dilluns, 12 de desembre del 2011

Unitat 4: L'esplendor medieval i la Disputa de Tortosa



1. L'ESPLENDOR MEDIEVAL CATALÀ
La magnífica tradició trobadoresca en occità literari (amb autors catalans com Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany o Guerau de Cabrera) van donar pas al desenvolupament de la prosa historiogràfica. Durant els segles XIII i XIV, varen redactar-se quatre cròniques en llengua catalana: el Llibre dels Feits, dictat per Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, contextualitza els regnats anteriors a Pere II el Gran, la Crònica de Ramon Muntaner, de caire èpic, comprèn el període existent entre Jaume el Conqueridor i Alfons III; i la Crònica de Pere III.
Ramon Llull és considerat el creador del català literari. El conjunt de la seua extraordinària obra (prop de 250 títols escrits en català, llatí o àrab), així com la institució d'una escola destinada a la instrucció de missioners cristians, retraten l'ideari de l'escriptor:difusió del cristianisme. La seua obra més coneguda és Fèlix o Llibre de meravelles. El seu treball (tant filosòfic com místic) va ser àmpliament reconegut a nivell europeu.
Al segle XV, els intensos i perllongats contactes comercials amb Itàlia van fer de Catalunya un important focus de difusió del pensament humanista. L'obra de Bernat Metge ha de ser situada partint de l'ambició i la tasca de la Cancelleria Reial. Intel·lectual d'amplis coneixements, va composar una vasta obra en prosa, de la qual Lo Somni (1399) n'institueix el punt culminant. L'humanisme va influir determinadament sobre la trajectòria d'escriptors com Andreu Febrer (autor de la primera traducció de la Divina Comèdia).
A part de l'esperit humanista, també van sorgir importants escriptors religiosos: Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda.
El rei Martí I va morir sense descendència el 1410. Amb el polèmic Compromís de Casp de 1412, la dinastia castellana dels Trastàmara passava a tenir el poder de la Corona d'Aragó. Juntament amb la Guerra Civil que assolà el Principat a mitjan del segle XV, propiciaren el trasllat del nucli intel·lectual de Catalunya a València. Figures del nivell de Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig o Joan Roís de Corella acrediten la qualitat excepcional que la literatura elaborada a València durant el segle XV posseïa. L'apogeu de tal període s'assolí mercès l'obra lírica d'un dels poetes més magnificents de la literatura catalana: Ausiàs March; conjuntament amb la tasca (en àmbits narratius) de Joanot Martorell i la seua obra cabdal Tirant lo Blanch, considerada en gran mesura un preàmbul importantíssim de la novel·la europea moderna. També cal destacar la qualitat de l'obra elaborada per autors com Joan Roís de Corella, que va ser un humanista notable que va confegir obres de caràcter religiós, profà i filosòfic, entre les quals hom anhelaria d'exalçar la rellevància de sa Tragèdia de Caldesa, breu descripció en prosa referent a un desengany amorós.

2. CONFLICTE PAPAL
Pedro Martínez de Luna va esdevenir l'Antipapa Benet XIII, conegut amb el sobrenom de Papa Luna. Va nàixer el 1328 a la població aragonesa d'Illueca i va traspassar a Peníscola el 1423. Va ser elegit pels cardenals francesos a la mort de l'antipapa Climent VII, el 28 de setembre de 1394. Quan va morir el papa Urbà VI, el 1389, els cardenals italians van elegir Bonifaci IX; per tant, l'elecció de Benet va continuar el cisma de l'Església Catòlica. La major part de l'Església no va reconéixer Benet. La Corona d'Aragó va ser la que més fort va donar suport a Benet, en particular per la gran influència de Sant Vicent Ferrer, que va comptar amb el reconeixement d'Escòcia, Castella i Navarra. El 1398 Benet va ser empresonat en el seu palau d'Avinyó i el 1409 excomunicat pel Concili de Pisa. El Concili de Constança desembocà en la fugida de Benet XIII a Peníscola, on es va fer fort durant molts anys en el castell de la vila. Benet XIII va tenir un paper molt important durant l'interregne de 1410-1412 a la Corona d'Aragó donant un suport tàcit al candidat Ferran de Trastàmara. Va ser Benet XIII qui va proposar de fer un compromís, que els parlaments van convocar a Casp el 1412.


3. LA DISPUTA DE TORTOSA

La disputa de Tortosa va ser el més important debat inter-religiós entre representants cristians i jueus què es va dur a terme a la Corona d'Aragó. El debat no va ser estrictament un debat, sinó la successió d'una sèrie de sessions d'adoctrinament religiós amb l'objectiu de forçar les autoritats religioses jueves un reconeixement dels seus errors en matèria de fe davant els seus coreligionaris, els quals també van haver d'assistir-hi, obligats per l'autoritat papal. Es va desenvolupar durant 67 sessions, des de la primera, a Tortosa, el 7 de febrer de 1413, fins les últimes, dutes a terme a Sant Mateu del Maestrat, el 13 de novembre de 1414.
El debat es va realitzar per iniciativa del Papa Benet XIII, i en el qual va tenir un molt important paper el renegat jueu Jeroni de Santa Fe, qui va portar la veu cantant pel band cristià. L'objectiu del debat eren el contigut i ensenyaments de la literatura rabínica (fonamentalment del Talmud) i si, efectivament, Jesús de Natzaret era o no el Messies.
Els rabins van haver d'assistir-hi obligats per l'autoritat papal sota pena de forta multa en el cas de no fer-ho a temps. Van haver de defensar-se de les acusacions i amenaces de tota mena de la part cristiana.
Aquesta disputa es va desenvolupar amb el record de la recent matança de 1391 al call de Sevilla, en què van ser assassinats 4000 jueus a mans de la turba, i contemporània amb la prèdica antisemita de Vicent Ferrer i el reforçament de la legislació antisemita.
Finalment, els representants jueus va ser obligats a signar un document en el qual "reconeixien els seus errors" de fe. El Papa signà la butlla Contra judaeos; els baptismes forçat es multipliquen; se signa la butlla Etsi Doctoris Gentium la qual va motivar la crema de llibres jueus; els drames familiars i personals de tot tipus se succeïxen dins la comunitat jueva; es produeix la separació física dels jueus i dels cristians, especialment si aquests últims hi eren conversos.
La disputa de Tortosa va ser el punt culminant del procés de declivi de les comunitats jueves al territori, cop del qual mai no arribaren a recuperar-se. Un estudi detallat de la disputa de Tortosa va ser realitzat per l'historiador Roc Salvadó: http://www.uned.es/ca-tortosa/Biblioteca_Digital/Biblio/Els_Conversos/Pag_02.htm

4. SANT VICENT PERRER VORA L'EBRE I EL MAESTRAT

Vicent Ferrer va nàixer a València el 23 de gener de 1350. Als 16 anys (1367) va ingressar a l'Orde dels Dominics. Va estudiar Lógica a l'Estudi General de Barcelona i Teologia a Tolosa, mentre que va donar classes a la universitat de Lleida. Va prendre part en la pugna del Cisma d'Occident de l'Església catòlica i va donar suport a Benet XIII. tot i que al final va posar-se al costat de Martí V i va donar per acabat el Cisma d'occident. Va realitzar nombroses activitats diplomàtiques al servei del rei d'Aragó Joan I i de l'esmentat antipapa. El 1399 va endegar la seua predicació itinerant i predica contra els infidels per tot el món, mentre viatjava a peu i sense diners i predicava en català. El 1412 va representar el Regne de València al Compromís de Casp per elegir el nou rei. Sant Vicent afavoreix l'elecció de Ferran d'Antequera. Acabat el Compromís continua la seua predicació per la Corona d'Aragó, predicaa Alcanyís, Lleida, Sant Mateu, Morella, Tortosa, etc. Participa a la Disputa de Tortosa i escriu un Tractat contra els jueus. Va morir a Vannes (Bretanya) el 5 d'abril de 1419.