diumenge, 25 de desembre del 2011

Unitat 34: L'excelsa figura de Jesús Moncada

Preludi a l'apunt: Jesús Moncada era fill de Mequinensa. Sempre se l'ha considerat com a autor ebrenc per la seua relació personal i literària amb el riu. Malgrat no ser fill del territori del nostre àmbit d'estudi, l'hem inclòs igualment amb una unitat pròpia. La literatura no sap de fronteres geogràfiques i Moncada és una de les veus ebrenques més genuïnes.


Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005) va ser un dels millors narradors i traductors que ha tingut la literatura catalana en les darreres dècades. Era una persona molt discreta, gens amant de participacions públiques, i extremadament compromès amb la llengua, la cultura i la nació catalana. Literàriament, va aconseguir crear una mítica al voltant de l'antiga vila de Mequinensa - la que roman soterrada sota les aigües del riu Ebre. Especialment, mitjançant la seua extraordinària novel·la "Camins de Sirga", una obra en la qual es recrea a cavall entre el realisme i la fantasia, per ser el veritable espill d'un món que ha desaparegut amb la construcció d'un pantà.
Altres títols de novel·les de la seua producció són: La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997). També va ser l'autor dels següents llibres de contes: Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999). La seua obra va rebre importants guardons com el premi Joan Crexells, el premi Nacional de la Crítica, el premi Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or. Va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans a la qualitat del conjunt de la seua obra el 2001, el mateix any en què va rebre la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya. Les seues obres han estat traduïdes a una dotzena de llengües. El mateix autor va traduir un nombre considerable d'obres del castellà, del francès i de l'anglès, entre les quals destacarem la magnífica traducció del clàssic francès "El comte de Monte Cristo" d'Alexandre Dumas.
Nombrosos crítics literaris han lloat la trajectòria d'aquest grandíssim escriptor de la Franja. Ens quedarem amb les paraules que li va dedicar el gran Pere Calders, en el pròleg de la seua obra mestra, Camí de Sirga: "En Jesús Moncada ha passat per l'experiència de veure desaparèixer sota les aigües (i escombrat per profundes transformacions socioeconòmiques) el món de la seva infantesa. Era un món bigarrat, ple de caràcter: la Mequinensa de les mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d'horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant. Minaires, llaüters i hortolans dedicaven els lleures a caçar conills, perdius, senglars (i a vegades cèrvols), la qual cosa donava lloc a converses de cafè molt animades, en el transcurs d'unes partides de cartes memorables. Dos rius, l'Ebre i el Segre, unien Mequinensa amb els centres de la seva activitat comercial, i en aquesta confluència, ajocat a les dues ribes, el poble antic havia vist transcórrer els segles amb una immutabilitat trencada, només, per les guerres i pels canvis polítics. Els costums i l'idioma nostre persistien a desgrat de mutacions imposades lluny d'allí. Administrativament, Mequinensa depèn de Saragossa, però mira de cara a Lleida. Una divisió de vides i d'interessos que sempre marca el caràcter dels homes, però que Mequinensa aguantava tot conservant la fesomia essencial".

2. Apunt personal El català a les lletres ebrenques (12)
El nom del riu Ebre i de les lletres ebrenques està estretament vinculat al del novel·lista Jesús Moncada, un dels grans retratistes del món humà que s'ha anat articulant al llarg dels segles al voltant del riu amb més cabal de la península. Moncada s'ha convertit en un dels mites literaris de l'Ebre, una de les veus més genuïnes. En la seua magistral novel·la "Camí de sirga", va retratar la seua Mequinensa natal,la d'infantesa, que havia desaparegut baix de les aigües del pantà. Amb ella, s'havia acabat tot un món de joventut, i la ploma de valor incalculable de Jesús Moncada va saber immortalitzar com ningú altre. El seu nom va veure's acompanyat de nombrosos premis literaris d'alt nivell i de reconeixements per tot arreu. Va aportar-nos unes quantes altres històries ben elaborades, esplèndides traduccions a la nostra llengua de clàssics de tots els temps. Sobre la seua obra s'han escrit nombroses crítiques, que ens apropen a un dels millors escriptors en llengua catalana de tots els temps. Tenia una gran capacitat narrativa i un alt nivell intel·lectual. Ens va deixar amb 61 anys quan encara li quedaven moltes coses a dir i a treballar per les nostres lletres. Era un dels literats més prestigiosos de principis del segle XXI. Nascut a Mequinensa (Baix Cinca), va ser un gran defensor de la catalanitat de la Franja de Ponen, tant des de l'àmbit cultural com polític, no hem d'oblidar-ho. Un gran de les nostres lletres, el qual se'l considera com a cantor de l'Ebre al costat d'Artur Bladé i Desumvila i Sebastià Juan Arbó. Un triumvirat que baixa aigües avall des de Mequinensa, passant per Benissanet, baix l'ombra de l'imponent castell de Miravet, fins arribar a Amposta i a la desembocadura final, lletres amb sabor a aigua.Havia estat influenciat de molt jove per un altre escriptor mequinensà catalanòfon, Edmon Vallès, que el va introduir a les lletres catalanes i li va ensenyar a estimar la llengua del poble i de la resta dels Països Catalans.De Mequinensa també ens arriba la veu d'un altre gran escriptor, Hèctor Moret. Ha estat l'autor de diversos poemaris colpidors i també d'estudis acurats sobre el català parlat a les comarques que es troben sota administració aragonesa. També ha tingut una activa participació periodística amb el nom d'Esteve Betrià. Un altre dels poetes remarcables mequinensans, que conreen la llengua catalana, és Marià López Lacasa.