dilluns, 26 de desembre de 2011

Unitat 40: Gèneres narratius. El conte.

1. EL CONTE
La narrativa curta i el conte ha de ser generalment breu. El conte pot ser tant de caràcter fictici com real i, com a subgènere literari, té les seues pròpies característiques. A diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral. Els contes tradicionals vénen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i ensenyar una lliçó moral. Els contes populars es caracteritzen per l'ús d'un llenguatge molt col·loquial i de diverses fórmules d'encapçalament i d'acabament.
El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l'extensió (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, tot i que els límits no són exactes). Julio Cortázar el defineix pel seu efecte, mentre que el conte és d'efecte únic, ja que s'explica una història, a la novel·la la voluntat és més global.
A les lletres ebrenques comptem amb uns/es quants/es excel·lents autors/es de contes, la trajectòria dels quals passarem a analitzar tot seguit. Per la idiosincràsia pròpia del gènere, aquests/es autors/es solen ser força heterogenis i conreen altres gèneres igualment.


2. La narrativa curta vora l'Ebre

Manuel Pérez i Bonfill (Tortosa, 1927) és el més destacable autor de contes, sobre l'obra del qual n'hem fet cinc cèntims en una unitat anterior. Tot un seguit de literats ebrencs han conreat el conte, altres han editat algun recull i han estat guardonats en els nombrosos premis literaris de narrativa curta que hi ha al territori (Sant Jordi de Santa Bàrbara, Sant Antoni del Perelló, Biblioteca d'Alcanar, Terres de Fang a Deltebre, Alambor de Benicarló, etc.). Molts d'aquests/es autors/es han fet carrera literària en altres gèneres: Vicent Pellicer (Contes del Port), Josep Igual (Faules mamíferes), Emigdi Subirats, Albert Guiu, Vicent Sanz, Cinta Arasa, Jordi Pijoan, etc.
La publicació de nombrosos reculls col·lectius durant els darrers anys han donat gran relleu al gènere. La col·laboració de la llibreria Serret amb les editorials Aeditors, Cossetània i March Editors ha tret a la llum títols com: L'Altre Nadal (2007), Estius a l'Ebre (2008), EbreBlook (2008), El riu que parla (2009), Galeria Ebrenca (20010), L'arbreda ebrenca (2010) i Un riu de crims (2011), en els quals han col·laborat una quarantena d'autors/es de les nostres comarques i alguns/es de la resta dels Països Catalans.

2.1 Jesús M. Tibau, l'excel·lència en la narració curta
Jesús Maria Tibau i Tarragó
(1964) és fill de Cornudella de Montsant (Priorat). Va cursar el batxillerat i els posteriors estudis de magisteri a Tarragona. La seua activitat en els terrenys literari i cultural ha estat prolífica en els darrers anys. A banda de les seues publicacions, ha esdevingut el coordinador del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Com a literat, l’escriptor prioratí es declara un lector compulsiu, ja que per les seues mans passen al voltant d’una cinquantena de llibres a l’any. També dóna fe d’una notable activitat pública, que pren forma amb la seva habitual participació en presentacions d’obres d’autors comarcals, conferències, lectures d’obres, xerrades escolars, fires literàries o jornades blocaires. Organitza la trobada d'escriptors anual al seu poble natal. Al juny de 2008 va ser l’encarregat d’impartir la lliçó inaugural de la vi Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs que té lloc a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre).
La seua obra també ha estat objecte d’interès arreu del país. És un blocaire actiu i enginyós. El 18 d’abril de 2007 esdevindrà una data clau en la vida cultural de Jesús M. Tibau, que fa un tomb important amb la creació d’un bloc que li marcarà bona part de la seua futura trajectòria literària. I així va nàixer Tens un racó dalt del món, bloc que porta el nom del seu primer recull de contes. El contingut d’aquest bloc de seguida va anar molt més enllà dels límits estrictes de les seues activitats literàries i això li ha permès esdevenir un espai de creació amb diverses seccions fixes que l’han portat a ser un dels blocs literaris de referència en el marc de la Catosfera. A l’octubre de 2009 va rebre el premi Blocs Catalunya per a blocs literaris, la qual cosa el coronava com un dels blocaires estel·lars del país.
A més, s'ha destapat com a un excel·lent narrador durant els darrers anys, que li ha permès tenir un notable prestigi arreu de Catalunya. Ha publicat quatre reculls de contes: Tens un racó dalt del món, Postres de Músic (amb el qual es va emportar el premi Marià Vayreda a Olot), El vertigen del trapezista i Una sortida digna. També va ser convidat a participar en el recull col·lectiu Contes coordinats, amb els millors narradors del país en la llengua de la terra.

2.2 Amalgama d'autors/es i d'estils narratius

Ester Suñé Cugat (La Fatarella) ha publicat els relats L’aprenent i El llorer, dintre de reculls d’autors ebrencs, Ha rebut diversos premis de narrativa, entre els quals destaca l’accèssit concedit per l’Òmnium Cultural del Baix Camp, amb el conte Memòries del passat; el Premi de narrativa Artesa de Segre amb el conte Qüestió d’incontinència; el Premi Llibresebrencs.org de Relats Curts a Internet Per a Joves Ebrencs. Pel que fa a poesia, ha publicat el llibre Esperit de llima i ha rebut l'accèssit concedit per l’Ajuntament de Centelles amb el recull Trajectòries anhelades durant el Sant Jordi de 2008.

Nassira El Hadri El Yousfi té 21 anys i va nàixer a Beni Ahmed (Marroc). Viu a Ulldecona des dels 6 anys. Estudia dret i ha publicat Contes àrabs. La literatura popular del nord del Marroc' Aquest recull formava part del treball de recerca per a alumnes de Batxillerat de l'institut Sales i Ferré d'Ulldecona i ha rebut nombrosos premis arreu de l'estat. Va participar a Lisboa a la 22ena. edició del European Union Contest for Young Scientists (EUCYS). Aquest concurs europeu reuneix amb caràcter anual joves de molts països d'arreu del món que han estat seleccionats per l'excel·lència dels seus treballs de recerca, en el qual hi participaren 88 projectes. Nassira El Hadri El Yousfi va ser la representant de l'Estat Espanyol en l'apartat d'Humanitats. Va ser seleccionada durant el congrés nacional celebrat a Màlaga l'any 2009.
Ma Lluïsa Gascon i Prades (Vall-de-roures). Ha publicat el conte La troballa i ha participat en diversos reculls amb altres autors: Ebre blook, relats d’aigua dolça; Galeria Ebrenca; L’arbreda ebrenca i ha publicat en la revista La Lluna en un Cove (núm. 19). Ha estat coautora de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses. També ha pres part en els llibres col·lectius de poesia: Versos de tardor i Totes les sortides dignes. Quant a premis literaris, ha obtingut reconeixement a les edicions de Contes i Relats de la Ràdio del Bisbat de Girona dels anys 1993-1994; Jocs Florals de Malgrat de Mar dels anys 1993, 1995, 1996, 1997, 1998, 2001, i Certamen de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Barcelona dels anys 1998 i 2002.

Sílvia Veà, de Vinebre (Ribera d'Ebre), va tenir molt d'èxit amb el seu Microhistòries a la vora del riu (2002), que va ser guardonat amb el premi Ribera d'Ebre de 2001. El jove David Albesa, de Montroig de Tastavins (Matarranya) es va descobrir amb Quin món més bèstia, un seguit de contes en els quals ens presenta de manera molt amena el món dels animals.

Tres autors ampostins mostren un interessant bagatge narratiu: Rafel Duran, M. Josep Margalef i Ramon Àngel Garcia.
Rafel Duran i Pino (Amposta, 1974) és impressor i dissenyador gràfic. Ha publicat diversos contes en reculls col•lectius : LLums de Nadal (L'Altre Nadal), Gràcies per la propina (Estius a l'Ebre) i Bast desert (El riu que parla). És autor de la comunicació Josep Ferré i Royo, un polifacètic dramaturg ampostí, inclòs dintre del llibre "Arts i lletres a la Diòcesi de Tortosa". Conjuntament amb Emigdi Subirats, va publicar la novel·la Dies d'anhels. També ha publicat l'extens poema Indigent en el poemari col•lectiu Per un futur sense llàgrimes. Ha guanyat diversos premis literaris en l'àmbit de la narració curta i de la poesia: el Joan Cid i Mulet a l'EMD de Jesús, Sant Jordi de Santa Bàrbara, Grup de Dones d'Ulldecona, 21 d'abril a l'Aldea.

Maria Josep Margalef és catedràtica de llengua i literatura catalana i professora de l'Institut Ramon Berenguer d'Amposta. Des de fa molts anys és la presidenta de l'Institut d'Estudis del Montsià, que entre altres activitats tira endavant els premis La Carrova de teatre i La nostra gent de biografia, així com varen organitzar el Congrés d'història de la ciutat. Ha publicat diversos contes en reculls col•lectius: Koré (Estius a l'Ebre) i Una tarda rogenca de vent (El riu que parla), així com en diversos reculls poètics.

Ramon Àngel Garcia ha col·laborat en nombrosos reculls col·lectius. Ha rebut els premis de prosa Caixa Tarragona (1977), de narrativa curta del Col·legi Menor Sant Jordi (1977) i el premi de poesia de Nadal ciutat de Tarragona (1988).

Des de Tortosa, Eva Benet, col·laboradora habitual de la revista L'Estel, s'acaba d'estrenar amb un original Contes a taula. Sílvia Favà, ha publicat La vida des del parc i Colors i va guanyar el premi Llibres ebrencs de 2009. Núria Gas De Cid ha estat guardonada en diverses ocasions en premis d'arreu dels Països Catalans. Juanma Garcia
és un blocaire actiu i ha participat en reculls com Ebre Blook: Relats d’aigua dolça, Relats curts de terror i L'arbreda ebrenca. També és un dels autors de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses.
Sant Carles de La Ràpita és un altre punt neuràlgic de les lletres ebrenques, també quant al conreu del conte. El jove Ramon Vernet, acaba de guanyar el premi Tinet de narrativa curta per internet. Ramon González compta amb una excel·ent trajectòria narrativa que l'ha portat a ser guardonat tant en català com en castellà. Va guanyar el primer premi de narrativa en castellà del XV Certamen Literari de l'Ermua (Biscaia) amb el relat titulat Maestro. Àngels Castellà, rapitenca resident a Bot (Terra Alta), professora de català a l'Institut Gandesa, va emportar-se el premi Llibres ebrencs de 2007.

3. ALTRES GÈNERES NARRATIUS
Els gèneres literaris més creatius (poesia, teatre, novel·la, conte) són els que solen donar l'estructura d'una història de la literatura. Però, també, cal encabri-hi un seguit de gèneres, de límits imprecisos i difícils de classificar, que són literaris en sentit estricte (memòries, dietaris, epistolaris, llibres de viatges, biografies, articles periodístics...), malgrat que no sempre hagin estat escrits amb voluntat de fer literatura. Tot un seguit d'escriptors/es des de pobles ben diversos de la geografia ebrenca estan fent una extraordinària feina quant a la recuperació de les tradicions i el vocabulari nostrat. Podríem apuntar una llarguíssima llista de llibres i d'autors que practiquen l'anomenat costumisme literari i que aconsegueixen fer reviure les tradicions d'antany. També hi ha una tasca excel·lent quant a llibres fotogràfics que enlairen la bellesa natural del nostre territori.

3.1 NATURA, TERRA I GENT
Vicent Pellicer (Valdealgorfa, Baix Aragó, 1956) resideix a Jesús (Baix Ebre). És professor de català per a adults. És un escriptor que es declara addicte a la natura: a les serralades, als boscos i a les fonts; a les salvatgines, a la pluja i al somriure dels esquirols. Aquesta gran passió queda ben palesa en els seus llibres, i en la seua veu quan recita versos. El 1988 va guanyar el primer accèssit del Premi Enric Bayerri de contes (Jesús), publicat el 1991 a Obra literària, Jesús-Catalònia (1984-1989). Els anys 1995 i 1996 va ser el guanyador de sengles edicions anuals del Premi Ramon Salvadó i Montoriol (Barcelona) de contes de natura. És autor de poemes editats en tres reculls d'Els Trobadors de l'Ebre (anys 1996, 1997 i 1998), del conte Morret pelut de rabosa (1997), de Les fonts del Port ( 1999), de Contalles del Port ( 2000), d’A peu pel massís del Port (2000), d’Endevineu els ocells ( 2002), Caminades pel massís del Port ( 2002), Paisatges de l'Ebre: el Delta i el Port (2004), El massís del Port: de font en font (2005), Guia de les Terres de l'Ebre (2007), El massís del Port: el plaer de l'aventura (2007), Port endins (2009) i, en col·laboració amb Pere González, del CD inter­actiu Les fonts del Port: 50 recor­reguts d'aigua (2000).
És el gran retratista del Port i s'ha convertit en el veritable ambaixador d'aquest espai natural d'alt valor ecològic que ha merescut nombrosos relats poètics. Acostuma a homenatjar el patrimoni natural, paisatgístic, historicoartístic, arqueològic, cultural, gastronòmic de la nostra terra. Reivindica el gran potencial turístic que proporciona l'Ebre, el veritable eix vertebrador de la zona i el nostre màxim signe d'identitat. Com a exemple, a la Guia de les Terres de l'Ebre Vicent Vicent va dissenyar dotze itineraris per tal donar a conèixer les nostres tradicions, el nostre fet cultural, la nostra gent, ja que si una cosa el caracteritza és la passió per la natura que demostra en cada ratlla dels seus relats, que ens invita a conèixer els racons verges més amagats de la dolça terra de l'Ebre. El seu bloc L'aprenent de natura, http://aprenentdenatura.blogspot.com/, esdevé tot un retrat del seu ideari.

Joan-Josep Rovira Climent va nàixer a Cinctorres (els Ports) l’any 1947. Va cursar estudis de filosofia i teologia i va compaginar durant anys les tasques d’escriptor i d’editor amb les de sacerdot. A més, ha traduït diferents obres de l’alemany i del llatí al català. Com a escriptor, el seu primer llibre va ser Aventures i desventures als pobles de Castelló (1981). A partir d'aquí ha conreat els gèneres més diversos: la novel·la amb La ciutat lila (1998); la prosa no ficcional amb El cor del vagabund (1994), La gent del Matarranya (1996), Duna delta (1997), Ventures i desventures (1981), Olor a terra (1983), L’home interrogant (1984), Tortosa al vent (1985), Viatge de tèbia llum (1987), Volta en carro a Catalunya. Cròniques humils(2000), Terra màtria (2002). Amb Tristana i Manduca (1999) ens situa davant d'un conte juvenil sobre la història vertadera d'un gos que va tenir. Amb L'aigua i la sal(2001) va fer una aportació literària a la lluita contra el transvassament de l'Ebre, Amb Cantadors del delta. Teixidor, Lo Noro, Caragol (2002) fa un retrat d'entranyables cantadors de la jota ebrenca, mentre que amb Panxampla, ¿bandoler o fugitiu? (1995) intenta igualment fer un retrat del curiós bandoler del Port i amb Circ Raluy (2006) analitza la història d'aquest històric circ. També s'ha especialitzat amb l'edició de llibres sobre el carlisme a casa nostra, Rutes carlistes I (1998).

3.2 LLEGENDES I RECUPERACIÓ DE PARAULES

Baltasar Casanova Giner, natural de La Cava, en solitari ha publicat els llibres Des de les quatre carreteres , ...històries del Delta, 1949-1999, Cercle en aigües tranquil·les (Premi Vila de Santa Bàrbara 1999) i El darrer llaüt del Delta; així com també ha signat amb Agustí Bertomeu Arri matxo, entra fora (2002) i Vocabulari de boca (2003). Altres certàmens en què ha estat reconegut són el Josep Cid i Mulet 1990, finalista amb I Pandora destapà la caixa; el Terra de Fang 1998, guanyador amb La dolça història de Cintín; i el Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental de Novel·la 2010, guanyador amb Salabror de riu. Així mateix, ha estat corrector d’estil de diversos llibres, col·labora en premsa comarcal i provincial, així com també en guions de programes de jazz. Bona part del seu treball literari s'endinsa en l'ampli ventall de les tradicions ebrenques i en la recuperació de paraules d'un territori molt ric lingüísticament com és la zona inferior del Delta.

Susanna Antolí (Beseit) s'ha especialitzat en la reerca d'històries i llegendes populars de la comarca del Matarranya. Ha publicat els llibres: Memòries d'un segle, Lo fi dels llops a Beseit, El tio Mentiroles i el drac de Peñarroya.

3.3 COSTUMISME I TRADICIONS
Ramon Redó i Vidal (Vinaròs) és un mestre jubilat que ha realitzat una tasca molt notable quant a la recuperació de cançons i costums vinarossencs i, a la vegada, ha fet una recerca extensíssima sobre la trajectòria personal dels vinarossencs absents que estan repartits per tot el món. La seua obra abraça els títols: Setmana Santa de Vinaròs (1990), Cançons i costums de Vinaròs(1997), Cançons i costums de Vinaròs. Segona part (2000 ), Vinarocenses en América (2005), Vinarossencs a la Barcelona industrial, Salvador Brau, un fotògraf popular. El Vinaròs del anys 60 i 70, l’època del “boom” turistic i del "desarrollisme".

Biel Pubill i Josep M. Raduà, d'Ascó (Ribera d'Ebre), porten una llarguíssima trajectòria de col·laboració amb la publicació de molts llibres que recuperen la història, el parlar i les tradicions d'aquesta població riberenca: L'Ascó d'ahir (2001), Faldetes i calçons (2001), Garba de feines (2003), A misses dites (2004), Sant Antoni mos guardo (2005), Ascó a l'envelat (2006), Quan anàvem a estudi, Clotxina de retratos. Anteriorment, Pubill havia publicat amb Lourdes Ambrós el conte La meletxa polina, que inclou vocabulari típic asconenc.Aquest professor d'educació física de l'Institut de Flix també és autor de El joc i el paisatge lúdic a l’obra d’Artur Bladé i Desumvila, Els jocs tradicionals: experiències, recursos i eines per a la seva aplicació. Tradicionari: els jocs i els esports tradicionals. Els jocs tradicionals, una eina per aprendre, ensenyar i conviure. De la escuela a la Universidad. Bladé a l’escola. Guia del mestre. Bladé a l’escola. Quadern de l’alumne. .Ha dissenyat dos jocs de tauler amb la voluntat de donar a conèixer i difondre la Festa de Sant Antoni d’Ascó: La corrida del ruquet. Xafa-la!. Ha col·laborat en diferents revistes i diaris: Diari de Tarragona, La Veu de Flix, Revista Guix, Comunicació, La Caragolera de Vinebre, Miscel·lània del CERE, Perspectiva escolar, Revista CRESTALL, Revista d’Etnologia de Catalunya i La Riuada de Móra d’Ebre.