dilluns, 12 de desembre del 2011

Unitat 8: El Segle de les llums i la Foscor dels Nova Planta

1. LA IL·LUSTRACIÓ
El segle XVIII va veure l'esclat de nombrosíssims descobriments tècnics i científics que varen ajudar a alterar significativament la consciència de l'ésser humà i també el destí de la història. La ciència va avançar mitjançant l'ús del mètode científic experimental, influenciat pels corrents filosòfics racionalistes i empiristes. La raó va esdevenir l'únic centre del pensament que va tenir com a mètode de desenvolupament revolucionari l'esperit crític sobre tots els camps, des de la política a l'economia. L'escepticisme en la religió i el materialisme que atacarà sense embuts tota mena de dogmatisme vindran a caracteritzar el model pensament de l'anomenat segle de les llums. Catalunya no va rebre els aires il·lustrats amb la mateixa intensitat que altres països, hi ha diversos estudiosos que afirmen que a Catalunya el barroc arriba fins a la Renaixença. Al nostre país no va esclatar cap mena d'ateïsme declarat, la religió va potenciar en alguns aspectes la Il·lustració catalana. Hi va haver un cert cristianisme il·lustrat que es va caracteritzar per un incipient desig de tornar a l'austeritat primitiva i pels atacs als membres de la Companyia de Jesús. El segle XVIII marcarà el punt més baix en el llarg procés de decadència de la llengua i la literatura catalanes. La desnaturalització ve provocada pels decrets de Nova Planta, que vingueren a ser la plasmació de la revenja per part del rei Felip V de Borbó contra els territoris de la Corona d'Aragó que li van ser hostils durant la Guerra de Successió.

2. ELS DECRETS DE NOVA PLANTA
Els decrets de Nova Planta que van afectar el Principat de Catalunya van ser publicats el 1716, després d'un procés d'elaboració més lent que els valencians i aragonesos. Al regne de València, la repressió contra el poble i el tractament polític que se li va donar van ser duríssims, els borbònics no saolament van destruir les seues institucions autònomes, sinó que van suprimir el seu dret civil per dret de conquesta. Mitjançant la supresió de tots els furs, van iniciar el procés d'estat centralitzat que perseguia la nova dinastia: reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales. Tota aquesta política va suposar el trencament del pactisme polític com a forma històrica de creació del dret en el conjunt de la Corona d'Aragó. Els nostres regnes van passar a ser regits per les lleis de castelà, la llengua castellana serà l'únic aoficial i l'autoritat d el anova provícnia estarà formada pel Capità General i la Reial Audiència.
A Tortosa, caiguda en mans de l'exèrcit borbònic l'any 1709, s'ordena que en la referida ziudad cesse desde luego el govierno, práctica y estidos que ha havido y se establezcan y observen las leies y estilos y govierno político que en las ziudades, villas y lugares de estos Reynos de Castilla. L'any 1716 el bisbe de Tortosa, Miguélez de Mendaña, seguitn ordres reials, iniciava el procés de castellanització en les parròquies pertanyens a la seua jurisdicció, demanant que las partidas de bautismo, confirmaciones, matrimonios y entierros se escriban en los cinco libros en lengua castellana para mayor claridad.
Un flare valencià va fer cèlebre una frase l'any 1738, en la qual indica clarament que la necessitat de fer-se entendre obliga a usar la llengua del poble, malgrat les dures imposicions: Molts papers hi ha en esta plaça/ i són tots molt retumbants/ més no sé si els llauradors/ lo quells escriuren entendran./ Esta és la raó perquè/ escric jo hui en valencià.

3. LES NOSTRES LLETRES IL·LUSTRADES
L'historiador Enric Querol ha fet estudis de notable relleu sobre la literatura del segle XVIII a les nostres comarques, a la seua esmentada obra Tortosa república literària, i ha donat a conèixer l'època menys estudiada i desconeguda de les nostres lletres. Queda constatat que el nivell dels nostres autors va decaure, tot i que hi ha alguns literats i historiadors de prestigi.

3.1 LLETRES DE FICCIÓ
La poesia havia estat el gènere rei durant el barroc, molt especialment en llengua castellana, tot i que en català també teníem dos figures com el Rector de Vallfogona i el Pare Francesc Mulet. Va decaure totalment durant el segle XVIII, tot i que es conserven molts romanços en vers de caire popular que donen testimoni d'una literatura de caire oral que ha evolucionat històricament respecte a la culta. D'altra banda, l'única novel·la que es conserva d'aquest segle és El tío Gil Mamuco, d'estil satiric, de la qual és autor Francesc Vidal i Cabasés. Aquest escriptor va publicar igualment llibres de relleu com: Tratado de matemáticas puras, Mapa del obispado de Tortosa i Memoria sobre el fomento de la relojería.

3.2 LA HISTORIOGRAFIA
Els tres autors tortosins més coneguts d'aquest segle són : el canonge Antoni Cortès, Antoni Gil de Frederic i Rafel de Montagut.Tots tres van realitzar interessants estudis històrics.
Antoni Cortès va ser un eclesiàstic erudit, membre de l'Academica de les Bones lletres. Nomenat canonge del capítol de Tortosa el 1737, va escriure una extensa història de Tortosa que va deixar inacabada. Es tracta de la Historia de la ciutad de Tortosa y de la región Illergavonia que comprendía el que hoy tiene su obispado.
Antoni Gil de Frederic, germà del sant Francesc Gil de Frederic, va escriure les Reflecciones sobre los coloquios de Despuig. En forma dialogada, mig ficció mig recerca històrica, en les quals fa cinc cèntims dels homes que brillaren en el moment històric de l'època renaixentista.
Rafel de Montagut, conegut noble de la ciutat, es l'autor de Noticia de los sitios que en el tiempo moderno ha tenido la ciudad de Tortosa, en la qual fa referència de la desfeta catalana a la Guerra de Successió.

3.3 ELS ESTUDIS FILOLÒGICS I LITERARIS
Va haver-hi nombrosos estudis filològics i gramaticals. En aquest cap destaquen el xertolí Manel Aliaga,, el doverenc Joaquim Pla i Pere Vicent Sabata, de Sant Mateu.
Aliaga va estudiar filosofia i lleis a Osca i va ser nomenat advocat del Reial Consell i de la Reial Audiència de Catalunya. És l'autor de les Instituciones didascálicas de la gramática latina i de El Escribano perfecto, en el camp jurídic.
PV Sabata, mestre de Gramàtica i cronista, va ser l'autor de Rethorica brevis. Posteriorment va publicar Poesías varias i Diario y verídica relación de lo sucedido en los asedios de la villa de San Mateo en los años 1699, 1705 , 1706. Va deixar també nombrosos escrits redactats en llatí.
El Pare Joaquim Pla va ser un prestigiosíssim políglota i provençalista, que per la seua condició de jesuïta, va ser expulsat del Seminari de Saragossa amb els altres membres de la Companyia de Jesús. Des de Roma es va dedicar a l'aprofundiment de la religió i als treballs filològics, que va tirar endavant amb acurats estudis bibliogràfics i de les llengües exòtiques. Va ostentar la càtedra de llengües orientals a la Universitat de Bolonya i va arribar a ser director de la cèlebre Biblioteca barberina, la qual es va veure enriquida amb treballs erudits com Origen de la poesia italiana. Altres obres notables són: Traducción de las fábulas de Lochman, de l'àrab, les d'Eposo del grec, Honores sepulcrales, interpretacions en llengua etrusca, Observaciones crítico filológicas, Vocabulario manual, Idilium arabicum, Laudatia fuenbris Josep Moñino, Ode anacreontica, en grec. També cal destacar que va col·laborar en l'antologia Dell'origine de la poesia rimata, del provençalista Giammaria Barbieri.
El vinarossenc Joan Pau Forner i Piquer va reunir una llarga quantitat de càrrecs de rellevància: Director de l'Acadèmia Horacina de Sevilla, Fiscal del Crim de la Reial Audiència de Sevilla, Fiscal del Consell de Castella, President de la Reial Acadèmia de Dret, Membre de l'Acadèmia de Bones Arts de Sevilla. Va ser un dur polemitzador sobre temes literaris amb altres homes de lletres de l'època. És autor de: El asno erudito, Sátira de los vicios introducidos en la poesía castellana, Exequias de la llengua castellana, Discursos filosóficos sobre el hombre. A títol pòstum l'any 1843 va publicar-se el compendi Obras de D. Juan Pablo Forner, ordenades per Luis de Vilanueva.

3.4 LLETRES RELIGIOSES
Al contrari del que passava en altres països europeus, a les nostres terres va ser una època de regnat de la literatura religiosa, on va haver un gran interès en publicar llibres que narraven les vides de sants, també van ser publicats nombrosos goigs.
Francesc Selma, sacerdot erudit natural de Catí i molt vindulat a Tortosa, va publicar la Historia del santuario de nuestra señora de la misericordia o Mare de Déu de l'Abellà, en la qual inclou uns goigs antics escrits en llengua catalana. També va escriure la Historia del Santissimo misterio de Aguaviva, que és un devocionari eucarístic.
Anselm Dempere (Alcalà de Xivert, 1727 - El Puig, 1799) va ser un historiador i escriptor. Va ser arxiver del monestir del Puig i va deixar uns quaranta manuscrits. Destaquen Historia de Alcalá de Chivert, el Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced, Massamagrell o Nobleza de Andalucía. És autor tambe d'hagiografies: Sant Serafí, fra Joan Jofré Gilabert, i d'un Diccionari castellà-valencià.
Tomàs Agustí Sales i Alcalà, natural de Vall junquera (Matarranya) va ser un erudit eclesiàstic historiador i cronista de la ciutat de València. Va publicar Ilustracion histórica de la vida de san Juan Nepumuceno, Disertaciones, historia, crítica y expositivista del cáliz en que Cristo consagró, Memorias históricas del antigua santuario Sepulcro de Valencia. Historia del monasterio de la Santa Trinidad. Mentre que un autor prolífic, en Fra Roc Albert Faci, natural de la Codonyera (Matarranya), va escriure trenta-cinc llibres de temàtica religiosa, la més coneguda de les quals és Aragón Reyno de Christo y dote de Maria SSma. Ens trobem amb un veritable llegendari marià de moltes viles i pobles, recollint no només de fonts escrites sinó també orals. El pare Faci es converteix en el nostre primer folklorista. Moltes de les llegendes que ell va recollir fa tres-cents anys, les trobem encara vives en l'actualitat. En descriure les imatges i els santuaris esmenta fonts escrites quesovint són en català: En lo añ 1460, se cremà lo retaule è tot, è tovalles, è quant havia del retaule no y resta sino la cara de la Verge Maria, y del Jesús, qual veu aquí, que del retaule no y resta pus, que tot fò carbó.

3.5 LA MEDICINA
En el camp de la medicina, el metge Andreu Piquer i Arrufat (Fòrnols 1711 - Madrid 1772) va ser un metge, filòsof i home il·lustrat. Va realitzar una notable tasca intel·lectual com a catedràtic d'Anatomia de la Universitat de València, des de la qual va publicar Física moderna racional y experimental i Lógica moderna; a la vegada va ser vicepresident de l'Acadèmia mèdica Matritense. Va publicar el 1735 Medicina vetus e nova, que va assolir sis edicions. Va ser metge de cambra de Ferran VI i Carles III. En els seus darrers anys va escriure Praxis mèdica. El seu fill Joan Crisòstom Piquer, doctor en telogia, va encarregar-se de publicar les seues obres a títol pòstum, un total de 18 títols.

Francesc Forner i Segarra,natural de Vinaròs, cunyat de l'anterior i pare de l'esmentat Joan Pau Forner, va ser l'autor de Disertación de las virtudes medicinales de la Fuente del Loro, Noticia de las aguas mineras de la fuente de Solán de Cabras. L'any 1783 va publicar Antigüedades de Mérida, metrópolis primitiva e Lusitania, ciutat on va exercir la medicina.