dissabte, 24 de desembre de 2011

Unitat 33: La recerca lingüística del tortosí.

1. ESTUDIS SOBRE EL TORTOSÍ
Els estudis sobre la nostra variant dialectal, el tortosí, enquadrada dintre del català Occidental, s'han anat aprofundint amb el treball sistemàtic de nombrosos filòlegs, que aposten per un ús literari més ampli de l'idioma català. Quan parlem de tortosí ens referim al parlar de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Maestrat i els Ports. Aquest subdialecte del català nord-occidental és un parlar de transició entre el nord-occidental i el valencià i participa de les característiques lingüístiques d'ambdós dialectes. Com a parlar de transició que és, no el podem considerar homogeni: les comarques del nord tenen més coincidències amb el lleidatà, al Matarranya hi ha trets coincidents amb l'aragonès, i al Maestrat i els Ports hi trobem trets valencians.La zona geogràfica a la qual hem assignat el nom de tortosí coincideix d'una manera gairebé absoluta amb els territoris que formen part del Bisbat de Tortosa, amb la inclusió del Matarranya que s'hi va veure exclòs per qüestions polítiques a finals de la dècada de 1950.
Mn. Tomàs Bellpuig va ser l'introductor de la normativa fabriana a les nostres terres durant les primeres dècades de segle XX. Va publicar un opuscle L'art d'escriure bé, que va tenir molt bona acollida entre els escriptors comarcals. Durant aquests anys hem de destacar el treball filològic de Francesc Mestre i Noé i Joaquim Garcia Girona. Mestre va publicar Vocabulari català de Tortosa (1915), mentre que Garcia Girona, natural de Benassal (Alt Maestrat), va endegar el seu treball Vocabulari del Maestrat, que va acabar el lingüista valencià Carles Salvador. Aquests estudis els hem d'emmarcar dintre de la col·laboració d'aquests escriptors amb Mn. Antoni M. Alcover, que estava compilant vocabulari per al seu diccionari català-valencià-balear. També l'historiador Enric Bayerri va publicar el seu Refranyer català de la comarca de Tortosa, el folclorista Joan Moreira va treure a la llum Del folklore tortosí, i altres estudiosos com Frederic Pastor i Lluís o el calaceità Santiago Vidiella realitzaren una important tasca de recerca quant a proverbis i refranys autòctons. Aquests han estat els pioners dels estudis lingüístics a les comarques centrals dels Països Catalans.
A principis del segle XXI es va publicar Aïnes i Cruilla, la primera gramàtica del català occidental, tota una obra mestra dels professors Josep Panisello i Chavarria i Joan Beltran. Ha estat una aportació importantíssima que permet tenir una magnífica eina de treball quant al conreu literari del català occidental.


2. ELS PIONERS FILÒLEGS DEL TORTOSÍ
Entre els estudiosos que han estudiat fermament el nostre dialecte, trobem alguns de notable relleu com: Joan Sebastià Beltran, Josep Panisello i Alfred Aixa.

Joan S. Beltran i Cavaller va nàixer a Tortosa el 1933). Va ser un dels històrics coordinadors dels cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l'Ebre durant els anys 1980. Ha estat autor d'obres de notable interès com: L'estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986), Vocabulari de cruïlla, 2 v. (2010). La seua gran obra és Cruïlla. Curs de llengua, i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, que va realitzar juntament amb Josep Panisello. Una estudi magnífic sobre el tortosí i la seua aplicació en l'àmbit literari, periodístic i acadèmic. El 2011 va obtenir el premi Convit a la trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat, i el premi Grifonet que atorga Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre, en reconeixement a la seua dilatada trajectòria quant a l'estudi lingüístic.

Josep Panisello i Chavarria(1928-2006)
La següent ressenya sobre el mestre de mestres, la va redactar el propi Joan Beltran, amic i col·laborador. Josep Panisello i Chavarria (Tortosa, 1928 - Barcelona 2006) tingué una intensa tasca docent: es diplomà en magisteri el 1947 i, tot seguit, va exercir cinc anys en escoles públiques de diferents pobles de les Terres de l’Ebre. En acabat passà a formar part del claustre de professors del Col.legi de la Immaculada de Jesús i, més tard, Coldel .legi Diocesà de la Sagrada Família de Tortosa. L’any 1968 es va diplomar en ciències i, del 1975 endavant, exercí com a professor de català. Del 1978 al 1990 va impartir classes de llengua catalana i didàctica de la llengua en els Cursos de Reciclatge per a Mestres i Llicenciats. Del 1981 al 1990 fou membre de la Junta Permanent de Català. L’any 1989 el Govern de la Generalitat de Catalunya li atorgà la Medalla President Macià, en reconeixement als mèrits contrets durant la seua estada en el món de l’ensenyament. Mestre en tot moment i activista cultural, va fer més de dos centenars de conferències sobre llengua, pedagogia i cultura catalana. Una de les fites més destacades de la seua vida professional són els dos volums Aïnes i Cruïlla —un llibre d’exercicis de llengua, el primer, i una gramàtica de la llengua catalana, el segon— escrits juntament amb el seu company i amic Joan Beltran i publicats el 2002 per Ed. Alambor, de Benicarló. Com a resultat de la publicació d’aquests dos llibres, pocs mesos després era elegit Jesusenc de l’Any 2002. Ens va deixar el 5 de
maig del 2006.

Alfred Aixa era natural de Peníscola (Baix Maestrat). Va ser catedràtic d'Anglés de Batxillerat i llicenciat en Filologia Moderna per la Universitat de València, i mestre de Valencià. Va ser Cap del Servei d'Ensenyaments en Valencià i Cap de l'Àrea de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Vicepresident de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, 1996-2003. És autor de diverses publicacions, com ara El món mariner de Peníscola (1981); Ordenances Municipals de 1701 (1984); Peñíscola, Guía Histórica, Turística y Monumental (1982); Suport a l'Ensenyament en Valencià, Manuel Sanchis Guarner, unitat didàctica; Suport a l'Ensenyament en Valencià, Ausiàs March, poeta i cavaller, unitat didàctica; Tractament de Textos a l'Aula, Materials didàctics. Ens va deixar el dia 11 de febrer del 2003.

3. LA UNIVERSITAT I LA LINGÜÍSTICA
Des dels Departaments de Filologia Catalana de les diverses universitats del país s'ha fet una extraordinària tasca quant a la recerca lingüística i l'estudi de les varietats dialectals del català. Dos destacadíssims filòlegs del nostre àmbit territorial són M. Àngels Msssip, Olga Cubells i Miquel Àngel Pradilla. Altres lingüistes com el falsetà Xavier Rull o el cambrilenc Pere Navarro, professor de la URV, han fet també notabilíssimes aportacions amb els seus estudis: El parlar de la Fatarella i Els parlars de la Terra alta.

M. Àngels Massip i Bonet (Tortosa, 1954) és doctora en Filologia Catalana (1994) i professora de la Universitat de Barcelona. S'ha especialitzat en l'àmbit d'investigació de la Dialectologia catalana (investigadora principal del projecte Diatopía i canvi lingüístic. Scripta i variació dialectal) i de la Lingüística històrica (participa en el projecte d'elaboració d'una Gramàtica del Català Antic, coordinat per la Universitat de València i la Universitat d'Alacant). És membre del Grup de Recerca Complexitat i Sociocognició, dirigit pel Dr. Albert Bastardas. Ha publicat llibres i articles que tracten de temes a l’entorn de la variació lingüística, de la història de la llengua, de la dialectologia i de la sociolingüística: Síntesi d'història de la llengua catalana (amb Carles Duarte) (1992), El Lèxic tortosí: història i present (1989), Aproximació descriptiva al parlar tortosí (1987 ),
Mostres de toponímia mossàrab en els límits del Bisbat de Tortosa (1986), Consideracions sobre el lèxic tortosí (1996), Història de la llengua catalana : síntesi, textos i exercicis (1987), conjuntament amb Lluís Cabruja i Pere Casanellas, Síntesi d'història de la llengua catalana.

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seua intensa activitat investigadora, amb una llarga nòmina de publicacions al darrere, s'ha centrat en la sociolingüística variacionista, la fonètica experimental i la sociologi del llenguatge. Alguns dels seus llibres són: El laberint valencià, apunts per a la sociologia del conflicte, Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística.També ha impulsat els 3 congressos d'estudi del territori de la diòcesi de Tortosa, i la publicació dels llibres amb les ponències i comunicacions consegüents: Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa.

Olga Cubells, professora del departament de filologia catalana de la URV, ha publicat el llibre El parlar de la Palma d'Ebre (2001). És la delegada de la Secció de Lingüística del CERE. Aquesta obra, està basada en la tesi de llicenciatura de la seua autora, Els parlars de la Ribera d'Ebre. També ha publicat articles com: Unes fronteres que no són lingüístiques: la cruïlla la Palma (Ribera d’Ebre) – la Bisbal (Priorat) – Bovera (Garrigues) (dins PUSCH, Claus D. (ed.). Katalanisch in Geschichte und Gegenwart. Sprachwissenschaftliche Beiträge des 15. Deutschen Katalanistentags / Estudis de lingüística del 15è Col•loqui Germano-Català. vol. 2. Tübingen: Stauffenburg (European Studies on Lesser Used Languages). Ecodialectologia. El camp semàntic dels animals invertebrats i vertebrats a les localitats de Darmós, la Serra d'Almos i Tivissa (Ribera d'Ebre),Aproximación a la sintaxis dialectal catalana; a propósito del habla de la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), presentat a un congrés de la universitat de Cadis, El tortosí a la Ribera d’Ebre. Aproximació geolingüística als parlars de la comarca. Nivells morfològic i sintàctic,Entre el tortosí i el lleidatà.

4. El CEL, CENTRE D'ESTUDIS LINGÜÍSTICS I LITERARIS DE LES COMARQUES CENTRALS DELS PAÏSOS CATALANS.
El CEL és una associació formada per un conjunt de filòlogues i filòlegs que vol aprofundir en estudis de llengua i la literatura. El seu àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat). La tiren endavant dos filòlegs i dos filòlogues de notable prestigi i activitat: Albert Aragonés Salvat,Àngela Buj Alfara, Carles Castellà, Tere Izquierdo. Editen la revista BeCeroles, sobre estudis lingüístics i literaris del seu àmbit geogràfic d'estudi.

Albert Aragonés és nascut a Tortosa el 1963. És professor de llengua catalana a l'Institut Despuig de Tortosa. Parlarem de la seua faceta com a poeta visual en la unitat corresponent. És autor del llibre: La llengua del Baix Ebre i del Montsià, un model de llengua estàndard oral. Ha realitzat nombrosos estudis i articles com: Noms de bolets en els Col•loquis de Despuig (publicat a la Nous Col•loquis, 2001), La llengua catalana dels escriptors tortosins de principis del segle XX, Notes i lectures d'astronomia popular de les Terres de l'Ebre. És el webmaster de Beaba, autèntica enciclopèdia viva dels escriptors/es de les comarques centrals dels Països Catalans.

Àngela Buj Alfara (Alcanar) és diplomada en Magisteri i llicenciada en Filologia Catalana. És professora de llengua catalana i literatura a l’institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. Ha publicat diversos estudis sobre l’àrea lingüística del tortosí. Alguns d’aquests són: Davall de la figuera. Històries de la tia Pasquala. Narrativa oral de la Portellada ( 2000); Lèxic del Montsià. Estudi Geolingüístic I (2001; CD CANTEM I CONTEM. Cançons i contes per a les nostres escoles (2003); Etnotextos i Memòria històrica: Alcanar 1936-1945, I Premi de creació i d’investigació social 2002. Ha tingut cura de la reedició d’ El vocabulari català de Tortosa de Francesc Mestre i Noè, amb una anàlisi lexicogràfica, així com ha elaborat per al departament d’Ensenyament l’estudi Model de la llengua per a l’ensenyament. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre. En l'àmbit literari de ficció, Amb Monsieur Binoix va guanyar el premi Tinet de narrativa, el qual narra una història d'intriga que inclou referències històriques a personatges ebrencs com el general Cabrera l'escriptor Artur Bladé i Desumvila.

Carles Castellà (Roquetes) és professor de català a l'institut de Camarles, autor d'articles com Usos i actituds lingüístiques en alumnes de l’IES de Roquetes o Dialectologia i globalització: la variació que desapareix?, Encara queden hòmens jóvens? (Sobre el manteniment de la nasal alveolar en els plurals dels antics proparoxítons llatins) (2003),Parleu com vúlguieu!: aproximació a la variació morfològica verbal del Perelló, i La premsa de les Terres de l’Ebre: un model de llengua? Quin?.

Tere Izquierdo i Salom (Tortosa) és professora de català a l'institut Despuig. Ha fet nombrosos estudis lingüístics i ha estudiat el parlar del Bellestar, el lèxic tradicional i dels canterers traiguerins en el diccionari de Labèrnia i l’anivellament lingüístic a l’escola. Ha publicat articles com: Jo faig un becassó. Pos besa el cul al retor. Notes sobre el Bellestar i el seu parlar (publicat a la revista Au) (2002), Un traiguerí il•lustre: l'humanista, lexicògraf i gramàtic Pere Labèrnia (publicat a la revista Traiguera),
El camp semàntic del món dels cànters traiguerins: anàlisi comparativa entre el diccionari de Pere Labèrnia i el DCVB (I i II ) (publicat a la revista Traiguera),
La labiodental fricativa sonora a Paüls (Baix Ebre). Aproximació a l’estudi d’una variable fonètica des de la sociolingüística de la variació), Els xiquets i xiquetes de Tortosa diuen nen i nena, Apunts sobre la vida tradicional en el Diccionari de la llengua catalana ab correspondencia castellana y llatina del traiguerí de la Renaixença Pere Labèrnia Esteller.

5. MÉS ESTUDIS LINGÜÍSTICS

Josep Ramon Bada Panillo(1929) és natural de Favara (Matarranya). Teòleg i sociòleg resident a Saragossa, conseller de Cultura i Educació en el primer Govern de la Diputació General d’Aragó (1983-1987), autor de l’assaig El debat del català a l’Aragó (1983-1987) (1990) i col·laborador esporàdic a Temps de Franja. És president del Consell Superior de Llengües d’Aragó des del 2010.

Montserrat Ingla , tècnica de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha realitzat estudis com Llengua catalana i identitat: ús i model a les terres de l'Ebre , i el llibre Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre, conjuntament amb Albert Aragonés i Jordi Duran. Duran és president del Consorci de normalització lingüística a les Terres de l'Ebre i s'encarrega del Full del CNL de les Terres de l'Ebre.

Pep Carcellé (Sant Carles de la Ràpita, 1967) és autor de l'estudi El parlar de la ràpita, llengua i país. També ha publicat Crònica d'un descens.

Maite Cot
, professora de català a l'institut de Flix ha publicat articles en nombroses revistes: Els noms de les varietats tradicionals dels fruits a Darmós i la Serra d'Almos (Miscel•lània, 15, 2001), Una mica de dialectologia patxetina: similituds entre els parlars del sud de la Ribera d'Ebre i el nord del Baix Ebre (al Congrés d'història d'Alcanar).

En l'àmbit de recerca voluntarista no acadèmica comptem amb l'obra del veterà ampostí Joan Salvadó Arrufat: Diccionari de paraules nostres en desús (2002) i Vocabulari de boca (2003), de Baltasar Casanova i Agustí Bertomeu.