divendres, 23 de desembre de 2011

Unitat 30: La historiografia vora l'Ebre. Un teòleg erudit.

Durant la dècada de 1960, malgrat les dificultats que imposava el moment política, amb un règim franquista de cap manera disposat a mostrar signes de debilitat, es desenvolupa a les Terres de l'Ebre un energètic procés de recuperació cultural, encaminat tant al desvetllament de la dignitat personal de l'individu com de la identitat col3lectiva, el qual va ser dirigit per un reduït nombre de joves intel·lectuals, pintors, poetes, periodistes, professors, dramaturgs i escriptors, que volien trobar una sortida als llargs anys d'endormiscament cultural de la ciutat, alhora que es revotaven contra l'estatus vigent que els condicionava intel·lectualment. Era unaèpoca que s'escrivia amb la llengua que es podia, tal com afirma en Manuel Pérez i Bonfill, i on el desconeixement de les coses pròpies havia arribat a un punt del tot denigrant. Un gran papaer en el desvetllament cultural del territori ebrenc, el van tenir també uns joves amants de la història, que varen fer reviure diversos fets històrics primordials de la nostra història local i nacional.


- Carmel Biarnès
Carmel Biarnés (1928-1992) va nàixer a Ascó. Va ser un important cronista, escriptor, fotògraf i historiador, molt estimat i reconegut a la Ribera d'Ebre per la seua tasca infatigable de defensar i donar a conèixer la història, la tradició i el patrimoni de la comarca. Va ser cofundador del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Autor de molts llibres entre els que destaquem: Els Moriscos a Catalunya (1981), Guia d'Ascó (1983), El meu riu Ebre (1985) i La navegació fluvial per l'Ebre (1987). La seua novel·la La Creu de la Mitja Lluna: biografia morisca del segle XVI (1992), recull la història del llegendari Roget d'Ascó, fet bandoler per amor.

- Josep Eixarch i Frasno
El 28 de novembre, ens va deixar el veterà professor Josep Eixarch i Frasno (Forcall 1915- Tortosa 2011), el qual ha estat considerat com a l'historiador més important de la comarca dels Ports. Resident a Tortosa durant les dos darreres dècades, ha estat l'autor de nombrosíssims estudis referents a les comarques de l'Ebre i dels Ports, així com a la ciutat de Viladecans (Baix Llobregat), on va residir durant molts anys per raons laborals.
Una significativa aportació biogràfica sobre la seua persona la trobem al llibre Miscel·lània en homenatge a José Eixarch Frasno (2006), que va coordinar el seu besnebot i actual rector de Campredó, Mn. Víctor Cardona i Eixarch, com a reconeixement a la figura del nostre historiador traspassat recentment.
Josep Eixarch, orfe de mare, va començar els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Tortosa l'any1927. El 1941 va aconseguir el títol de Maestro en primera enseñanza a l'Escola normal de Castelló de la plana. Traslladat a la capital catalana per motius diversos, va llicenciar-se 1948 en Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Durant gairebé trenta anys va ser professor de llengua llatina a les Escoles Pies de Sant Andon, a Barcelona. Durant els seus anys de residència a Viladecans, va endegar nombrosos estudis sobre la ciutat. Ja en període de maduresa, va començar els seus estudis sobre el seu poble natal. A meitat dels anys 1960 va ser un dels impulsors de l'històric Butlletí de la Colònia Forcallano-Catalana, Bisgargis. La seua primera gran obra és La Mata, aportación gráfico doumental (1988). Poc després va publicar Les arrels històriques de Viladecans, segles XII-XVIII, amb el qual culminava un estudi acurat sobre aquesta població. El 1994 publicà Forcall y pueblos de la comarca dels Ports. Trabajos históricos 1966-1993. Dos anys després va veure la llum una obra emotiva i molt necessària, 750 aniversari de la Carta pobla de Forcall, la històrica partida de naixement del seu poble. El 1996 va publicar el 1r Centenari de la parròquia del Sant Crist de la Catedral de Tortosa, mentre que l'any següent veuria la llum Memorias de un voluntario carlista formallano, la guerra del groc. El 2001 publica Los bosques de Vallivana, un conflicto plurisecular entre Morella y los pueblos de su comarca. Finalment va poder publicar la seua obra mestra, La independencia de las aldeas de Morella (1231-1691), fruit de la seua passió per la història i la seua vocació forcallana. També va collaborar en diverses revistes acadèmiques com Penyagolosa (diputació de Castelló), Butlletí del III Centenari de la Creu Coberta de la Balma, Au (revista comarcal dels Ports), Butlletí dels Amics de Morella i la seva comarca, i Cinctorres.
Al llarg de la seua llarga vida va rebre importants reconeixements per part de les institucions, com Fill predilecte de Viladecans.
També és l'autor de l'estudi Les arrels històriques d'un poble, que vam incloure al llibre que vaig coordinar Campredó orígens i actualitat. Es tracta d'una acurada anàlisi sobre la família Oliver de Boteller i la seua vinculació amb la partida campredonenca, al qual ell anomena Els Senyors de Campredó.
Va ser un prestigiós professor d'humanitats, llatinista i historiador de notable bagatge.

- Jesús Massip i Fonollosa

Jesús Massip va nàixer a Roquetes el 1927. És arxiver, historiador i poeta. Doctor en dret, ha dirigit l'Arxiu Històric (1960-92) i l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa. Amb Gerard Vergés fundà la revista literària Géminis (1952-62). En el camp de la investigació filològica i jurídica s'ha especialitzat en el codi de Costums de Tortosa, del qual publicà una edició crítica el 1996. També ha publicat l'Inventari de l'Arxiu Històric de Tortosa (1995), resultat de la important tasca de catalogació que féu en aquesta institució. Com a poeta és autor de Libro de Ausencias (1962), Llibre d'hores (1989) i Cendra vivent (2002). Ha traduït al castellà el Cant espiritual d'Ausiàs Marc. És acadèmic de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Ramon Miravall i Dolç
Ramon Miravall va nàixer a Roquetes el 1940. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. El 1981 va ser nomenat cap dels Serveis Territorials del Departament de Cultura[1] de la Generalitat de Catalunya, amb seu al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, i amb competències sobre tres comarques: el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. És autor d'una extensa bibliografia: Tortosa, ciutat de castells i llegendes, Les torres de la regió marítima de l'Ebre, Tortosa. Guia general (1983), Entorn a Tortosa napoleònica (1985), Madina Turtuxa: introducció a la Tortosa islàmica, Epigrafia medieval i renaixentista del claustre de la seu de Tortosa, etc.

- Lluís Millan

Natural d'Ulldecona, és autor de set llibres sobre la història comarcal. La vida i el treball a la mar van ser una passió al llarg del temps, des que va començar a treballar com a professor a l'Escola Nacional d'Orientació Marítima de la Ràpita l'any 1934, compaginant-ho posteriorment amb el treball a l'administració del pòsit o confraria de pescadors. És autor d'obres com La Ràpita en el temps -amb l'arquitecte Francesc Carles-, Naufragis a la mar de l'Ebre i Presència de la Ràpita, un recull de cròniques quotidianes. En el darrer llibre, Pescadors i navegants als Alfacs. Crònica de la Ràpita marinera -a punt de publicar-se- l'autor fa un repàs de les famílies marineres del municipi i de l'evolució del treball a la mar amb els anys. La modèstia de Millan, tot un cronista de la Ràpita marinera, contrasta amb el seu saber acumulat i l'afany incansable de voler conèixer cada cop més coses sobre la història d'aquest municipi que el va acollir.

- Josep Alanyà i Roig
Mossèn Josep Alanyà i Roig és canonge de Tortosa i arxiver de la catedral. Compta amb un gran número d'estudis sobre temes històrics de la Terra Alta i religiosos: La Batalla de l'Ebre : Batea, d'objectiu militar a primera línia de rereguarda : 1938, L'Orgue de Flix , Els Noms són les coses. Assaig sobre el llenguatge documentat en un plet civil del s. XVII. Arxiu de la Corona d'Aragó. Plet Civil 8238. El síndic de la batllia de Miravet contra la ciutat de Tortosa, Els Moriscos del bisbat de Tortosa : la població de la serra d'Espadà i de la Vall d'Uixó , El Sant Crist del Convent de la Puríssima de Tortosa, obra de fra Humilde de Petralia (S. XVII), El Frontal dels reis de la Catedral de Tortosa : una obra per al record, Troballa arqueològica de la tomba del bisbe Francesc Borrull. Església Arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat (2006), Plet presentat per la municipalitat de Vilalba dels Arcs contra els terratinents de la Pobla de Massaluca dins el terme de Vilalba (1689-1716). Arxiu de la Corona d'Aragó. Plets Civils, núm. 1592, Culte i devoció a la puríssima al bisbat de Tortosa segles XIII-XXI, La Vila Closa de Batea : visita guiada , Pere Pasqual, fill i rector de la Fatarella, capellà del rei Pere el Cerimoniós, i l'origen del culte a la Mare de Déu de la Misericòrdia : segle XIV, La Carta Cibariorum o llibre de les viandes de la canònica de Tortosa , El Llegat testamentari del bisbe Gaspar Punter al bisbat de Tortosa, El Padró de Batea, Pinyeres i Algars : any 1817 : una font demogràfica anterior al registre civil, La Santa Cinta tresor del Bisbat de Tortosa, El padró de Batea, Pinyeres i Algars. Any 1817 : una font demogràfica anterior al registre civil , Etnografia de la Terra Alta : projecte per a la recerca etnoantropològica , La Pentecosta a la seu de Tortosa, El Molí d'Algars i el de Batea al terme de Favara. Plet entre l'infançó Jerónimo de Heredia i la municipalitat de Batea : segle XVII, Peces processals del procés inquisitorial obert pel papa Luna contra fra Pedro Roiç de Moros, Castellà d'Amposta , El Seminari Diocesà de Tortosa, Santa Maria de la Misericòrdia de la Fatarella i el seu portador Mn Pere Pasqual fill i rector de la vila, domèstic i capellà del rei Pere III el Cerimoniós, La Vera Creu de Morella : joiell templer del Castell de Miravet.




- Un gran erudit, el pare Josep O'Callaghan
Jesuïta, és un eminent papiròleg, reconegut internacionalment. Va nàixer a Tortosa el 1922. fundador i director de la revista Studia Papyrologica i de la col·lecció Papyrologica Castroctaviaana. Ensenya papirologia i paleografia grega i, durant quatre anys, crítica textual del Nou Testament al Pontifici i Institut Bíblic de Roma. Ensenya també papirologia i paleografia a la Universitat d'Urbino. Degà de la Facultat Bíblica del Pontifici Institut B´bilic, professor emèrit, va tornar el 1922 a Sant Cugat per dirigir el seminari de la Papirologia de l'Institut de Teologia Fonamental. Va fundar la col·lecció Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica. També és autor del Nuevo testamento griego-español i el llibre en català Introducció a la crítica textual del nou testament.