dijous, 22 de desembre de 2011

Unitat 26: Ricard Salvat, gran del teatre català


Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 17 d'agost de 1934 — Barcelona, 24 de març de 2009)
va ser director teatral i escriptor. Professor de la Universitat de Barcelona i doctor en Filosofia (1973). El 1956 fundà a Barcelona, amb Miquel Porter i Moix, el Teatre Viu. Es traslladà a Alemanya, on cursà ciències teatrals, sociologia i filosofia, i el 1959, de retorn, ingressà a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i hi dirigí Tu i l'hipòcrita, de Maria Aurèlia Capmany, i Ball robat, de Joan Oliver. El 1960 fundà, amb M.A.Capmany, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que dirigí fins a la seva extinció, el 1975: hi aplicà les ensenyances del teatre èpic de Bertolt Brecht i la influència de l'Escola fou decisiva en el desenvolupament del teatre català; alhora, posà en escena Ronda de mort a Sinera (1965, 2002), sobre textos de Salvador Espriu. Dirigí diversos muntatges durant dues temporades al Teatre Romea (L'auca del senyor Esteve, La bona persona de Sezuan, Primera història d'Ester, etc.). Nomenat director del Teatro Nacional, del Ministerio de Información y Turismo (1970), a Barcelona, no aconseguí de redreçar-ne la trajectòria i dimití. Dirigí l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet de Llobregat (1975-78) i el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1978-86), i fou l'impulsor i director de la primera edició del Festival Internacional Entre Cultures de Tortosa (2004-2006).
Al capdavant de més de 150 obres estrenades, des de la segona meitat dels anys vuitanta tan sols en dirigí poc més d'una desena, entre les quals l'òpera Tannhäuser de R. Wagner al Liceu (1987), The Taming of the Shrew, de W.Shakespeare (1990), Az ember trajédiája, d'I.Madách ('La tragèdia de l'home', 1994-95), Okupes al Museu del Prado, d'A.Miralles (2000) i Un dia. Mirall trencat (2008), sobre la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. Com a escriptor hom li deu, entre d'altres, les obres teatrals Mort d'home (1961), Nord enllà (1965), Salvat-Papasseit i la seva època (1981), i els assaigs El teatre contemporani (1966), Els meus muntatges teatrals (1971), Escrits per al teatre (1990) i Quan el temps es fa espai. La professió de mirar (1999).
El 1959 obtingué el premi Joanot Martorell (actualment premi Sant Jordi) amb la novel·la Animals destructors de lleis, la qual es reedità al 2009. President de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) de la UB, va rebre la Creu de Sant Jordi (1996), el premi Agrupació Dramàtica de Barcelona (1998), el Premi Nacional de Cultura de Teatre (1999) i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2003).

2. ADÉU A RICARD SALVAT (article personal)


El dia d'ahir, 24 de març, serà de trist record per a les lletres ebrenques a causa del traspàs de Ricard Salvat, tot un homenot de teatre. El dramaturg tortosí ha tingut un paper molt rellevant en el panorama escènic català de les darreres cinc dècades. Va fundar l'escola d'Art dramàtic Adrià Gual, conjuntament amb la Maria Aurèlia Capmany, va dirigir el Festival de teatre de Sitges, i va ser l'autor de memorables adaptacions teatrals de clàssics catalans. La darrera de les seuEs adaptacions homenatjava Mercè Rodoreda la cèlebre novel·la Mirall trencat, i en la història del teatre català es recordarà per sempre la seua memorable Ronda de mort a Sinera, del poeta Salvador Espriu. Aquests dies podrem llegir nombrosos articles d'elogi d'aquesta gran figura del nostre teatre que ens ha deixat, les quals ens refrescaran la seua biografia.
Tinc per costum escriure sobre la meua relació particular amb els grans autors de la terra de l'Ebre. Tot just durant les darreres setmanes estem preparant un homenatge a un gran literat tortosí i amic seu, Manuel Pérez i Bonfill. La setmana passada vaig redactar el pròleg del recull de narracions del nostre estimat professor que sortirà publicat coincidint amb la 3a Fira literària Joan Cid i Mulet, que porta com a nom Abusos del ritual. El primer recull narratiu que va publicar Pérez Bonfill, Amb algunes branques d'olivera, el va prologar Ricard Salvat. Aquest pròleg i el meu són els dos únics que han tingut les seues obres. Salvat reivindicava que Manuel Pérez hauria pogut ser el gran retratista narratiu de Tortosa, i alguns paràgrafs al respecte els incloc al meu pròleg.
D'altra banda, vaig estudiar la figura de Ricard Salvat en una assignatura literària monogràfica de la universitat. Vaig poder llegir nombroses i històriques entrevistes al dramaturg ebrenc, en què donava fe de la seua gran vocació dramàtica. Era un personatge culte, valent, que fugia de convencionalismes i les típiques capelletes de l'espai cultural nostrat.
L'any 2002 va rebre un homenatge al Centre de Comerç de la seua ciutat natal, en qualitat de membre de l'anomenada Generació de 1952, en complir-se el 50è anviersari de la publicació de la revista Gèminis. El propi Pérez va rebutjar aquesta catalogació perquè considerava que tots ells encara publicaven a un bon ritme i tenien moltes coses a dir en la nostra literarura. A partir de llavors, va publicar durant alguns mesos alguns articles en un setmanari comarcal, en els quals va tornar a donar mostres palpables d'entusiasme i fidelitat a la llengua i la literatura catalana. També li va permetre continuar donant suport a les lletres ebrenques. Durant els darrers anys, de la mà del regidor republicà Lluís Martin Santos, va dirigir a Tortosa el festival EntreCultures, malauradament desaparegut. Desgraciada cultura la nostra que podem permetre'ns prescindir de personatges tan grans!!!
Properament, al programa Lletres Ebrenques li retrem un merescudíssim homenatge, en altres programes ja havíem parlat abastament sobre la seua figura i obra. També el recordarem en el marc del certamen llibresc que se celebrarà a Jesús el tercer cap de setmana d'abril. I ja hem mogut fitxar per pensar altres actes que ens ajudin a mantenir viva la memòria d'un gran homenot del nostre teatre que ens ha deixat.
La vida és teatre i la seua ha baixat el teló. Per sempre més, que Visca que visca Ricard Salvat!!!