divendres, 30 de desembre de 2011

Unitat 46: Els mitjans de comunicació

- INTRODUCCIÓ
La premsa, tant l'oral com l'escrita, ha estat un dels mitjans de difusió més importants per a la nostra literatura, de la qual s'han servit la gran majoria de literats, lingüistes i historiadors per tal de difondre els seus treballs. A més, no únicament l'escrita en català, sinó també tota aquella que tot i usar la llengua castellana ha estat plenametn arrelada en el nostre context cultural. La literatura catalana malauradament no ha donat, ni dóna (a part de rares excepcions) per a poder viure. Ha estat precisament el periodisme el que en molts casos ha permès i permet la professionalització de l'escriptor, i els ha servit de mitjà per a guanyar-se la vida i per a fer-se i mantenir un nom. És a dir, els diversos rotatius a casa nostra han possibilitat i alhora enriquit el treball literari. La història de la premsa escrita a les nostres comarques abraça ja disset dècades. Va començar a la primera meitat del segle XIX, com ja ha quedat explicitat, i des d'un primer moment ha estat la gran difussora dels moviments culturals de la zona i encapçalant les reivindicacions territorials. Des de la fundació del setmanari El Ebro el 1845 han sorgit moltíssims mitjans arreu dels nostres pobles, tant independents com portaveus de partits polítics i grups culturals. Revistes emblemàtiques com El Llamp a Gandesa, La Riuada a Móra d'Ebre o La Zuda a Tortosa van crear època durant les primeres dècades del segle XX i encara són referència quan es parla de periodisme cultural i de qualitat.

1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ILERCAVONS
1.1 SETMANARIS
Un dels fets distintius ebrencs és l'ús gairebé exclusiu del català als mitjans de comunicació comarcals i locals actuals. Som de nou un dels territoris més normalitzats dels Països Catalans quant al conreu de la llengua de la terra. Aquesta normalització va costar una mica quan va acabar-se la dictadura feixista, però. L'únic setmanari existent, La Voz del Bajo Ebro, no es va catalanitzar fins a finals dels anys 1980. Va ser dirigida durant molts anys pel veterà Paco Climent, amb col·laboració de persones de lletres vinculades al règim franquista com David Català o Silvestre Ibáñez. L'aparició d'Ebre-informes el 1977, d'ideari esquerrà, que dirigia l'històric periodista i arquitecte Josep Bayerri, va causar certa decepció entre alguns intel·lectuals i lectors del moment ja que va esdevenir una publicació bilingüe, però amb la majoria d'articles en la llengua dels veïns. Com a exemple, el veterà literat Manel Pérez i Bonfill redactava la seua secció Bon dia Cultura catalana, i va fer palesa la seua decepció profunda que no s'accelerés el procés de recuperació de la nostra llengua després d'anys d'intent de genocidi lingüístic franquista. Aquest setmanari va esdevenir L'Ebre a principis dels 1990 i actualment La Veu de l'Ebre, després de diferents fusions.
A la veïna Roquetes, s'han tirat endavant a redós del canal televisiu local Canal 21, els setmanaris L'Occidental i Mes Ebre, íntegrament en llengua catalana i adoptant l'estil gramatical del català occidental.
El Diariet de Vinaròs, dirigit per Marian Fonollosa, és el setmanari que edita l'ajuntament, mentre que Crònica de Vinaròs és mensual i està dirigit per Anna Fibla.
L'editorial Antinea edita els setmanaris 7 dies Actualitat de Vinaròs i 7 dies Actualitat de Benicarló.En aquesta darrera població també s'editen La Veu de Benicarló i El Dissabte.Notícies és un setmanari d'informació d'els Ports que s'edita a Morella.La Veu de Flix és una altra de les capçaleres importants de la Ribera d'Ebre i amb una llarga trajectòria.

1.2 REVISTES LOCALS
Ja hem analitzat en una unitat anterior la trajectòria periodística a la vila d'Amposta, on no va ser tampoc fins a finals dels anys 1980 quan la redacció de la revista municipal va fer exclusiu ús del català. El periodista més actiu ha estat Manel Ramon, vinculat al món de la ràdio.
La revista Ràpita ha estat històricament una de les de més qualitat del territori, amb una important aportació literària a causa dels nombrosos literats residents a la població. En altres poblacions on ha arrelat el butlletí d'informació local són L'Aldea, Ulldecona, Alcanar i Roquetes, Lo Senienc a La Sènia i Actualitat a Traiguera.
L'Estel és la publicació gratuïta més coneguda del territori ebrenc i amb una més llarga trajectòria. La dirigeix Conrad Duran, un altre dels històrics de la ràdio, i dóna cabuda a moltes columnes literàries d'escriptors ebrencs; mentre que L'Escuranda i Panxampla són dos projectes periodístics de lluita i alternatiu que es publiquen a Amposta i Tortosa per part de l'esquerra independentista.

1.3 REVISTES CULTURALS
Hem tingut i continuem tenint un molt bon nombre de capçaleres que publiquen estudis històrics, lingüístics i literaris d'alt nivell. A Tortosa cal destacar apostes literàries com Tresmall o TD, de curta durada, i la revista Rels, que promovia l'alta cultura i dirigien el traspassat Adrià Chavarria i Ivan Favà. Amics dels Castells és el portaveu d'aquesta associació que difon literàriament el patrimoni històric ebrenc.
Un especial relleu mereix la desapareguda revista Sorolla't, de Calaceit (Matarranya), que va permetre la publicació de nombrosos treballs literaris d'autors comarcal que conreaven el català en una zona on calia forta militància lingüística i cultural. Ha estat substituïda per Temps de Franja, una publicació de qualitat i de les més necessàries arreu dels Països Catalans. La Riuada, a Móra d'Ebre, ha recuperat una capçalera històrica dels anys 1930.
Miscel·lània és editada pel CERE, i publica nombrosos estudis històrics i literaris sobre la Ribera d'Ebre que l'ha convertida en tota una revista històrica de referència, com també ho són Recerca, del Centre d'estudis Francesc Martorell del Baix Ebre i Nous Col·loquis. L'Aufàbiga està vinculada a l'Associació Bladé Desumvila i publica monogràfics igualment sobre la Ribera d'Ebre. La Vila Closa és una històrica revista publicada a Batea, que es caracteritza per la publicació de notables articles històrics. Xàrata és la revista cultural xertolina. L'Absenta, a Camarles, La Font del Perelló, a El Perelló, inclouen habitualment estudis històrics i literaris. Raïls és el portaveu del Centre d'Estudis d'Ulldecona, que ha publicat estudis de molt d'interès històric. De manera gens periòdica veu la llum Ramàs, de l'Institut d'Estudis del Montsià.
Lo Rafal porta una llarga trajectòria cultural a Alcanar i està dirigit per Joaquim Buj. L'amalgama de publicacions de recerca cultural que s'editen a la zona del Maestrat-Ports inclou: Au, revista trimestrals dels Ports, Vila de Calig (que edita el centre cultural Pere Balaguer); la trimestral La Pedralta a La Jana; el butlletí local i de recerca Fulls de Sant Jordi del Maestrat, dirigit per l'historiador Joan Ferreres Nos, Fonoll que edita l'assocació Amics de Vinaròs; Aigua Clara, revista cultural de Benassal. També hem de fer esment de Bisgargis, que edita la colònia foracallano-catalana del Forcall.
Passadís és una revista literària de molt prestigi que edita l'Associació Alambor de Benicarló i que ha publicat destacables pinzellades literàries amb nombrosos monogràfics poètics.
Mainhardt és una revista publicada per l'associació Amics de Mainhardt d'Alcalà de Xivert. A les seues pàgines podem trobar la recopilació dels històrics periòdics publicats a la vila a principis del segle XX.
NovaCat és la revista literària més nova, que edita Aeditors a El Perelló i dóna cabuda a les crítiques literàries de molts escriptors.

1.4 REVISTES ESCOLARS
Bona part de les vocacions periodístiques es conreen a les escoles de primària i els instituts de secundària. En la redacció de les revistes escolars, s'hi impliquen molts alumnes i professors, molt especialment de l'assignatura de català i alguns d'ells escriptors. Algunes capçaleres històriques han estat Som-hi (Ins. Joaquim Bau de Tortosa) o Un xic de tot (Ins. Ramon Berenguer d'Amposta). En l'actualitat algunes interessants revistes escolars que publiquen nombrosa obra poètica i narrativa són: Lo Basquet (Ins. Roquetes), Fliparies (Ins. Flix), Fem Rogle (Ins. Despuig).



1.5 PUBLICACIONS DIGITALS
L'Ebre digital i Vinaròs news són les dos publicacions digitals que podem trobar avui dia a la xarxa i que informen sobre la vida quotidiana a les comarques centrals dels Països Catalans; mentre que 3x4.info Notícies del Maestrat s'encarrega d'informar sobre les comarques nòrdiques de la demarcació castellonenca.
El portal Surtdecasa.cat, dirigit per Neus Barberà i Anna Fibla, està esdevenint tota una empresa periodística molt novedosa, que va informant sobre la vida cultural, social i lúdica del nostre territori, la trajectòria del qual ha estat notícia comentada en nombrosos rotatius d'abast estatal.
En un altre àmbit, Ilercavònia és una enciclopèdia ebrenca que es pot consultar on line i que pretén convertir-se en una referència informativa territorial.

1.6 SETMANARIS ESPORTIUS
Al llarg dels anys hi ha hagut nombroses publicacions que han informat sobre el fet esportiu a casa nostra. A Amposta, el publicista Joaquim Roda ha tirat endavant nombrosos projectes al respecte. Actualment destacarem MesEsport, a Tortosa, i Esport 7, revista mensual de l'esport del Maestrat. L'exfutbolista Àngel Pitxi Alonso (Benicarló, 1954), exjugador del FC Barcelona i del RCD Espanyol, participa en les habituals retransmissions futbolístiques de TV3.

1.7 SETMANARIS EN LLENGUA ESTRANGERA
També hi ha hagut diverses iniciatives de publicacions periòdiques en llengua anglesa o alemanya per a les colònies angleses i alemanyes establertes sobretot a la zona de Vinaròs. Actualment es publica Caminos i està dirigida per Jörg Gienapp. També disposen d'un programa de ràdio en alemany a ràdio Ulldecona.

1.8. PROGRAMES LITERARIS DE RÀDIO I TELEVISIÓ
El programa literari pioner va ser Lletres Ebrenques que dirigeix Emigdi Subirats a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). S'emet cada divendres de setembre a juny. Porta ja cinc temporades i compta amb seccions com L'autor ebrenc i L'Entrevista. Pel programa hi han passat autors/es d'arreu dels Països Catalans (Joan F. Mira, Xúlio R. Trigo, Coia Valls, Marta Pessarrodona, Olga Xirinacs, Vinyet Panyella, Joan Lluís Lluís, Luca Scala). Durant les primeres temporades incloïa els contes de El cistell de les meues joguines, de la jove Irene López, i podcasts de Jaume Llambrich.
En aquesta mateixa emissora també s'emet el programa Òmnium, que dirigeix el periodista Conrad Duran i que gaudeix d'un alt contingut literari.
>Tens un racó dalt del món
és el programa televisiu del Canal 21 que dirigeix Jesús M. Tibau, el qual ha realitzat homenatges a històrics autors ebrencs i entrevistes a escriptors de tot el nostre domini lingüístic.

2. PERIODISTES-ESCRIPTORS DE PRESTIGI
A les Terres de l'Ebrem disposem de molts periodistes que estan realitzant una interessant carrera periodística arreu del país. Alguns històrics noms del periodisme ebrenc són Josep M. Arasa, Josep Gonell, Jordi Trilla, Ximo Rambla, Marco Antonio Soria, Josep Baubí, Toni Gallardo. Sílvia Tejedor, de la Cadena Ser, és una de les periodistes que mostra més interès per temes literaris. La tortosina Amparo Moreno és catedràtica de comunicació i l'actual presidenta del Col·legi de periodistes de les Terres de l'Ebre. Gustau Moreno va estar molts anys vinculat al rotatiu El Punt i actualment és el director del Canal 21 de televisió comarcal. La jove ampostina Gemma Lleixà treballava a Canvi 16 i va redactar el passat estiu un extens article sobre el fenomen de la literatura ebrenca . El jove campredonenc, Oriol Gracià, ha estat redactor de l'Avui i de Descobrir Catalunya i actualment vinculat a la revista Sàpiens.
A més dels diversos rotatius i de les revistes publicades arreu dels nostres pobles, hi ha alguns/es periodistes que han realitzat una magnífica tasca en publicacions de la capital catalana, tot sovint acompanyada d'una dilatada publicacions de llibres amb tota mena d'estudis de notable interès. Són persones molt heterogènies, amb interessos diversos, algun dels quals ha estat envoltat de tota mena de polèmiques (Pepe Rodríguez). També tenim la nostra activa representant en l'àmbit de la premsa rosa (Carmele Marchante).

Josep Bayerri i Raga (Tortosa, 1944) és diplomat en arquitectura tècnica (especialitat d'urbanisme), graduat en periodisme, llicenciat en Ciències de la Informació i professor d'ensenyament secundari a l'àrea de tecnología. Al llarg del temps ha centrat la seua activitat en àmbits diferents: com a professional de l'arquitectura, la construcció i l'urbanisme (1968-1983); com a periodista i informador radiofònic (1964-1985), sent col·laborador-corresponsal de La Vanguardia, i treballant en la recerca pedagògica i la docència a Formació Professional i a l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Politècnica de Catalunya (1982-1995). Recuperada la Democràcia va tenir presència activa al món institucional, polític i sindical, ocupant diversos càrrecs. Va ser fundador del PSC (1972) i de l'Assemblea Democràtica del Baix Ebre (1973). Fundador i director de diverses publicacions entre les que destaca el setmanari Ebre Informes del que va ser editor (1978-1985) i director (1978-1983). També ha obtingut diversos guardons literaris i ha escrit diversos treballs de recerca històrica a més a més d'estudis sòcio-econòmics. Ha publicat: Crónicas tortosinas 75, Estudi dels sectors de la construcció a les comarques de l'Ebre (1981), Les terres de l'Ebre, encara un futur… ? (1985), La reconstrucció de Tortosa (1940-1957): actuació de l’organisme estatal Direcció General de "Regiones Devastadas" en la reconstrucció de Tortosa i altres pobles riberencs afectats per la Batalla de l'Ebre; Amb Carme Bayerri Polo. Orde de la Cucafera, 1993 (premi Ciutat de Tortosa, 1992), 52 articles i tres reflexions (1993).
Mig segle d'aparelladors a les terres de l'Ebr
e (1994)i Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa (1875-1902).

Daniel Arasa i Favà (Jesús, 1944) és assagista i s'ha dedicat al periodisme i ha estat enviat especial a països d'Europa, Orient Mitjà, Amèrica i Extrem Orient. Més tard ha estat cap de redacció de l'agència Europa Press de Catalunya. Ha publicat estudis sobre la Guerra Civil estatal, la postguerra, els maquis i la participació catalana i espanyola a la Segona Guerra Mundial. És president del GEC (Grup d'Entitats Catalanes de la Família) i impulsor dels premis de cinema familiar CinemaNet. A més d'exercir el periodisme, és professor a les universitats Pompeu Fabra i Abat Oliba de Barcelona. Actualment, col·labora sovint amb La Vanguardia. És autor de les obres:Años 40: los maquis y el PCE (1984),Els catalans de Churchill (1989), Españoles en la Guerra del Pacífico (2001), La invasión de los maquis (2004). Pere Llorens. Testimoni d'un segle de Barcelona i líder del comerç català (2004, Los españoles de Stalin (2005), Entre la Cruz y la República (2008), Católicos del bando rojo (2009), Por la gracia de Franco. Va rebre el premi Duran i Bas de Comunicació (2009).

- Amparo Moreno i Sardà és catedràtica d’Història de la Comunicació del Departament de Periodisme de la UAB i vicedegana del Col•legi de Periodistes de Catalunya ÉS Llicenciada en Filosofia i Lletres (U. de València, 1969), Doctora en Història (U. de Barcelona, 1984) i Graduada en Periodisme (Escola Oficial de Periodisme, Barcelona 1973). Durant els anys 1970 va ser redactora i col•laboradora de El Noticiero Universal, El Correo Catalan, Diario De Barcelona, Tele-Expres, Destino, Mundo, i als anys 1990 de El Periodico de Catalunya i del programa Bon dia Catalunya, de TV3. Ha publicat els llibres: Mujeres en lucha. El movimiento feminista en España (1977), El Arquetipo Viril, protagonista de la Història. Ejercicios de lectura no-androcéntrica (1986), La otra ‘Política’ de Aristóteles. Cultura de masses y divulgación del Arquetipo Viril (1988), Pensar la Història a ras de piel (1991), La mirada informativa (1998) i Cap a una història de les comunicacions des de Catalunya (1999).

Joaquim Roglan i Llop (Barcelona, 1952) és periodista i professor universitari. Amb orígens familiars a Batea (Terra Alta, Roglan ha treballat en els principals mitjans de comunicació de Catalunya i actualment col·labora amb La Vanguardia, a més de ser professor a la Universitat Ramon Llull. Pel que fa a la formació acadèmica, és llicenciat en Filologia Romànica i Ciències de la Informació, doctorat en Ciències de la Comunicació i a més té un màster en direcció editorial.
Entre altres llibres ha publicat El Grup Democràtic de Periodistes, Revistes d'humor a Catalunya, Esade, 40 anys, Fundació Miró, 25 anys, La Barcelona eròtica, Què esteu fent amb Barcelona?, Oriol Solé, el Che català i La República Catalana 1931-1939.. També ha escrit documentals de ràdio i televisió i ha estat guionista de programes com Persones Humanes, Te’n recordes?, Classificació ACR o Els Fets de Palau, entre molts altres. Va ser fundador d'Ebre informes.

Xavier Garcia i Pujades (Vilanoba i la Geltrú, 1963) és periodista, escriptor i activista en el camp de l'ecologisme. Resideix a Horta de Sant Joan. Ha col·laborat amb revistes i diaris com Avui, El Món, Serra d’Or, Xarxa. Actualment podem llegir els seus articles al rotatiu El Punt i al setmanari La Veu de l'Ebre. Ha rebut els premis La Selva del Camp de relat biogràfic de 1994 amb Ventura Gassol, el Rovira i Virgili d’assaig de 2001 amb Història i cultura local a Catalunya al segle XX i el Sebastià Juan Arbó de novel·la de 2002 amb Dietari d’anar passant. Ha publicat els llibres: Homenets catalans (1976), Homenots del sud (1994 i 2004), Memòria de la Catalunya Nova 1957-2000 (2001), Catalunya es revolta (2003), Greenpeace. Pau verda per al món (2003); i els llibres biogràfics: Esteve Fàbregas i Barri (1992), Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura pirinenca (1995), i El meu Artur Bladé (1996).

- Tomàs Carot Giner (Tortosa 1954) és periodista amb una llarga trajectòria professional com a corresponsal de Tele-Exprés, Diari de Barcelona, secretari de redacció del setmanari Mestral, redactor d’El Periódico, redactor en cap de Catalunya Sud, redactor delegat de SER Tarragona, redactor a RNE-Tarragona i director de l’emissora de ràdio Tortosa. Va ser responsable de comunicació a l’Ajuntament de Tarragona en la primera legislatura democràtica (1979-1981). Des de 1991, és director de P&C premsa i comunicació SL. Ha publicat el llibre: Trabajo social versus medios de comunicación (1992) i ha pres part en la redacció d'Història de Tarragona.

- Carme Ferré i Pavia (Alcanar, 1969), és periodista i professora de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va doctorar-se en ciències de la comunicació el 1998 a la UAB, amb la tesi Serra d’Or, intel•lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme (1959-1977). El treball, que ha donat lloc a aquest llibre, va rebre el 1999 el Premi a la Investigació en Comunicació de Masses, que atorga el Consell de l’Audivisual de Catalunya. Va rebre el Sant Jordi de prosa juvenil el 1986 i el Lluís de Montsià el 1993 amb El tango del Raval. A més d’articles acadèmics, també ha publicat El Viatge dels Espills, dins Els marcs tancats (1991); La CNT a la comarca del Montsià 1930-1939 (1993); El Montsià (1994) i diverses col•laboracions en premsa catalana. Ha realitzat estades d’investigació a universitats de Londres i de Medellín (Colòmbia), sobre temes de periodística i comunicació política. Carme Ferré és col•laboradora de Postres de Músic, a Catalunya Ràdio, i del Trencaclosques de Canal Balu i directora des de fa dotze anys de la revista Lo Rafal. Actualment és vicedirectora de Suport a la Investigació del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.

Josep Garriga i Argente (Gandesa, 1965). És redactor del diari El País a Catalunya, on s'encarrega de la secció de Sanitat, després d’haver estat responsable de la secció de política. Els seus inicis es troben al Diari de Tarragona, d’on va passar a la Cadena Ser. Va ser director del desaparegut rotatiu Nou Diari i corresponsal a les comarques de Tarragona d’El País. Ha treballat també com a consultor de comunicació i va estar un any de cooperant a Bolívia. Va ser fundador a la seua localitat d’una emissora municipal i d’una revista mensual. Va publicar un llibre sobre la Terra Alta.

Xavier Borràs Calvo (Gandesa, 1956) és periodista, professor de dicció, i novel·lista altament guardonat. Va dirigir la revista El Llamp, L'Independent de Gràcia i Userda, i ha treballat a Tele/eXpres, Canigó, Diario de Barcelona, Catalunya Ràdio, i El Triangle. També va ser editor en cap d'Assaig de teatre, la revista fundada per Ricard Salvat.Actualment dirigeix la publicació digital EcoDiari, de caire ecologista. És igualment un actiu blocaire amb el diari on line Bandera negra, premiat el 2004 com al millor bloc en català. Ha publicat els poemaris: Suite gandesana (2000), Tríptic de Safo (1984); les novel·les: Manduca atòmica, l'última teca (1985), Transfutur (1986), Octubre pinta negre (1986), Mare màquina (1989), Desert (1990), Les set fogueres de Sant Joan (1997, juvenil). També és autor de l'assaig Joan Oliver tal com raja (1987). Com a responsable de l'àrea de comunicació de la Comissió de la Dignitat, va ser coautor del llibre Volem els papers.

2.1 Enric Borràs, periodisme ideològic
Enric Borràs Calvo (Gandesa) va fundar l'editorial El Llamp el 1982 amb el seu pare, l'editor Enric Borràs Cubells, i el seu germà, el periodista Xavier Borràs. Van recuperar la capçalera des de Barcelona estant i van editar una revista, agafant el nom de la històrica publicació gandesana dels anys 1920. Va tenir una periodicitat quinzenal i se'n van editar 74 números fins al 1987, pretenia ser una plataforma d'opinió i debat sobre el futur dels Països Catalans. L'editorial va caracteritzar-se per l'edició d'obres sobre el pensament polític independentista (col·lecció La Rella, d'assaig polític), de literatura (Originals, de conte i novel·la curta; La Cuca al Cau, eròtica) i d'assaig referit a altres temes (Antropologia, de monografies d'antropologia i etnologia, o La Franja, sobre diversos aspectes de la Franja de Ponent).

2.2 Pepe Rodríguez, la polèmica sobre sectes i religió.
Pepe Rodríguez (Tortosa, 1953) es un periodista especialitzat en qüestions religioses i de sectes. És docent en diferents àmbits acadèmics. És director de l'EMAAPS (Equip Multidisciplinar per a l'assessorament i assistència en problemes sectaris) des de 1991. És autor d'un munt de llibres contra l'església catòlica: El maestro masón Víctor Guerra, la gran maestra de la Gran Logia Simbólica Española Ascensión Tejerina o el antiguo gran maestre de la Gran Logia de España, José Carretero. El conjunt de la seua obra el forma: Esclavos de un mesías (sectas y lavado de cerebro), Las sectas hoy y aquí,
La conspiración Moon, El poder de las sectas, Traficantes de esperanzas, Curanderos, viaje hacia el milagro, Qué hacemos mal con nuestros hijos (El drama del menor en España), Tu hijo y las sectas (Guía de prevención y tratamiento para padres, educadores y afectados), Periodismo de investiga
ción: técnicas y estrategias, El libro de los decálogos (coautor), La vida sexual del clero, Mentiras fundamentales de la Iglesia católica, Mitos y ritos de la Navidad, Dios nació mujer, Adicción a sectas (Pautas para el análisis, prevención y tratamiento), Morir es nada (Cómo enfrentarse a la muerte y vivir con plenitud), Pederastia en la Iglesia católica, 11-M: Mentira de Estado (Los tres días que acabaron con Aznar), Masonería al descubierto (Del mito a la realidad 1100-2006),Los pésimos ejemplos de Dios (Según la Biblia)
2.3 Karmele Marchante, l'ebrenca de la premsa del cor

Karmele Marchante (Tortosa, 1941) exerceix com a periodista sense tenir títol universitari i s'ha especialitzat en la premsa del cor. Va donar el salt a la pantalla menuda al programa Informe Semanal. Va assolir fama al programa Tómbola, emès pel Canal 9 i Tele Madrid. També ha col·laborat a l'altre controvertit programa, Sálvame. Actualment treballa al programa La Noria (2008-¿?). La seua obra literària està basada en un bon nombre d'articles i dos llibres: Arquetipos y arquetipas: la fauna rosa que trata de los diferentes personajes del panorama español, i Los juguetes de Karmele Marchante, de caire eròtic.