dimecres, 7 de desembre del 2011

Unitat 3: Costums de Tortosa



1. LLIBRES DE LLEIS
El llibre dels costums de Tortosa, els Usatges de Barcelona i els Furs de València són els tres grans llibres de lleis que s'escrigueren en català durant el segle XIII. Tres magnífiques obres de la literatura catalana que demostren ja la maduresa del català escrit, a partir de la creació del corpus literari de la mà del filòsof i teòleg mallorquí, Ramon Llull.
Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) van ser una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir en base als Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d'Alfons II d'Aragó el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana.
Els furs de València s'originen en els costums, sèrie de normes de la vida comuna i ordenació de la ciutat de València, que es van creant adaptant (però separadament) de les normes aragoneses (furs d'Aragó) i les normes de Catalunya (els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona). També s'incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el Tribunal de les Aigües de València. El primer costum va ser promulgat per Jaume I el 21 de març de 1238 a Xàtiva, conferint jutges civils i criminals, així com la cambra dels jurats de València, a la recent conquerida València. Aquesta creació de lleis pròpies per a València va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d'Aragó a València.

2. EL LLIBRE DELS COSTUMS DE TORTOSA
El llibre dels Costums de Tortosa és el primer text jurídic i no feudal pactat entre la senyoria i el poble i un dels primers documents redactats en llengua catalana. En Pere de Tamarit, notari públic de Tortosa, i en Pere Gil, van redactar un volum conegut com Consuetudines Dertosae, que va esdevenir un dels llibres més importants de tota l'Edat Mitjana Occidental. Consta de tres-cents folis i està dividit en nou llibres i aquests en trenta rúbriques que segueixen l'estil i formes del Còdex de Justinià, tal com ens informen en els diversos estudis historiadors com Benvingut Oliver (en el seu llibre Código de las Costumbres de Tortosa) i Jesús Massip (autor del llibre La Gestació de les costums de Tortosa). Es tracta d'un formidable document històric, ja que va servir com a codi de justícia i bones maneres per a tota una població, que ha haver d'aprendre a conviure en el mestissatge cultural i religiós que comporta una terra de pas entre cristians, jueus i musulmans. Ens fa cinc cèntims de les donacions dels reis als seus súbdits en diverses cartes de població i de Franqueses, i deixa testimoni específic de la propietat de la terra i del règim que havia de regir-la.

3.1 Costums de Tortosa
(Text procedent de http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2).jsp?NDCHEC=0020357
Recopilació del dret tortosí duta a terme l'any 1272 i promulguda el 1279.Té l'origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona. Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l'orde del Temple; les discòrdies, sotmeses a l'arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l'anomenada sentència de Flix, que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que per la composició de Josafou acordat de posar per escrit els costums, que haurien de regir com a dret principal i que en llur defecte hom aplicaria els Usatges, i com a supletori, el dret comú. La redacció, en català, duta a terme pels notaris de Tortosa Pere Tamarit i Pere Gil, rebutjada el 1274 per la senyoria, no fou aprovada fins el 1279, després de l'arbitratge del bisbe de Tortosa Arnau Desjardí, l'ardiaca de Lleida Ramon de Besalú i Domènec Terol. La recopilació fou editada amb el títol de Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa el 1539, i reeditada el 1912 (amb la traducció castellana) i el 1972. Es tracta d'un dels texts de dret consuetudinari escrit (distribuït seguint lesSummes del Codi de Justinià) més influïts pel dret comú, inspirat possiblement en els Furs de València, però molt més desenvolupat. Explanació a més, en bona part, d'uns costums creats pel mateix dret constituït, hom hi troba també la influència del dret general del Principat de Catalunya, dels usatges no feudals, del dret privatiu de Barcelona i fins i tot del Llibre del consolat de mar. Els costums regien en tot el territori tortosí, des del Coll de Balaguer fins a Ulldecona i de la roca Folletera (Benifallet) a la mar, a Flix (des del 1308) i a Sant Lluc d'Ulldecona (des del 1274). Pere III de Catalunya-Aragó confirmà (1364), a més dels privilegis donats a Tortosa, tots els usos i costums, escrits i no escrits, pels quals es regien els tortosins, i per una pragmàtica del 1380 declarà, a més, l'ordre de prelació de les fonts de dret: costums, en llur defecte les constitucions de Catalunya, i en darrer terme, els drets romà i canònic (dret comú), ordre que s'ha mantingut, excepte en la normativa de dret públic, derogada pel decret de Nova Planta, fins a la Compilació del dret civil especial de Catalunya (1960), per la qual les fonts legals tortosines només tenen aplicació directa en la part recollida per aquesta i segons la seva redacció; en els altres casos hom aplica la Compilació, supletòriament el codi civil espanyol i, en darrer terme, en defecte d'aquest, els Costums de Tortosa com a simple costum de lloc.