dissabte, 24 de desembre de 2011

Unitat 32: La història literària. Artur Quintana

- INTRODUCCIÓ
Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), deixeble i successor en la càtedra de Manuel Milà i Fontanals, va iniciar a principis de segles enels Estudis Universitaris Catalans una fecunda tasca docent i d'investigació. Jordi Rubió i Balaguer, fill i deixeble de l'anterior, va convertir-se en el mestre de les noves promocions. Pere Bohigas i Miquel Batllori van continuar igualment la línia iniciada per Rubió. Martí de Riquer va ser autor d'una voluminosa produció, centrada en les literatures catalana, provençal, castellana i francesa. Ha publicat una Història de la literatura. D'entre l'àmplia nòmina d'autors que des de perspectives diverses s'han dedicat a l'estudi de la literatura catalana cal esmentar: Maurici Serrahima (1902-1979), Joan Triadú (1921-2009), Carles Riba (figura cabdal de la crítica literària catalana), Antoni Comas, Joan Ferraté, Josep M. Castellet o Joaquim Molas. A les comarques centrals dels Països Catalans, també tenim un seguit d'autors han fet notables estudis literaris sobre autors vinculats al territori de la Diòcesi de Tortosa. Alguns s'han especialitzat en períodes històrics determinats (Enric Querol), d'altres han fet estudis sobre els autors de la comarca del Matarranya i resta de la Franja de ponent en particular (Artur Quintana), a causa dels condicionaments polítics que pateixen, o de la seua ciutat natal, Vinaròs (Agustí Delgado). Tots ells han contribuït molt notablement a la dignificació de les lletres ebrenques. Molts d'ells han realitzat també estudis lingüístics i han relacionat estretament el fet literari amb la nostra parla.

- 1. ESTUDIOSOS DE LA LITERATURA DEL MATARRANYA I LA FRANJA DE PONENT

Artur Quintana Font
Artur Quintana Font (Barcelona, 1936) és lingüista, bibliotecari a Espira del Palatinat, traductor, folclorista, professor universitari de català a Heidelberg (Alemanya), doctor en Filologia Romànica (Hispànica) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica). Resideix a la Codonyera (Matarranya), vinculat des de 1966 a les terres d'adscripció aragonesa i de llengua catalana, a les quals ha dedicat nombrosos treballs i estudis entre els quals destaquen la tesi doctoral El parlar de la Codonyera. Resultats d’unes enquestes, l’antologia El català a l’Aragó (1989), la gramàtica adaptada al català de l’Aragó La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984) i l’extens recull Xandra. Estudis aragonesos de llengua i literatura (2007), obra que conté la bibliografia científica, literària i de traductor d’aquest prolífic filòleg. Editor de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 1 Narrativa i teatre (1996), Bllat colrat. Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i Ribagorça. 1. Narrativa i teatre (1997) i Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002); ha estat col·laborador esporàdic a Batecs, Cinga i Kalat-Zeyd i habitual a Sorolla’t i Temps de Franja —aquí sovint amb els pseudònims Júlia Llambert i Carme Fané. Com a articulista forma part del col·lectiu Lo Cresol i com a narrador és autor de La Vall de Balat (Memòria de l’Aragó 1948-2003) (2003). Presideix des de la seua fundació la coordinadora Iniciativa Cultural de la Franja.

Carme Alcover Pinós (Massalió, 1952), resident a Saragossa des de 1982, tècnica lingüística del Govern d’Aragó, redactora i col·laboradora ocasional de les revistes Batecs, Sorolla’t, Temps de Franja, Rolde i Kalat-Zeyd. Com a coordinadora del Seminari Permanent de Llengua Catalana de la DGA s’ocupà de l’edició de Materials didàctics d’ensenyament primari (1992) i de Sac de paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995, en edició a cura de R. Sistac). És autora, sovint en col·laboració, de diversos estudis i treballs sobre l’ensenyament del català a l’Aragó i ha publicat en volum Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó (2000), Un nom per a tu. Índex de noms propis (2005), en edició trilingüe (castellà, català i aragonès) i de breus poemaris —en ocasions acompanyats de poemes de son fill Antoni Lafuente Alcover (Oviedo, 1980)— i narracions publicats en volums col·lectius. Ha traduït, del castellà al català, El debat del català a l’Aragó de José R. Bada (1990), i, amb A. Quintana, la novel·la breu El gual (2001) de Ramón J. Sender. Membre del Consell Superior de Llengües d’Aragó des del 2010.

- Carles Sancho Meix (La Vall del Tormo, 1952), resideix a Vallirana des de 1983, professor de geografia i història a l’ensenyament secundari de Vilafranca del Penedès i Vallirana, redactor habitual a Temps de Franja —on esporàdicament signa amb el pseudònim Arnau Timoneda— i ocasional a Batecs, animador cultural i investigador de la cultura popular del Matarranya d’obra prolífica, ha col·laborat a Sorolla’t i en les revistes locals Nosotros, Gaceta del Matarraña, Kalat-Zeyd, Plana Rasa, Lo Portal, Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, Sorolla’t informatiu,… És autor, amb Enric Puch, de l’estudi Toponímia de Vall-de-Roures (2000) i editor del segon volum de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2 Cançoner (1996) i, amb Joan Camps, de Toni Llerda, terra i llengua (2006). Forma part del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents i ha tingut cura de l’edició de Deu anys de Viles i gents (2007).

Josep A. Carrégalo Sancho (Mont-roig, 1951), funcionari judicial a Montblanc i resident des de 1979 a Valls, és autor dels reculls de narracions Espurnes (2002) i A soca d’orella (2003). Interessat per la llengua i la cultura popular del Matarranya, ha coordinat la publicació de l’estudi etnològic Monroyo. El hábitat disperso (las masías) (2003) i ha tingut cura de l’edició del recull de literatura popular Mont-roig. El patrimoni immaterial (La literatura oral) (2007). Ha col·laborat a Sorolla’t, Cinga, Temps de Franja i en la premsa local o comarcal, com ara Plana Rasa de Mont-roig, La Comarca d’Alcanyís o Rolde de Saragossa. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Rafel Ferrer Burgués (La Freixneda, 1960), mestre de català al Matarranya, col·laborador ocasional a Temps de Franja i editor del recull Literatura oral de la Fresneda (1992).

2. ESTUDIOSOS LITERARIS DE LA RIBA BAIXA DE L'EBRE

Josep Sebastià Cid i Català (Riba-roja, 1961) és catedràtic de llengua i literatura catalana al'Institut Julio Antonio de Móra d'Ebre. Va rebre el premi Recercat de 2008, que atorguen els Centres d'estudis d'arreu dels Països Catalans, per la seua trajectòria d'estudi de la cultura catalana. Va ser Coordinador de la junta directiva de l’associació internacional d’escriptors – Centre Català del PEN- (1984-1991) i Delegat del Serveis de cultura de És membre del Grup sobre estandardització i diversitat lingüística de l’Institut Ramon Muntaner (2003-2006), Coordinador del grup de treball REPTTE, recursos educatius i patrimoni, ICE-URV; membre del grup de recerca Poesia i Educació de la UB (III Premi Cnice del Ministerio de Educación y Ciencia, 2007). Ha publicat els llibres: Guia de la Ribera d’Ebre (amb Carmel Biarnès) 1984, El Centre Català del PEN, 70 anys d’història (traduït a l’anglès i al francès) 1992, Somni de sang. Antologia del conte de terror ( A cura de J.S. Cid i M. Cornelles) 1992, La Ribera d’Ebre (amb M. Cid) Barcelona 1994, Artur Blade a l’escola, Flix, 2007 (amb Montserrat Anguera i Biel Pubill). Diverses col.laboracions dins Miscel·lània Josep Romeu i Figueres, Barcelona 1986, Lectures de COU, Barcelona 1991, , Comentaris de text, Barcelona 1999 , Enciclopèdia Larousse. Ha col·laborat amb diverses revistes sobre temes culturals: “Miscel·lània”, “Serra d’or”, “El Món”, “Lletra de canvi” , “Catalan Writing” i als diaris “Avui” i “Diari de Tarragona”. És coordinador de la junta directiva de l’associació internacional d’escriptors – Centre Català del PEN- (1984-1991). Responsable de l’àrea d’antropologia de les I Jornades d’Estudi de la Cultura Fluvial Pirineu-Mediterrània (Tortosa 1994).

- Joan Antoni González (Flix) és doctor en filologia hispànica per la UNED amb la tesi Les perífrasis verbals de la llengua catalana en els segles XVI-XX (fins a la normativització de la llengua). Va ser professor de llengua castellana i bibliotecari de l'Institut de Roquetes i professor-tutor de l'àrea de llengua espanyola de la Secció de Filologia de la UNED. Entre altres treballs, és autor de l'estudi Característiques gramaticals de la preposició en espanyol (1996), de les unitats didàctiques de Literatura Catalana de la UNED (Edat mitjana, seglex XVI-XIX, i XX) i de L'escriptor tortosí Jaume Tió i Noé, segons les seves obres (2005). També va realitzar l'estudi sobre els escriptors en llengua castellana durant el segle XIX a les Terres de l'Ebre, publicat al volum d'arts i lletres de l'Enciclopèdia de les Terres de l'Ebre.


- Enric Querol i Coll (Tortosa, 1965) és historiador i estudiós literari. Doctor en Filologia castellana és professor d'anglès de l'Institut de l'Ebre (Tortosa). Ha encaminat les seues investigacions cap a la literatura catalana de l'edat moderna.
Algunes publicacions: Tortosa, república literària (1474-1800). Catàleg biobibliogràfic d'escriptors i obres anònimes(1999). Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edat moderna, La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651) -amb Joan-Hilari Muñoz i Sebastià-, Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors.,1905-2005. Cent anys d'impressió -amb Josep Querol Climent-, Tortosa. El Patrimoni. Amb Jacobo Vidal (coord.) i Albert Curto.

Adrià Chavarria Curto (Tortosa 1972 – Barcelona 2009) va llicenciar-se en Geografia i Història a la URV i en Filosofia a la UB, on va vincular-se al Seminari de Filosofia i Gènere. Va ser professor de Secundària, crític literari, assagista i poeta i un estudiós profund d'escriptores com Simone Weil, Hannah Arendt, Sarah Kofman, Etty Hillesum, Ingeborg Bachmann, Helena Valentí o Maria Mercè Marçal, dones que han anat contracorrent al llarg de la seua vida. Era director de la revistam Rels, d’idees i cultura, fundada el 2002. Era dirigent de n l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Pen Club i mantenia estretes relacions amb els cercles intel·lectuals del País Valencià i de Mallorca.
Com a poeta, és autor de Remor de veus. Els seus llibres inclouen títols com: Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides ( 2011, pòstum), Calçaces, gallines i maricons: homes contra la masculinitat hegemònica (2003).
Va publicar nombrosos articles literaris a revistes com Serra d'or, Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Caràcters, Quaderns de la Fundació Joan Maragall, L'espill, L'Aiguadolç, Anthropos.

- Emigdi Subirats i Sebastià (Campredó, 1967) és Llicenciat en Filologia Anglogermànica per la URV i investigador literari. És vicepresident d'Òmnium cultural a les Terres de l'Ebre i organitzador de la Fira al carrer de Campredó i de la Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús. Dirigeix el programa radiofònic Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes. Autor de les novel·les: Tomàs Serra (2001), Vora l'Íber (2002), Expedient 3295 (2003) i Dies d'anhels (2009). Coordinador dels llibres d'història: Campredó orígens i actualitat (2002) i Amposta (2006). Comissari del Centenari del naixement de l'intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet, ha publicat els llibres: La catalanitat exiliada, opinions de Joan Cid i Mulet (2007) i Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps (2007). Amb Emili Bonet, escriptor, pintor...poeta (2007) va guanyar el premi La Nostra gent del 2002, que atorga l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià. Amb Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà (conjuntament amb Josep M. Sàez) va guanyar el premi Artur Bladé i Desumvila de 2007 que atorga el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Ha traduït de l'anglès els llibres L'assassinat considerat com una de les belles arts (2008) de l'escriptor anglès del segle XIX, Thomas de Quincey, i L'ànima de l'home sota el socialisme (2009) d'Òscar Wilde, mentre que ha traduït a l'anglès els textos de Terres de l'Ebre, Vida i colors (2010) de Vicent Pellicer. Ha participat en els reculls col·lectius de narrativa de l'editorial Aeditors: L'Altre Nadal (2006), Estius a l'Ebre (2007) i El riu que parla (2008), a EbreBlook de l'editorial Cossetània, i Un riu de Crims (20011), de March editors; de poesia: Amb les mans obertes (2004), Per un futur sense llàgrimes (2007) i Mostra de poesia d'Alcanar (2010); i en el recull d'apunts provinents de blogs literaris La catosfera literària. Ha publicat les comunicacions Lletres ampostines i Joan Cid i Mulet al llibre col·lectiu Arts i lletres a la diòcesi de Tortosa (2008). Ha estat l'antòleg de l'antologia de poesia ebrenca Lletres de Casa (2009) i ha estat responsable de l'edició de l'Obra Completa de Joan Cid i Mulet. Compta amb diversos blocs de temàtiques diferents: Emigdi Subirats (literari), Lletres ebrenques (literari), EbreEnglish (ensenyament de l'anglès), Francesc Llop i Marqués (pictòric) i Poemes i lletres (obra poètica i narrativa pròpia). També ha estat el redactor dels portals www.cidimulet.org i www.campredo.altanet.org , col·labora en els blocs http://rocllop.cat/ i http://www.campredotempler.blogspot.com/ i als portals literari www.llibresebrencs.org, www.serretllibres.com. Col·labora amb els setmanaris La Veu de l'Ebre, Mes Ebre i L'Eco de Sitges, amb la revista Malpàs (Ascó), L'Estel (Tortosa), Amposta. Ha rebut els premis La nostra Gent de biografies de 2002, Enric Bayerri d'estudis històrics de 2004 i 2005, i Artur Bladé i Desumvila d'estudis històrics de 2007.

- Mònica Sales de la Cruz (Jesús, 1983) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes . Actualment, és membre del Departament de Filologia Catalana de la URV, on realitza la tesi doctoral La literatura popular catalana en les revistes publicades a Catalunya durant el segle XIX. Aquest any, és professora d’Anàlisi Literari, Etnopoètica i Folklore Narratiu de l’ensenyament de Filologia Catalana de la URV (Tarragona); i professora d’Ensenyament i Aprenentatge de Llengües i Lectoescriptura i d’Habilitats Comunicatives del Llenguatge Escrit dels ensenyaments de Mestre en Educació Infantil i Primària del Campus Terres de l’Ebre de la URV (Tortosa). Les seues principals línies de recerca són l’etnopoètica (literatura oral) i el folklore. També dirigeix el Club de lectura Punt jove de l'EMD de Jesús.És coautora del llibre Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp.


3. Estudiosos literaris del Maestrat i els Ports
Agustí Delgado i Agramunt és natural de Vinaròs 1945. És llicenciat en dret, diplomat en Estudis socials i sindicals, gestor administratiu i graduat social.És lletrat assessor de la Confederació d'empressaris de Castelló. És un reconegut bibliòfil, que compta amb més de deu mil volums que ha anat repartint entre nombroses biblioteques: Amics de Vinaròs, Castalia Iuris, Museu del Mar de Peníscola, Museu de Sant Mateu, Centre d'Estudis del Maestrat, etc.)
Diplomat en Cinematografia, va ser President del cine-club Vinaròs, i autor d'un munt d'escrits sobre cinema. Ha participat en un llibre sobre Berlanga i Calabuch, i en actes del festival de Cinema de Comèdia de Peníscola. També ha escrit Vinaròs, sus hombres, sus nombres en dos volums. Vinaròs a través de los textos literarios y Historia postal de Vinaròs
Ha col·laborat a la premsa local: Vinaròs, Crónica de Vinaròs, Tribuna de Vinaròs, Tribuna del Maestrazg, El Servol, 7 Días Actualidad, Fonoll, San Sebastián. Ha estat director de la revista cultural Randemar.

Josep Manuel San Abdón (Benicarló) és professor de literatura castellana de l'Institut Ramon Cid, crític i escriptor. Col·labora en diversos mitjans, suplements, revistes (Saó, 3×4 Info, La Veu de Benicarló, Avui, El Temps, Ràdio SER – Maestrat) i amb entitats com l'Associació Cultural Alambor, entre d'altres. Ha publicat: Li hauria d’haver dit alguna cosa (2003) i va ser un dels antòlegs de Poetes del nord, amb Lluís Meseguer i Manel Garcia Grau (1992).

Carles Lluch (Benicarló, 1972) . És doctor en literatura catalana amb la tesi La novel·la catòlica a Catalunya (1939-1968). Ha publicat l'assaig La novel·la catòlica a Catalunya. Precedents teòrics (1925-1936). És autor també de nombrosos estudis literaris, que han rebut diversos premis i han estat publicats a revistes literàries com Passadíso BeCEroles: Les èglogues impossibles de Vicent Andrés Estellés (III Premi d’assaig literari Alambor 1995), Ausiàs March: la saviesa amorosa del mestre (V Premi d’assaig literari Alambor 1997), Església i literatura als anys 20 i 30: la promoció d’una literatura catòlica, dins Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Serrahima, narrador, dins Maurici Serrahima: Centenari (1902-2002), Fugint lo més possible de servilisme’: la relació entre Seidia i Canigó.

5. ESTUDIS LITERARIS I ELS TREBALLS DE RECERCA PER AL BATXILLERATstudis literaris i els treballs de recerca per al Batxillerat

Des de la Fira literària Joan Cid i Mulet es convoca el premi de treballs de recerca per a alumnes de batxillerat, que han de consistir en treballs literaris o de recerca lingüística, per a alumnes dels instituts de Tortosa i de Roquetes. Els guanyadors de les tres edicions han estat: Agnès Pegueroles amb un estudi monogràfic sobre la figura de Manuel Pérez i Bonfill, Enric Blanco amb l'obra El poeta i escriptor Gerard Vergés, Verònica Hernàndez amb el treball monogràfic Gèminis, sobre la històrica revista tortosina dels anys 1950, i Xavier Lluís amb un estudi sobre la sexualitat en la literatura romana. Els treballs han estat publicats.
També Anna Chillida, de l'Institut Sòl del riu d'Alcanar, va realitzar un notable treball sobre la figura de Trinitari Fabregat, novel·lista canareu exiliat, i després va realitzar una comunicació al respecte al congrés d'història d'Alcanar.