dilluns, 26 de desembre de 2011

Unitat 37: La novel·la (2), galeria de bons novel·listes

En la unitat anterior hem fet esment de la magnífica obra de cinc novel·listes ebrencs/ques que s'han llaurat un molt bon prestigi dintre de la literatura catalana. Durant els darrers anys hi ha hagut un fructífer conreu de la novel·la per part de molts/es autors/es de les comarques centrals dels Països Catalans, tot un seguit de novel·listes amb estils molt diversos que li han donat una gran riquesa a la novel·lística nostrada. A més, les nostres comarques ofereixen una àmplia varietat de premis literaris que pretenen ajudar a eixamplar les possibilitats dels escriptors. Els premis de novel·la Vila d'Ascó, Sebastià Juan Arbó, vila de l'Ametlla de Mar i Ribera d'Ebre han esdevingut un punt d'enlairament de molts literats.

1. GALERIA DE NOVEL·LISTES



Manel Ollé
(1954) és natural d'Ulldecona (Montsià), llicenciat en Filologia Romànica i professor de Llengua Literatura Catalana a un Institut de Tortosa, ciutat on resideix des de fa molts anys. És un literat amb un estil molt particular, que s'ha convertit en tot un diccionari vivent i recuperador de paraules nostrades en totes les seues obres. És autor del conte L'última vinyeta (1995), guanyador del premi Joan Cid i Mulet, El llibre de les abelles (1996) i de les novel·les: Macianet, el ventallenc (1998)i Micalet Verderol (2011).

Miquel Reverter és natural de Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Durant els darrers anys ha aconseguit guardons importants amb novel·les com Picasso anatomia d'uns pintats (1994), Trilogia d'un desig (1992), El Cafè de l'àngel (1995), La raó de les raons (1996) i Quinossio. Recentment ha rebut un accèssit en un premi de narrativa de molt rellu al Principat d'Andorra.




Miquel Esteve (1969) és natural de Móra la Nova (Ribera d'Ebre). És llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Matemàtica Financera i Actuarial. Ha entrat amb força en el panorama narratiu ebrenc ja que ha estat guardonat als premis Ribera d'Ebre i Vila d'Ascó. Ha publicat les novel·les: Heydrich i les agents del saló Kitty, Baphomet i la pedra esmeralda, i Llinatges.

Silvestre Hernández (1952) és natural de Badalona i resideix a Beseit (Matarranya). És psicòleg i pedagog, i treballa a Vall-de-roures com a professor d’ensenyament secundari a l’Institut Matarranya. Ha publicat cinc novel·les en castellà i les novel·les d’ambientació matarranyenca: Aigües tèrboles (2005) i El manuscrit de Wadi Al-Abmar (2007) en català. Col·laborador en les revistes locals Kalat-Zeyd i La Comarca i a Temps de Franja. Membre del col·lectiu d’articulistes Lo Cresol.

Marta Rojals (La Palma d'Ebre) és arquitecta i editora de llibres d'arquitectura. És autora de la novel·la Primavera, estiu, etcètera, que ha sorprès l'àmbit de la crítica molt gratament i ha tingut una rebuda extraordinària. Havia escrit anteriorment contes i diverses publicacions al diari electrònic Vilaweb . En aquesta novel·la ens fa un retrat de la vida d’un poble menut de la Ribera de l’Ebre a partir d'una protagonista, l’Èlia, una noia de 34 anys que torna al poble per Tots Sants amb la intenció de passar-hi el pont i evadir-se una mica de la vida a Barcelona.

Lluís Rajadell ( 1965) és natural de Vall-de-roures (Matarranya) i treballa com a redactor a la delegació a Terol del diari Heraldo de Aragón. Ha publicat els reculls de narracions Tret de la memòria (1992) i Mort al monestir (2003), la novel·la A la vora del riu (2003), i la crònica 1956, l’any de la nevada (2007) en la col·lecció Lo Puig de l’Associació Cultural per a la Recuperació del Patrimoni de Vall-de-roures (Repavalde). Va col·laborar a Sorolla’t i en les revistes locals Gaceta del Matarraña, Blanc i Negre i La Comarca. Va estar redactor en cap de La Comarca (1989-1990) i és redactor de Temps de Franja. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Teresa Bertran és natural d'Amposta (Montsià), ha estat l'autora de les novel·les Terres de Salabror, La missió secreta, Simfonia de paraules.

Cinta Arasa i Carot ( 1978) és natural de Jesús (Baix Ebre). És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Ha publicat tant narrativa com poesia en reculls d’obra d’autors diversos i, en solitari, la novel·la Arran de l’Ebre (2009) i el llibre per a infants On és el Sol, Cucafera? (2007). Va ser la presidenta de l'Associació de Joves escriptors en llengua catalana.

Josep Gironès (1954) és natural de La Fatarella (Terra Alta). Treballa a la Diputació de Tarragona i resideix a Vila-seca. És autor d'una extensa obra en àmbits molt diversos. Es va descobrir amb Fets, anècdotes i contalles de la Fatarella (1998), De viu en viu (1999) i amb Paratges d’encís i gent de bona mena (1999). Va realitzar molt bons estudis com L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona (2005) i L’arquitectura àuria dels templers. (Terra alta i Ribera d’Ebre) (2005), La cuina més senzilla d’una dona del terròs (2006), Planys de figuera blanca (2006), Via Verda de la Terra Alta i Via verda del Baix Ebre. (Antiga Val de Zafan)(2006), El Catllar: vivències personals, (2007). Es va estrenar en l'àmbit de la novel·la amb La cabana (2009), a la qual han seguit: Cròniques de morts, vius i delicats, BIBM 2010, El major tresor (2010) i Viure sense el meu fill.

Vicent Sanz (1966) és natural de Traiguera (Baix Maestrat) i resideix a Vilassar de Mar (Maresme). És llicenciat en Filologia Catalana i treballa al Servei d'Ensenyament de Català del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. En l'àmbit literari, va crear la revista digital Tossal. Ha col·laborat amb altres revistes amb articles de caire històric o filològic: Traiguera, Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat, Escola catalana, Llengua nacional i Caramella. És autor de Cròniques perdudes (1996) i de la novel·la Partida (2008). Ha rebut diversos premis literaris amb narracions curtes. També ha publicat contes en nombrosos reculls de narrativa ebrencs.

Carles Terès (1962), resident a Torredarques (Matarranya) és dissenyador gràfic. Col·laborador de Cavall Fort, Temps de Franja i Sorolla't, és membre del col·lectiu d'articulistes Viles i Gents, i també és un actiu blocaire amb L'esmolet. Amb la novel·la Licontropia va guanyar el premi Guillem Nicolau 2011. Narra la història de l'enllobament d'uns personatges a partir de la tradició oral que es guarda en l'imaginari matarranyenc.

Artur Bel, natural de Bítem, va guanyar el premi Vila d'Ascó a finals dels 1990 amb Terra de Vent, una excel·lent novel·la sobre la guerra civil a les nostres terres.
Jordi Casanova, natural de Deltebre, és autor de la novel·la Per culpa de les claus, l'Alhambra móra i de Fidel Castro ha muerto. Mercè Llop (Nonasp, 1957), llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, professora d’educació primària a Saragossa, va guanyar el premi Guillem Nicolau 2010 amb Ressó en l’obscuritat.

Tres autores riberenques han publicat novel·les de força interès. Pilar Romeva, de Riba-roja d'Ebre és autora de Dins la boira i L'esperit de vidre. Montse Banegas, de Flix, va publicar Una dona incòmoda, i Paquita Franch, de la Palma d'Ebre, No em deixis caure en la temptació.

2. NOVEL·LISTES EN LLENGUA CASTELLANA

Víctor Canicio (Tortosa, 1937) va viure molts anys a Heidelberg (Alemanya). Els seus primers llibres giren al voltant de l'emigració estatal a Europa a la dècad de 1960: ¡Contamos contigo! - Krónikas de la emigración, Pronto sabré emigrar, Vida de un emigrante español. Va dedicar-se a l'ensenyament del castellà i la traducció literària:Hausgemachtes und Ausgekochtes, La cocina verbal, La república de las letras, Las selvas del idioma, Meine fremde Zunge in deinem Ohr. El 1989 publica La fiebre amarilla, el seu primer llibre de poesia minimalista i, dotze anys després, La peste bucólica. Mínima epidemia, amb il·lustracions del pintor Frederic Mauri, completará la trilogía. La seua producció novel·lística consta dels següents títols: Almanaque, Operación Lujuria, El hombre de Heidelberg, El día menos pensado i La torre de los libros. Amb La jota de la consigna, torna als seus arrels familiars a les Terres de l'Ebre.

Esteban Martín (Barcelona, 1956) és novel·lista i editor i resideix a Tortosa. en Barcelona. És llicenciat en Geografia i història, especialitat d'Antropologia Cultural, i Màster d'escriptura per a cinema i televisió. És membre de l'ICA (Institut Cátala d’Antropología). Col·labora assíduament a la revista Historia y Vida. Ha escrit novel·la, biografia (Federica Montseny), guions i contes infantils i juvenils (Ricardo y su robot). Conjuntament amb Néstor Luján i Manuel Delgado, va participar a l'obra col·lectiva, Barcelona desde el aire ayer y hoy (1994). En novel·la ha publicat Cuando la muerte venía del cielo, El pintor de sombras, en la qual recrea la figura de Picasso, i el bestseller La clau Gaudí, versió catalana i castellana, conjuntament amb Andreu Carranza.

Maria Aixa Sanz (Alcalà de Xivert, 1973) és novel·lista i crítica literria. `Ha publicat sis novel·les: El pasado es un regalo (2000), La escena (2001), Antes del último suspiro (2006), Fragmentos de Carlota G. (2008), La casona del sueño dorad” (2010) i El olor del silencio (2011). Ha guanyat diversos premis de narrativa breu tant en català com en castellà.Editora de la revista de crítica literaria Reseñando.

Eliseo Vinaja (Torre del Comte) va publicar Moret (1997) a la ciutat sueca de Göteborg, ambientada a la postguerra a les nostres comarques.

3. APUNTS PERSONALS SOBRE NOVEL·LES D'AUTORS EBRENCS

3.1 Heydrich i les agents del saló Kitty de Miquel Esteve


Miquel Esteve ha irromput amb força en el panorama literari ebrenc i català amb la publicació de la seua primera novel·la "Heydrich i les agents del saló Kitty", que havia estat guanyadora del premi de narrativa Ribera d'Ebre de 2007. Ens trobem davant d'una narració intensa que es fa ressò de la crueltat extrema de l'Alemanya hitleriana, amb les seues pràctiques brutalment inhumanes i l'intent de neteja ètnica que comportava el genocidi de races que consideraven inferiors com la gitana i la jueva. És evident que aquesta temàtica ha estat narrada anteriorment i aquest ideari àmpliament difòs per molts escriptors i historiadors, així com adaptat cinematogràficament per a la pantalla gran. Tot i això, mai no deixa de despertar interès entre el públic pel seu dramatisme i pel caràcter alliçonador que tenen aquesta mena de relats.
Com bé s'apunta a la mateixa contraportada, aquesta novel·la té tocs característics d'un thriller ja que ens trobem amb una decidida voluntat iinvestigadora que permet al lector mantenir un estat d'intriga permanent sobre uns fets ben particulars d'antany que finalment s'anaven descobrint. L'autor ens situa davant d'un moment històric que personalment li interessa tractar amb una extrema rigorositat. Llavors, el relat es va convertint forçosament en l'espill d'un temps malaurat que esperem que mai més no es pugui tornar a repetir. Les dades que ens aporta l'autor han de ser exactes i fidedignes, així com els espais han de retratar tot l'ambient dramàtic que s'hi visqué. Com a complement final, el qual ens facilita veritablement la comprensió de la narració, ens aporta una mena d'epíleg amb un resum biogràfic dels personatges que intervenen en la novel·la, amb una curta explicació sobre els llocs on va tenir lloc aquests estremidors fets que varen formar part d'un dels períodes històrics més obscurs del segle XX.
La història gira al voltant de la figura de l’Obergruppenführer de les temudes SS, Reinhard Heydrich, que ha passat a la història com "El Carnisser de Praga", la trajectòria del qual com a dirigent del partit nazi el delata com a un veritable criminal. La seua sinistra personalitat ha quedat ben reflectida en les pàgines d'una novel·la on un popular bordell berlinès esdevé tot un important nucli d'acció de l'espionatge alemany. Una de les noies actuava com a espia del Drittes Reich i sota els llençols anava esbrinant les intencionalitats polítiques i militars d'alguns dels seus clients més influents políticament.
L'autor va enllaçant la història amb veus diverses que plantegen moments històrics separats, desplaçant-se així de manera alternativa en el temps i contribuint a la dinamització d'argument. Des de Berlín al llogaret de la residència d'ancians de l'Edat d'Or, havien passat dècades, però el record no es pot deixar mai enrera, amaga tantes coses inesborrrables... També inclou cartes, apunts històrics per complementar la història, fins arribar al moment clau del descobriment del diari d'una noia del Kitty, Winifred Krause, que esdevindrà el fil decisiu de tot l'entramat. Fixem-nos en la intensitat del següent paràgraf: "Agent Karoline, puta al servei del Führer. Potser no hi ha escapatòria possible per al meu destí. M'agradaria ser com la Martha i valorar el reconeixement i els diners de les SS. Puta al cap i a la fi. Puta del Reich. Heil Hitler! Bona nit, Alemanya".
D'altra banda, voldríem remarcar alguns dels mèrits d'aquest escriptor de Móra la Nova (Ribera d'Ebre), que ha gosat narrar acuradament un dels nombrosos episodis frenètics dels anys de supremacia nacionalsocialista. Primerament, s'acaba de descobrir literàriament i ens presenta una novel·la històrica, treballada amb rigorositat com hem dit anteriorment, la qual cosa és un fet novedós per a la literatura ebrenca, ja que molts dels autors amateurs comarcals solen recrear en els seus relats el paisatge i l'ambient de vida quotidià de la nostra terra. També mostra uns bons dots narratius i un bon domini de l'idioma català, que compagina amb els seus destacats coneixements de la història (fruit d'un procés acurat d'investigació) així com de l'àmbit filosòfic i del pensament (aportant reflexions interessants i necessàries). Miquel Esteve se'ns vol presentar com una veu humanista que pretén retratar un moment històric, allunyant-se d'histerismes ideològics i de dramatismes narratius, per tal que el lector sigui ben conscient de la catàstrofe succeïda en un període no excessivament llunyà.
Cossetània Edicions de Valls (Alt Camp) ha tornat a fer de nou una molt bona aposta per un altre autor ebrenc, i ha donat a conèixer una veu narrativa de qualitat que de ben segur en sentirem a parlar i força bé properament.

3.2 Micalet Verderol de Manel Ollé
Micalet Verderol és una novel·la fruit de l'estima intensa per la terra, per la tradició, pels costums, per la parla nostrada, per la convivència, per la vida de pagès, per tantes i tantes coses.
El professor Manel Ollé pretén fer un veritable retrat d'un temps. Un temps que va evolucionant acceleradament, que es va deixant moltes coses enrere, entre les quals la parla de pagès. L'escriptor sent nostàlgia del passat, per la qual cosa li vol deixar pinzellades d'estima i d'admiració. Sent que alguna cosa molt gran està despareixent amb els desenvolupaments tecnològics de l'època moderna, cosa que el porta a reivindicar per damunt de tot la vida rural: la puresa en els sentiments, la capacitat de treball de la seua gent, l'estima a les coses pròpies...
Micalet Verderol és un pagès de raça, viu la terra i la feina, reviu les il·lusions i construeix les seues esperances a partir d'un model de vida ancestral. El pas del temps ho trastorna tot i l'antiga finca ha de prendre nous camins, els quals ens porten a aventures noves que destrueixen en un no-res tot allò que s'ha anat construint durant segles. Els oliverars passen a vinyes, uns vinyars que agafen regust nous mitjançant la tècnica que pot transformar oli en vi, vi amb mils regusts químics o naturals. Els viatges a l'estranger aportaran coneixement, però s'enduran bons professionals que deixen la terra eixuta i orfe... també les il·lusions.
En aquesta magnífica novel·la, veritable crònica sentimental i lliçó lingüística, hi trobem personatges entranyables de la vida real, els i les quals l'autor admira veritablement. Els i les ha volgut incloure al relat per dignificar-los i reivindicar-los encara més.
Igualment ens és fàcil adonar-nos que el relat traspua aspectes biogràfics de l'autor. La seua manera d'entendre la societat és el fil conductor de la història. I és que Micalet és Ulldecona, és un faldut que treballa la terra i viu per ella, al qual els canvis el trastornen un xic ja que s'enduen gastronomia i paraules, suor i serenitat, oliveres i vinyes.
Manel Ollé se'ns torna a mostrar com un gran preservador de la paraula ebrenca. Vol preservar tot un heretatge que el vent s'emporta i que ell es nega acceptar. Els menjars d'antany, els estris laborals, els costums, la manera d'aixecar-se i d'anar a la feina, els fets lúdics... tot plegat en un relat extraordinari que honora la nostra llengua catalana i les nostres lletres ebrenques.

3.3 El pintor d'ombres
El pintor d'ombres ens trasllada directament a l'agitada Barcelona de principis del segle XX, a partir de la il·lusionant aventura picassiana. Pablo Ruiz Picasso era un jovenet, nascut a Màlaga i fill de pare pintor i professor d'art, que estava frustrat pel seu escàs èxit aconseguit. Amb tota mena d'inquietuds artístiques, s'anava encuriosint amb el món que l'envoltava. Es mostrava incansable i descol·locat, ja que buscava sensacions grans i noves maneres de veure i entendre el món. Sabia del seu talent i volia descobrir-to tot d'una manera desordenada. A Barcelona freqüenta el barri xinès i se situa davant mateix dels problemes socials i l'àmbit de la prostitució. El jove Picasso i una colla d'amics s'engresquen amb les activitats sexuals juvenils i paguen pel sexe. La seua entrada en contacte amb la cruesa social l'ajuda a crèixer personalment i a veure-ho tot des d'altres perspectives. L'ambient bohemi, amb festes i alcohol, l'envolta, també algun company que porta la cartera plena i soluciona la papereta quan s'escau. Situats ja en aquest ambient, ens apareix un personatge sinistre, retratat molt específicament gràcies a la bona capacitat descriptiva de l'autor, Esteban Martin (barceloní i resident a Tortosa), que ens ha de marcar l'argument en tot moment. Se'ns fa omnipresent, i és el veritable fil conductor del thriller. Mentre els joves continuen la seua activitat bohèmia, el personatge sinistre se'ns situa al centre de l'acció i ens marca tots els passos. L'aparició dels primers cadàvers dóna una gran força a la narració. Un seguit de prostitutes, que havien estat retratades com a treballadors del sexe molt amables i servicials, seran assassinades de la manera més cruel possible. L'ombra de Jack el despellegador, que s'havia fet trist famós al Londres de finals del segle XIX, ha de consternar el lector. És aquí quan apareixen uns famosos detectius anglesos, per aplicar el seu mètode deductiu fet famós a les famoses novel·les de Colan Doyle. El seu refinament de modals i la seua capacitat deductiva accelera la trama i desperta tota mena de sensacions en els lectors. També la incapacitat de la policia barcelonina de fer un pas endavant positiu, envoltada de sospites sobre corrupcions i tractes de favor per motius econòmics i de classe social. El jove Picasso està al punt de mira dels assassinats. Les investigacions avancen i apunten cap al sinistre personatge que pren la imatge de mariner irracional.
Esteban Martin havia estat coautor del bestseller La Clau Gaudí, amb l'escriptor riberenc Andreu Carranza. Ens ha sorprès amb una nova novel·la sobre un personatge clau del segle passat, estretament vinculat a Barcelona, que recomanem per la força que adquereix la intriga i per la capacitat de construir personatges amb gran caràcter i seducció. Segur que no us decebrà!