divendres, 30 de desembre del 2011

Unitat 45: La historiografia a principis del segle XXI


1. LA HISTÒRIA DE LES TERRES DE L'EBRE
La Fundació privada Ilercavònia Futur i el Campus Terres de l'Ebre de la URV han articulat i promogut la publicació de la Història de les Terres de l’Ebre, una obra enciclopèdica que compta amb un Consell promotor amb més de 20 entitats ebrenques, que suposa un gran pas endavant quant a la coneixença de la nostra història. El primer volum que va veure la llum va ser el 5è, Art i Cultura, coordinat pels especialistes en història de l’art, Jacobo Vidal i Jordi Carbonell i redactat per 30 autors, que fan cinc cèntims de la riquesa arquitectònica, literària o musical. S'ha intentat que sigui una eina ordenadora del màxim nombres de factors històrics, culturals, econòmics, artítics, polítics i socials del territori ebrenc. El coordinador científic és Josep Sánchez Cervelló, que compta amb un equip format per 14 especialistes dels camps de les ciències socials i humanes, que s’han ocupat d’encarregar, a més de 200 experts, els textos que conformaran els 7 volums.

2. ELS CENTRES D'ESTUDI

Els Centres d'Estudis són entitats creades amb la intenció de promoure estudis sobre valors de les diferents comarques i impulsar iniciatives acadèmiques de notable interès, com l'organització de Congressos o de jornades d'història. Han esdevingut una magnífica eina quant a la difusió i l'aprofundiment dels estudis històrics del nostre territori. Molts d'ells ja gaudeixen d'una llarga trajectòria i han estat el bressol de magnífiques carreres acadèmiques en l'àmbit de la història. Ens trobem en un moment veritablement dolç dels estudis historics territorials. A part d'historiadors comarcals, molts d'altres d'arreu dels Països Catalans s'han interessats per moments crucials de la nostra història, tant d'època prehistòrica, medieval (Els Templers), com contemporània (la Batalla de l'Ebre), i han publicat llibres molt ben documentats. A part de Centres d'estudis d'una comarca en particular, també hi ha viles que compten amb el seu propi grup de recerca.
Actualment comptem amb: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA), Centre d'Estudis del Priorat, Centre d'Estudis Francesc Martorell, Centre d'Estudis dels Ports, Centre d'Estudis del Baix Maestrat-Montsià, Institut d'Estudis Comarcals del Montsià, Centre d'Estudis d'Ulldecona, Centre d'Estudis Planer, Centre d'Estudis Senienc, Centre d'Estudis de la indumentària tradicional (CEITE) i el Centre d'Estudis lingüístics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans (CEL). Des d'aquestes entitats, habitualment presidides per reputats historiadors o dinamitzadors culturals, s'editen revistes de notable interès històric i acadèmic: Miscel·lània, Nous Col·loquis, Recerca, Raïls, etc. Tanmateix, altres associacions han realitzat notable difusió de la història i han articulat campanyes de promoció del patrimoni històric, cas d'Amics dels Castells i el nucli antic de Tortosa, Amics i Amigues de l'Ebre, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Amics de Mainhardt (Alcalà de Xivert), L'Associació Cultural Matarranya, etc.
Alguns d'aquests centres també organitzen premis literaris d'assaig que fomenten igualment les investigacions històriques, cas del CERE amb el premi bianual Artur Bladé. Un altre premi d'interès és l'Enric Bayerri, que organitza l'Associació de Veïns Jesús Catalònia (EMD Jesús), el qual ha premiat estudis de gran valor històric. A la menuda població de Torroja del Priorat s'organitzen uns prestigiosos Jocs Florals, amb premi d'assaig d'especial rellevància. L'Associació Amics de Vinaròs organitza la Nit de les Lletres, la història i l'art vinarossenques, en la qual fan lliurament del premi d'història Borràs i Jarque.

3. CENTRES INSTITUCIONALS I D'INVESTIGACIÓ

En l'àmbit més institucional, l'AHCTE, el Museu de les Terres de l'Ebre, l'Institut Ramon Muntaner i el Centre Picasso han esdevingut quatre centres de prestigi, els quals desenvolupen una intensa tasca de difusió patrimonial i de promoció d'estudis molt diversos.
L'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre (AHCTE) va ser creat el 1983 per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tortosa. Forma part de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat i el gestiona el Consell Comarcal del Baix Ebre. Dirigit per l'historiador Albert Curto, té la seu als Reials Col·legis, una de les joies renaixentistes del país. Es responsabilitza de diverses publicacions (Recerca, Quaderns de Recerca), de la digitalització de fons documentals d'interès, i dóna cobertura a estudis històrics.

El Museu de les Terres de l'Ebre, antic Museu del Montsià, té la seu a les antigues escoles Miquel Granell d’Amposta. S’hi exposen elements del patrimoni arqueològic, natural i etnològic per oferir als visitants una aproximació a l’evolució del poblament al tram baix del riu Ebre. Compta amb dos sales d’exposició permanent. A la primera, es fa un viatge des de la prehistòria fins a l’època moderna, amb les restes aparegudes a uns 70 jaciments de les quatre comarques ebrenques. La segona se centra en la vida al voltant del riu, des de la flora i la fauna del tram fluvial, fins a l’activitat humana dels pobles de la vora de l’Ebre. Dirigit per Àlex Farnós, va ser catalogat al 2010 com a Servei d’Atenció Museològica (SAM), fet que el converteix en el centre de referència de totes les excavacions arqueològiques que es fan al sud de Catalunya.

El Centre Picasso d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) va ser creat per tal d' homenatjar el pintor malagueny, probablement l'artista més genial del segle XX. Tanmateix, reivindica els forts lligams d'estimació que varen crear-se entre ell i Horta. S'ubica a l'Antic Hospital, edifici renaixentista construït l'any 1580, on s'exposa, de forma permanent, les reproduccions facsímil de pràcticament totes les obres realitzades en les dos estades al poble. Han editat alguns d'estudi sobre el pintor i d'altres d'autors ebrencs, com els Ex-libris del pintor Frederic Mauri.

L'Institut Ramon Muntaner, fundació privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, té la seu al Mas de la Coixa de Móra la nova (Ribera d'Ebre). Té com a objectiu donar cobertura als Centres i Instituts d'Estudis, que fan la tasca de recerca i la difusió de la història, la geografia, l'etnografia, el patrimoni, la literatura d'arreu dels Països Catalans. Ha posat en marxa tota una sèrie de projectes que faciliten la interconnexió, la circulació de la informació i la difusió de les diferents activitats i projectes. També promouen l'organització de congressos d'estudis i col·laboren amb l'edició de llibres i revistes. Està dirigit per M. Carme Jiménez.

4. HISTORIADORS DE LA RIBA BAIXA DE L'EBRE

A redós de l'AHTE i del Centre d'estudis Francesc Martorell s'han aplegat un seguit d'historiadors amb un notable bagatge professional, els quals mitjançant revistes especialitzades i col·leccions de llibres d'història estan publicant estudis d'un alt nivell. Els historiadors en qüestió són: Albert Curto, Roc Salvadó, Emeteri Fabregat, Enric Querol (el qual ha estat tractat en la unitat d'investigació literària) i Jacobo Vidal.

- Albert Curto i Homedes (Tortosa) és el director de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre, que té la seu als Reials Col·legis de Tortosa. És medievalista i forma part del col·lectiu d'historiadors del Centre d'Estudis del Baix Ebre. Ha publicat els llibres: 700 anys de la Carta de poblament de Paüls (1995), Tortosa ciutat mediterrània de les tres cultures (2000), La intervenció municipal en l'abastament de blat d'una ciutat catalana, Tortosa segle XIV (2001), L'Hospital de Tortosa, Verge de la Cinta: 25 anys de servei d'un territori (2001), Apunts històrics de l'ermita del coll de l'Alba (2002).

- Roc Salvadó i Poy(Roquetes) és professor d'història a l'Institut Despuig de Tortosa i tutor d'història i història de l'art de la UNED, en la qual ha elaborat diverses unitats didàctiques. Ha publicat els estudis: Jesús en la cruïlla del segle XIX, la municipalitat frustrada (2006), Les Terres ferides: espais i història de la Batalla de l'Ebre (2006), Miscel·lània galerenca, recull de documents i notícies de La Galera (2003). També ha publicat molts articles especialitzats en les guerres carlistes i sobre episodis importants de la nostra història, com la Disputa de Tortosa.

- Emeteri Fabregat (Roquetes, 1962) és llicenciat en Geografia i Història i exerceix de professor d'història a l'institut de Roquetes. Ha col·laborat en diversos projectes d'investigació amb la universitat, i ha publicat alguns estudis sobre història econòmica i demogràfica de les comarques ebrenques. El seu àmbit principal d'estudi és la influència del conreu de l'arròs en la realitat humana, econòmica i ecològica del Delta de l'Ebre. Ha publicat títols com:L’impacte de l’arròs. El delta de l’Ebre a la dècada del 1860, Viatge per l'Ebre. Setembre de 1849. També és autor de: L'epidèmia del còlera del 1885 a Roquetes: un exemple de mortalitat catastròfica (amb Hilari Muñoz), Burgesos contra senyors: la lluita per la terra a Tortosa: 1148-1299 (2006), Jesús, la formació d'un nucli urbà 1764-1864 (1996) i Roquetes els orígens d'un poble: 1700-1860.

- Jacobo Vidal Franquet (Tortosa, 1976) exerceix com a professor d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Ha realitzat nombrosos estudis sobre el període medieval i renaixentista a la ciutat de Tortosa. És el coordinador del volum 5è, art i cultura, de la Història de les Terres de l'Ebre. Algunes de les seues obres publicades són: La construcció de l'Assud de Xerta-Tivenys (1347-1454), Les muralles de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana, Les obres de la ciutat: l'activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa Edat Mitjana, i El pintor de la ciutat: Tortosa, segles XIV i XV. També és coautor de Tortosa. El Patrimoni.

Hem de deixar constància de dos altres historiadors de prestigi, i amb una obra prolífica: J. Hilari Muñoz i Gerard Marí.

- Joan Hilari Muñoz i Sebastià (Vinallop, 1965) és Llicenciat en Geografia i Història per la UNED i professor d'Història a l'Institut J. Bau de Tortosa. S'ha especialitzat en els estudis sobre l'edat moderna arreu de les nostres comarques, així com amb els edificis religiosos de més interès arquitectònic i artístic. És un historiador prolífic que ha estat autor i coautor de nombrosos articles i llibres: Alguns aspectes de la vida material de Tortosa durant l'edat moderna (1553-1642), Revolta i contrarevolta a Tortosa 1640 (amb Salvador-J. Rovira i Gómez), Art i artistes de Tortosa durant l'època moderna (amb Salvador-J. Rovira), La guerra dels segadors a Tortosa (1640-1651) (amb Enric Querol i Coll), La Confraria de Sant Antoni dels pagesos de Tortosa, 1358-2010, La Iglesia parroquial iy la ermita de Cretas (amb Joan Lluís Camps), La capçalera de l'església parroquial de Sant Joan Baptista d'Ascó (1576-1582), La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651), Tortosa en temps de Carles I, segons el llibre de rúbriques (1522-1556), Art i artistes a Tortosa durant l'Edat moderna, Revolta i contrarevolta a Tortosa (1640), Alguns aspectes de la vida material a Tortosa durant l'Edat moderna (1553-1642), L'epidèmia de còlera de 1885 a Roquetes (amb Emeteri Fabregat). També és un dels historiadors partícips d'alguns volums de la Història de les Terres de l'Ebre.

El Dr. Gerard Marí i Brull (El Perelló) és professor medievalista del Departament d'història de la UB. Ha aprofundit els estudis sobre el seu poble, El Perelló, i també ha realitzat notables investigacions sobre l'àrea tortosina a l'Edat Mitjana. Ha publicat els següents llibres: La Fundació de l'Hospital de la Reina Blanca: 1308-1330 (1988), La Fundació del Perelló : 1294 (1990), La Mortalitat dels religiosos del Convent de Jesús de Tortosa, O.F.M. (segles XVI-XIX) (1993), L'Hospital de la font del Perelló i l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio : notes inèdites de la seva relació (1993), Carta de poblament del Perelló (1995), Els Desaconsellables escuts dels consells mal aconsellats (1995), Evolució històrica dels privilegis de Tortosa, de Ramon Berenguer IV a Ferran II (1997), Les Tabes del segle XV per a l'arrendament de les rendes reials a Tortosa i Amposta (2001)La Sentència de 1587 sobre les pastures del Perelló contra la vila de Tivissa 2003), Bandolers al Camí Ral : un assalt de bandolers al camí ral cap a Tortosa, l'any 1630 (2006), La Torre dels senyals : la torre de telegrafia òptica de les Guàrdies (2007).

5. HISTORIADORS DE LA RIBERA D'EBRE I EL PRIORAT

El CERE ha estat dirigit durant llargues temporades per historiadors i investigadors literaris, els quals han realitzat magnífics estudis sobre els pobles comarcals i els territoris circumdants. Destacats arqueòlegs s'han interessat notablement per les riques restes prehistòriques tant de la Ribera com del Priorat, i han publicat ressenyes i llibres d'un alt nivell acadèmic.

- Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958) exerceis com a professor d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i és acadèmic correspondent de la Real Academía de la Historia (1995). Compta amb una important obra escrita com a autor o coautor, tanmateix és coordinador de l'enciclopèdia Història de les Terres de l'Ebre. Ha publicat estudis com: La premsa i les publicacions periòdiques a la Ribera d'Ebre (1992), Marcel·lí que torna (1995), L'Associacionisme sociopolític a Móra d'Ebre (1875-1936) (1996), Conflicte i violència a l'Ebre: de Napoleó a Franco (2001), Els límits a la llibertat de premsa a les Terres de l'Ebre durant la Restauració (1875-1923), amb Cinta Margalef (2003), Maquis: el puño que golpeó al franquismo. La Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA), El Carlisme al territori de l'antiga diòcesi de Tortosa (Tres volums. Diversos autors) (2004), Ramon Nogués i Biset. De la presidencia de la Diputación republicana a la de las Cortes en el exilio. (2004), La batalla de l'Ebre: un riu de sang (Diversos autors) (2007-08).

- Joan Ramon Vinaixa i Miró (Benissanet, 1956) va ser president del CERE i compta amb un important bagatge quant a estudis històrics alguns dels quals publicats en publicacions comarcals. Ha estat guardonat amb diversos premis de l'àmbit històric. Entre altres és autor de: Els O'Callaghan de Benissanet. Una família irlandesa del s. XVIII. 1992. La navegació per l'Ebre català en darrer quart del s. XVIII (de Riba-roja a Miravet). 1994. Les famílies benestants de Flix a la fi del s. XVIII. 1996.La postguerra del Francès i la revolta reialista de 1822 a l'Ebre. (1998),El Trienni Constitucional al partit de Tortosa (1820-1823). Set anys de guerra civil (Ribera d'Ebre, 1833-1840). Tortosa en la guerra dels Set anys (1833-1840).

- Pere Muñoz i Hernández (Flix, 1954) és un destacat polític (militant d'ERC) i professor d'història a l'Institut de Flix. Ha estat alcalde de Flix de 1979 a 1987 i de 2003 a 2009, va presidir el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i va ser senador. És autor de llibres com: Reculls històrics de Flix. 1982. La Ribera d'Ebre i la Guerra de Separació. 1993. Apunts sobre la Guerra Civil a Flix. 1995. Alemanys a l'Ebre. La colònia química alemanya de Flix (1897-1994). El Mèdol, 1994. Centenari de la Fàbrica. De la Sociedad Electro-química de Flix a Erkimia. 1897–1997 (1997). Disposa d'un bloc personal on publica molts estudis històrics relatius a la seua població natal.

- Pere Audí i Ferrer (Falset) és mestre de primària a Marçà (Priorat). S'ha especialitzat en estudis de l'edat moderna i del període de la guerra civil tant a les comarques de l'Ebre com al Priorat, així com en estudis biogràfics. Ha estat guardonat en diverses ocasions pels seus treballs d'investigació. Ha publicat els llibres: Poder i societat a Tortosa 1600-1650 (1995), Joaquim llorens Abelló (2008), Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923).

6. HISTORIADORS DE LA TERRA ALTA
La recerca històrica a la Terra Alta ha vingut marcada molt especialment pels estudis prehistòrics i els d'art modernista, que analitzen detalladament l'estructura de les catedrals del vi constuïdes a principis del segle XX sota la direcció de l'arquitecte vallenc, Cèsar Martinell. Cal destacar el dinamisme quant a la recerca històrica del CETA i d'algunes associacions en poblacions com Batea o Pinell de Brai, que han permès tirar endavant revistes d'interès històric. Alguns historiadors comarcals els hem estudiat en altres unitats, cas de Mn. Josep Alanyà o Mn. Antoni Bordàs.

- Anton Monner i Estopinyà és historiador gandesà i polític, que s'ha especialitzat en l'estudi de les cartes de població dels viles de la Terra Alta i sobre alguns personatges històrics gandesans. És autor de Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal (1976), Toponímia de Vilalba dels arcs (1985), Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs (1986), Gandesa i la Fontcalda (1995).Arxiu Parroquial de Gandesa : documents del registre parroquial de Gandesa entre els anys 1564 i 1900,La Carta de Poblament de Gandesa, La Carta de poblament de la Pobla de Massaluca, any 1294, Vida i amics de Serrano Suñer (2003), Serrano Suñer, un personatge controvertit del segle XX ,Apunts històrics de Vilalba dels Arcs, Enric Borràs: la mort d'un activista incansable (2000), La Prevenció dels incendis forestals(1995), La Terra Alta a TV3 (1995). Les Cartes de poblament de la Terra Alta (1994), Joan Baptista Manyà, teòleg, sacerdot i historiador gandesà (1993), Gandesa selecció de fotografies, El Mandongo (1996), El Desconeixament geogràfic de la Terra Alta (1997).

7. HISTORIADORS DE LA REGIÓ DEL SÈNIA

EL CEBM compta amb un web en el qual deixen constància dels notables estudis històrics que es realitzen als dos cantons del riu Sènia. En algunes poblacions com Ulldecona, La Sènia, Alcanar, Santa Bàrbara o Alcalà de Xivert, els estudis locals s'han aprofundit moltíssim. L'Editorial Onada, precisament, edita la col·lecció Cruïlla, amb monografies històriques sobre poblacions montsianenques i del Maestrat.

- Joan Ferreres i Nos (Sant Jordi del Maestrat, 1952) és Doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, i és professor a l’Institut Thos i Codina de Mataró (Maresme). Vinculat al Centre d'Estudis del Maestrat, presideix l'Associació dels Jordiencs Absents i dirigeix la revista Fulls de Sant Jordi. Ha realitzat estudis com: El escultor Folia (2000, Antinea)Font de la Salut (2001, Antinea)Temps de bandolers : bandolerisme del segle XVII a les comarques del Maestrat, Ports de Morella i Terres de l'Ebre (2001), Naixement d'una vila (2005), El patrimoni terrisser de Traiguera (2006), L'esplendorosa Traiguera renaixentista (2009), Historia documentada del Mas dels Stellers, 1261-1655 (2011), Història documentada del Rossell modern (2011).

- Màrius Pont (Santa Bàrbara) és el president del Centre d'Estudis Planers. Ha publicat estudis referents al seu poble cojm: Banda de Cornetes i Tabals Xiquets Grup Balmes : 1976-2001 : l'àlbum dels 25 anys, Dos-cents anys d'escola a Santa Bàrbara, Algunes coses sobre les masades i els molins. Reunits al voltant de la gran llar de foc del molí, amb Joan Pont Bel, Santa Bàrbara va a l'escola : apunts i imatges sobre l'ensenyament i l'activitat dels pares i les mares d'alumnes a la vila de Santa Bàrbara, Ramon Solsona, Los Flarets" : uns reconeguts mestres del tabal i la dolçaina, Els Gleves, un bandolers sanguinaris, Música per a la patrona : l'himne a Santa Bàrbara, Unes normes de conducta pública de l'any 1843, El Grup Teatral Planer : la continuïtat del teatre a Santa Bàrbara, Santa Bàrbara : Plànol-guia de la Vila i aspectes d'interès, Santa Bàrbara en imatges fins als primers anys 70 del segle XX / Màrius Pont Fandos (coord.) ; Assumpta Arasa Altamita, J. Miguel Ferré Castell, Victor Monforte Moreso, Lourdes Subirats Pla, i s'ha responsabilitzat de l'edició dels llibres dels premis Sant Jordi vila de Santa Bàrbara durant diverses edicions.

- Ferran Grau Verge (Rossell, 1960) és mestre i llicenciat en Història. Exerceix com a professor a l'Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona (Montsià). Com a membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona, ha estat coordinador de la publicació de l’entitat, Raïls. Forma part del Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari. Ha realitzat estudis de didàctica i d'història local. És autor dels llibres Ulldecona i Rossell, i coeditor de les actes del XIII Col•loqui de la Societat d’Onomàstica (1995).

- Miquel Àngel Baila i Pallarès (Vinaròs) és professor de Geografia humana a la Universitat de València. Ha realitzat notables estudis sobre el creixement urbanístic de les ciutats de Vinaròs i de Tortosa durant l'època contemporània. Ha publicat els llibres: Lloc, villa i ciutat, La ciutat de Tortosa, Canvi demogràfic i econòmic al municipi de Tortosa, (1860-1991), Transició demogràfica i canvis recents de població a la regió mediterrània, Desenvolupament urbà a Vinaròs.

- Joan Vicent Sanz i Sancho (Alcalà de Xivert) és mestre i llicenciat en Geografia i història. Exerceix com a professor d'història a l’institut Serra d’Irta d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). És autor de nombrosos estudis sobre temes geogràfics i el patrimoni del seu poble natal. Coordina conjuntament amb Joaquim Arnau la revista Mainhardt, de l'Associació d'amics de Mainhardt, i també diverses monografies: Alcalà de Xivert-Alcossebre. Temps de record-I i II, El patrimoni gaspatxer, Rematant el campanar, Alcossebre-Capicorb. Temps de record. També és autor de Alcalà de Xivert Alcossebre, territori i patrimoni, i coautor de treballs com La fabricació de la calç a Alcalà de Xivert, Anàlisi i estructura demogràfica d’Alcanar al padró d’habitants de l’any 1845, l’Atles del Montsià. A Mainhardt els redactors incorporen un diariet d'un home de principis de segle XX d'Alcalà, Eliseu Cucala, que és un veritable retrat d'un temps i publiquen les revistes històriques de l'Alcalà de fa cent anys (La Campana).

- Joan Baptista Beltran i Reverter (Alcanar) s'ha especialitzat en estudis històrics i literaris del seu poble. Ha publicat Alcanar segle XX, cent anys d'imatges (1999), Josep Matamoros Sancho: canonge, periodista, escriptor i poeta (2001), L'atac carlista a Alcanar: 18 d'octubre de 1835,Itinerari literari Trinitari Fabregat, Retrat polític d'un alcalde del Montsià Baptiste Bletran, Alcanar: una selecció d'articles.

- Agustí Bel (Alcanar) és Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Quan era estudiant de batxillerat ja va endegar la seua col·laboració amb el butlletí municipal, Alcanar, i poc després amb Lo Rafal i Ebre-Informes. Ha realitzat nombrosos estudis històrics sobre els orígens ibero-romans del seu poble i sobre la costa canareva. Va presidir la comissió organitzadora de la celebració del 750è aniversari de la carta de població canareva del 1239. Va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament (1987-1989) i va impulsar el I Congrés d'Història d'Alcanar. Compta amb un llibre de poemes breus (haikús) dedicat a la costa dels Alfacs.

- Cinta Montañés i Príncep (Amposta, 1965) és llicenciada en Geografia i Història per la UNED. S'ha especialitzat en el món antic. P rofessionalment s’ha dedicat a l’arqueologia. Ha dirigit diferents excavacions arqueològiques com la del Castell d’Amposta, la Biblioteca Comarcal de Tortosa, Les escales de la Catedral de Tortosa, etc.. i ha publicat diferents escrits vinculats a aquestes intervencions, i entre d’altres es coautora del llibre Amposta (2006). En els darrers anys, ha dirigit Escoles Taller, entre les quals destaquem les dutes a terme a Tortosa entorn a les seues muralles. Durant l’any 2010 va participar en la redacció del Pla director de les muralles de Tortosa i actualment es la directora de la Casa d’Oficis Pinzellades de Natura de l’Ajuntament d’ Ulldecona (Montsià).

8. HISTORIADORS DEL MATARRANYA

Al Matarranya a causa de la situació de minorització lingüística, han destacat els estudis literaris i sociolingüístics. Els estudis històrics també han rebut la cobertura de les nombroses associacions culturals d'àmbit local i comarcal, que afavoreixen un molt bon clima cultural. Destacarem la feina dels historiadors: Enric Puch, Joaquim Montclús i Joan Lluís Camps.

- Enric Puch Foncuberta (Vall-de-roures, 1956) és un actiu historiador i arqueòleg, que ha col·laborat en revistes comarcals com Sorolla’t, Gaceta del Matarraña, Blanc i Negre i La Comarca i en publicacions científiques. Ha publicat: El poblament ibèric i romà a la Terra Alta (1996), La Semana Santa de Valderrobres (1998) i, conjuntament amb Carles Sancho, Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures (2000).

- Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit, 1957) és un historiador que s’ha especialitzat en l’estudi del territori de la Franja de Ponent en obres com: La Franja de Ponent avui; Una vila medieval entre fronteres: Calaceit al segle XIII; La catalanitat de la Franja de Ponent. També ha col·laborat en llibres com: El tancament de l’Orfeó Català i el F. C. Barcelona i El carlisme al territori de l’antiga diòcesi de Tortosa. Alguns dels seus treballs han estat publicats en revistes especialitzades com Recerques, Diàlegs, etc. Acostuma a fer crítiques i col•labora habitualment amb mitjans de comunicació d'abast català.

- Joan Lluís Camps (Queretes) és un historiador de Queretes que ha editat nombrosos llibres sobre el seu poble natal i ha organitzat jornades d'estudi sobre la guerra civil a la vila. És autor d'una dilatada obra en català i castellà: A costa de Cretas(2008), Toni Llerda, terra i llengua(2006), Lledó, Arenys, Calaceit i Queretes(2004) i Cretas: una villa de la orden de Calatrava entre el Algars y el Matarraña(2000). És un aguerrit recopilador de dades bibliogràfiques.

9. HISTORIADORS/ES DE L'ART

Historiadors d'arreu del país s'han interessat per les joies arquitectòniques comarcals. Darrerament es constata una revifalla de l'interès per moltes esglésies de gran bellesa estètica en poblacions menudes d'arreu de les nostres comarques, amb la publicació d'interessants estudis i monografies. Podem parlar de l'art amagat al descobert. Una estudiosa de l'art ebrenc és Victòria Almuni.

- Victòria Almuni i Balada (La Sénia, 1962) és una historiadora especialitzada en l'arquitectura de les nostres terres. ÉS Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Ha estudiat nombrosos edificis d'interès de les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Ha publicat els llibres: L'obra de la Seu de Tortosa (1991), La catedral de Tortosa als segles del gòtic (Dos volums, 2007), mentre que ha col·laborat en obres col·lectives com: Santa Maria Dertusae (2000), amb Josep Lluis Guinovart.La Sénia. Història i territori (2007), La Sénia. Societat i economia (2009), Ulldecona. Història i territori (2009), Els annals del monestir i convent de Benifassà de Joan Miquel Gisbert (2010), amb Maria Pilar Aparicio Aznar.

Salvador Tarragó (Tortosa) és arquitecte i urbanista. És el president de SOS Monuments, associació de defensa cívica del patrimonio cultural de Catalunya.
És igualment director del Màster de Restauració de Monuments d'Arquitectura de la UPC i professor de l'Escola Tècnica d'enginyers ports i camins. Tanmateix exerceix el patronatge de la Fundació Urbe i Territori Ildefons Cerdà. Ha publicat els llibres: Antoni Gaudí (1991), Construcció de pedra seca (2006), El centre històric de Santa Coloma de Queralt, anàlisi i propostes (2007).

10. HISTORIADORS DEL MÓN PREHISTÒRIC

La Dra Margarida Genera i Monells, que va ser cap de Departament d'Arqueologia dels Serveis Territorials de l'Ebre de la Generalitat durant els anys 1980 és l'autora d'un important assaig històric sobre els pobles més antics de l'Ebre català: L'Ebre final: del Paleolític al món romà, en el qual ens trobem una catalogació de jaciments per èpoques i municipis, i destaca els diferents vestigis més important de la zona. També el prestigiós arqueòleg Joan Maluquer de Motes ha publicat estudis com Catalunya: Baix Ebre (1987), a instàncies del Departament d'Arqueologia de la UB, El poblado ibérico de la Ferradura, Ulldecona (1983), La necrópolis paleoibérica de Mas de Mussols (1984) i Tossal del Moro (1962).

- Jordi Diloli (Tortosa) ha participat en la redacció del primer volum de la Col·lecció sobre la Tàrraco Clàssica i Prehistòria. Professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. Arqueòleg i membre del Seminari de Topografia Antiga de la URV. Cap del grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia, GRESEPIA.

11. ESTUDIS COLOMBINS
Manuel Bestratén i Sabaté és empressari tortosí i vinculat a moltes associacions com el Club de rem, del qual va ser-ne president. És membre fundador del Centre d'estudis colombins, que estudia l'origen català i tortosí del navegant Cristòfor Colom. És autor del llibre A l'entorn del gran navegant Cristòfol Colom, de Sta. Maria de la Cinta i de Tortosa. També d'altres estudis com: A l'entorn de la tradició de la Santa Cinta de Tortosa, Cristòfol Colom i la seva devoció a Santa Maria de la Cinta, de Tortosa, Del jaspi sagrat de la pedrera de Santa Maria de la Cinta. En un altre àmbit d'estudi, també és coautor del llibre : Terres de l'Ebre, terres d'oli.