dimarts, 6 de desembre de 2011

Unitat 2: Orígens del català i Les homilies de Tortosa

1. ORÍGENS DE LA LLENGUA CATALANA
El català - diu Joan Coromines - és una llengua romànica, resultant de l'evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans. Es tractava, llavors, d'un llatí popular que evolucionava constantment i que, com tota cosa viva, tendia a introduir innovacions. A part del llatí, el català s'explica per la confluència de: a/ les llengües preromanes parlades abans de la invasió romana i que després desaparegueren, b/ les lleis internes d'evolució lingüística, i c/ la influència d'altres llengües amb les quals, per raons polítiques, econòmiques o culturals, havia entrat en contacte. El pas del llatí al català fou lent. Els canvis més importants no varen produir-se fins al segle VIII; canvis que vénen recolzats en l'existència de documents notarials i de cúria escrits en un llatí molt artificiós, plens d'incorreccions i de vacil·lacions, origen, precisament, de la nova llengua catalana. A poc a poc, van començar a aparèixer documents redactats totalment en la llengua nova, si bé fins a la primera meitat del segle XIII en una proporció molt limitada respecte als redactats exclusivament en llatí.

2. PRIMERS TEXTOS EN CATALÀ
Si bé la llengua escrita per les classes cultes de la societat feudal era la llatina, no podia utilitzar-la quan s'havien de dirigir al poble, que en parlava una de molt diferent. Així, les lleis i els sermons religiosos, per exemple, eren traduïts a la llengua vulgar. Aquestes manifestacions en vulgar tardaren molt a ser recollides per escrit i els textos més antics que avui en conservem, ja del segle XII, no ens ajuden gaire a l'hora de caracteritzar-les.

3. LES HOMILIES D'ORGANYÀ I LES HOMILIES DE TORTOSA

El primer català escrit apareix en l'àmbit eclesiàstic, a través de la predicació. Es tracta d'un seguit de sermons en llengua vulgar-romànica que eren traduccions de la llengua llatina, la culta. Segons l'estudiós Josep Morán, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, a la seua obra L'ús de la llengua vulgar per a fins religiosos i catequètics en els orígens”, Miscel·lània Germà Colom, I., fins abans del s.XII només es coneix un esborrany de sermó escrit en una barreja de francès i llatí en un manuscrit del s.X i també possiblement Las Glosas Emilianenses (s.XI). Aquests sermons, que coincideixen amb el període conegut com a reforma gregoriana, segueixen la tradició del llatí. Als Països Catalans es conserven les anomenades Homilies d'Organyà i les de Tortosa. Les d'Organya han estat considerades com el primer text escrit en lllengua catalana.

Les Homilies d'Organyà provenen de la parròquia d'Organyà, a l'Alt Urgell, que als s. XI-XII depenia d'un canolical dels frares augustinians. En l'actualitat es conserven de manera incompleta (6 sermons complets i 2 incomplets). Sempre s'ha discutit el valor estètil d'aquests textos, ja que són sermons escrits i no tenen vocaciò literària, ja que demostren un caràcter molt elemental. Segons l'esmentat Dr. Morán, el Priorat d'Organyà era una canònica regular augustiniana, igual que a Tortosa. És a dir, segons el model de la canònica s'anaven distribuint als sermonaris, a les diferents seus canòniques a Catalunya. Llavors, cal destacar que a Tortosa no es va traduir i a Organyà sí (traducció d'una homilia en occità)

Les Homilies de Tortosa estan escrites en occità. Formen part d'un manuscrit de finals del s. XI-XII i es conserven a la seude Tortosa. Malgrat estar escrites en llengua occitana, contenen alguns catalanismes que històricament s'han atribuït al copista. La primera pregunta ens porta a buscar una explicació de per què a Tortosa hi haja sermons en occità. La reforma gregoriana pretenia millorar el nivell pastoral dels clergues. Aquesta important reforma és originària de la Gàl·lia francesa. Aquest clergat regular obeïa la canònica regular augustiniana de Sant Ruf d'Avinyó, que foren qui varen aplicar a Catalunya la reforma canonical gregoriana. Els augustinians varen fer aplecs de sermons en occità i van anar-los distribuint per Catalunya (finals del XII i principis del XIII). Així, un va arribar a Tortosa i l'altre a Organyà.

Van haver-hi més sermons, passa que en no ser uns sermons cultes i literaris com els llatins, sinó més bé vulgars, van caure en desús. A més, en aquesta època els parlants ja tenien consciència de la diferència entre català i occità-provençal, llenguatge de la poesia.

D'aquestes Homilies no es conserven més que vuit folis, que fan referència a un homiliari més ampli, amb sis de completes i amb les línees d'altres dos és suficient per a connectar aquesta col·lecció amb el Homiliario de Angers, tant pel recorregut com pel tema i l'estructura de les prediques que inclouen. Es demostra l'existència de programes de predicació, definits com a canònics regulars, que varen servir-se de materials aliens als que procuraren donar un nou ús, la qual cosa no significa que aquestes homilies llatines arribessin a ser eficaces per a complir la seua funció de propaganda religiosa, sobretot en allò que respecta a les necessitats espirituals del poble. Es tracta de col·leccions de textos, en qualsevol cas, que tenen un caràcter plural i obert, per la qual cosa podrien ser utilitzades per diferents ordes religioses que compartissin un ideal ascètic.

3.1 ELS ESTUDIS D'ARMAND PUIG

Armand Puig i Tàrrech (la Selva del Camp, 1953) és professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Fructuós i codirector del Corpus Biblicum Catalanicum. Ha escrit múltiples publicacions d’exegesi bíblica i és autor de llibres com La terra i la llavor. L’església catalana a l’inici del mil•leni i Jesús, un perfil biogràfic. Ha estudiat detalladament les Homilies d’Organyà. Els seus estudis el porten a pensar que les Homilies d’Organyà provenen de la Catedral de Tortosa, una hipòtesi que situa la ciutat al centre de la història lingüística dels Països Catalans. Una hipòstesi formada a partir del descobriment d'una errada en la catalogació del còdex 106 de l’Arxiu de la Catedral de Tortosa que recull 93 homilies del segle XII: 71 escrites en llatí i 22 en occità. Segons el Dr. Puig, el 1896 dos historiadors francesos, Denifle i Chatelain, van fer un inventari del fons documental de la Seu de Tortosa, en només 5 dies. Van suposar que el grup de textos del còdex 106 corresponien a les Homilies del Papa Gregori el Gran. Després d'un estudi acurat conclou que aquells textos no les havia escrites el Pontífex, sinó que es tracta d'unes homilies copiades a la primera meitat del segle XII provinents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó... Afirma que hi ha idees, frases i desenvolupaments gairebé idèntics amb el textos dos, tres, cinc i sis de les Homilies d’Organyà. A més, el text quart d’Organyà, com ja havia mostrat l'estudiós J. Moran, és gairebé idèntic al sermó cinquè provençal de Tortosa. Aquest còdex recull en llatí i en provençal el contingut força aproximat de les Homilies d’Organyà. És probable que l’autor de les Homilies d’Organyà tingués a les seues mans aquest llibre de la Catedral de Tortosa. La redacció la podria haver fet algun canonge de la catedral. A finals dels segle XII, el català ja era la llengua vehicular dels tortosins. Tortosa és l’únic lloc on es troben textos tan similars. A més, l’absència de vocals neutres és pròpia del català occidental.
Cal tenir en compte que al segle XII, les canòniques agustinianes tenien grans lligams entre elles: intercanviaven documents, copies de llibres, pergamins... al centre i nord de Catalunya destacaven els nuclis de Cardona, Solsona o Sant Joan de les Abadesses. És possible que les Homilies arribessin a la petita canònica del poble d’Organyà a través d’aquesta xarxa de monestirs. Allí s’hauria conservat la copia fins a l’actualitat. Si es confirma aquesta teoria dels orígens tortosins de les homilies d'Organya, es trenca aquella concepció romàntica de Catalunya segons la qual la nostra cultura es gesta exclusivament al nord del Principat. Tot plegat posa de relleu que, a finals del segle XII, la llengua catalana era tan potent a l’Urgell, com a Girona, Vic... o a Tortosa on segurament compartia protagonisme amb l’àrab. A més, fa evident que l’articulació cultural i política del país ja era molt sòlida i cohesionada.


_

1 comentari:

Dídac Gordillo Bel ha dit...

Podria ser que el text fós en occità, donat que hi havia alguns dels conqueridors (un nombre prou important?) que podrien provenir d'algun lloc de llengua occitana?
És un supòsit, donat que a Organyà tothom parlés català, i a la Tortosa postconquerida podria ser que hi hagués gent de diferents procedències i llengües, i també occitans de territoris d'aliats o vassalls del Comte Ramon Berenguer IV.