Aplega el conjunt d'obres dirigides específicament per a xiquets/es. Molts contes infantils provenen del folklore popular. Històricament s'ha considerat la literatura infantil com a menor en certa mesura. La majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults. Hi ha llibres amb trames força complexes i mons alternatius sencers. Els protagonistes són xiquets o animals.
És fàcil identificar-se amb la història narrada, que té una funció didàctica o moral. Són obres més curtes i solen estar il·lustrats.
La novel·la juvenil s'adreça a l'adolescència. Predomina la temàtica d'autoconeixement i la fantasia, amb personatges d'edats similars a la dels potencials lectors i sovint apareix en col·leccions especialitzades. Cal destacar la gran relació amb l'escola, pel paper de les prescripcions dels mestres.
2. Principals novel·listes ebrencs del gènere infantil i juvenil
Estrella Ramon
Estrella Ramon (Tortosa, 1963) és mestra de música, escriptora i psicòloga. Ha rebut els premis literaris Ferran Canyameres (1995) amb Qui ets, Marina? i Carmesina de narrativa infantil (1995) amb La Witchie fa un encanteri. Algunes de les seues obres han estat traduïdes al castellà. Quant a títols de narrativa infantil ha publicat, entre altres: La bruixeta té pipí (1994), I va la fada i s'enfada (1995), La pota de Pepin Pip (1996), El casament de la Princesa Bigudina (1998), Àngels i la bruixeta. (1994), Rata Robinata, pèls de tomata (1995), Fantasmàtic (1995), Ptolemeu, el cuinetes (1995), Faroleta Pocallum, Rebigots (1997). Quant a novel·la juvenil ha estat l'autora de: Cartes a la màniga (1997), Segrestats d'incògnit (1999, Qui ets, Marina? (1995), M'escriuràs? (1995). Mestra de professió, també s'ha mostrat molt activa amb la seua participació pública en conta contes i en activitats literàries per als més joves de la casa.
Xavier Blanch
Xavier Blanch (Roquetes, 1958). Va estudiar pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va rebre el premi d'assaig pedagògic Joan Profitós amb l'obra Cinc cèntims sobre la reforma educativa, el qual li van atorgar en el marc de la nit literària de Santa Llúcia i va publicar Proa. És coautor d'un gran nombre de materials i llibres escolars d'educació infantil, primària i secundària. Ha tingut relació amb les revistes per als més menuts Cavall Fort, Revista Faristol o la Revista Escola Catalana. Ha publicat amb l'editorial La Galera les obres: Un conte de la Xina, Fer l’animal: bestiari popular il·lustrat, L’amic fredolic, La màgia del rei blanc, El coratge de Sant Jordi , La llegenda de les quatre barres, Animals petits, Endevinalles Hortalisses, Endevinalles Fruites; Endevinalles Animals de mar, Endevinalles, Animals, Endevinalles Flors, Endevinalles Joguines, Endevinalles Instruments musicals. Ha inclòs els contes El malson, La llatina, i Margarides i marietes en la Col·lecció de còmics del Departament d'educació de la Generalitat, i ha elaborat la Guia de lectura Centre grumets i un capità. Ha publicat el conte La lluneta d’or a l'enciclopèdia juvenil Super E. Acaba de publicar Bèsties de l'hort a l'editorial Meteora, premi Lola Anglada.
Pep Castellano
Pep Castellano (Albocàsser, 1960) va estudiar magisteri i després pedagogia. Ha fet teatre de carrer, i ha ballat i cantat (danses i cançons populars). Actualment treballa com a tècnic de formació d'animadors juvenils a l'IVAJ de la Generalitat Valenciana, a més de fer de contacontes formant duet amb Canto Nieto. Quant a la seua tasca com a pedagog ha estat reconegut amb el Premi Soler i Godes a la Innovació Educativa, guardó atorgat per la Fundació que porta el nom del reconegut pedagog valencià Enric Soler i Godes. És autor d'una extensíssima obra força reconeguda:
L'herència dels càtars (2000), Marta Martí, reina del rodolí (2001), Mar de fons ( 2002), El secret de Khadrell ( 2003), Jocs de pilota (2002), L'esperit del foc (2005), La clau dels templers (2003), Darrere de l'autobús (2003), Jaume, el gos i l'humà rabiós (2003), Thora i l'anell de la sort (2003), El rap de la gallina Carolina (2006), Habitacio 502 (2004), Marta teixidor, la dona ascensor (2004), Ferum de silenci (2005), La tele trista i el pare malabarista (2005), L'ull de la boira (2005), Canaris en gàbies de luxe (2006), Les puces vampires (2006), Domadora de mar (2007), Bombons amargs (2008), Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina (2008), Dotze contes i mig ( 2008), Els pirates no ploren ( 2008, Premi Carmesina de narrativa infantil), Bernat, el científic enamorat (Edicions Bromera, en premsa, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre), L'estirp de la Sang Reial (Onada Edicions, 2009), Al punt de mira (2010)
Toni Villalobos
Toni Villalobos és natural de Sant Jaume d'Enveja (1953), és un autor amb nombroses obres infantils: M'avorreixo va dir en Pol. Juls Juliette, El pop dels nou tentacles.
LAURA MUR
Laura Mur i Cervelló (Flix, 1962) és mestra de professió a Ascó. Va començar la seua trajectòria literària amb diverses narracions i contes, que tot i no publicar-se, van obtenir diversos guardons de caire local a les Terres de l'Ebre, com Lo Flix d'Abans (02/03) i el de Móra la Nova (2002 i 2006). Al 2004 publica el seu primer llibre Coques i corassons, dedicat a la gastronomia comarcal, conjuntament amb Anna Llop i Rams. Al 2007, guanya el Premi Dones de Palafrugell i publica el seu següent llibre, El conte del silur, dirigit al públic juvenil. A aquest mateix sector s'inscriu la seua tercera obra editada, A l'altra banda del foc (2011). Alguns dels seus relats breus han estat publicats en obres col·lectives, sovint recopilatoris de literatura ebrenca.
ISABEL MARÍN
Isabel Marín (Villafranca del Cid, 1964) porta una interessant activitat literària en l'àmbit juvenil i infantil que inclou els títols: Banyes de Bou (2000), Cua de cavall(2005), El sabater d’animals (2001), Un dinosaure que ni pint (2002), El Gegant de Penyagolosa (2002), Aleix i els núvols (2003) i El príncep del cabàs (2006). Col·labora amb la revista Lletres Valencianes.
Jordi Andreu i Corbatón
Jordi Andreu i Corbaton (Tortosa, 1980) és professor de la facultat d'empresarials de la URV. Va començar a publicar de molt jove. Ha editat tres novel·les infantils i juvenils: Mixatxibutxi, Els barquers del cel i Pullback, en la qual s'endinsa en els thrillers. S'ha prodigat igualment en les narracions curtes per a adults.
Olga Besolí
Olga Besolí és natural de Jesús. És escriptora, guionista i actriu. Ha escrit la col·lecció de contes infantils il·lustrats Les Contalles de Muniatto de les Germanes Besolí (Onada Edicions). També és autora teatral i de guions cinematogràfics, destacant els guardonats Fins que la mort ens separi (I Premi de Teatre Amateur Terres de l’Ebre 2002), Lowra (Finalista al XI Concurs de guions de curtmetratges “Jornadas de cine Villa de la Almunia 2009”) i Pols de Roses (XXII Premis Miquelet – Premi Micalet de Teatre). En narrativa destaquen els relats breus El Viaje (XXXVI Premi de Contes “Ciudad de Tudela” – Premi Especial d’Integració 2010), L’avi Francesc (1er Accèssit XXVI Premi de Narrativa Cid i Mulet) i la participació en el llibre col·lectiu L'arbreda ebrenca (March Editors).
Cinta Arasa
La jesusenca Cinta Arasa va ser presidenta de l'Associació de Joves Escriptors en llengua catalana. Ha rebut algun premi en literatura infantil i ha publicat el conte On és el sol Cucafera?.Altres autors que han conreat la literatura juvenil i infantil són l'ampostina Imma Reverter, la jesusenca Maria Cinta Moreso i Roé, i Joan Josep Rovira Climent, natural de Cinctorres (Els Ports).
3. Un autor de novel·la fantàstica
Valer Gisbert(Aldover, 1978) va donar-se a conèixer amb la novel·la El Vigilant d'horitzons, basada al Port de Caro, tota una novetat en la literatura ebrenca ja que es tracta d'una història de ciència ficció. També ha publicat diversos contes en reculls col·lectius. Aquest doverenc, entusiasta afeccionat a les lletres , ens situa davant d'una llegenda èpica en el marc incomparable dels Ports de Roquetes-Beseit, els quals dóna mostres de conèixer abastament. Després d'haver trepitjat aquest indret natural en nombroses ocasions, ens ha sabut crear un imaginari fabulós d'un espai carregat de vegetació i de llogarets verges que ens porta a imaginar-nos tota mena d'aventures dintre d'un marc veritablement silvestre i verd, on el paper de l'aigua agafa connotacions veritablement fantasioses.
Les muntanyes dels Ports atrauen de manera poderosa i només en elles es podria emmarcar una història fantasiosa en què un Vigilant d'Horitzons havia d'enamorar una Dona d'aigua cristalitzada, que esdevé la musa del territori i el veritable eix de la narració. La història d'amor és el centre d'una història veritablement intensa i apassionada, carregada d'imatges força colpidores, de descripcions idíl·liques que mantenen l'atenció dels lectors i de les lectores tothora. Mentrestant, els Ports se'ns van descobrint a poc a poc, mentre anem endinsant-nos entre rierols i boscatges, amb el somriure de les salvatgines pel mig, com canta el poeta jesusenc Vicent Pellicer, un dels grans retratistes de la zona amb la càmera i amb la ploma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada