dimecres, 14 de desembre de 2011

Unitat 10: Estudis històrics erudits del segle XIX


1. ELS ESTUDIS HISTÒRICS
La ciutat de Tortosa va nodrir-se de notables estudiosos de la història local i del seu folklore. Va gaudir de prolífics cronistes que van seguir el camí iniciat pels historiadors Cristòfol Despuig (s. XVI), Francesc Martorell (s. XVII) i Antoni Cortés (s. XVIII). El contingut del seu treball historiogràfic està marcat per la influència ideològica conservadora i espanyolista (amb la consegüent anàlisi parcial d’alguns esdeveniments històrics), i l’ús estricte de la llengua castellana, ja que a la catalana se la considerava inferior. Els dos historiadors més coneguts d’aquest segle van ser: Daniel Fernández i el canonge Ramon O’Callaghan.

Daniel Fernández (Tortosa 1829-1885) va ser metge, historiador i escriptor. Va regentar la càtedra de francès a l’Institut de Tortosa. Va col•laborar en les publicacions professionals El Siglo médico i La Gaceta, i va ser un dels fundadors del periòdic local La Voz del Progreso. És l’autor Anales de la historia de Tortosa, en la qual divideix la història de la ciutat en quatre èpoques (primitiva, romana, àrab i moderna). Esment especial mereix aquesta darrera part, ja que fa un repàs als moviments revolucionaris esdevinguts durant el segle XIX i que van tenir una especial incidència a la regió ebrenca (especialment la Guerra de la Independència) i també a la influència exercida des del Bisbat sobre la societat tortosina.

El canonge Ramon O’Callaghan (Ulldecona) era doctor en cànon i teologia. Va ser director de l’Arxiu Capitular i Cronista de la ciutat de Tortosa. Va interessar-se també per facetes molt diverses de la cultura, que va portar-lo a ser membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia de les Bones Arts de París, i de la Societat Històrico-arqueològica de Lió. És l’autor de l’estudi Derecho Canónico según Gregorio IX. La seua obra més remarcable és Anales de Tortosa, que va publicar en quatre volums i en anys diferents, en els quals fa un repàs exhaustiu de les vinculacions religioses de la ciutat.

Un altre estudiós i cronista de la ciutat va ser Eduard Arèvalo i Lledó (Tortosa 1830- Bilbao 1892). Als divuit anys ja va col·laborar amb el rotatiu El Dertosense, i als dinou va estrenar al teatre de la Mercè de Tortosa el seu drama Un desliz en la apariencia, al qual va seguir El rey Vamba. També és l’autor de la llegenda religiosa en vers El Cíngulo de Maria, i del treball històric titulat Carbons i Garidells sobre les dissensions a Tortosa en temps del rei Jaume I. Des de les pàgines de El Eco del País va publicar nombroses llegendes històriques relacionades amb la història de la ciutat. Va ser nomenat Cronista de la ciutat de Tortosa.

2. ELS ESTUDIS BIOGRÀFICS
Una de les característiques del segle XIX és la potenciació dels estudis biogràfics. Alguns literats van dedicar-se a realitzar notables biografies de personatges importants de Tortosa i de la resta del país, les quals han aportat importants dades per a estudis posteriors.

Bonaventura de Córdoba i Miguel (Tortosa 1806- València 1854) va ser estudiant de filosofia, advocat, publicista i historiador. Era un bon coneixedor de la llengua llatina i estudiós de la retòrica. Va establir-se a Barcelona on va ser nomenat Promotor fiscal d’un dels Jutjats, alhora que el 1841 va haver-se de traslladar a Madrid ja que va ser nomenat Fiscal del Suprem de Guerra i Marina, càrrec que va ostentar fins el 1847 quan va ser elegit Diputat a Corts per Tortosa. Va exercir els darrers anys de la seua vida com a magistrat a València. És l’autor de les biografies sobre el General Cabrera i el literat Jaume Balmes, i va deixar inacabada la de Sant Vicent Ferrer.

Obduli Rodríguez i González de los Rios va ser fundador de La Gaceta Ibérica i l’autor del Àlbum Biográfico Dertosense (comprende esta publicación las biografías y retratos de los hijos de Tortosa que más se han distinguido en los diferentes ramos del saber humano) (1892), en el qual va publicar unes extenses biografies de grans personatges tortosins com: els poetes Rector de Vallfogona i Francesc de la Torre i Sevil, el músic Felip Pedrell, els pintors Josep M. Marquès i Antoni de Casanova, i del General carlista Ramon Cabrera. També va publicar Guía de Tortosa (1895).


3. ESTUDIS PEDAGÒGICS I EL SOCIÒLEG MANUEL SALES I FERRÉ
Manuel Sales i Ferré (Ulldecona 1843- Vinaròs 1910) va ser un important sociòleg , historiador i arqueòleg. Podríem catalogar-lo com a un dels savis del segle i amb coneixements enciclopèdics. Va estudiar Filosofía i lletres. Al 1874 va obtenir la càtedra de geografia històrica a la Universitat de Sevilla i va publicar una de les seues obres més importants, Filosofía de la muerte. Va acabar el Compendio razonado de historia general i va corregir i augmentar el Resumen de historia general i el de Historia de España. Va traslladar-se a la Universidad Central, en la qual va encarregar-se de la càtedra de sociologia. Va ser membre actiu de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i també de la de Belles Arts de San Fernando. Va fundar a Madrid l'Instituto de Sociología, i a Sevilla vàries biblioteques. L'obra que li va donar més fama va ser Tratado de Sociología.
Altres notables obres seues són: El hombre primitivo y las tradiciones orientales (1881), Prehistoria y origen de la civilización (1883), Compendio de historia universal (1883 i 1886), Historia universal (1884), Método de enseñanza (1887), Civilización europea (1887), La necrópolis de Carmona (1887), El descubrimiento de América según las nuevas investigaciones (1893), La transformación del Japón (1902), Nuevos fundamentos de la moral (1907). Va traduir obres de Hartmann, Spencer, Quatrefages, Vivien de Saint-Martin i Laufrey.

Quant a altres estudis pedagògics, Jaume Porcar i Tió (Tortosa 1834-1888) mestre de professió, va col•laborar en diverses revistes pedagògiques de prestigi i va guanyar-se la càtedra a la ciutat de Cuenca, després de passar a Salamanca i Barcelona. Va publicar les obres: La Educación del Buen sentido i Repertorio pedagógico.

4. LA RELIGIÓ I ELS ESTUDIS RELIGIOSOS
El Seminari de Tortosa va esdevenir una casa erudita, des de la qual va encaminar-se notabilíssimes carreres eclesiàstiques. La voació religiosa, combinada amb un esperit erudit, va configurar grans personalitats de la vida humanística, filòsofs i teòlegs de primera línia, que han passat a la història pel seu servei apostòlic i el seu pragmatisme cultural. Les terres del Maestrat han estat especialment prolífiques quant a carreres religioses al llarg de la història.
Josep Domingo Costa i Borràs (Vinaròs, 1802) va estudiar al col·legi Sant Maties de Tortosa. Va esdevenir bisbe de Lleida, de Barcelona i de Tarragona. Durant la seua estada a Tarragona va fundar les càtedres de llengua hebrea i grega i va iniciar la publicació de: Repertorio de órdenes e instrucciones para el buen régimen del Arzobispado de Tarragona i de Estatutos de la Santa iglesia Metropolitana y primada de Tarragona. Va ser autor de diverses obres de reflexió teològica, entre les quals el Catecismo de la Doctrina Cristiana, que va tenir diverses edicions.

Josep Meseguer i Costa (Vallibona, Els Ports, 1843), nebot de l'anterior, va cursa la Sagrada Teologia i Dret Canònic al Seminari de Tortosa i al de Tarragona. Va doctorar-se en ciències eclesiàstiques pel Seminari de València. Va ser catedràtic de filosofia imatemàtiques a Tarragona, de Llocs Teològics i Dogma a Tortosa i de Disciplina eclesiàstica a Oviedo. Va ser bisbe de Lleida i de Granada. És autor de les obres: Quo vadis?, Covadonga, Santo Tomás de Aquino, La Cámara santa de Oviedo, Ave María, Catecismo i El corazón de San Luis Gonzaga.

Beat Manuel Domingo i Sol (Tortosa,1836-1909) va ser fundador de la Fraternitat dels Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús. Va ser beatificat pel Papa Joan Pau II el 1987. Va doctorar-se en teologia a València. Va fundar l'associació La Juventud Católica, una Congregació Mariana i la revista El congregante de San Luis, primera revista juvenil catòlica de l'Estat. Va fundar el Col·legi de Sant Josep per a vocacions Eclesiàstiques, amb 300 seminaristes, i un institut secular. Va instaurar la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans.

Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 1896) va ser el fundador de la Companyia de Santa Teresa o Teresianes. Va estudiar humanitats, filosofia, física, química i teologia, i va especialitzar-se en l'estudi de Santa Teresa de Jesús. Va organitzar l'Asociación de Congregantes de la Purísima Concepción per a joves. Va publicar una revista titulada Santa Teresa de Jesús, que va dirigir durant 24 anys. El 1873 va fundar Arxiconfraria Teresiana. Va escriure l'opuscle El cuarto de hora de oración (1874), que va reeditar-se quinze cops. Va publicar igualment el Catecismo de los obreros y de los ricos.

5. ESTUDI DE LLEIS
El camp de les lleis també va ser l’escenari d’una molt remarcable tasca d’investigació per part de diversos jurisconsults. Alguns d’aquests advocats erudits es varen especialitzar d’una manera primordial en l’estudi del Dret Civil Català, per tal de realitzar-ne una defensa aferrissada.Dos notables lletrats de la centúria van ser: Jacint Rossell i Joan Martí.
Jacint Rossell i Llosa, que va ser Catedràtic de Dret Canònic a la Universitat de València, on va tenir il•lustres alumnes com en Teodor Llorente i en Benvingut Oliver. Va ser president del Col•legi d’Advocats de València i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Va publicar una dura crítica als estaments clericals, El Celibato eclesiástico, que va commoure els ambients religiosos.
Joan Martí i Miralles (Freginals) va ser un important jurisconsult. Va ser Bibliotecari del Col·legi d'advocats i va encarregar-se de fer el catàleg de la Biblioteca i va ser elegit president de l'Acadèmia de Jurisprudència. Va ser fundador, amb l'Enric Prat de la Riba, de la Revista Jurídica de Catalunya, i va ser un dels redactors del projecte d'apèndix del dret civil català al codi civil estatal, a la vegada que era membre del Tribunal de Cassació de Catalunya. Treballs molt rigorosos seus són: La qüestió de la parceria (1914) i Principis del dret successori (1925).

5.1 L’ESTUDI DEL LLIBRE DELS COSTUMS DE TORTOSA
Durant la segona meitat del segle XIX, va haver-hi un bon nombre d’erudits d’arreu dels antics territoris de la Corona d’Aragó que varen dedicar el seu temps a l’estudi del Consitudinae Dertosae (Llibre dels Costums de Tortosa), el primer codi de lleis medieval escrit en llengua catalana, així com a la defensa del Dret Civil Català. La notable embranzida que havien anat adquirint les idees catalanistes, propagades pel federalista Valentí Almirall i pels membres de la Unió Catalanista, varen impulsar la recuperació d’una mena de memòria històrica que va fer reviure l’interès per la història. El passat medieval dels territoris que conformaren la Corona d’Aragó, i les lleis que la regiren, va passar al primer pla del punt de mira de tots aquells que anhelaven la recuperació dels drets nacionals catalans. L’esclat renaixentista en el camp literari també va influir en els jurisconsults més eminents que varen esforçar-se en defensar les lleis pròpies de Catalunya que havien estat esmicolades per l’omnipresent i funest Decret de Nova Planta. La legislació catalana i el Codi Civil Català trobaren nombrosos defensors a la comarca com els advocats: Joan Martí i Miralles, Antoni M. Queralt, Ramon Foguet, Lluís Lluís i Dolç, Joan Balaguer i Josep Franquet i Ferreres . El 1888, l’aprovació per part del govern espanyol del Codi Civil conegut com d’Alonso Martínez, va provocar una airada protesta arreu del país, ja que es creia que vulneraven fortament els drets catalans. Va crear-se una Comissió Codificadora que havia d’analitzar la delicada situació creada, en la qual varen participar-hi activament els anteriors jurisconsults tortosins.
Quant a l’interès pel prestigiós codi de lleis medieval tortosí, cal recordar la immensa feina que realitzaren l’advocat tortosí Ramon Foguet i el valencià Benvingut Oliver, que varen realitzar estudis complerts d’aquesta obra que els va servir igualment per carregar-se de motius per combatre qualsevol legislació contrària als interessos autòctons.

Ramon Foguet
Ramon Foguet va estudiar lleis a la Universitat de Barcelona i va doctorar-se a la Facultat de Dret de Madrid. D’ideologia carlista, va inspirar el periòdic La Voz de la Patria i va ser elegit Diputat Provincial. Va publicar una edició del Llibre de les Costums de Tortosa l’any 1877 (que va tenir una magnífica repercussió a nivell de tot el Principat). Anys després va tornar a incidir en el tema amb la publicació de l’obra Derecho Catalán – Instituciones civiles de Tortosa, editat el 1892, en defensa de la personalitat jurídica de Catalunya davant dels intents d’instauració de l’abans esmentat Codi Civil unificador que recordava els Nova Planta, i que fou molt contestat per part de la premsa tortosina i catalana de les darreres dècades del segle XIX. La ferotge crítica de Foguet requeia en el fet que el govern considerava merament províncies allò que ell considerava com a Pobles : Si verdaderamente se propone el gobierno español respetar y conservar la legislación del los pueblos españoles que la tienen propia, no debiera decir que las presentará todas como apéndices del Código Civil Español, si no es ya que se ha formado una idea tan singular y mezquina de la legislación de esos pueblos, que firmemente cree que ninguno de ellos tiene un cuerpo cabal y completo de legislación que merezca ser conocido y conservado, como merece serlo nuestro inmortal Código de la Costumbres escritas. Léase no más que el índice de materias de este admirable cuerpo de leyes y de doctrina, y al golpe se comprenderá que si no se las quiere destruir, conforme dice el Gobierno que no quiere, no hay más remedio que respetarlo completo y acabado como está.

- Benvingut Oliver
Benvingut Oliver va nàixer a Catarroja (l’Horta) el 1836. Va estudiar dret a la Universitat de València. La seua vinculació amb el territori ebrenc va lligada a la seua edició crítica del Llibre dels Costums de Tortosa (1871), que va ser reeditat durant la darrera dècada del segle XX. Aquesta magnífica obra esdevé un marcat homenatge al model administratiu que va regir la Corona d’Aragó durant segles tal com ho explicita en la introducció el mateix autor: Así es, que guardadores celosos del pacto de unión, catalanes y aragoneses jamás consintieron en que las leyes de Cataluña imperasen en Aragón, ni que las de éste gobernasen a Cataluña. Ninguno de estos Estados perdió con semejante unión su propia individualidad y autonomía; cada cual continuó independiente de otro; y la asociación de ambos pueblos sólo estuvo inspirada en el deseo de afianzar y robustecer la creciente importancia de los mismos y defenderse más fácilmente contra las agresiones de otros Estados cristianos o infieles.
Tanmateix, l’hem de situar en el marc de la incipient Renaixença de les nostres lletres, ja que l’erudit valencià situa la llengua catalana (i amb aquest nom) i el Dret Civil com als veritables símbols i vincles d’unió de tots els territoris que conformen els Països Catalans: Mas de todos estos vínculos, los que más enérgicamente expresan aquella comunidad y confraternidad de pueblos, son la lengua y el Derecho. La primera no solamente se ha conservado en Cataluña, Valencia y Mallorca, como lengua nacional o vulgar, sino que en nuestro siglo aspira a recobrar en las lenguas cultas y literarias el puesto que tuvo durante los tiempos medios: prueba de ellos es el entusiasta renacimiento de la bella literatura y la favorable acogida que del publico ha merecido.
Va publicar altres estudis de dret foral relacionat amb els territoris de l’antiga Corona d’Aragó: Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca i Valencia (1876-81), Estudios históricos sobre el derecho civil de Cataluña (1867). Va ingressar a l’Acadèmia de la Historia amb el discurs La nación y la realeza en los estados de la Corona de Aragón (1884) i va treballar en l’edició de Las Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña.

6. MATEMÀTIQUES I CIÈNCIES POLÍTIQUES
Albert Bosch i Fustegueras (Tortosa 1848 – Madrid 1900) Va realitzar els seus estudis secundaris a Madrid. Va llicenciar-se en enginyeria de Canals i Ports i va doctorar-se en Ciències Exactes. Va ser professor de ciència matemàtica a la Universitat Central de Madrid. Va presidir l'Academia Jurídica, iniciant el curs amb el discurs Noción de Estado, publicat el mateix any com a fullet (1877). Va ingressar al Partit Conservador i va ser elegit Diputat a Corts per Roquetes i senador vitalici ja que va tenir una activíssima vida política.
Va ser alcalde de Madrid en 1885 i entre 1891 i 1892, i ministre de Foment entre el 23 de març i el 14 de desembre de 1895. És autor d'obres com: Estudios trigonométricos (1875), Aplicaciones de las matemáticas a las ciencias morales y políticas (1890), Manual de astronomía popular (1896), La agricultura española en el siglo XIX (1883), Colección de discursos políticos (1889).