dijous, 15 de desembre del 2011

Unitat 11: Els inicis de la premsa tortosina. Josep M. Paulí


1. LA PREMSA TORTOSINA
-ELS PRIMERS ROTATIUS.
El 9 de Novembre de 1845 esdevindrà una data històrica per al periodisme ebrenc, ja que va editar-se el primer número de El Ebro (Setmanari de Literatura, Història, Teatres, Comerç i Indústria), el pioner periòdic tortosí que va especialitzar-se en temes literaris i filosòfics, amb la inclusió d’apunts concernents amb l’ambient cultural que es vivia a la ciutat. La seua aparició suposarà un punt d’arrencada sense retorn quant a la difusió dels ideals romàntics, i endegarà el camí d’un intens treball periodístic a Tortosa durant la segona meitat del segle XIX. Estava vinculat a la societat que dirigia el Liceo, el primer teatre de la ciutat fundat el 1840, i van publicar-se'n 48 exemplars fins l’1 de novembre de 1846, que per raons desconegudes va deixar d’editar-se. El director d’aquest primer rotatiu va ser Josep M. Paulí, que estava acompanyat a la redacció per Sinesi Sabater, Àngel Lluís i Rubió i Joan de Suelves. Tots ells varen tenir una activa vida periodística que analitzarem posteriorment. Varen comptar amb la col•laboració d’un bon nombre de literats d’arreu de l’estat, que varen difondre des de les seves pagines els seus poemes, les seues novel•les i assaigs literaris. Destacarem la participació de les poetesses Àngela Grassi, de la castellonenca Amàlia Fenollosa, de la tortosina Clara de Rocamora i Rodríguez , i dels poetes Leopold Martínez Padín, Francesc Rentero i Lluís Cucalón Escolano; del dramaturg i crític literari barceloní Llorenç Pujol i Boada (especialista en l’obra de Jaume Tió i Noé), del novel•lista JA Pagès, i de l’actiu literat de Burgos Fèlix Garcia Ubalde.
El 16 de maig de 1848 va aparèixer El Dertosense (Diari de Foment, Art, Literatura i Avisos). El seu director era en Joan Olivan, mentre que la redacció estava formada per: Àngel Lluís, l’Antoni de Suelves, Joaquim de Alberni, Sinesi Sabater, i el mateix Josep M. Paulí. Aquest rotatiu va ser bressol també de futurs grans literats, com els joves Eduard Arèvalo (Cronista de Tortosa) i Daniel Fernández (historiador). A les seues pàgines va tenir lloc la històrica aparició del primer sonet en llengua catalana titulat A mon adorat turment, que va publicar-SE el 27 de juliol de 1848.
Nous rotatius varen agafar embranzida durant la següent dècada: El Eco del País (1854), El Ebro (1854) i Diario de Tortosa (1857), que van abandonar totalment l’anterior línia d’apologia cultural per aconseguir un objectiu eminentment d’accent ideològic i d’interessos polítics.
El Eco del País es va fundar per a combatre el traçat del Canal de la Dreta de l’Ebre, donat que aquesta via fluvial s’havia projectat en un primer moment no tant sols per a la irrigació dels camps, sinó que es pretenia fer-lo servir per a navegació. Va comptar amb una impremta pròpia, regentada per en Francesc Campo. De la seua redacció van encarregar-se'n: Josep Mompou, Climent Escardó, Eduard Arèvalo, Jaume Porcar i Nicolau Bosch.
Diario de Tortosa va aparèixer amb la funció de defensar-se dels duríssims atacs que rebia de l’anterior. Era propietat de l’enginyer Joaquim Miralles, i era redactat majoritàriament pel poeta Eduard Garrido i Estrada i per en Sinesi Sabater.
Una interessant anàlisi sobre aquest període periodístic ens el va donar l’eminent escriptor tortosí Josep Felip Vergez, que situa aquestes publicacions en un marc estrictament polític i d’escàs valor literari: Sin la audacia y travesura de Mompou, su fundador, director y explorador, y el ingenio, cultura y talento de Climent Escardó, el de más valía de aquella generación literaria, y sin la publicación del Diario de Tortosa, apasionadamente escrito por dos funcionarios de la Compañía, el ingeniero Miralles y el poeta Garrido Estrada, El Eco hubiera pasado inadvertido o poco menos, pues en realidad de verdad, vio la luz fuera de sazón.

Ventall de periòdics ideològics i d’escassa qualitat
Durant l’agitada dècada del 1860 varen veure la llum un gran nombre de rotatius d’efímera existència que es caracteritzaven igualment per la seva escassa qualitat, la majoria dels quals mostraven un marcat tarannà ideològic, i el seu funcionament depenia del suport que rebien del color del règim governant corresponent. Per entendre la seva evolució cal tenir en compte els canvis polítics a nivell estatal que varen alterar l’ordre establert amb l’esclat de la revolució de 1868 que va encapçalar el General resusenc Prim. Els diferents periòdics que varen veure la llum durant aquests anys van ser: La Localidad (1865), La Voz del Progreso (1865), El Faro (1865), La Actualidad (1866), El Dertosense (1866), Boletín Eclesiástico (1867), Revista Catequística (1868), El País (1868), La Revolución (1868), El Correo del Ebro (1868), La Voz del País (1869), La Opinión del País (1869), El Vigía popular (1869), Boletín Oficial del Ayuntamiento de Tortosa (1869), El Hombre (1869), El Sufragio Universal (1869), El Demócrata (1869), El Patriota (1869).
Durant les darreres tres dècades d’aquest segle, la premsa va agafar un gran auge, tot i que els diferents rotatius existents a la ciutat varen continuar sent usats com a propagandístics polítics, amb la voluntat d’incidència ideològica amb els ciutadans. Aquestes publicacions ja gaudeixen d’un mínim professionalisme i tenen continuïtat. La premsa del període de la Restauració a Tortosa ha estat degudament analitzada pel periodista tortosí Josep Bayerri, que assevera l’existència de quatre periòdics principals: Diario de Tortosa (1882-1923), Correo de Tortosa (1882-1936), La Verdad (1880-1903) i Los Debates (1887-1911), els quals van ser acompanyats per una altra llarga llista de capçaleres . La Verdad va aparèixer com a portaveu del Partit Conservador, tot i que després va seguir la línia ideològica defensada per l’influent alcalde i Diputat Teodor González i Cabanes (quan aquest va deixar el partit), mentre que els altres tres rotatius es distingiren per la seva total oposició a la figura de González.
Alguns rotatius van seguir una línia extremista quant al seu tarannà religiós, com La Familia Católica i El Estandarte Católico. Quant a revistes culturals, hem de ressaltar la publicació de El Correo de las Famílias i Tortosa Ilustrada. El primer era propietat de l’advocat Josep Franquet, de caràcter carlista, des de les seues pàgines es van publicar les primeres poesies en català que podem considerar com de qualitat, i va encarregar-se de difondre l’obra de la nova generació de poetes que va sorgir a partir dels anys vuitanta. Tortosa Ilustrada gaudia de col·laboradors força cultes i amb un destacat bagatge periodístic com: Sinesi Sabater, Ramon Vergés Paulí i Frederic Pastor i Lluís, i és considerada com la publicació de més qualitat de tot el segle.

1.1 - APUNT BIOGRÀFIC SOBRE ELS PERIODISTES MÉS DESTACATS
La primera escola de periodistes tortosins va sorgir a partir de la publicació del primer rotatiu, El Ebro, anteriorment esmentat, el 1845. Aquests primers periodistes varen donar mostra de la seua comuna passió pel teatre, la poesia i els estudis històrics. Varen ser polifacètics quant al seu conreu literari, així com la major part dels quals varen entrar en col·laboració amb periòdics de fora de la ciutat. Hem de destacar aquells que varen tenir una participació més activa en els diferents rotatius locals, així com aquells que van publicar importants obres poètiques i assaigs literaris. Hem de donar un especial relleu al polític Teodor González, que va fundar els seus rotatius i va tenir una vida activa en l'àmbit periodístic per tal de difondre els seus ideals i combatre aferrissadament els seus adversaris. Altres periodistes destacats del segle els analitzarem en altres unitats pel fet que varen ser abrandats poetes i impulsors del renaixement del català: Anton Anyon, Climent Escardó, Àngel Rubió i Lluís, Josep F. Vergez, Lluís Bernís, etc.

Josep Maria Paulí va néixer a Tortosa el 10 de setembre de 1824, i va morir a la curta edat de 28 anys al Pinell del Brai, el 24 d’octubre de 1851. Ens trobem davant d’un malaguanyat i brillant periodista que ocupa un lloc ben preeminent en la història de la premsa tortosina, donat que va ser el director dels dos primers setmanaris que es publicaren a la ciutat: El Ebro i El Dertosense. Des de les pàgines dels esmentats rotatius va publicar nombroses poesies i relats amb el pseudònim de El Novel que l’acreditaren com a un molt valuós literat. La seua activa tasca periodística va portar-lo a col·laborar amb periòdics de ciutats dels Països Catalans (Barcelona, València) i d’arreu de la Península (Madrid, Santiago de Compostela i Vitòria). Influït pel corrent romàntic que li recordava els costums i les formes literàries de l’Edat Mitjana (autos religiosos, passos, diàlegs, misteris i farses, que es representaven en els claustres de les esglésies), es va donar a conèixer com a un excel·lent dramaturg amb el drama sacre la Baixada de la Verge de la Cinta , que es va estrenar al teatre del Liceo de Tortosa el 7 de març de 1846, amb música del Mestre Diego Gàmez i interpretada per la consumada actriu Dolors Forés.
A l’octubre d’aquest mateix any va representar-se la comèdia en tres actes, Cuidado con las mujeres, la qual va rebre una crítica excel·lent des de les pàgines de El Ebro:El Sr. Paulí se ha propuesto imitar, tomando como modelo algunos de los principales autores del teatro moderno español. Nos sorprendió verdaderamente, en la primera representación, tanto la exacta imitación de algunas escenas de nuestro Breton de los Herreros, como el bien llevado y sencillo trama de la pieza; así lo bien sostenido de todos sus caracteres que en ella juegan, como cierta fluidez y facilidad en la versificación. Algunos versos por su hermosa cadencia se nos pegaban muy bien al oído.
També a les pàgines de El Ebro va publicar una llarga biografia en tres parts del poeta Jaume Tió i Noé, i les novel·les: Amor y venganza, Fantasía i Sófocles. De la mateixa manera es va donar a conèixer com un abrandat poeta amb uns grans dots lírics.
El 1848 va col•laborar amb els canvis que introduïa el Diccionario Geográfico Universal que dirigia en Pasqual Madoz. Josep M. Paulí, amb la publicació d’una Memòria, un dels extrems de la qual estava dedicada a demostrar la utilitat de crear a Tortosa una nova capital de província, que agrupés els pobles de les demarcacions de Tarragona, Terol i Castelló que formaven l’antiga comarca de Tortosa i que tenien una clara afinitat lingüística, donat que creia que l’actual demarcació havia estat arbitràriament creada i girava l’esquena als interessos dels tortosins. Va ser l’autor igualment d’alguns estudis estadístics i històrics com: Supremacía del Obispado de Tortosa i Medallas Acuñadas en Tortosa en tiempo de los romanos y godos, del fulletó Cosas de Tortosa i de la llegenda La Castellana de Mesía. Estava posat en la redacció de l’obra Varones ilustres de Catalunya, quan el va sorprendre la mort a la jove edat de 27 anys, que va suposar una altra gran pèrdua per a les nostres lletres. També va deixar inacabada la Historia de Tortosa que anava publicant amb fascicles conjuntament amb el número corresponent de El Ebro que escrivia amb col·laboració amb el seu company Sinesi Sabater. El comentari d’elogi que li dedica l’estudiós Frederic Pastor i Lluís ens ratifica l’admiració que va aconseguir la figura de Paulí entre els estudiosos de la història literària tortosina:
El Sr. Paulí hubiera sido una legítima gloria de Cataluña a no haberle sobrevenido tan joven la muerte, pues su competencia en historia y arqueología causó la admiración de todos sus contemporáneos.

Sinesi Sabater va nàixer a Tortosa el 12 de desembre de 1822, on va morir-hi el 3 de maig de 1901. Es tracta d'un altre fundador de El Ebro, redactor de Diario de Tortosa, i actor amateur del teatre Liceo, que va tenir una activa vida cultural fins a finals de segle. Va descobrir-se com a un excel·lent poeta, que va publicar la seua obra en nombroses publicacions locals. Als Jocs Florals de Tortosa de 1883 va ser premiat pel seu llarg poema en cinc actes A la Virgen de la Cinta. Va ser també l’autor d’una biografia sobre el Rector de Vallfogona que va rebre un premi als Jocs Florals de Girona. Va publicar una famosa novena a l’Arxiconfraria de la Cinta el 19 de gener de 1864. En català va escriure únicament la llegenda Los dos bessons, així com alguns articles a La Veu de Tortosa, quan ja es trobava en una edat molt avançada.

Josep Mompou (Tortosa 1829-1891) va estudiar teologia al seminari, però va deixar els estudis. El 1856 va publicar un quadern amb versos eròtics inspirats en una passió amorosa, impresos a la impremta de Salvador Isuar. ser el fundador de El Eco del país el 1859. Va traslladar-se a Madrid i posteriorment a Cuba. És autor de la crònica d’impressions del viatge De Madrid a La Havana. Va col•laborar en els periòdics La Voz de Cuba, El Tiempo, El Morto Muca i la prestigiosa revista La América.

Mn. Joan Baptista Altés i Alabart era rector de Batea (Terra Alta). Va ser autor de l’obra costumista Perfumes de mi tierra i de la biografia d'Enric d'Ossó i Cervelló (1926). Va ser guardonat amb molts premis en els certàmens poètics de final de segle. També va realitzar una notable tasca periodística com a director del setmanari catòlic El Amigo del Pueblo i redactor de Correo de Tortosa. A Barcelona va col·laborar amb Revista Popular, Hormiga de Oro, Revista Teresiana i Correo Catalan.

Josep M. Piñol era natural de Tivenys (Baix Ebre) i residia a Tortosa. Va tenir una activa vida periodística i literària com a director de El Estandarte Católico on feia palès el seu ideari i va publicar nombrosos poemes. Tenia alts coneixements literaris i realitzava nombroses crítiques de llibres i autors.

Manuel Domingo va ser director del Diario de Tortosa. Degà dels periodistes tortosins, va ser tinent d'alcalde de la ciutat. Era corresponsal telegràfic de varis diaris de Tortosa i de Madrid.

Teodor González i Cabanne (Tortosa, 1837-1910) va realitzar els seus estudis de batxillerat a Tortosa i Castelló. Entre 1860 i 1866 va portar a terme les seues primeres col·laboracions polítiques a la premsa local, vinculant-se al PM. El 1867 va fundar el periòdic El Dertosense i l'any següent el quinzenari El Correo del Ebro. El 1866 va ser diputat provincial. La seua carrera política va estar carregada de fortes controvèrsies amb els adversaris, sobretot amb albert Bosch Fustegueras (tortosí i alcalde de Madrid). El 28 d'agost de 1879 va editar el primer número del setmanari La Verdad, difusor del corrent conegut com a gonzalisme. Va publicar el fullet Apuntes sobre el proyecto de presupuesto francés en relación con nuestros vinos (1892)i posteriorment Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro. A les eleccions de 1903, en ser derrotat per Primitiu Ayuso, va retirar-se de la política activa i clausurava el seu òrgan periodístic.