso (Tortosa, 1959) es doctor en dret per la Universitat de Barcelona. Ha exercit com a docent a la UAB, la UdG i és l'actual rector de la Universitat Pompeu Fabra. Dins la filosofia del dret, ha centrat el seu camp d'investigació en l'estudi de l'estructura i la dinàmica dels sistemes jurídics i les contribucions de la lògica deòntica en aquest àmbit.
Éés membre del Tampere Club –una associació internacional dedicada a l'estudi dels problemes de la democràcia a l'actualitat-, editor de la revista Doxa i membre del comitè científic de les revistes especialitzades Ragion Practica (Itàlia) i Isonomía (Mèxic). És autor de nombroses publicacions de la seua àrea d'especialització. Les seues obres més rellevants són: La teoría del Derecho de Bentham (1993), El ámbito de lo jurídico. Lecturas de pensamiento jurídico contemporáneo (1994), Legal Indeterminacy and Constitutional Interpretation (1998), Introducción a la Teoría del Derecho (2004)
A més, també ha publicat múltiples articles a revistes especialitzades com Ratio Iuris, Erkenntnis, Law and Philosophy, Ragion Practica, Theoria: A Swedish Journal of Philosophy, Associations, Revista Española de Derecho Constitucional, Análisis Filosófico, Crítica, i Doxa; a més de diversos capítols de llibres de la seua especialitat.

- Àngel Zaragoza Tafalla (Tortosa) és professor del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. És Llicenciat en Ciències Empresarials per ICADE, doctor en Dret per la Universidad Complutense, màster (MSC) per la Universitat de Wisconsin i llicenciat en Ciéncies Económiques per la Universitat Pontifícia de Comillas. Ha publicat els llibres: Abogacía y política (1975), Oci esport i societat (1990), Orient i Occident pensar la pau (2004), Partits polítics, sindicats i patronal (1989).

9. SEGURETAT VIÀRIA

Miquel Bort (Alcanar), caporal dels mossos d'esquadra, és autor d'un llibre estel·lar, Com evitar un accident de trànsit, tot un manual de seguretat viària i contra la conducció temerària. El llibre va ser molt ben acollit, amb molt bona difussió, i va rebre molt bones crítiques per part dels experts. També compta amb un lloc web informatiu.

10. ANTROPOLOGIA I CUINA
M. Carme Queralt i Tomàs és antropòloga social i professora de cuina. Ha publicat La Cuina de les Terres de l'Ebre, un conjunt de receptes recollides de la tradició oral de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. Aplega en el receptari àpats que, sovint, presenten variacions —i fins i tot canvien de nom— d’un poble a l’altre. També és autora de Els gegants d'Amposta, 50 anys d'història i de tradició popular, Deu anys de dolçaina i tabal (2002), Les bandes de música a les comarques de Tarragona (2003),

11. ESTUDIS MUSICALS

Margarida Celma Tafalla (Vall-de-roures, 1973), mestra de música, pedagoga, musicòloga i directora coral, fundadora i presidenta de l’associació Corals del Matarranya; ha publicat, amb Mª Pilar Muñoz Rodrigo, les fitxes didàctiques bilingües El Mesquín/Lo Mesquí (2001) i El Matarraña/El Matarranya (2003), i el cançoner en CD Cantem Junts. Cançons arreplegades al Matarranya (2007), resultat d’un projecte pedagògic desenvolupat al CEIP de Vall-de-roures. El 2006 va rebre, amb Pasqual Vidal, el premi Pau Vila de la Universitat de Barcelona pel treball didàctic Fa un munt d’anys al Matarranya. És redactora ocasional de Temps de Franja i de la revista local Kalat-Zeyd. Com a musicòloga, ha tingut cura de l’edició de nombrosos textos musicals de tradició popular al Matarranya i és autora de diferents estudis musicològics editats en diverses publicacions especialitzades.

12. ESPORT I FUTBOL
Enrique Viñas (1929-2011) va ser president del CD Tortosa des del 1986 fins al 1993. Va dedicar molts anys a la compil·lació de dades sobre el futbol a la ciutat. Va ser l'autor del primer llibre sobre el CD Tortosa i sobre la UE Jesús Catalònia i d'Història d'un velòdrom. També va realitzar estudis sobre la majoria de clubs comarcals que va publicar en un setmanari esportiu. Va endegar el web Historiafutboltortosa.com.

Josep Esteller i Arnau, expresident del Vinaròs CF, és coautor, conjuntament amb l'historiador Miquel Àngel Baila, del llibre De les Capçades al Cervol: historia del Vinarós C.F. (1920-1998): estadísticas e imágenes.

Unitat 46: Els mitjans de comunicació

- INTRODUCCIÓ
La premsa, tant l'oral com l'escrita, ha estat un dels mitjans de difusió més importants per a la nostra literatura, de la qual s'han servit la gran majoria de literats, lingüistes i historiadors per tal de difondre els seus treballs. A més, no únicament l'escrita en català, sinó també tota aquella que tot i usar la llengua castellana ha estat plenametn arrelada en el nostre context cultural. La literatura catalana malauradament no ha donat, ni dóna (a part de rares excepcions) per a poder viure. Ha estat precisament el periodisme el que en molts casos ha permès i permet la professionalització de l'escriptor, i els ha servit de mitjà per a guanyar-se la vida i per a fer-se i mantenir un nom. És a dir, els diversos rotatius a casa nostra han possibilitat i alhora enriquit el treball literari. La història de la premsa escrita a les nostres comarques abraça ja disset dècades. Va començar a la primera meitat del segle XIX, com ja ha quedat explicitat, i des d'un primer moment ha estat la gran difussora dels moviments culturals de la zona i encapçalant les reivindicacions territorials. Des de la fundació del setmanari El Ebro el 1845 han sorgit moltíssims mitjans arreu dels nostres pobles, tant independents com portaveus de partits polítics i grups culturals. Revistes emblemàtiques com El Llamp a Gandesa, La Riuada a Móra d'Ebre o La Zuda a Tortosa van crear època durant les primeres dècades del segle XX i encara són referència quan es parla de periodisme cultural i de qualitat.

1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ILERCAVONS
1.1 SETMANARIS
Un dels fets distintius ebrencs és l'ús gairebé exclusiu del català als mitjans de comunicació comarcals i locals actuals. Som de nou un dels territoris més normalitzats dels Països Catalans quant al conreu de la llengua de la terra. Aquesta normalització va costar una mica quan va acabar-se la dictadura feixista, però. L'únic setmanari existent, La Voz del Bajo Ebro, no es va catalanitzar fins a finals dels anys 1980. Va ser dirigida durant molts anys pel veterà Paco Climent, amb col·laboració de persones de lletres vinculades al règim franquista com David Català o Silvestre Ibáñez. L'aparició d'Ebre-informes el 1977, d'ideari esquerrà, que dirigia l'històric periodista i arquitecte Josep Bayerri, va causar certa decepció entre alguns intel·lectuals i lectors del moment ja que va esdevenir una publicació bilingüe, però amb la majoria d'articles en la llengua dels veïns. Com a exemple, el veterà literat Manel Pérez i Bonfill redactava la seua secció Bon dia Cultura catalana, i va fer palesa la seua decepció profunda que no s'accelerés el procés de recuperació de la nostra llengua després d'anys d'intent de genocidi lingüístic franquista. Aquest setmanari va esdevenir L'Ebre a principis dels 1990 i actualment La Veu de l'Ebre, després de diferents fusions.
A la veïna Roquetes, s'han tirat endavant a redós del canal televisiu local Canal 21, els setmanaris L'Occidental i Mes Ebre, íntegrament en llengua catalana i adoptant l'estil gramatical del català occidental.
El Diariet de Vinaròs, dirigit per Marian Fonollosa, és el setmanari que edita l'ajuntament, mentre que Crònica de Vinaròs és mensual i està dirigit per Anna Fibla.
L'editorial Antinea edita els setmanaris 7 dies Actualitat de Vinaròs i 7 dies Actualitat de Benicarló.En aquesta darrera població també s'editen La Veu de Benicarló i El Dissabte.Notícies és un setmanari d'informació d'els Ports que s'edita a Morella.La Veu de Flix és una altra de les capçaleres importants de la Ribera d'Ebre i amb una llarga trajectòria.

1.2 REVISTES LOCALS
Ja hem analitzat en una unitat anterior la trajectòria periodística a la vila d'Amposta, on no va ser tampoc fins a finals dels anys 1980 quan la redacció de la revista municipal va fer exclusiu ús del català. El periodista més actiu ha estat Manel Ramon, vinculat al món de la ràdio.
La revista Ràpita ha estat històricament una de les de més qualitat del territori, amb una important aportació literària a causa dels nombrosos literats residents a la població. En altres poblacions on ha arrelat el butlletí d'informació local són L'Aldea, Ulldecona, Alcanar i Roquetes, Lo Senienc a La Sènia i Actualitat a Traiguera.
L'Estel és la publicació gratuïta més coneguda del territori ebrenc i amb una més llarga trajectòria. La dirigeix Conrad Duran, un altre dels històrics de la ràdio, i dóna cabuda a moltes columnes literàries d'escriptors ebrencs; mentre que L'Escuranda i Panxampla són dos projectes periodístics de lluita i alternatiu que es publiquen a Amposta i Tortosa per part de l'esquerra independentista.

1.3 REVISTES CULTURALS
Hem tingut i continuem tenint un molt bon nombre de capçaleres que publiquen estudis històrics, lingüístics i literaris d'alt nivell. A Tortosa cal destacar apostes literàries com Tresmall o TD, de curta durada, i la revista Rels, que promovia l'alta cultura i dirigien el traspassat Adrià Chavarria i Ivan Favà. Amics dels Castells és el portaveu d'aquesta associació que difon literàriament el patrimoni històric ebrenc.
Un especial relleu mereix la desapareguda revista Sorolla't, de Calaceit (Matarranya), que va permetre la publicació de nombrosos treballs literaris d'autors comarcal que conreaven el català en una zona on calia forta militància lingüística i cultural. Ha estat substituïda per Temps de Franja, una publicació de qualitat i de les més necessàries arreu dels Països Catalans. La Riuada, a Móra d'Ebre, ha recuperat una capçalera històrica dels anys 1930.
Miscel·lània és editada pel CERE, i publica nombrosos estudis històrics i literaris sobre la Ribera d'Ebre que l'ha convertida en tota una revista històrica de referència, com també ho són Recerca, del Centre d'estudis Francesc Martorell del Baix Ebre i Nous Col·loquis. L'Aufàbiga està vinculada a l'Associació Bladé Desumvila i publica monogràfics igualment sobre la Ribera d'Ebre. La Vila Closa és una històrica revista publicada a Batea, que es caracteritza per la publicació de notables articles històrics. Xàrata és la revista cultural xertolina. L'Absenta, a Camarles, La Font del Perelló, a El Perelló, inclouen habitualment estudis històrics i literaris. Raïls és el portaveu del Centre d'Estudis d'Ulldecona, que ha publicat estudis de molt d'interès històric. De manera gens periòdica veu la llum Ramàs, de l'Institut d'Estudis del Montsià.
Lo Rafal porta una llarga trajectòria cultural a Alcanar i està dirigit per Joaquim Buj. L'amalgama de publicacions de recerca cultural que s'editen a la zona del Maestrat-Ports inclou: Au, revista trimestrals dels Ports, Vila de Calig (que edita el centre cultural Pere Balaguer); la trimestral La Pedralta a La Jana; el butlletí local i de recerca Fulls de Sant Jordi del Maestrat, dirigit per l'historiador Joan Ferreres Nos, Fonoll que edita l'assocació Amics de Vinaròs; Aigua Clara, revista cultural de Benassal. També hem de fer esment de Bisgargis, que edita la colònia foracallano-catalana del Forcall.
Passadís és una revista literària de molt prestigi que edita l'Associació Alambor de Benicarló i que ha publicat destacables pinzellades literàries amb nombrosos monogràfics poètics.
Mainhardt és una revista publicada per l'associació Amics de Mainhardt d'Alcalà de Xivert. A les seues pàgines podem trobar la recopilació dels històrics periòdics publicats a la vila a principis del segle XX.
NovaCat és la revista literària més nova, que edita Aeditors a El Perelló i dóna cabuda a les crítiques literàries de molts escriptors.

1.4 REVISTES ESCOLARS
Bona part de les vocacions periodístiques es conreen a les escoles de primària i els instituts de secundària. En la redacció de les revistes escolars, s'hi impliquen molts alumnes i professors, molt especialment de l'assignatura de català i alguns d'ells escriptors. Algunes capçaleres històriques han estat Som-hi (Ins. Joaquim Bau de Tortosa) o Un xic de tot (Ins. Ramon Berenguer d'Amposta). En l'actualitat algunes interessants revistes escolars que publiquen nombrosa obra poètica i narrativa són: Lo Basquet (Ins. Roquetes), Fliparies (Ins. Flix), Fem Rogle (Ins. Despuig).



1.5 PUBLICACIONS DIGITALS
L'Ebre digital i Vinaròs news són les dos publicacions digitals que podem trobar avui dia a la xarxa i que informen sobre la vida quotidiana a les comarques centrals dels Països Catalans; mentre que 3x4.info Notícies del Maestrat s'encarrega d'informar sobre les comarques nòrdiques de la demarcació castellonenca.
El portal Surtdecasa.cat, dirigit per Neus Barberà i Anna Fibla, està esdevenint tota una empresa periodística molt novedosa, que va informant sobre la vida cultural, social i lúdica del nostre territori, la trajectòria del qual ha estat notícia comentada en nombrosos rotatius d'abast estatal.
En un altre àmbit, Ilercavònia és una enciclopèdia ebrenca que es pot consultar on line i que pretén convertir-se en una referència informativa territorial.

1.6 SETMANARIS ESPORTIUS
Al llarg dels anys hi ha hagut nombroses publicacions que han informat sobre el fet esportiu a casa nostra. A Amposta, el publicista Joaquim Roda ha tirat endavant nombrosos projectes al respecte. Actualment destacarem MesEsport, a Tortosa, i Esport 7, revista mensual de l'esport del Maestrat. L'exfutbolista Àngel Pitxi Alonso (Benicarló, 1954), exjugador del FC Barcelona i del RCD Espanyol, participa en les habituals retransmissions futbolístiques de TV3.

1.7 SETMANARIS EN LLENGUA ESTRANGERA
També hi ha hagut diverses iniciatives de publicacions periòdiques en llengua anglesa o alemanya per a les colònies angleses i alemanyes establertes sobretot a la zona de Vinaròs. Actualment es publica Caminos i està dirigida per Jörg Gienapp. També disposen d'un programa de ràdio en alemany a ràdio Ulldecona.

1.8. PROGRAMES LITERARIS DE RÀDIO I TELEVISIÓ
El programa literari pioner va ser Lletres Ebrenques que dirigeix Emigdi Subirats a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). S'emet cada divendres de setembre a juny. Porta ja cinc temporades i compta amb seccions com L'autor ebrenc i L'Entrevista. Pel programa hi han passat autors/es d'arreu dels Països Catalans (Joan F. Mira, Xúlio R. Trigo, Coia Valls, Marta Pessarrodona, Olga Xirinacs, Vinyet Panyella, Joan Lluís Lluís, Luca Scala). Durant les primeres temporades incloïa els contes de El cistell de les meues joguines, de la jove Irene López, i podcasts de Jaume Llambrich.
En aquesta mateixa emissora també s'emet el programa Òmnium, que dirigeix el periodista Conrad Duran i que gaudeix d'un alt contingut literari.
>Tens un racó dalt del món
és el programa televisiu del Canal 21 que dirigeix Jesús M. Tibau, el qual ha realitzat homenatges a històrics autors ebrencs i entrevistes a escriptors de tot el nostre domini lingüístic.

2. PERIODISTES-ESCRIPTORS DE PRESTIGI
A les Terres de l'Ebrem disposem de molts periodistes que estan realitzant una interessant carrera periodística arreu del país. Alguns històrics noms del periodisme ebrenc són Josep M. Arasa, Josep Gonell, Jordi Trilla, Ximo Rambla, Marco Antonio Soria, Josep Baubí, Toni Gallardo. Sílvia Tejedor, de la Cadena Ser, és una de les periodistes que mostra més interès per temes literaris. La tortosina Amparo Moreno és catedràtica de comunicació i l'actual presidenta del Col·legi de periodistes de les Terres de l'Ebre. Gustau Moreno va estar molts anys vinculat al rotatiu El Punt i actualment és el director del Canal 21 de televisió comarcal. La jove ampostina Gemma Lleixà treballava a Canvi 16 i va redactar el passat estiu un extens article sobre el fenomen de la literatura ebrenca . El jove campredonenc, Oriol Gracià, ha estat redactor de l'Avui i de Descobrir Catalunya i actualment vinculat a la revista Sàpiens.
A més dels diversos rotatius i de les revistes publicades arreu dels nostres pobles, hi ha alguns/es periodistes que han realitzat una magnífica tasca en publicacions de la capital catalana, tot sovint acompanyada d'una dilatada publicacions de llibres amb tota mena d'estudis de notable interès. Són persones molt heterogènies, amb interessos diversos, algun dels quals ha estat envoltat de tota mena de polèmiques (Pepe Rodríguez). També tenim la nostra activa representant en l'àmbit de la premsa rosa (Carmele Marchante).

Josep Bayerri i Raga (Tortosa, 1944) és diplomat en arquitectura tècnica (especialitat d'urbanisme), graduat en periodisme, llicenciat en Ciències de la Informació i professor d'ensenyament secundari a l'àrea de tecnología. Al llarg del temps ha centrat la seua activitat en àmbits diferents: com a professional de l'arquitectura, la construcció i l'urbanisme (1968-1983); com a periodista i informador radiofònic (1964-1985), sent col·laborador-corresponsal de La Vanguardia, i treballant en la recerca pedagògica i la docència a Formació Professional i a l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Politècnica de Catalunya (1982-1995). Recuperada la Democràcia va tenir presència activa al món institucional, polític i sindical, ocupant diversos càrrecs. Va ser fundador del PSC (1972) i de l'Assemblea Democràtica del Baix Ebre (1973). Fundador i director de diverses publicacions entre les que destaca el setmanari Ebre Informes del que va ser editor (1978-1985) i director (1978-1983). També ha obtingut diversos guardons literaris i ha escrit diversos treballs de recerca històrica a més a més d'estudis sòcio-econòmics. Ha publicat: Crónicas tortosinas 75, Estudi dels sectors de la construcció a les comarques de l'Ebre (1981), Les terres de l'Ebre, encara un futur… ? (1985), La reconstrucció de Tortosa (1940-1957): actuació de l’organisme estatal Direcció General de "Regiones Devastadas" en la reconstrucció de Tortosa i altres pobles riberencs afectats per la Batalla de l'Ebre; Amb Carme Bayerri Polo. Orde de la Cucafera, 1993 (premi Ciutat de Tortosa, 1992), 52 articles i tres reflexions (1993).
Mig segle d'aparelladors a les terres de l'Ebr
e (1994)i Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa (1875-1902).

Daniel Arasa i Favà (Jesús, 1944) és assagista i s'ha dedicat al periodisme i ha estat enviat especial a països d'Europa, Orient Mitjà, Amèrica i Extrem Orient. Més tard ha estat cap de redacció de l'agència Europa Press de Catalunya. Ha publicat estudis sobre la Guerra Civil estatal, la postguerra, els maquis i la participació catalana i espanyola a la Segona Guerra Mundial. És president del GEC (Grup d'Entitats Catalanes de la Família) i impulsor dels premis de cinema familiar CinemaNet. A més d'exercir el periodisme, és professor a les universitats Pompeu Fabra i Abat Oliba de Barcelona. Actualment, col·labora sovint amb La Vanguardia. És autor de les obres:Años 40: los maquis y el PCE (1984),Els catalans de Churchill (1989), Españoles en la Guerra del Pacífico (2001), La invasión de los maquis (2004). Pere Llorens. Testimoni d'un segle de Barcelona i líder del comerç català (2004, Los españoles de Stalin (2005), Entre la Cruz y la República (2008), Católicos del bando rojo (2009), Por la gracia de Franco. Va rebre el premi Duran i Bas de Comunicació (2009).

- Amparo Moreno i Sardà és catedràtica d’Història de la Comunicació del Departament de Periodisme de la UAB i vicedegana del Col•legi de Periodistes de Catalunya ÉS Llicenciada en Filosofia i Lletres (U. de València, 1969), Doctora en Història (U. de Barcelona, 1984) i Graduada en Periodisme (Escola Oficial de Periodisme, Barcelona 1973). Durant els anys 1970 va ser redactora i col•laboradora de El Noticiero Universal, El Correo Catalan, Diario De Barcelona, Tele-Expres, Destino, Mundo, i als anys 1990 de El Periodico de Catalunya i del programa Bon dia Catalunya, de TV3. Ha publicat els llibres: Mujeres en lucha. El movimiento feminista en España (1977), El Arquetipo Viril, protagonista de la Història. Ejercicios de lectura no-androcéntrica (1986), La otra ‘Política’ de Aristóteles. Cultura de masses y divulgación del Arquetipo Viril (1988), Pensar la Història a ras de piel (1991), La mirada informativa (1998) i Cap a una història de les comunicacions des de Catalunya (1999).

Joaquim Roglan i Llop (Barcelona, 1952) és periodista i professor universitari. Amb orígens familiars a Batea (Terra Alta, Roglan ha treballat en els principals mitjans de comunicació de Catalunya i actualment col·labora amb La Vanguardia, a més de ser professor a la Universitat Ramon Llull. Pel que fa a la formació acadèmica, és llicenciat en Filologia Romànica i Ciències de la Informació, doctorat en Ciències de la Comunicació i a més té un màster en direcció editorial.
Entre altres llibres ha publicat El Grup Democràtic de Periodistes, Revistes d'humor a Catalunya, Esade, 40 anys, Fundació Miró, 25 anys, La Barcelona eròtica, Què esteu fent amb Barcelona?, Oriol Solé, el Che català i La República Catalana 1931-1939.. També ha escrit documentals de ràdio i televisió i ha estat guionista de programes com Persones Humanes, Te’n recordes?, Classificació ACR o Els Fets de Palau, entre molts altres. Va ser fundador d'Ebre informes.

Xavier Garcia i Pujades (Vilanoba i la Geltrú, 1963) és periodista, escriptor i activista en el camp de l'ecologisme. Resideix a Horta de Sant Joan. Ha col·laborat amb revistes i diaris com Avui, El Món, Serra d’Or, Xarxa. Actualment podem llegir els seus articles al rotatiu El Punt i al setmanari La Veu de l'Ebre. Ha rebut els premis La Selva del Camp de relat biogràfic de 1994 amb Ventura Gassol, el Rovira i Virgili d’assaig de 2001 amb Història i cultura local a Catalunya al segle XX i el Sebastià Juan Arbó de novel·la de 2002 amb Dietari d’anar passant. Ha publicat els llibres: Homenets catalans (1976), Homenots del sud (1994 i 2004), Memòria de la Catalunya Nova 1957-2000 (2001), Catalunya es revolta (2003), Greenpeace. Pau verda per al món (2003); i els llibres biogràfics: Esteve Fàbregas i Barri (1992), Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura pirinenca (1995), i El meu Artur Bladé (1996).

- Tomàs Carot Giner (Tortosa 1954) és periodista amb una llarga trajectòria professional com a corresponsal de Tele-Exprés, Diari de Barcelona, secretari de redacció del setmanari Mestral, redactor d’El Periódico, redactor en cap de Catalunya Sud, redactor delegat de SER Tarragona, redactor a RNE-Tarragona i director de l’emissora de ràdio Tortosa. Va ser responsable de comunicació a l’Ajuntament de Tarragona en la primera legislatura democràtica (1979-1981). Des de 1991, és director de P&C premsa i comunicació SL. Ha publicat el llibre: Trabajo social versus medios de comunicación (1992) i ha pres part en la redacció d'Història de Tarragona.

- Carme Ferré i Pavia (Alcanar, 1969), és periodista i professora de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va doctorar-se en ciències de la comunicació el 1998 a la UAB, amb la tesi Serra d’Or, intel•lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme (1959-1977). El treball, que ha donat lloc a aquest llibre, va rebre el 1999 el Premi a la Investigació en Comunicació de Masses, que atorga el Consell de l’Audivisual de Catalunya. Va rebre el Sant Jordi de prosa juvenil el 1986 i el Lluís de Montsià el 1993 amb El tango del Raval. A més d’articles acadèmics, també ha publicat El Viatge dels Espills, dins Els marcs tancats (1991); La CNT a la comarca del Montsià 1930-1939 (1993); El Montsià (1994) i diverses col•laboracions en premsa catalana. Ha realitzat estades d’investigació a universitats de Londres i de Medellín (Colòmbia), sobre temes de periodística i comunicació política. Carme Ferré és col•laboradora de Postres de Músic, a Catalunya Ràdio, i del Trencaclosques de Canal Balu i directora des de fa dotze anys de la revista Lo Rafal. Actualment és vicedirectora de Suport a la Investigació del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.

Josep Garriga i Argente (Gandesa, 1965). És redactor del diari El País a Catalunya, on s'encarrega de la secció de Sanitat, després d’haver estat responsable de la secció de política. Els seus inicis es troben al Diari de Tarragona, d’on va passar a la Cadena Ser. Va ser director del desaparegut rotatiu Nou Diari i corresponsal a les comarques de Tarragona d’El País. Ha treballat també com a consultor de comunicació i va estar un any de cooperant a Bolívia. Va ser fundador a la seua localitat d’una emissora municipal i d’una revista mensual. Va publicar un llibre sobre la Terra Alta.

Xavier Borràs Calvo (Gandesa, 1956) és periodista, professor de dicció, i novel·lista altament guardonat. Va dirigir la revista El Llamp, L'Independent de Gràcia i Userda, i ha treballat a Tele/eXpres, Canigó, Diario de Barcelona, Catalunya Ràdio, i El Triangle. També va ser editor en cap d'Assaig de teatre, la revista fundada per Ricard Salvat.Actualment dirigeix la publicació digital EcoDiari, de caire ecologista. És igualment un actiu blocaire amb el diari on line Bandera negra, premiat el 2004 com al millor bloc en català. Ha publicat els poemaris: Suite gandesana (2000), Tríptic de Safo (1984); les novel·les: Manduca atòmica, l'última teca (1985), Transfutur (1986), Octubre pinta negre (1986), Mare màquina (1989), Desert (1990), Les set fogueres de Sant Joan (1997, juvenil). També és autor de l'assaig Joan Oliver tal com raja (1987). Com a responsable de l'àrea de comunicació de la Comissió de la Dignitat, va ser coautor del llibre Volem els papers.

2.1 Enric Borràs, periodisme ideològic
Enric Borràs Calvo (Gandesa) va fundar l'editorial El Llamp el 1982 amb el seu pare, l'editor Enric Borràs Cubells, i el seu germà, el periodista Xavier Borràs. Van recuperar la capçalera des de Barcelona estant i van editar una revista, agafant el nom de la històrica publicació gandesana dels anys 1920. Va tenir una periodicitat quinzenal i se'n van editar 74 números fins al 1987, pretenia ser una plataforma d'opinió i debat sobre el futur dels Països Catalans. L'editorial va caracteritzar-se per l'edició d'obres sobre el pensament polític independentista (col·lecció La Rella, d'assaig polític), de literatura (Originals, de conte i novel·la curta; La Cuca al Cau, eròtica) i d'assaig referit a altres temes (Antropologia, de monografies d'antropologia i etnologia, o La Franja, sobre diversos aspectes de la Franja de Ponent).

2.2 Pepe Rodríguez, la polèmica sobre sectes i religió.
Pepe Rodríguez (Tortosa, 1953) es un periodista especialitzat en qüestions religioses i de sectes. És docent en diferents àmbits acadèmics. És director de l'EMAAPS (Equip Multidisciplinar per a l'assessorament i assistència en problemes sectaris) des de 1991. És autor d'un munt de llibres contra l'església catòlica: El maestro masón Víctor Guerra, la gran maestra de la Gran Logia Simbólica Española Ascensión Tejerina o el antiguo gran maestre de la Gran Logia de España, José Carretero. El conjunt de la seua obra el forma: Esclavos de un mesías (sectas y lavado de cerebro), Las sectas hoy y aquí,
La conspiración Moon, El poder de las sectas, Traficantes de esperanzas, Curanderos, viaje hacia el milagro, Qué hacemos mal con nuestros hijos (El drama del menor en España), Tu hijo y las sectas (Guía de prevención y tratamiento para padres, educadores y afectados), Periodismo de investiga
ción: técnicas y estrategias, El libro de los decálogos (coautor), La vida sexual del clero, Mentiras fundamentales de la Iglesia católica, Mitos y ritos de la Navidad, Dios nació mujer, Adicción a sectas (Pautas para el análisis, prevención y tratamiento), Morir es nada (Cómo enfrentarse a la muerte y vivir con plenitud), Pederastia en la Iglesia católica, 11-M: Mentira de Estado (Los tres días que acabaron con Aznar), Masonería al descubierto (Del mito a la realidad 1100-2006),Los pésimos ejemplos de Dios (Según la Biblia)
2.3 Karmele Marchante, l'ebrenca de la premsa del cor

Karmele Marchante (Tortosa, 1941) exerceix com a periodista sense tenir títol universitari i s'ha especialitzat en la premsa del cor. Va donar el salt a la pantalla menuda al programa Informe Semanal. Va assolir fama al programa Tómbola, emès pel Canal 9 i Tele Madrid. També ha col·laborat a l'altre controvertit programa, Sálvame. Actualment treballa al programa La Noria (2008-¿?). La seua obra literària està basada en un bon nombre d'articles i dos llibres: Arquetipos y arquetipas: la fauna rosa que trata de los diferentes personajes del panorama español, i Los juguetes de Karmele Marchante, de caire eròtic.

Unitat 45: La historiografia a principis del segle XXI


1. LA HISTÒRIA DE LES TERRES DE L'EBRE
La Fundació privada Ilercavònia Futur i el Campus Terres de l'Ebre de la URV han articulat i promogut la publicació de la Història de les Terres de l’Ebre, una obra enciclopèdica que compta amb un Consell promotor amb més de 20 entitats ebrenques, que suposa un gran pas endavant quant a la coneixença de la nostra història. El primer volum que va veure la llum va ser el 5è, Art i Cultura, coordinat pels especialistes en història de l’art, Jacobo Vidal i Jordi Carbonell i redactat per 30 autors, que fan cinc cèntims de la riquesa arquitectònica, literària o musical. S'ha intentat que sigui una eina ordenadora del màxim nombres de factors històrics, culturals, econòmics, artítics, polítics i socials del territori ebrenc. El coordinador científic és Josep Sánchez Cervelló, que compta amb un equip format per 14 especialistes dels camps de les ciències socials i humanes, que s’han ocupat d’encarregar, a més de 200 experts, els textos que conformaran els 7 volums.

2. ELS CENTRES D'ESTUDI

Els Centres d'Estudis són entitats creades amb la intenció de promoure estudis sobre valors de les diferents comarques i impulsar iniciatives acadèmiques de notable interès, com l'organització de Congressos o de jornades d'història. Han esdevingut una magnífica eina quant a la difusió i l'aprofundiment dels estudis històrics del nostre territori. Molts d'ells ja gaudeixen d'una llarga trajectòria i han estat el bressol de magnífiques carreres acadèmiques en l'àmbit de la història. Ens trobem en un moment veritablement dolç dels estudis historics territorials. A part d'historiadors comarcals, molts d'altres d'arreu dels Països Catalans s'han interessats per moments crucials de la nostra història, tant d'època prehistòrica, medieval (Els Templers), com contemporània (la Batalla de l'Ebre), i han publicat llibres molt ben documentats. A part de Centres d'estudis d'una comarca en particular, també hi ha viles que compten amb el seu propi grup de recerca.
Actualment comptem amb: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA), Centre d'Estudis del Priorat, Centre d'Estudis Francesc Martorell, Centre d'Estudis dels Ports, Centre d'Estudis del Baix Maestrat-Montsià, Institut d'Estudis Comarcals del Montsià, Centre d'Estudis d'Ulldecona, Centre d'Estudis Planer, Centre d'Estudis Senienc, Centre d'Estudis de la indumentària tradicional (CEITE) i el Centre d'Estudis lingüístics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans (CEL). Des d'aquestes entitats, habitualment presidides per reputats historiadors o dinamitzadors culturals, s'editen revistes de notable interès històric i acadèmic: Miscel·lània, Nous Col·loquis, Recerca, Raïls, etc. Tanmateix, altres associacions han realitzat notable difusió de la història i han articulat campanyes de promoció del patrimoni històric, cas d'Amics dels Castells i el nucli antic de Tortosa, Amics i Amigues de l'Ebre, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Amics de Mainhardt (Alcalà de Xivert), L'Associació Cultural Matarranya, etc.
Alguns d'aquests centres també organitzen premis literaris d'assaig que fomenten igualment les investigacions històriques, cas del CERE amb el premi bianual Artur Bladé. Un altre premi d'interès és l'Enric Bayerri, que organitza l'Associació de Veïns Jesús Catalònia (EMD Jesús), el qual ha premiat estudis de gran valor històric. A la menuda població de Torroja del Priorat s'organitzen uns prestigiosos Jocs Florals, amb premi d'assaig d'especial rellevància. L'Associació Amics de Vinaròs organitza la Nit de les Lletres, la història i l'art vinarossenques, en la qual fan lliurament del premi d'història Borràs i Jarque.

3. CENTRES INSTITUCIONALS I D'INVESTIGACIÓ

En l'àmbit més institucional, l'AHCTE, el Museu de les Terres de l'Ebre, l'Institut Ramon Muntaner i el Centre Picasso han esdevingut quatre centres de prestigi, els quals desenvolupen una intensa tasca de difusió patrimonial i de promoció d'estudis molt diversos.
L'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre (AHCTE) va ser creat el 1983 per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tortosa. Forma part de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat i el gestiona el Consell Comarcal del Baix Ebre. Dirigit per l'historiador Albert Curto, té la seu als Reials Col·legis, una de les joies renaixentistes del país. Es responsabilitza de diverses publicacions (Recerca, Quaderns de Recerca), de la digitalització de fons documentals d'interès, i dóna cobertura a estudis històrics.

El Museu de les Terres de l'Ebre, antic Museu del Montsià, té la seu a les antigues escoles Miquel Granell d’Amposta. S’hi exposen elements del patrimoni arqueològic, natural i etnològic per oferir als visitants una aproximació a l’evolució del poblament al tram baix del riu Ebre. Compta amb dos sales d’exposició permanent. A la primera, es fa un viatge des de la prehistòria fins a l’època moderna, amb les restes aparegudes a uns 70 jaciments de les quatre comarques ebrenques. La segona se centra en la vida al voltant del riu, des de la flora i la fauna del tram fluvial, fins a l’activitat humana dels pobles de la vora de l’Ebre. Dirigit per Àlex Farnós, va ser catalogat al 2010 com a Servei d’Atenció Museològica (SAM), fet que el converteix en el centre de referència de totes les excavacions arqueològiques que es fan al sud de Catalunya.

El Centre Picasso d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) va ser creat per tal d' homenatjar el pintor malagueny, probablement l'artista més genial del segle XX. Tanmateix, reivindica els forts lligams d'estimació que varen crear-se entre ell i Horta. S'ubica a l'Antic Hospital, edifici renaixentista construït l'any 1580, on s'exposa, de forma permanent, les reproduccions facsímil de pràcticament totes les obres realitzades en les dos estades al poble. Han editat alguns d'estudi sobre el pintor i d'altres d'autors ebrencs, com els Ex-libris del pintor Frederic Mauri.

L'Institut Ramon Muntaner, fundació privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, té la seu al Mas de la Coixa de Móra la nova (Ribera d'Ebre). Té com a objectiu donar cobertura als Centres i Instituts d'Estudis, que fan la tasca de recerca i la difusió de la història, la geografia, l'etnografia, el patrimoni, la literatura d'arreu dels Països Catalans. Ha posat en marxa tota una sèrie de projectes que faciliten la interconnexió, la circulació de la informació i la difusió de les diferents activitats i projectes. També promouen l'organització de congressos d'estudis i col·laboren amb l'edició de llibres i revistes. Està dirigit per M. Carme Jiménez.

4. HISTORIADORS DE LA RIBA BAIXA DE L'EBRE

A redós de l'AHTE i del Centre d'estudis Francesc Martorell s'han aplegat un seguit d'historiadors amb un notable bagatge professional, els quals mitjançant revistes especialitzades i col·leccions de llibres d'història estan publicant estudis d'un alt nivell. Els historiadors en qüestió són: Albert Curto, Roc Salvadó, Emeteri Fabregat, Enric Querol (el qual ha estat tractat en la unitat d'investigació literària) i Jacobo Vidal.

- Albert Curto i Homedes (Tortosa) és el director de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre, que té la seu als Reials Col·legis de Tortosa. És medievalista i forma part del col·lectiu d'historiadors del Centre d'Estudis del Baix Ebre. Ha publicat els llibres: 700 anys de la Carta de poblament de Paüls (1995), Tortosa ciutat mediterrània de les tres cultures (2000), La intervenció municipal en l'abastament de blat d'una ciutat catalana, Tortosa segle XIV (2001), L'Hospital de Tortosa, Verge de la Cinta: 25 anys de servei d'un territori (2001), Apunts històrics de l'ermita del coll de l'Alba (2002).

- Roc Salvadó i Poy(Roquetes) és professor d'història a l'Institut Despuig de Tortosa i tutor d'història i història de l'art de la UNED, en la qual ha elaborat diverses unitats didàctiques. Ha publicat els estudis: Jesús en la cruïlla del segle XIX, la municipalitat frustrada (2006), Les Terres ferides: espais i història de la Batalla de l'Ebre (2006), Miscel·lània galerenca, recull de documents i notícies de La Galera (2003). També ha publicat molts articles especialitzats en les guerres carlistes i sobre episodis importants de la nostra història, com la Disputa de Tortosa.

- Emeteri Fabregat (Roquetes, 1962) és llicenciat en Geografia i Història i exerceix de professor d'història a l'institut de Roquetes. Ha col·laborat en diversos projectes d'investigació amb la universitat, i ha publicat alguns estudis sobre història econòmica i demogràfica de les comarques ebrenques. El seu àmbit principal d'estudi és la influència del conreu de l'arròs en la realitat humana, econòmica i ecològica del Delta de l'Ebre. Ha publicat títols com:L’impacte de l’arròs. El delta de l’Ebre a la dècada del 1860, Viatge per l'Ebre. Setembre de 1849. També és autor de: L'epidèmia del còlera del 1885 a Roquetes: un exemple de mortalitat catastròfica (amb Hilari Muñoz), Burgesos contra senyors: la lluita per la terra a Tortosa: 1148-1299 (2006), Jesús, la formació d'un nucli urbà 1764-1864 (1996) i Roquetes els orígens d'un poble: 1700-1860.

- Jacobo Vidal Franquet (Tortosa, 1976) exerceix com a professor d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Ha realitzat nombrosos estudis sobre el període medieval i renaixentista a la ciutat de Tortosa. És el coordinador del volum 5è, art i cultura, de la Història de les Terres de l'Ebre. Algunes de les seues obres publicades són: La construcció de l'Assud de Xerta-Tivenys (1347-1454), Les muralles de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana, Les obres de la ciutat: l'activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa Edat Mitjana, i El pintor de la ciutat: Tortosa, segles XIV i XV. També és coautor de Tortosa. El Patrimoni.

Hem de deixar constància de dos altres historiadors de prestigi, i amb una obra prolífica: J. Hilari Muñoz i Gerard Marí.

- Joan Hilari Muñoz i Sebastià (Vinallop, 1965) és Llicenciat en Geografia i Història per la UNED i professor d'Història a l'Institut J. Bau de Tortosa. S'ha especialitzat en els estudis sobre l'edat moderna arreu de les nostres comarques, així com amb els edificis religiosos de més interès arquitectònic i artístic. És un historiador prolífic que ha estat autor i coautor de nombrosos articles i llibres: Alguns aspectes de la vida material de Tortosa durant l'edat moderna (1553-1642), Revolta i contrarevolta a Tortosa 1640 (amb Salvador-J. Rovira i Gómez), Art i artistes de Tortosa durant l'època moderna (amb Salvador-J. Rovira), La guerra dels segadors a Tortosa (1640-1651) (amb Enric Querol i Coll), La Confraria de Sant Antoni dels pagesos de Tortosa, 1358-2010, La Iglesia parroquial iy la ermita de Cretas (amb Joan Lluís Camps), La capçalera de l'església parroquial de Sant Joan Baptista d'Ascó (1576-1582), La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651), Tortosa en temps de Carles I, segons el llibre de rúbriques (1522-1556), Art i artistes a Tortosa durant l'Edat moderna, Revolta i contrarevolta a Tortosa (1640), Alguns aspectes de la vida material a Tortosa durant l'Edat moderna (1553-1642), L'epidèmia de còlera de 1885 a Roquetes (amb Emeteri Fabregat). També és un dels historiadors partícips d'alguns volums de la Història de les Terres de l'Ebre.

El Dr. Gerard Marí i Brull (El Perelló) és professor medievalista del Departament d'història de la UB. Ha aprofundit els estudis sobre el seu poble, El Perelló, i també ha realitzat notables investigacions sobre l'àrea tortosina a l'Edat Mitjana. Ha publicat els següents llibres: La Fundació de l'Hospital de la Reina Blanca: 1308-1330 (1988), La Fundació del Perelló : 1294 (1990), La Mortalitat dels religiosos del Convent de Jesús de Tortosa, O.F.M. (segles XVI-XIX) (1993), L'Hospital de la font del Perelló i l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio : notes inèdites de la seva relació (1993), Carta de poblament del Perelló (1995), Els Desaconsellables escuts dels consells mal aconsellats (1995), Evolució històrica dels privilegis de Tortosa, de Ramon Berenguer IV a Ferran II (1997), Les Tabes del segle XV per a l'arrendament de les rendes reials a Tortosa i Amposta (2001)La Sentència de 1587 sobre les pastures del Perelló contra la vila de Tivissa 2003), Bandolers al Camí Ral : un assalt de bandolers al camí ral cap a Tortosa, l'any 1630 (2006), La Torre dels senyals : la torre de telegrafia òptica de les Guàrdies (2007).

5. HISTORIADORS DE LA RIBERA D'EBRE I EL PRIORAT

El CERE ha estat dirigit durant llargues temporades per historiadors i investigadors literaris, els quals han realitzat magnífics estudis sobre els pobles comarcals i els territoris circumdants. Destacats arqueòlegs s'han interessat notablement per les riques restes prehistòriques tant de la Ribera com del Priorat, i han publicat ressenyes i llibres d'un alt nivell acadèmic.

- Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958) exerceis com a professor d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i és acadèmic correspondent de la Real Academía de la Historia (1995). Compta amb una important obra escrita com a autor o coautor, tanmateix és coordinador de l'enciclopèdia Història de les Terres de l'Ebre. Ha publicat estudis com: La premsa i les publicacions periòdiques a la Ribera d'Ebre (1992), Marcel·lí que torna (1995), L'Associacionisme sociopolític a Móra d'Ebre (1875-1936) (1996), Conflicte i violència a l'Ebre: de Napoleó a Franco (2001), Els límits a la llibertat de premsa a les Terres de l'Ebre durant la Restauració (1875-1923), amb Cinta Margalef (2003), Maquis: el puño que golpeó al franquismo. La Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA), El Carlisme al territori de l'antiga diòcesi de Tortosa (Tres volums. Diversos autors) (2004), Ramon Nogués i Biset. De la presidencia de la Diputación republicana a la de las Cortes en el exilio. (2004), La batalla de l'Ebre: un riu de sang (Diversos autors) (2007-08).

- Joan Ramon Vinaixa i Miró (Benissanet, 1956) va ser president del CERE i compta amb un important bagatge quant a estudis històrics alguns dels quals publicats en publicacions comarcals. Ha estat guardonat amb diversos premis de l'àmbit històric. Entre altres és autor de: Els O'Callaghan de Benissanet. Una família irlandesa del s. XVIII. 1992. La navegació per l'Ebre català en darrer quart del s. XVIII (de Riba-roja a Miravet). 1994. Les famílies benestants de Flix a la fi del s. XVIII. 1996.La postguerra del Francès i la revolta reialista de 1822 a l'Ebre. (1998),El Trienni Constitucional al partit de Tortosa (1820-1823). Set anys de guerra civil (Ribera d'Ebre, 1833-1840). Tortosa en la guerra dels Set anys (1833-1840).

- Pere Muñoz i Hernández (Flix, 1954) és un destacat polític (militant d'ERC) i professor d'història a l'Institut de Flix. Ha estat alcalde de Flix de 1979 a 1987 i de 2003 a 2009, va presidir el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i va ser senador. És autor de llibres com: Reculls històrics de Flix. 1982. La Ribera d'Ebre i la Guerra de Separació. 1993. Apunts sobre la Guerra Civil a Flix. 1995. Alemanys a l'Ebre. La colònia química alemanya de Flix (1897-1994). El Mèdol, 1994. Centenari de la Fàbrica. De la Sociedad Electro-química de Flix a Erkimia. 1897–1997 (1997). Disposa d'un bloc personal on publica molts estudis històrics relatius a la seua població natal.

- Pere Audí i Ferrer (Falset) és mestre de primària a Marçà (Priorat). S'ha especialitzat en estudis de l'edat moderna i del període de la guerra civil tant a les comarques de l'Ebre com al Priorat, així com en estudis biogràfics. Ha estat guardonat en diverses ocasions pels seus treballs d'investigació. Ha publicat els llibres: Poder i societat a Tortosa 1600-1650 (1995), Joaquim llorens Abelló (2008), Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923).

6. HISTORIADORS DE LA TERRA ALTA
La recerca històrica a la Terra Alta ha vingut marcada molt especialment pels estudis prehistòrics i els d'art modernista, que analitzen detalladament l'estructura de les catedrals del vi constuïdes a principis del segle XX sota la direcció de l'arquitecte vallenc, Cèsar Martinell. Cal destacar el dinamisme quant a la recerca històrica del CETA i d'algunes associacions en poblacions com Batea o Pinell de Brai, que han permès tirar endavant revistes d'interès històric. Alguns historiadors comarcals els hem estudiat en altres unitats, cas de Mn. Josep Alanyà o Mn. Antoni Bordàs.

- Anton Monner i Estopinyà és historiador gandesà i polític, que s'ha especialitzat en l'estudi de les cartes de població dels viles de la Terra Alta i sobre alguns personatges històrics gandesans. És autor de Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal (1976), Toponímia de Vilalba dels arcs (1985), Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs (1986), Gandesa i la Fontcalda (1995).Arxiu Parroquial de Gandesa : documents del registre parroquial de Gandesa entre els anys 1564 i 1900,La Carta de Poblament de Gandesa, La Carta de poblament de la Pobla de Massaluca, any 1294, Vida i amics de Serrano Suñer (2003), Serrano Suñer, un personatge controvertit del segle XX ,Apunts històrics de Vilalba dels Arcs, Enric Borràs: la mort d'un activista incansable (2000), La Prevenció dels incendis forestals(1995), La Terra Alta a TV3 (1995). Les Cartes de poblament de la Terra Alta (1994), Joan Baptista Manyà, teòleg, sacerdot i historiador gandesà (1993), Gandesa selecció de fotografies, El Mandongo (1996), El Desconeixament geogràfic de la Terra Alta (1997).

7. HISTORIADORS DE LA REGIÓ DEL SÈNIA

EL CEBM compta amb un web en el qual deixen constància dels notables estudis històrics que es realitzen als dos cantons del riu Sènia. En algunes poblacions com Ulldecona, La Sènia, Alcanar, Santa Bàrbara o Alcalà de Xivert, els estudis locals s'han aprofundit moltíssim. L'Editorial Onada, precisament, edita la col·lecció Cruïlla, amb monografies històriques sobre poblacions montsianenques i del Maestrat.

- Joan Ferreres i Nos (Sant Jordi del Maestrat, 1952) és Doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, i és professor a l’Institut Thos i Codina de Mataró (Maresme). Vinculat al Centre d'Estudis del Maestrat, presideix l'Associació dels Jordiencs Absents i dirigeix la revista Fulls de Sant Jordi. Ha realitzat estudis com: El escultor Folia (2000, Antinea)Font de la Salut (2001, Antinea)Temps de bandolers : bandolerisme del segle XVII a les comarques del Maestrat, Ports de Morella i Terres de l'Ebre (2001), Naixement d'una vila (2005), El patrimoni terrisser de Traiguera (2006), L'esplendorosa Traiguera renaixentista (2009), Historia documentada del Mas dels Stellers, 1261-1655 (2011), Història documentada del Rossell modern (2011).

- Màrius Pont (Santa Bàrbara) és el president del Centre d'Estudis Planers. Ha publicat estudis referents al seu poble cojm: Banda de Cornetes i Tabals Xiquets Grup Balmes : 1976-2001 : l'àlbum dels 25 anys, Dos-cents anys d'escola a Santa Bàrbara, Algunes coses sobre les masades i els molins. Reunits al voltant de la gran llar de foc del molí, amb Joan Pont Bel, Santa Bàrbara va a l'escola : apunts i imatges sobre l'ensenyament i l'activitat dels pares i les mares d'alumnes a la vila de Santa Bàrbara, Ramon Solsona, Los Flarets" : uns reconeguts mestres del tabal i la dolçaina, Els Gleves, un bandolers sanguinaris, Música per a la patrona : l'himne a Santa Bàrbara, Unes normes de conducta pública de l'any 1843, El Grup Teatral Planer : la continuïtat del teatre a Santa Bàrbara, Santa Bàrbara : Plànol-guia de la Vila i aspectes d'interès, Santa Bàrbara en imatges fins als primers anys 70 del segle XX / Màrius Pont Fandos (coord.) ; Assumpta Arasa Altamita, J. Miguel Ferré Castell, Victor Monforte Moreso, Lourdes Subirats Pla, i s'ha responsabilitzat de l'edició dels llibres dels premis Sant Jordi vila de Santa Bàrbara durant diverses edicions.

- Ferran Grau Verge (Rossell, 1960) és mestre i llicenciat en Història. Exerceix com a professor a l'Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona (Montsià). Com a membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona, ha estat coordinador de la publicació de l’entitat, Raïls. Forma part del Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari. Ha realitzat estudis de didàctica i d'història local. És autor dels llibres Ulldecona i Rossell, i coeditor de les actes del XIII Col•loqui de la Societat d’Onomàstica (1995).

- Miquel Àngel Baila i Pallarès (Vinaròs) és professor de Geografia humana a la Universitat de València. Ha realitzat notables estudis sobre el creixement urbanístic de les ciutats de Vinaròs i de Tortosa durant l'època contemporània. Ha publicat els llibres: Lloc, villa i ciutat, La ciutat de Tortosa, Canvi demogràfic i econòmic al municipi de Tortosa, (1860-1991), Transició demogràfica i canvis recents de població a la regió mediterrània, Desenvolupament urbà a Vinaròs.

- Joan Vicent Sanz i Sancho (Alcalà de Xivert) és mestre i llicenciat en Geografia i història. Exerceix com a professor d'història a l’institut Serra d’Irta d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). És autor de nombrosos estudis sobre temes geogràfics i el patrimoni del seu poble natal. Coordina conjuntament amb Joaquim Arnau la revista Mainhardt, de l'Associació d'amics de Mainhardt, i també diverses monografies: Alcalà de Xivert-Alcossebre. Temps de record-I i II, El patrimoni gaspatxer, Rematant el campanar, Alcossebre-Capicorb. Temps de record. També és autor de Alcalà de Xivert Alcossebre, territori i patrimoni, i coautor de treballs com La fabricació de la calç a Alcalà de Xivert, Anàlisi i estructura demogràfica d’Alcanar al padró d’habitants de l’any 1845, l’Atles del Montsià. A Mainhardt els redactors incorporen un diariet d'un home de principis de segle XX d'Alcalà, Eliseu Cucala, que és un veritable retrat d'un temps i publiquen les revistes històriques de l'Alcalà de fa cent anys (La Campana).

- Joan Baptista Beltran i Reverter (Alcanar) s'ha especialitzat en estudis històrics i literaris del seu poble. Ha publicat Alcanar segle XX, cent anys d'imatges (1999), Josep Matamoros Sancho: canonge, periodista, escriptor i poeta (2001), L'atac carlista a Alcanar: 18 d'octubre de 1835,Itinerari literari Trinitari Fabregat, Retrat polític d'un alcalde del Montsià Baptiste Bletran, Alcanar: una selecció d'articles.

- Agustí Bel (Alcanar) és Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Quan era estudiant de batxillerat ja va endegar la seua col·laboració amb el butlletí municipal, Alcanar, i poc després amb Lo Rafal i Ebre-Informes. Ha realitzat nombrosos estudis històrics sobre els orígens ibero-romans del seu poble i sobre la costa canareva. Va presidir la comissió organitzadora de la celebració del 750è aniversari de la carta de població canareva del 1239. Va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament (1987-1989) i va impulsar el I Congrés d'Història d'Alcanar. Compta amb un llibre de poemes breus (haikús) dedicat a la costa dels Alfacs.

- Cinta Montañés i Príncep (Amposta, 1965) és llicenciada en Geografia i Història per la UNED. S'ha especialitzat en el món antic. P rofessionalment s’ha dedicat a l’arqueologia. Ha dirigit diferents excavacions arqueològiques com la del Castell d’Amposta, la Biblioteca Comarcal de Tortosa, Les escales de la Catedral de Tortosa, etc.. i ha publicat diferents escrits vinculats a aquestes intervencions, i entre d’altres es coautora del llibre Amposta (2006). En els darrers anys, ha dirigit Escoles Taller, entre les quals destaquem les dutes a terme a Tortosa entorn a les seues muralles. Durant l’any 2010 va participar en la redacció del Pla director de les muralles de Tortosa i actualment es la directora de la Casa d’Oficis Pinzellades de Natura de l’Ajuntament d’ Ulldecona (Montsià).

8. HISTORIADORS DEL MATARRANYA

Al Matarranya a causa de la situació de minorització lingüística, han destacat els estudis literaris i sociolingüístics. Els estudis històrics també han rebut la cobertura de les nombroses associacions culturals d'àmbit local i comarcal, que afavoreixen un molt bon clima cultural. Destacarem la feina dels historiadors: Enric Puch, Joaquim Montclús i Joan Lluís Camps.

- Enric Puch Foncuberta (Vall-de-roures, 1956) és un actiu historiador i arqueòleg, que ha col·laborat en revistes comarcals com Sorolla’t, Gaceta del Matarraña, Blanc i Negre i La Comarca i en publicacions científiques. Ha publicat: El poblament ibèric i romà a la Terra Alta (1996), La Semana Santa de Valderrobres (1998) i, conjuntament amb Carles Sancho, Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures (2000).

- Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit, 1957) és un historiador que s’ha especialitzat en l’estudi del territori de la Franja de Ponent en obres com: La Franja de Ponent avui; Una vila medieval entre fronteres: Calaceit al segle XIII; La catalanitat de la Franja de Ponent. També ha col·laborat en llibres com: El tancament de l’Orfeó Català i el F. C. Barcelona i El carlisme al territori de l’antiga diòcesi de Tortosa. Alguns dels seus treballs han estat publicats en revistes especialitzades com Recerques, Diàlegs, etc. Acostuma a fer crítiques i col•labora habitualment amb mitjans de comunicació d'abast català.

- Joan Lluís Camps (Queretes) és un historiador de Queretes que ha editat nombrosos llibres sobre el seu poble natal i ha organitzat jornades d'estudi sobre la guerra civil a la vila. És autor d'una dilatada obra en català i castellà: A costa de Cretas(2008), Toni Llerda, terra i llengua(2006), Lledó, Arenys, Calaceit i Queretes(2004) i Cretas: una villa de la orden de Calatrava entre el Algars y el Matarraña(2000). És un aguerrit recopilador de dades bibliogràfiques.

9. HISTORIADORS/ES DE L'ART

Historiadors d'arreu del país s'han interessat per les joies arquitectòniques comarcals. Darrerament es constata una revifalla de l'interès per moltes esglésies de gran bellesa estètica en poblacions menudes d'arreu de les nostres comarques, amb la publicació d'interessants estudis i monografies. Podem parlar de l'art amagat al descobert. Una estudiosa de l'art ebrenc és Victòria Almuni.

- Victòria Almuni i Balada (La Sénia, 1962) és una historiadora especialitzada en l'arquitectura de les nostres terres. ÉS Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Ha estudiat nombrosos edificis d'interès de les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Ha publicat els llibres: L'obra de la Seu de Tortosa (1991), La catedral de Tortosa als segles del gòtic (Dos volums, 2007), mentre que ha col·laborat en obres col·lectives com: Santa Maria Dertusae (2000), amb Josep Lluis Guinovart.La Sénia. Història i territori (2007), La Sénia. Societat i economia (2009), Ulldecona. Història i territori (2009), Els annals del monestir i convent de Benifassà de Joan Miquel Gisbert (2010), amb Maria Pilar Aparicio Aznar.

Salvador Tarragó (Tortosa) és arquitecte i urbanista. És el president de SOS Monuments, associació de defensa cívica del patrimonio cultural de Catalunya.
És igualment director del Màster de Restauració de Monuments d'Arquitectura de la UPC i professor de l'Escola Tècnica d'enginyers ports i camins. Tanmateix exerceix el patronatge de la Fundació Urbe i Territori Ildefons Cerdà. Ha publicat els llibres: Antoni Gaudí (1991), Construcció de pedra seca (2006), El centre històric de Santa Coloma de Queralt, anàlisi i propostes (2007).

10. HISTORIADORS DEL MÓN PREHISTÒRIC

La Dra Margarida Genera i Monells, que va ser cap de Departament d'Arqueologia dels Serveis Territorials de l'Ebre de la Generalitat durant els anys 1980 és l'autora d'un important assaig històric sobre els pobles més antics de l'Ebre català: L'Ebre final: del Paleolític al món romà, en el qual ens trobem una catalogació de jaciments per èpoques i municipis, i destaca els diferents vestigis més important de la zona. També el prestigiós arqueòleg Joan Maluquer de Motes ha publicat estudis com Catalunya: Baix Ebre (1987), a instàncies del Departament d'Arqueologia de la UB, El poblado ibérico de la Ferradura, Ulldecona (1983), La necrópolis paleoibérica de Mas de Mussols (1984) i Tossal del Moro (1962).

- Jordi Diloli (Tortosa) ha participat en la redacció del primer volum de la Col·lecció sobre la Tàrraco Clàssica i Prehistòria. Professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. Arqueòleg i membre del Seminari de Topografia Antiga de la URV. Cap del grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia, GRESEPIA.

11. ESTUDIS COLOMBINS
Manuel Bestratén i Sabaté és empressari tortosí i vinculat a moltes associacions com el Club de rem, del qual va ser-ne president. És membre fundador del Centre d'estudis colombins, que estudia l'origen català i tortosí del navegant Cristòfor Colom. És autor del llibre A l'entorn del gran navegant Cristòfol Colom, de Sta. Maria de la Cinta i de Tortosa. També d'altres estudis com: A l'entorn de la tradició de la Santa Cinta de Tortosa, Cristòfol Colom i la seva devoció a Santa Maria de la Cinta, de Tortosa, Del jaspi sagrat de la pedrera de Santa Maria de la Cinta. En un altre àmbit d'estudi, també és coautor del llibre : Terres de l'Ebre, terres d'oli.

Unitat 44: Ex-libris, il·lustracions, còmic. Memòries


1. EX-LIBRIS
- Frederic Mauri Pallarés (Tortosa, 1940) és llicenciat en Belles Arts i va ser catedràtic de dibuix amb una llarga trajectòria a l'Institut J. Bau de Tortosa. Va formar part de l'històric grup MACLA-65 i de l'Estampa Popular de Catalunya. Ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat en col·lectives: III Saló Revista/Gran Via (Barcelona, 1960), XI Saló de Maig (Barcelona, 1967); i als homenatges dels pintors catalans a Picasso (Barcelona, 1967), a Pompeu Fabra (Barcelona, 1969), a l'abat Escarré(Barcelona, 1978), a Vidal i Barraqué (Tarragona, 1978). Els seus dibuixos han il·lustrat els llibres de poesia: Extracte de resina (2002), de Manuel Pérez Bonfill i Mínima epidemia, de Víctor Canicio (2003).
L'any 2002, va publicar el primer llibre recollint alguns dels seus ex-libris, i anys després es publicava 174 ex-libris de Frederic Mauri comentats per Manel Ollé. És indubtablement un dels grans autors catalans del gènere. El dibuix a ploma és escanejat per formar part del llibre. Destaca la gran diversitat temàtica. Entre la gran amalgama de persones a les quals ha dedicat ex-libris farem esment especial de: Jesús Moncada (apareixen uns sirgadors tibant de la corda d'un llagut riu amunt), Carles Santos (ens mostra el món de la dansa i la música), Oriol M. Diví (un dels grans autors d'ex-libris), Max Cahner (exconseller de cultura, representat per un mar de llibres).

2. IL·LUSTRADORS/ES

- Norbert López (Tortosa) ha il·lustrat llibres com L'illa dels bous (1989) i Faroleta Pocallum, d'Estrella Ramon. És autor de diverses auques, una de les quals dedicada a Cristòfol Despuig.

- Maria Josep Ginovart (Amposta) ha il·lustrat nombrosos contes infantils: Com corre, aquest camallarg, Mar a la vista i Hojas de otoño (amb textos de la seua germana, Imma Ginovart), El falcó i el falconer (text de Pep Picas), i La Nena de l'ocell de paper (text d'Aurora Díaz).

- Montse Gisbert (Sant Jaume d'Enveja) és una il·lustradora professora i amb un molt bon bagatge. Ha publicar les il·lustracions dels contes: Les endevinalles (text de Llorenç Giménez), El Segle més nou del món (text de Teresa Duran), El bebé més dolç del món, Les petites (i grans) emocions de la vida, Salvador Dalí, pinta'm un somni , L'Abecedari fantàstic de Potam, l'elefant.

3. EL CÒMIC

El premi d'historieta gràfica que atorga l'Espeleo Còmic Tortosa ha propiciat la publicació de nombrosos còmics.
Alguns autors que s'han aproximat al gènere han estat: Carmel Biarnès amb Història d'Ascó: una crònica il·lustrada (1999), M. Cinta Llasat amb Un xiquet tortosí l'heroi del nostre poble: Sant Francesc Gil de Frederic (1996) i Toni Matamoros amb Una visita reial a Tortosa (1998).

4. MEMÒRIES

- Aurora Bau (Tortosa,1937) és filla d'una coneguda família comercial, carlista i catòlica, molt influent políticament. Llicenciada en Geografia i Història, ha estat la presidenta durant vint anys de l'Associació per morir dignament. Ha publicat el llibre A cavall de la rebel·lia, on explica els seus quefers personals i com ha afrontat la vida, marcada pels orígens familiars.

- Antoni Cortés (Bot) es reconeix com autodidacta. Ha realitzar un excel·lent treball en l'ambit arqueològic al seu poble. Col·laborant amb diversos arqueòlegs, ha cvist com el terme municial era estudiat, catalogat i publicat al butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Ha publicat Notícia del meu poble (1985), Dites i refranys a Bot (1987), Ramassades de memòria (1998) i Fets i contes a Bot, de caràcter costumista.

- El veterà deltebrenc Ignasi Royo ha relatat les seues memòries a partir de la tragèdia de la guerra civil, amb l'ideari de la recuperació de la memòria històrica, en treballs com: Tres dies de gener de l'any 1961 (1996) i El llarg camí (1939-1998) (1999).

- La tortosina M. Cinta Llasat, ha publicat reculls com Camins de l'Ebre, els meus estimats camins o Pensaments de matinada.

Unitat 43: Galeria de poetes

En la unitat anterior hem fet cinc cèntims de la trajectòria de diversos poetes que han fet una interessant carrera poètica i literària en diverses ciutats grans del país. En aquesta ens centrarem en tota una sèrie de veus poètiques, igualment de gran qualitat, que s'han distingit com a importants activistes literaris a les nostres terres. Alguns d'ells són professors de literatura en diversos instituts. El poeta Josep Igual ja el vam analitzar en l'apartat de la novel·la. A partir dels anys 1980, amb la posada en funcionament de l'escolarització en la llengua de la terra i la immersió lingüística, s'ha incrementat notablement l'ús del català entre els i les nostres autors/es. Podem resaltar que al voltant del 95% dels i de les escriptors/es de les Terres de l'Ebre conreen el català literàriament, la qual cosa no s'aconsegueix en cap altre territori dels Països Catalans. Aquesta xifra no s'aconsegueix, però, entre els literats de la banda sud del riu Sènia. Ens és difícil resumir tota la varietat de literats/es que ens trobem en l'àmbit de la poesia, l'obra de molts i moltes dels i de les quals mereixerien una anàlisi molt més acurada.

1. TERRA DE BONS POETES
Comptem amb poetes autodidactes i d'altres amb formació acadèmica, procedent de poblacions ben diverses que Formen part de generacions literàries amb interessos poètics igualment diversos.

1.1 ELS MÉS VETERANS

Rosa Sànchez (Xàtiva, 1934) va ser mestra i resideix a Tortosa. Ha estat una activa dinamitzadora cultural i afeccionada a la poesia i a les lletres en general. Va publicar poemes als dos històrics reculls pioners al territori ebrenc: 1er Certamen de Poesia Ciutat de Tortosa (1976) i Mostra de poesia Tortosa (1980), del qual va tenir cura. Ha publicat el poemari Homenatge(1977) i els llibres de narrativa Nano(1989) i Remeiets (2009). Col·laboradora de ràdio i premsa, acostumava a recitar els seus poemes al programa radiofònic La Veu dels jubilats, a ràdio Tortosa.

Josep Miquel Gràcia Zapater (La Codonyera, 1941), resideix a Esplugues de Llobregat des de 1980. Economista de formació i professió, és president de l’Associació Cultural del Matarranya a partir de 2007. Ha editat els poemaris Davall d’una olivera (2002), Reflexions i abstraccions. XXXIII poemes (2005), Vers a vers a Barcelona (2005) —premi Guillem Nicolau de 2004—, Fets i temps de la Codonyera (2005), Dietari en groc (2008) ) —premi Guillem Nicolau de 2007—, Si les pedres parlaren / Si la piedras hablasen (2008) i Pasqual Andreu, lo Florit (2010). Presentà el 2004 l’exposició —i catàleg— Finestrons i finestretes, conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles; i el 2007 De la cuina al marc, fusió de pintura i estris sobre fusta. Col·labora habitualment com a articulista a Temps de Franja —en ocasions amb el pseudònim Lluís Roig— i, formant part del col·lectiu Lo Cresol, en català al Diario de Teruel. Ha col·laborat en les revistes locals Lo Portal, La Comarca i Kalat-Zeyd. Manté el bloc Lo finestró del Gràcia.

Mari Chordà (Amposta, 1942) és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va ser Cofundadora de laSal, Biblioteca feminista de Barcelona el 1977 i l'any següent de laSal, edicions de les dones. És autora dels poemaris ...i moltes altres coses, carpet de poesia feminista (1976), Quadern del cos i de l'aigua, poemes i contes, amb dibuixos de Montse Clavé (2000), Locomotora infidel pel passat, Umbilicals. Coautora de l'Agenda de les dones del 1978 al 2004.

1.2 LA GENERACIÓ DEL POSTFRANQUISME

Josep Ramon Roig (Tortosa, 1956), germà del poeta Albert Roig, pertany a la poesia de tradició oral que arriba al públic a través de la recitació. Coherent amb aquest plantejament, és autor d'un únic llibre en solitari, Malbé (1999), que va ser distingit amb el Premi de Poesia Ciutat de Palma. En canvi, ha realitzat nombrosos recitals, performances i cabarets poètics. La parla tortosina marca la cadència i el ritme de la seua poesia, considerada com a irònica, àcida i d'arrel popular.

Antoni Bengochea Lombarte (Calaceit, 1958) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i professor de música a Saragossa a l’ensenyament secundari.Va donar-se a conèixer com a rapsode el 1986 en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana; conforma amb M. Sasot el Duo Recapte i ha estat redactor ocasional de Sorolla’t, Temps de Franja —sovint amb els pseudònims Josep Anton Llovet Lombarte i José A./Martín Bielsa Zapater— i de la revista local Kalat-Zeyd. Recita els textos de l’enregistrament discogràfic Qüento va, qüento vingue (10 contes tradicionals del Matarranya) (1998) i els poemes de Desideri Lombarte en Ataüllar el món des del Molinar. Antologia lírica (2000). Forma part com a articulista de l’equip Lo Cresol.

- Cinta Mulet
Cinta Mulet (Horta de Sant Joan, 1958) és mestra i llicenciada en Filologia Catalana. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals com: El Punt, Diari de Tarragona, d'Ard i Cavall Fort. Ha col·laborat en els volums: Terres d'aigua, Onze poetes a la Vaqueria 2004, Nit de la poesia 2000, Nihil obstat imprimatur, Cambrils, La ciutat pels carrers, 27 mirades sobre Tarragona
És autora dels llibres: Paraula de dona (2001), Poemes del sud (2004), Poemes, pomes i altres verins (2005), Aigua dolça, poesia per a xiquets (2008, Contrapunt & Amors d'aire i aigua (2008). També ha publicat el drama Qui ha mort una poeta (2007).

Tomàs Camacho i Molina (Ponferrada, 1960) resideix a Alcanar. És un apassionat poeta i un dinàmic agent cultural. És llicenciat en Geografia i història, tot i que treballa com a professor de llengua castellana a l'Institut Sòl del riu d'Alcanar, en el qual realitza nombroses tasques de difusió literària. És autor d'una interessant obra tant en català com en castellà, així com també s'ha mostrat actiu dintre del camp de la poesia visual. Ha rebut diferents guardons per reculls poètics. La seua obra més coneguda és Ikebanes d'aire. També ha publicat Tons i Temps, Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas, i va prendre part a Poesía visual española al nuevo milenio. D'altra banda, amb col·laboració amb Adrià Grau, va escriure Els Reguers.
És l'anima mater de la Mostra de poesia d'Alcanar i de la publicació del llibre corresponent. És membre de la direcció del Moviment de mestres per la renovació pedagògica. Aquest col·lectiu ha organitzat en els darrers anys dos jornades d'homenatge a dos grans escriptors de l'Ebre: Jesús Moncada i Artur Bladé i Desumvila.

Marià Lleixà (Mas de Barberans, 1964) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor de llengua i literatura catalana a l'Institut Roquetes (Baix Ebre). Ha estat guardonat en nombroses ocasions en els darrers anys. Se'ns va descobrir com a poeta amb el poemari Si véns abans de l'alba ( 1992).
La poètica de Marià Lleixà es caracteritza pel seu impecable i sobri domini de la llengua i la forma. En principi, es tracta d'una poesia de figuració que gosaríem enquadrar dintre del realisme.Després es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida. Finalment, encara es projecta cap a l'exploració d'allò inconegut, a partir de l'ús d'imatges i metàfores que ultrapassen el llenguatge discursiu. Els seus poemes sorgeixen mitjançant un magnífic punt d'equilibri entre l'afany personal per aprofundir en el coneixement moral de la vida humana, i la seua inclinació natural cap a un intens lirisme de tipus remembratori.
Camins d'escata: cal·ligrafia d'una absència(1995), el segon poemari, és una autèntica obra mestra, que està dividit en dos parts, que ens presenten un diàleg impossible. La relació difícil entre aquestes dos parts independents ens arriba a través d'un referent clàssic, tal com senyala l'editor Emili Rosales al pròleg: No descobrirem res d'excessivament amagat si advertim que cadascuna d'aquestes dos parts correspon a una veu: Etern rosec que em crema sorgeix de la veu de Penèlope, que veu marxar el seu amor i n'espera febrosament el retorn; El desfici del boomerang és general per la veu d'Ulisses, que viu alhora l'engrescament de l'aventura i l'agulló de l'enyorança.
També és autor del poemari Sac de gemecs (2001) i va participar en el recull col·lectiu Terra d'Aigua (2002). La seua lectura ens portarà a la recerca de l'amor i de la història. Seguim el viatge:"Tan lluny de mi entelats els somnis es deformen/ configurant l'espai on habites i ignores/ timó, vaixell i rumb. Les ones esborraren/ el camí de retorn i aquell gust de bes i algues./ Hauràs begut, potser, àmfores de vi ranci/ guarint-te de l'enyor i arraconant desitjos./ A l’àmbit clar-obscur de quina lenta història/ t'has instal·lat, absent, i has aturat el temps".

1.3 POETES DEL TOMBANT DEL SEGLE XXI


Albert Guiu (Flix, 1972) és una de les veus poètiques més impactants de les Terres de l'Ebre. És un poeta bilingüe, que composa una poesia d'un caire força sentimental, mitjançant el qual aconsegueix que cada paraula tingui un espai determinat en la funció poètica. Demostra tenir una gran capacitat de lligar les trames amb l'ús del llenguatge poètic, a partir d'un fil conductor al qual sap conferir-li magistralment un sentit en tot moment. La seua obra veu, sobretot, de temes com l'intimisme. La perfecció tècnica i la pulcritud lèxica i semàntica fan que l'estil imposi el seu protagonisme. Els seus poemes es converteixen en veritables signes de la seua vigorositat i bon quefer poètics i literaris. Amb Els versos de la prostituta va guanyar el XXVII premi Marià Manent. El poeta flixanco reconeix la influència de Goytisolo, Gil de Biedma i Gabriel Celaya. Es tracta d'un poema social en primera persona sobre les vivències crues i, malauradament habituals, d'una prostituta africana que treballa a casa nostra. És un retrat poètic sobre la prostitució, segons el mateix poeta: “una professió molt poètica a la qual es veuen abocades moltes dones immigrants especialment les africanes, dels països de l'est i sudamericanes- que arriben al nostre país i acaben treballant en clubs d´alterne de baixa condició social”. Albert Guiu ens vol fer saber que les prostitutes compleixen un paper important en la societat, “com a heroïnes que salven de la solitud moltes persones”. També vol denunciar “la hipocresia d´una societat que no fa res o ben poc per evitar aquestes situacions”.
Amb De la mà de la meua filla va aconseguir guanyar el premi Miquel Martí Pol de poesia a Roda de Ter. El poeta ens introdueix directament en el món més íntim d'uns nostàlgics sentiments familiars. Ell mateix ens en fa cinc cèntims en la introducció: Aquest poemari no surt directament de mi, bé si que en surt, de l'observació inconscient d'un nen que veu un plor perenne en el rostre de la seva iaia. la vertiable protagonista del llibre és ella, la meva iaia Magdalena... L'absent era la meva tieta Magda, la filla de ma iaia, morta als quatre anys, l'any 1940.... Des de la mirada plena de solcs de dolor de ma iaia, morta l'any noranta, m'ha arribat aquest poemari. 26 poemes i un epíleg de recerca dels sentiments. No deixa de ser una llarga elegia envers el dolor que la seua iaia va arrossegar durant la resta de dies de la seua vida, a partir del traspàs de la seua xiqueta de quatre anys. Albert Guiu ens recupera sensacionalment tots els sentiments de la seua iaia (íntims i closos en sí mateixa) i els reivindica amb un llenguatge subtil i extremadament eficaç. Ens vol demostrar que les paraules poden descriure el dolor i revitalitzar tots els sentiments amagats en un ésser humà.

Juli Micolau Burgués (La Freixneda, 1971), de formació autodidacta, ha treballat el camp i la rabera i actualment viu i treballa a l’Alt Penedès. Ha publicat els reculls poètics Manoll (1997) —premi Guillem Nicolau de 1997— i Esfera. Traspunt en la serena (2001) —premi Pedro Saputo de 2002— i el 2008 obtingué per segona vegada el premi Guillem Nicolau amb el recull D’un sol esclop. Va col·laborar a l’última etapa de Sorolla’t, i a les revistes locals Kalat-Zeyd, Plana Rasa i L’Eixam, i ha estat redactor esporàdic i col·laborador habitual a Temps de Franja —en ocasions amb el pseudònim Tonet Pallarés. Formà part —d’abril a novembre de 1999–—del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Rafel Haro i Sancho (Amposta, 1967) és llicenciat en Filosofia i en Ciències de l’Educació i treballa com a professor de Secundària. Com a escriptor ha aconseguit diversos guardons literaris. L’any 1992 va publicar Història d’un mediocre (El Mèdol), premi de narrativa curta Sebastià Juan Arbó. L’any següent guanyava el premi de poesia Guspira de la Cova del Drac. I ja més recentment, amb els poemaris «Llibre de mirades» i «La tristesa dels tarongers», el premi Sant Jordi de la Vila de Santa Bàrbara dels anys 2006 i 2009 respectivament. En prosa va ser guardonat amb el premi Marcel Sentís dels Jocs Florals de Torroja del Priorat de l’any 2005, amb el premi literari de Constantí del mateix any i amb el premi Sant Andreu de la Barca del 2009. Des del 2001 col·labora amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i és secretari del premi literari de teatre La Carrova. Amb Els crisantems, primer llibre de poemes que publica en solitari, ha obtingut el premi de poesia Joan Perucho Vila d’Ascó de 2010.

Andreu Subirats i Aleyxendri ( Tortosa - 1968) és llicenciat en Filologia romànica, professor de català a l'institut Eugeni d'Ors de Badalona, i autor del poemari L'ull entorn (2007). També ha participat en reculls col·lectius històrics a les Terres de l'Ebre com L'illa dels bous (1988) i L'orgull de ser pocs (1993).


Joan Todó Cortiella (La Sénia, 1977) ha publicat dos llibres, el recull de poemes Los fòssils (al ras) (2007) i el recull de relats A butxacades (2011). Ha col·laborat també en diverses revistes literàries, com Paper de Vidre, Quadern, Pèl Capell, El Tacte que té, Reduccions i Caràcters.

Yannick Garcia (Amposta, 1979) es va descobrir en l'àmbit poètic el 2003 en ser guardonat amb el premi de poesia Gabriel Ferrater, a Sant Cugat del Vallès, amb l'obra De dalt i de baix, un dels més ben dotats econòmicament del panorama literari català actual. El poeta ampostí demostra bon domini de la llengua catalana i un savoir faire poètic impecable. Posteriorment, Yannick també va publicar un petit recull en una obra col·lectiva, Terra d'aigua. Llicenciat en Traducció i interpretació per la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català igualment nombroses obres de literatura juvenil.
De dalt i de baix és una obra força original, que corrobora el fet que encara no ha estat tot descrit i narrat de totes les maneres possibles, i que encara hi ha un llarg camí per aprofundir en la creativitat de l'idioma. L'obra ha quedat dividida en cinc parts, que agafen el simbolisme del desenvolupament de la lluna durant totes les seues hores de regnat, des del quart creixent fins al trenc d'alba. El poeta es mostra com a un rigorós treballador del llenguatge, de la forma, en permanent lluita amb la paraula, sempre preocupat per treure'n el màxim partit del vers, tot i que aquest esforç no sempre es percep darrera l'aparença senzilla d'alguns dels poemes. Sap ser líric mitjançant les tècniques que l'anomenada poètica de la modernitat ha anat desenvolupant. Són abundants els recursos fònics, al·literacions, jocs de sons, que rara vegada són gratuïts, ja que es tracta de subratllar d'una manera molt específica el missatge directe a comunicar. No menys abundants són les reiteracions, els paral·lelismes i els contrastos.

2. LA POESIA VISUAL
José Carlos Beltran (Benicarló) ha estat un dels poetes visuals més prolífic de les nostres comarques. Va publicar a: Poesía visual española ante el nuevo milenio ( 1999), Poesía visual valenciana (2001), La mirada llegida. Antologia de poesia visual valenciana / J. Ricart (2002), Antología de la poesía visual / Pozanco, Víctor (ed.)(2005), Vi(r)us (2005) i Poesía Visual Española (Antología incompleta).
Actualment Albert Aragonés, Cristian Porres i Tomàs Camacho són tres noms que destaquen en aquest àmbit poètic, els quals han pres part en important certàmens i han publicat llibres d'interès.
Albert Aragonés (Tortosa, 1962) ha tingut una llarga trajectòria en l'àmbit de la poesia visual amb la publicació de la seua obra en reculls col·lectius: L'illa dels bous (1989), Dels trobadors a la poesia actual. Antologia i guia didàctica (1992), L'orgull de ser pocs (1939), Poesia Experimental (1994), V Premi Internacional d'investigacions poètiques 1995, Only for Poets, testimonio (19959, XV Festival de Teatre de Tortosa (1999), Una mostra d'art postal a Alcanar (20009, Per una nova cultura de l'aigua NUC 2005. Poesía Visual Española (2008).Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (2009).
Cristian Porres (Tortosa, 1965) és dissenyador gràfic. Ha publicat en els reculls: Poemes visuals, L'illa dels bous (1989), Logotrips (2006) i Poesia Visual (Recull de poemes visuals 1986-2006). Va guanyar el VIII Premi de Poesia Experimental, que convoca el Departamento de Publicaciones de la Diputación de Badajoz, con l'obra Demostració empírica de l'existència de Déu. Tira endavant el bloc Visionàrium.
Un altre poeta visual és Francesc X. Forés, autor de: Lo Vespertí d'un Signe (1995) i Camí de Còdols (1997).

3. MÉS VEUS POÈTIQUES
Els llibres 1r Certamen de poesia de Tortosa (1976), Mostra de poesia de Tortosa (1980) i L'orgull de ser pocs van ser els primers que van antologar els poetes tortosins de la Transició. Al segle XXI, Terres d'aigua (2002), editada a redòs de la lluita contra el Pla Hidrològic nacional, i l'antologia Lletres de Casa (2009), a cura d'Emigdi Subirats, i editada per March Editors i la llibreria Serret, apleguen nombrosos poetes que estan publicant actualment.
Altres autors que han editat reculls poètics d'interès són: Valeri Boet (Amb la mà als ulls), Toni Alvarado (Esclat de sentiments), Alexandra Crespo (Somnis, un cant a la soledat). L'ampostina Núria Martin ha guanyat diversos guardons poètics; Imma Penna (Els Guiamets), mestra resident a Móra la Nova, ha publicat en reculls col·lectius i ha vist musicat algun dels seus poemes; Lluís Martin Santos és un dels habituals conferenciants sobre literatura ebrenca i ben entès en poesia, que ha publicat en nombrosos reculls col·lectius.
El rapitenc Jon Gras és una jove veu poètica que ha publicat Ascrúpol, i manté també una web amb el mateix nom per difondre el seu ideari poètic. Es tracta d'un recull avantguardista, amb l'ús de la varietat dialectal nostra, que intenta ser trencador i colpidor tant en el llenguatge com en les imatges.

5. ELS GRUPS POÈTICS

Han sorgit durant la darrera dècada uns quants grups poètics, marcats pel voluntarisme, que s'han mostrat molt actius en la seua participació pública: Trobadors de l'Ebre, Poetes de l'Ebre, amics i poesia. Han aplegat la seua producció en nombrosos reculls col·lectius. Entre els principals impulsors d'aquests grups destacarem: Miquel Accensi, Gregori Gàsquez, Francesc Favà, Celta Paz Espino, Francesc Mayor "Paco del fruto" i Nina Pagà. Alguns/es dels seus membres també han publicat de manera individual.

Glòria Fandos Gracia ha publicat sis reculls de poesia, dos de relats (el darrer, La Sirena de l’Ebre), una biografia (Lo Nostre Teixidor) i una novel·la curta. Ha rebut reconeixements, com ara el Frater d’article d’opinió; en narrativa, el Sant Jordi d’Ulldecona, i el Cid i Mulet de Jesús; guanyadora en poesia del Premi Internacional Fèile Filiochta (Dublín, Irlanda), del Grup Luz de Luna, de la Menció d’Honor de Ca l’Avi i quatre vegades del Premi de Poesia Grup de Dones del Vendrell. Presidenta del grup Poetes de l’Ebre i membre del Club dels Poetes Desconeguts d'Els Matins de TV3.

Bendi Suàrez ha conreat poesia (Quan parla el cor), narrativa curta (Annabel i altres narracions) i novel·la (El joc de la veritat i La maldat oculta). Ha disposat de diversos programes radiofònics i televisius de caire literari i cultural.

L'ampostí Eusebi J. Cañellas és autor dels llibres de poesia En propia piel (dedicat al seu fill disminuït psíquic) i Reflexiones en voz baja, i coautor de llibres com I nosaltres els altres ampostins, Amb les mns oberter, Per un futur sense llagrimes, Recull de poemes trobadors de l'Ebre o Quaderns de poesia. Ha rebut alguns guardons poètics.

Maria José Fernández (Santa Bàrbara, 1969) és autora de dos reculls poètics, Per la llum i la paraula i Amb els cinc sentits. Vinculada durant anys a Trobadors de l'Ebre, va ser l'ànima mater de la publicació de diversos reculls del col·lectiu i també dels reculls benèfics Amb les mans obertes i Per un futur sense llàgrimes.

Emili Bonet
(Amposta, 1930) és un veterà artista amb una obra escultòrica i pictòrica de gran nivell. De la seua faceta literària, destaca el fet que va ser el dissenyador de la revista Amposta circular de información, als anys 1960, on publicava il·lustracions molt destacables. És autor de diverses novel·les il·lustrades i de en poesia.

Janin Tomàs
(La Ràpita, 1978) és membre de Poetes de l'Ebre i ha publicat cinc llibres de gèneres diversos: Hermosos años, Un món ple de contes, La niña perdida, poemas de amor y vida i El árbol de las colinas.

6. EL FESTIVAL BOUESIA
Bouesia se celebra a Deltebre (Baix Ebre) durant el mes de juliol des de l'any 2005. El festival s'organitza amb la pretensió de poetitzar espais determinats, considerant que sempre hi ha un centre d'interès sorgit del paisatge, i hi participen músics, poetes i artistes plàstics d'arreu del país. Tal com explica el músic Miquel Àngel Marín: Hi ha qui diu que un artista és algú que desenterra morts i els fa parlar. Doncs és això el que nosaltres fem: portar els artistes als nostres llocs i el que els hi proposem és que poetitzin, transformin aquests llocs, els facin parlar. S'ha convertit en un festival transformador que potencia els espectacles avantguardistes. Entre els poetes impulsors destacarem: Javier Caballero, Eduard Carmona i l'esmentat Miquel Àngel Marin.
Miquel Àngel Marin (Deltebre, 1966) compta amb una llarga trajectòria com a músic. És autor del poemari, Lo clarinet és l'aixada. De caire i format avantguardista, sap lligar els sentiments poètics i musicals i reivindica, justament, el paper de la música en la creació poètica.
Eduard Carmona (Deltebre, 1982) és poeta i ràpsode. Ha publicat El Llibre dels errors, dividit en quatre parts (Existenció, Utilitat dels tels, Immobiliària, Llibre dels errors), mitjançant la quotidianeïtat pretén reflexcionar sobre l'existència, amb la presentació de situacions grotesques i jocs lingüístics.

c